| |
BUTLLETÍ
D'ABRIL |
Som
a la primavera. Els Prats i camps ben florits, de tots colors.
Els ocells canten de matinada. I el cu-cut també
ja canta cada matí. Àdhuc es fan sentit les
granotes, al capvespre i nit.
Som a setmana santa, dies de descans per a moltes persones.
I la Pasqua amb les cantades de caramelles a cada poble.
El dissabte 23 és la festa de Sant Jordi, patró
de Catalunya. Festa de molta tradició a casa nostra.
Queden molts de dracs dels que cal defensar-nos. Sempre
els hem superat, i els d’ara també els superarem.
A gaudir d’aquesta primavera tan alegre. |
|
EXCURSIONISME |
| RUTES
DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ |
| A
LA TOSA PEL COLL DE COMAFLORIU · 14,5 Quilometres ·
7 hores ·
Altitud 2520 mts. |
L’itinerari
que us proposem transcorre íntegrament per dintre del parc
natural del Cadí-Moixeró, concretament pel seu costat
més oriental. L’excursió s’inicia en
el refugi de Rebost, des d’on es puja cap a la Tosa pel
coll de Comafloriu i es retorna pel camí del coll de Jou,
l’antic camí Reial que unia el Berguedà amb
la Cerdanya. |
|
Se
surt del refugi de Rebost pel GR 4.2 i 150 que va cap a coll de
Pal. Una vegada s’arriba a la pista de Rebost, cal deixar
les marques d’aquest GR per continuar per un corriol que
s’enfila pel mig del bosc seguint les marques taronges de
la ruta dels Cavalls del Vent fins passat el coll de Pal. En un
moment donat, trobareu el GR 150 i les marques de la ruta del
Trencapinyes que, si les seguiu uns metres, us conduiran fins
al Mirador del President. Val la pena arribar-hi per les panoràmiques
que ofereix.
 Camí
de Coll de Jou (Rocasansa) |
A partir d’aquí
l’itinerari transcorre pel mig d’un bosc de pins fins
que arriba als plans de Comafloriu on el bosc ja desapareix per
complet. Des d’aquí cal seguir les marques del GR
150.1 – que ja no caldrà deixar fins al coll de Jou
-. El corriol comença a pujar en direcció nord-est
en fort pendent tot fent ziga-zagues entres pedres i herbei. En
aquest tram, les marques de pintura del GR estan complementades
amb fites de pedra que ajuden a trobar més fàcilment
el camí. S’arriba al cim del Serrat Gran. Tot seguit,
el camí baixa lleugerament per travessar la colladeta de
Comabella, torna a pujar cap al Puig de la Comabella i finalment,
segueix la carena fins a arribar al refugi del Niu de l’Àliga,
a 2520 m. d’altitud.
Des d’aquí val la pena pujar fins al cim de la Tosa,
un mirador espectacular del Pirineu Oriental i de la Catalunya
Central: Montserrat, Montseny,...
Cal continuar la ruta pel GR 150.1. Vorejareu el Puig de la Mena,
el Puig de la Canal Freda i la Roca del Llamp per la seva cara
nord, entrareu al bosc on el camí devalla fort i arribareu
fins al coll de Jou on caldrà deixar les marques del GR
per continuar pel PR 126. Des d’aquí podríeu
arribar fins a les Penyes Altes de Moixeró, continuant
cap a l’est; o fins al poble ceretà d’Urús
desviant-vos cap al nord. |
 El
Moixeró |
Si seguiu per la ruta
proposada per aquesta ocasió, us trobareu amb un camí
molt interessant: el camí Reial del Berguedà a la
Cerdanya. Aquest camí serpenteja fins a l’Hospitalet
amb l’objectiu de salvar suaument els elevats desnivells
i passos complicats de la forma més senzilla per facilitar
el pas a bèsties i persones. A mig camí de la baixada,
passareu pel costat de la Roca Sança, una imponent roca
a l’esquerra del camí. En aquest indret es va trobar
la Mare de Déu del mateix nom que actualment es troba a
l’Hospitalet, el veïnat que es veu al fons de la vall.
Més avall passareu per les ruïnes de la casa del Claper,
que havia estat habitada fins als anys cinquanta i que poc després
de quedar deshabitada un roc provinent de les vessants de Roca
Sança va esfondrar l’edifici. Acabareu la baixada
al riu Gréixer, al veïnat de l’Hospitalet. Després
de creuar-lo ja només us quedarà una suau pujada
per una pista forestal amb alguna decrera que us retornarà
al punt de sortida.
 Isard |
|
BORREDÀ
| Texte
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes
fotografies incorporades a aquest texte, són a color
i no formen part del llibre. |
| Senyors
i batlles de la baronia de la Portella i del Monestir de
Ripoll |
|
|
La
família de vicaris que regentava el castell de
la Portella, de la qual varen prendre el nom, és
documentada des del 1003, any en què Doda i el
seu fill Guifré I varen fundar el monestir de Sant
Pere de la Portella; la importància de la família
va augmentar al llarg del s.XI i XII, car tenia propietats
als comtats de Besalú, Cerdanya i Rosselló.
Al s.XIII són documentats com a magnats dels reis
Alfons I, Pere I i Jaume I. A mitjan s.XIII Bernat V de
la Portella va casar-se amb Elisenda de Lluçà,
senyora de la baronia d'aquest nom.
El domini sobre Lluçà acaba enfrontant-lo
amb el bisbe de Vic que exigia del Portella l'homenatge
i jurament de fidelitat per aquest castell i el seu terme;
la negativa i les fortes controvèrsies provocaren
l’excomunió de Bernat de la Portella, el
saqueig i incendi del castell. Fou el seu fill Bernat
Guillem de la Portella qui va fer les paus amb el bisbe
de Vic i qui va poder recuperar del rei Alfons II els
castells de Lluçà, Palmerola, Sagàs
i la Portella, el 1299; també va rebre la baronia
de Gironella, l'any 1309. Va casar-se amb Sibil·la
de Pinós, filla dels barons de Pinós, una
de les altres grans famílies nobiliàries
berguedanes. La seva filla Marquesa hereta la baronia
i pel seu matrimoni amb Pere VII de Fenollet, vescomte
d'Illa i de Canet, es varen entroncar de nou amb un poderós
llinatge.
Fou el rei Pere III qui va vendre a Sibil·la de
la Portella, muller d'Andreu de Fenollet, — nebot
de Marquesa de la Portella i de Pere de Fenollet anteriorment
esmentats— la jurisdicció civil i criminal
de les baronies de la Portella, Lluçà i
dels castells de Palmerola i Roset pel preu de 2000 florins.
L'any 1398 el rei Martí I va incorporar de nou
a la corona la jurisdicció criminal dels llocs
de la Portella, Sant Andreu de Sagàs, Sant Martí
de Biure, Sant Esteve de Valldoriola, Sant Maurici, Sta.
Maria de la Quar, Sant Vicenç de Palmerola, Sta.
Magdalena de Gardilans, Sant Joan de Vilada, el mas de
Gamisans i Sant Pere de Borredà (57). Finalment,
l'any 1431, el rei Alfons va vendre als senyors de la
Portella, tota la jurisdicció criminal dels castells
de Sagàs, la Quar, Roset, la Quadra de Borredà,
la batllia del castell i tot l'honor de la Portella i
els llocs d'Astuer i Casanova, per 2000 florins (58).
L'any 1369 Andreu de Fenollar vescomte d'Illa i de Canet,
es va vendre la baronia de la Portella a Pere Galceran
de Pinós, els descendents del qual, al s.XIV, s'intitulaven
barons de Pinós i Mataplana, de la Portella, de
Lluçà, de Gironella i de Peguera, senyors
de la Vall de Toses i vescomtes d'Illa i de Canet. Aquests
canvis de titularitat sobre els antics territoris de la
Portella es deuen a l'entroncament de la branca Portella
amb altres cases nobiliàries, i expliquen en part,
la poca documentació trobada d'aquests anys, especialment
sobre la presència dels Portella a Borredà.
Molt segur que el títol de baronia és de
mitjan segle XIV, però l'organització efectiva
d'aquesta no es va poder fer fins després del 1431
(59), un cop comprada la jurisdicció criminal d'aquest
lloc. La baronia de la Portella comprenia 4 grans batllies: |
 Castell
de Palmerola |
|
—
La batllia de la Quar, centre de la baronia,
(on devia residir el procurador general, representant
del baró), comprenia tot el terme de l'antic castell
i monestir de Sant Pere de la Portella, i les parròquies
de la Quar, Sant Maurici i el lloc de les Heures.
— La batllia de Sagàs, (amb
centre a la fortificació d'aquest lloc, avui totalment
perduda), comprenia les parròquies de Sagàs,
de Biure, de Santa Maria de Merlès, junt amb tota
la vall.
— La batllia de Castell de l'Areny
que incloïa tot aquest terme casteller i parroquial,
i el lloc de la Clusa, amb una bona part de la muntanya
del Catllaràs.
—La batllia de Vilada i de Roset,
amb la parròquia de Sant Joan i la de Santa Magdalena
de Gardilans, i tot l'antic terme del castell de Roset.
—La batllia de Palmerola, amb el
castell i la parròquia de Sant Vicenç de
Palmerola, i les parròquies de Sant Julià
de Cosp, Santa Maria de Borredà (i la seva sufragània
de Rotgers) i Sant Martí de Boatella. |
| La
Jurisdicció criminal donava als barons de la Portella
el dret d'administrar justícia en totes les causes
criminals i de vessament de sang, així com el dret
d'imposar penes corporals i d'exili, als habitants de
Borredà, Rotgers, Boatella i als de bona part de
la riera de Merlès.
La Jurisdicció civil continuava en mans del monestir
de Ripoll, senyor alodial d'aquests llocs, i afectava
únicament les causes de primera instància.
Els barons de la Portella tenien jurisdicció civil
i criminal plena al sector de Comià i a la seva
zona d'influència de la riera de Merlès,
també sobre els masos dispersos de Cavarroques,
Coll, Camp i Roviras de Sant Martí de Boatella,
La Massana, etc. del terme parroquial de Borredà.
La batllia de Palmerola era dels Palmerola, però
a mitjan s.XV el castell era ruïnós; Joan
de Palmerola el va reconstruir gairebé íntegrament
i el baró de Pinós i de la Portella, l’any
1465, li va donar el castell amb tots els drets i rendes
(60). Tot i que Joan de Palmerola va reconstruir el castell
amb els seus propis béns, va intentar de fer participar
amb diners i amb homes a les obres de reconstrucció.
En un manual notarial de Borredà del s.XV (61)
hi consta la crida que es va fer a fi d'informar-se sobre
la contribució dels homes de la batllia de Palmerola
a les obres del castell: |
 Monestir
de La Portella |
|
 Monestir
de Ripoll |
 Claustre |
|
«Primerament
sien interrogats els testimonis que si u vist del any
axa del mur de Palmerola ço és de la obra.
Item mes sien interrogats sian vist que los presents homs
de la batllia han acostamat de adobar e de fer lo mur
a la alberg e si sab que deben afrontar. Item mes sien
interrogats dequets ans no ha 40 anys que sen trava en
al cuina de Palmerola que lo adoba si o feu en Palmerola
o feu adobaran los prohomens lo qual traurer per adobar
o obra».
Malauradament el manual no conté les respostes
d'aquest interrogatori però és versemblant
que els homes de la batllia de Palmerola, i per tant els
de Borredà, es neguessin a contribuir a la reconstrucció
del castell del batlle de la baronia de la Portella.
Coneixem molt poques actuacions del batlle de Palmerola
a Borredà, durant el segle XV; sabem que l’any
1487 era batlle el senyor de Palmerola i que aquest va
exigir a Bernat de Capdevila de Santa Maria de Borredà
que retornés la fusta que havia tallat del bosc
d'Arnau Albert (62).
Són molt més coneguts els batlles del monestir
de Ripoll i la seva tasca. El monestir escollia els seus
batlles entre els grans pagesos del terme de Borredà;
són documentats en els primers anys del s.XV, Jaume
Camprubí (1428), Jaume Campalans (1429), Armand
de l'Hostal (1430) i Ramon Camprubí (1431 i 1432),
la qual cosa fa pensar que eren renovats cada any en el
seu càrrec. Defensaven sempre els interessos econòmics
del monestir, cobraven rendes, censos i del mes, actuaven
com a àrbitres i dictaven sentències sobre
els conflictes entre la gent de Borredà.
Cap a finals del s.XV el batlle de Borredà és
el donzell Joan de Roset, senyor de Roset i alhora batlle
de Vilada pel baró de la Portella; l'any 1463 era
batlle de Sant Jaume de Frontanyà Galceran de Roset.
Amb aquest nomenament Ripoll va trencar amb la tradició
de confiar en la pagesia de Borredà i concedí
la dignitat i l'ofici de batlle a un petit noble; probablement
aquest canvi d'actitud pot explicar- se per la compra
de la Jurisdicció Criminal de Borredà per
part del baró de la Portella i pel fet que Ripoll
va voler reforçar la seva presència a Borredà
amb un noble, el senyor de Palmerola, també batlle
dels Portella-Pinós. |
|
PROPOSTA
CULTURAL |
Rutes
culturals pel Berguedà |
|
AGENDA
D’ACTES DEL BERGUEDÀ
|
22 d’abril
a LA POBLA DE LILLET: Mercat Artesà Medieval
23 d’abril: FESTA DE SANT JORDI
24-25 d’abril: FESTES DE PASQUA, Cantades
de Caramelles
25 d’abril a SANT JAUME DE FRONTANYÀ: Aplec
dels Oms
25 d’abril a LA QUAR: Aplec al santuari
de La Quar
25 d’abril a BERGA: Festa de sant Marc
a Queralt
27 d’abril: FESTA MARE DE DÉU DE
MONTSERRAT
30 d’abril – 1 de maig a BERGA: Fira
de Maig
8 de maig a CERCS: Festa del Roseret
13-15 de maig a AVIÀ: Festa Major de
Graugés
15 de maig a CASSERRES: Fira del Comerç
i Artesania
|
|
|
|
FULL
LA POPA |
Havent-ho
demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi
inclourà una adreça electrònica per
a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del
full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector
de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha
una part de l’historia del poble.
L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar
és:
http://www.butlleti.net/popa13/popa13.htm
Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament. |
|
Apartaments
de can Pistola
Borredà
Per
a veure informació sobre els apartaments i saber-ne
els preus, pulsi sobre la imatge del costat.
Per
a a saber la disponibilitat i fer una reserva, pulsi:
|
|
|
|
|
Vida
saludable |
|
VOL
REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?
Si vol
rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí,
o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos
les dades:
|
|
|
