butlleti.net
butlleti.net

Butlletí de Borredà
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's
BUTLLETÍ
N.39 - Abril 11
butlleti.net
BUTLLETÍ D'ABRIL
Som a la primavera. Els Prats i camps ben florits, de tots colors. Els ocells canten de matinada. I el cu-cut també ja canta cada matí. Àdhuc es fan sentit les granotes, al capvespre i nit.

Som a setmana santa, dies de descans per a moltes persones. I la Pasqua amb les cantades de caramelles a cada poble.

El dissabte 23 és la festa de Sant Jordi, patró de Catalunya. Festa de molta tradició a casa nostra. Queden molts de dracs dels que cal defensar-nos. Sempre els hem superat, i els d’ara també els superarem.

A gaudir d’aquesta primavera tan alegre.
EXCURSIONISME
RUTES DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
A LA TOSA PEL COLL DE COMAFLORIU · 14,5 Quilometres · 7 hores · Altitud 2520 mts.
L’itinerari que us proposem transcorre íntegrament per dintre del parc natural del Cadí-Moixeró, concretament pel seu costat més oriental. L’excursió s’inicia en el refugi de Rebost, des d’on es puja cap a la Tosa pel coll de Comafloriu i es retorna pel camí del coll de Jou, l’antic camí Reial que unia el Berguedà amb la Cerdanya.
butlleti.net
Se surt del refugi de Rebost pel GR 4.2 i 150 que va cap a coll de Pal. Una vegada s’arriba a la pista de Rebost, cal deixar les marques d’aquest GR per continuar per un corriol que s’enfila pel mig del bosc seguint les marques taronges de la ruta dels Cavalls del Vent fins passat el coll de Pal. En un moment donat, trobareu el GR 150 i les marques de la ruta del Trencapinyes que, si les seguiu uns metres, us conduiran fins al Mirador del President. Val la pena arribar-hi per les panoràmiques que ofereix.

butlleti.netCamí de Coll de Jou (Rocasansa)

A partir d’aquí l’itinerari transcorre pel mig d’un bosc de pins fins que arriba als plans de Comafloriu on el bosc ja desapareix per complet. Des d’aquí cal seguir les marques del GR 150.1 – que ja no caldrà deixar fins al coll de Jou -. El corriol comença a pujar en direcció nord-est en fort pendent tot fent ziga-zagues entres pedres i herbei. En aquest tram, les marques de pintura del GR estan complementades amb fites de pedra que ajuden a trobar més fàcilment el camí. S’arriba al cim del Serrat Gran. Tot seguit, el camí baixa lleugerament per travessar la colladeta de Comabella, torna a pujar cap al Puig de la Comabella i finalment, segueix la carena fins a arribar al refugi del Niu de l’Àliga, a 2520 m. d’altitud.
Des d’aquí val la pena pujar fins al cim de la Tosa, un mirador espectacular del Pirineu Oriental i de la Catalunya Central: Montserrat, Montseny,...
Cal continuar la ruta pel GR 150.1. Vorejareu el Puig de la Mena, el Puig de la Canal Freda i la Roca del Llamp per la seva cara nord, entrareu al bosc on el camí devalla fort i arribareu fins al coll de Jou on caldrà deixar les marques del GR per continuar pel PR 126. Des d’aquí podríeu arribar fins a les Penyes Altes de Moixeró, continuant cap a l’est; o fins al poble ceretà d’Urús desviant-vos cap al nord.
butlleti.netEl Moixeró

Si seguiu per la ruta proposada per aquesta ocasió, us trobareu amb un camí molt interessant: el camí Reial del Berguedà a la Cerdanya. Aquest camí serpenteja fins a l’Hospitalet amb l’objectiu de salvar suaument els elevats desnivells i passos complicats de la forma més senzilla per facilitar el pas a bèsties i persones. A mig camí de la baixada, passareu pel costat de la Roca Sança, una imponent roca a l’esquerra del camí. En aquest indret es va trobar la Mare de Déu del mateix nom que actualment es troba a l’Hospitalet, el veïnat que es veu al fons de la vall. Més avall passareu per les ruïnes de la casa del Claper, que havia estat habitada fins als anys cinquanta i que poc després de quedar deshabitada un roc provinent de les vessants de Roca Sança va esfondrar l’edifici. Acabareu la baixada al riu Gréixer, al veïnat de l’Hospitalet. Després de creuar-lo ja només us quedarà una suau pujada per una pista forestal amb alguna decrera que us retornarà al punt de sortida.

butlleti.netIsard
BORREDÀ
Texte extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest texte, són a color i no formen part del llibre.
Senyors i batlles de la baronia de la Portella i del Monestir de Ripoll

butlleti.net
La família de vicaris que regentava el castell de la Portella, de la qual varen prendre el nom, és documentada des del 1003, any en què Doda i el seu fill Guifré I varen fundar el monestir de Sant Pere de la Portella; la importància de la família va augmentar al llarg del s.XI i XII, car tenia propietats als comtats de Besalú, Cerdanya i Rosselló. Al s.XIII són documentats com a magnats dels reis Alfons I, Pere I i Jaume I. A mitjan s.XIII Bernat V de la Portella va casar-se amb Elisenda de Lluçà, senyora de la baronia d'aquest nom.
El domini sobre Lluçà acaba enfrontant-lo amb el bisbe de Vic que exigia del Portella l'homenatge i jurament de fidelitat per aquest castell i el seu terme; la negativa i les fortes controvèrsies provocaren l’excomunió de Bernat de la Portella, el saqueig i incendi del castell. Fou el seu fill Bernat Guillem de la Portella qui va fer les paus amb el bisbe de Vic i qui va poder recuperar del rei Alfons II els castells de Lluçà, Palmerola, Sagàs i la Portella, el 1299; també va rebre la baronia de Gironella, l'any 1309. Va casar-se amb Sibil·la de Pinós, filla dels barons de Pinós, una de les altres grans famílies nobiliàries berguedanes. La seva filla Marquesa hereta la baronia i pel seu matrimoni amb Pere VII de Fenollet, vescomte d'Illa i de Canet, es varen entroncar de nou amb un poderós llinatge.
Fou el rei Pere III qui va vendre a Sibil·la de la Portella, muller d'Andreu de Fenollet, — nebot de Marquesa de la Portella i de Pere de Fenollet anteriorment esmentats— la jurisdicció civil i criminal de les baronies de la Portella, Lluçà i dels castells de Palmerola i Roset pel preu de 2000 florins. L'any 1398 el rei Martí I va incorporar de nou a la corona la jurisdicció criminal dels llocs de la Portella, Sant Andreu de Sagàs, Sant Martí de Biure, Sant Esteve de Valldoriola, Sant Maurici, Sta. Maria de la Quar, Sant Vicenç de Palmerola, Sta. Magdalena de Gardilans, Sant Joan de Vilada, el mas de Gamisans i Sant Pere de Borredà (57). Finalment, l'any 1431, el rei Alfons va vendre als senyors de la Portella, tota la jurisdicció criminal dels castells de Sagàs, la Quar, Roset, la Quadra de Borredà, la batllia del castell i tot l'honor de la Portella i els llocs d'Astuer i Casanova, per 2000 florins (58).
L'any 1369 Andreu de Fenollar vescomte d'Illa i de Canet, es va vendre la baronia de la Portella a Pere Galceran de Pinós, els descendents del qual, al s.XIV, s'intitulaven barons de Pinós i Mataplana, de la Portella, de Lluçà, de Gironella i de Peguera, senyors de la Vall de Toses i vescomtes d'Illa i de Canet. Aquests canvis de titularitat sobre els antics territoris de la Portella es deuen a l'entroncament de la branca Portella amb altres cases nobiliàries, i expliquen en part, la poca documentació trobada d'aquests anys, especialment sobre la presència dels Portella a Borredà. Molt segur que el títol de baronia és de mitjan segle XIV, però l'organització efectiva d'aquesta no es va poder fer fins després del 1431 (59), un cop comprada la jurisdicció criminal d'aquest lloc. La baronia de la Portella comprenia 4 grans batllies:
butlleti.netCastell de Palmerola
La batllia de la Quar, centre de la baronia, (on devia residir el procurador general, representant del baró), comprenia tot el terme de l'antic castell i monestir de Sant Pere de la Portella, i les parròquies de la Quar, Sant Maurici i el lloc de les Heures.
La batllia de Sagàs, (amb centre a la fortificació d'aquest lloc, avui totalment perduda), comprenia les parròquies de Sagàs, de Biure, de Santa Maria de Merlès, junt amb tota la vall.
La batllia de Castell de l'Areny que incloïa tot aquest terme casteller i parroquial, i el lloc de la Clusa, amb una bona part de la muntanya del Catllaràs.
La batllia de Vilada i de Roset, amb la parròquia de Sant Joan i la de Santa Magdalena de Gardilans, i tot l'antic terme del castell de Roset.
La batllia de Palmerola, amb el castell i la parròquia de Sant Vicenç de Palmerola, i les parròquies de Sant Julià de Cosp, Santa Maria de Borredà (i la seva sufragània de Rotgers) i Sant Martí de Boatella.
La Jurisdicció criminal donava als barons de la Portella el dret d'administrar justícia en totes les causes criminals i de vessament de sang, així com el dret d'imposar penes corporals i d'exili, als habitants de Borredà, Rotgers, Boatella i als de bona part de la riera de Merlès.
La Jurisdicció civil continuava en mans del monestir de Ripoll, senyor alodial d'aquests llocs, i afectava únicament les causes de primera instància. Els barons de la Portella tenien jurisdicció civil i criminal plena al sector de Comià i a la seva zona d'influència de la riera de Merlès, també sobre els masos dispersos de Cavarroques, Coll, Camp i Roviras de Sant Martí de Boatella, La Massana, etc. del terme parroquial de Borredà.
La batllia de Palmerola era dels Palmerola, però a mitjan s.XV el castell era ruïnós; Joan de Palmerola el va reconstruir gairebé íntegrament i el baró de Pinós i de la Portella, l’any 1465, li va donar el castell amb tots els drets i rendes (60). Tot i que Joan de Palmerola va reconstruir el castell amb els seus propis béns, va intentar de fer participar amb diners i amb homes a les obres de reconstrucció. En un manual notarial de Borredà del s.XV (61) hi consta la crida que es va fer a fi d'informar-se sobre la contribució dels homes de la batllia de Palmerola a les obres del castell:
Monestir de La Portella
butlleti.netMonestir de Ripoll

butlleti.netClaustre
«Primerament sien interrogats els testimonis que si u vist del any axa del mur de Palmerola ço és de la obra. Item mes sien interrogats sian vist que los presents homs de la batllia han acostamat de adobar e de fer lo mur a la alberg e si sab que deben afrontar. Item mes sien interrogats dequets ans no ha 40 anys que sen trava en al cuina de Palmerola que lo adoba si o feu en Palmerola o feu adobaran los prohomens lo qual traurer per adobar o obra».

Malauradament el manual no conté les respostes d'aquest interrogatori però és versemblant que els homes de la batllia de Palmerola, i per tant els de Borredà, es neguessin a contribuir a la reconstrucció del castell del batlle de la baronia de la Portella.
Coneixem molt poques actuacions del batlle de Palmerola a Borredà, durant el segle XV; sabem que l’any 1487 era batlle el senyor de Palmerola i que aquest va exigir a Bernat de Capdevila de Santa Maria de Borredà que retornés la fusta que havia tallat del bosc d'Arnau Albert (62).
Són molt més coneguts els batlles del monestir de Ripoll i la seva tasca. El monestir escollia els seus batlles entre els grans pagesos del terme de Borredà; són documentats en els primers anys del s.XV, Jaume Camprubí (1428), Jaume Campalans (1429), Armand de l'Hostal (1430) i Ramon Camprubí (1431 i 1432), la qual cosa fa pensar que eren renovats cada any en el seu càrrec. Defensaven sempre els interessos econòmics del monestir, cobraven rendes, censos i del mes, actuaven com a àrbitres i dictaven sentències sobre els conflictes entre la gent de Borredà.
Cap a finals del s.XV el batlle de Borredà és el donzell Joan de Roset, senyor de Roset i alhora batlle de Vilada pel baró de la Portella; l'any 1463 era batlle de Sant Jaume de Frontanyà Galceran de Roset. Amb aquest nomenament Ripoll va trencar amb la tradició de confiar en la pagesia de Borredà i concedí la dignitat i l'ofici de batlle a un petit noble; probablement aquest canvi d'actitud pot explicar- se per la compra de la Jurisdicció Criminal de Borredà per part del baró de la Portella i pel fet que Ripoll va voler reforçar la seva presència a Borredà amb un noble, el senyor de Palmerola, també batlle dels Portella-Pinós.
PROPOSTA CULTURAL
Rutes culturals pel Berguedà
butlleti.net

AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

22 d’abril a LA POBLA DE LILLET: Mercat Artesà Medieval
23 d’abril: FESTA DE SANT JORDI
24-25 d’abril: FESTES DE PASQUA, Cantades de Caramelles
25 d’abril a SANT JAUME DE FRONTANYÀ: Aplec dels Oms
25 d’abril a LA QUAR: Aplec al santuari de La Quar
25 d’abril a BERGA: Festa de sant Marc a Queralt
27 d’abril: FESTA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
30 d’abril – 1 de maig a BERGA: Fira de Maig
8 de maig a CERCS: Festa del Roseret
13-15 de maig a AVIÀ: Festa Major de Graugés
15 de maig a CASSERRES: Fira del Comerç i Artesania

butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
FULL LA POPA
Havent-ho demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.

L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar és:

http://www.butlleti.net/popa13/popa13.htm

Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament.
Apartaments de can Pistola
Borredà
Per a veure informació sobre els apartaments i saber-ne
els preus, pulsi sobre la imatge del costat.
Per a a saber la disponibilitat i fer una reserva, pulsi:

butlleti.net

butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
Vida saludable

VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's

butlleti.net

www.servicont.com  

CROMA 5 -- Diseño de webs
Borredà Turisme
Butlletí de Borredà
Canpistola
Slud i Nutrició
Ajuntament de Borredà
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net
Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve