| |
|
|
Agost:
Festes Majors |
L’agost és el mes en que es celebren
més Festes Majors. És el mes de les
vacances, de l’estiueig. Cada setmana i especialment
a cada cap de setmana es troba una Festa Major.
És bo anar recorrent els diversos pobles
per a veure com celebren les festes cadascun d’ells.
No hi ha cap festa igual. Cada poble té les
seves tradicions i les fa lluir.
Hem acabat el mes de juliol ben atípic, tant
per les seves pluges com per les seves temperades
temperatures.
Ens anuncien un agost més calorós.
Encara que a aquestes terres el calor no sol aclaparar
tant com en d’altres llocs.
Que tinguem tots unes bones vacances i bones Festes
Majors.
|
|
EXCURSIONISME |
| RUTES
DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ |
| DE
SALDES A PALOMERA · 10 Quilometres ·
4,5 hores ·
Altitud 1599 mts. |
Molta
gent coneix el Pedraforca i molts també coneixen
la serra d’Ensija però el què
hi ha entremig és molt menys conegut. Aquesta
ruta circular és una oportunitat per conèixer
un territori molt interessant, amb molta història,
que té el seu punt culminant al Parc d’aventura
de la pleta de la Vila i el poblat medieval de Palomera. |
|
Sortint
del poble de Saldes, cal creuar la carretera i emprendre
un camí que baixa cap al riu. Primer baixem
pel mig de camps amb alguna vista de les instal·lacions
de les mines de Saldes, tancades fa molt poc. A
l’altre costat, el bosc s’imposa i,
a mesura que pugem, el camí va guanyant categoria,
amb un traçat ben definit que passa entre
esporàdics camps delimitats per parets. S’arriba
a la petita casa de Mas Fred (el seu nom ho diu
tot) i després a una petita carretera. Quan
es van construir les primeres carreteres en aquesta
zona, cap als anys 40 del segle passat, hi va haver
una bifurcació a Maçaners.
Un dels brancals marxava cap a Saldes i l’altra,
aquesta carretera, continuava per la zona ombrívola
cap a Gósol. D’aquí el seu nom
actual: carretera de l’Obaga.
 Gallina
Pelada nevada, des de la Pleta de la Vila |
Creuem
aquesta carretera i tornem a entrar enmig de camps
de conreu abandonats. Després d’un
tram de pista, iniciem un camí que puja directament
cap al sud. Era un camí que servia per pujar
bestiar (camí ramader), sobretot ovelles,
cap a les pastures. Hi ha dues pistes que ens delaten
la seva identitat: primer, la seva amplada; i, segon,
les files de pedres a cada costat per evitar que
els animals entressin als camps. Cap enrere, unes
vistes privilegiades del Pedraforca i, darrera,
el Cadí. La ruta creua una pista, passa per
sota d’una línia d’alta tensió
i continua cap al sud. Es tornen a trobar indicis
de camps i entrem en un bosc jove. Després
de l’última pujada entrem en un gran
pla amb unes extenses terrasses –signe inequívoc
d’haver estat zona de conreu-: és el
Pla de l’Espinal. Tot i que quedi allunyat
de la ruta, a l’extrem est del pla, hi ha
les ruïnes d’uns corrals que servien
per guardar-hi bestiar. Aquesta simultaneïtat
d’usos ens porta a pensar que no es conreava
cada any -estem a 1.400 metres d’altitud i
en cara nord !-. Després d’un any de
conreu, probablement es deixava reposar la terra
durant uns anys i s’hi deixava pasturar les
ovelles perquè abonessin el terra amb els
seus excrements.
La ruta emprèn pistes forestals i dreceres
fins enllaçar amb una de les rutes de natura
de Palomera. La pista creua un barranc i continua
amb una suau pujada. Entrem en una zona plana: a
la dreta, unes pedres indiquen unes estructures
que són les ruïnes d’uns altres
corrals i una barraca, ja de certa antiguitat; a
l’esquerra, alguns camps. Novament podem apreciar
aquesta simultaneïtat d’usos, però
a una escala molt més petita.
 Riu
Saldes |
Al final de la pista, puja un nou camí amb
fort pendent. És part de la mateixa ruta
de la natura. Arribem a un altre pla amb un magnífic
mirador cap a les serres del nord, inclòs
el Pedraforca. El camí passa pel costat de
les restes d’una barraca; es tracta d’una
altra petita zona de cultiu. |
El
camí, finalment, arriba a dalt, girem a l’esquerra
pel camí balisat enmig del bosc i, en 10
minuts estem a la pleta de la Vila.
Com el seu nom indica, el seu ús tradicional
ha estat reunir bestiar. Hi havia un refugi pels
pastors i extensos corrals. Avui, una part es dedica
a un ús més lúdic: un parc
d’aventura, obert de setmana Santa a mitjans
d’octubre i un petit bar. Per anar a la zona
de Palomera, cal seguir un indicador a l’esquerra
de la Pleta de la Vila. Primer el camí planeja
i apareixen parets a la nostra dreta, també
pletes, molt més antigues. A l’altre
costat del barranc, es veu el roc de Palomera amb
unes estructures d’evident facció medieval.
El camí baixa fins al peu de Palomera i un
camí una mica perdedor puja fins al poblat.
Si pugeu, si us plau, respecteu les pedres ! A la
dreta s’obre un estret barranc amb unes petites
coves que s’han aprofitat, construint petits
murs, presumiblement també per albergar animals.
Per continuar la ruta, cal tornar a pujar fins a
la Pleta de la Vila.
 Mirador
dels graus |
Reprenem la ruta passant per darrera
dels corrals de la mateixa pleta i, enfront d’un
altre mirador, iniciem la baixada amb unes característiques
“S” d’un camí antic. Encara
seguim la ruta de la natura. Entrem en una pista
i creuem el torrent per un divertit pont penjant
de construcció recent. En acabar la pista,
s’inicia el camí que entra a la zona
dels graus. És, potser, la part més
emblemàtica de la ruta. Entrem en una zona
de blocs i pedres d’estranyes formes. A la
dreta, es veu un autèntic caos de roques.
Passem cap a una roca amb forma de dit i la ruta
gira a l’esquerra. No obstant això,
si anem a la dreta per un camí més
precari, arribarem a un altre mirador, amb magnífiques
vistes al Pedraforca i el Moixeró. Continuant
la baixada cap a l’esquerra, tornem a enllaçar
amb la ruta. Més avall, si mirem al terra,
sembla que s’hagin aprofitat les pedres soltes
per empedrar el camí i donar-li més
solidesa. També veiem camins paral·lels
que es van entrellaçant, un altre signe de
camí ramader.
 Restes
del poblat de Palomera |
Les marques
de la ruta de la natura continuen per l’esquerra
però la nostra ruta segueix per la dreta.
Continua pla pel bosc. Intuïm el caos de blocs
a la nostra dreta. Finalment, comencem a veure camps
i el camí entra en una pista. A sota, les
ruïnes d’un altre corral i, poc després,
un pal indicador assenyala la font del Bullidor,
una surgència que brolla de les roques i
on podem omplir les cantimplores, si cal. A partir
d’aquí, la pista va baixant fins enllaçar
amb la carretera de l’Obaga que seguirem cap
a l’esquerra per retornar al Mas Fred i desfer
el camí fet al principi fins a Saldes.
Nota: Si no es vol repetir el creuament del riu
Saldes i la pujada al poble, podeu agafar la carretera
de l’Obaga després de passar per Maçaners
i aparcar el cotxe en qualsevol lloc amb espai suficient
entre el punt de baixada i el punt de pujada de
la ruta.
|
|
BORREDÀ
|
| Texte
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen
algunes fotografies incorporades a aquest texte, són
a color i no formen part del llibre. |
| La
vida quotidiana |
Els inventaris que feien les vídues usufructuàries,
dels quals se'n conserva força originals,
són un clar exemple de les condicions de
vida de la gent de Borredà durant els segles
XVI i XVII. En aquest tipus de documentació
notarial traspua un món molt viu que ens
apropa a la realitat quotidiana d'aquests segles.
Hem escollit un exemple d'inventari dels diferents
estaments socials, pagès benestant, pagès
pobre, menestral, pastor i noble de Borredà,
al s. XVII. De la descripció dels béns
inventariats podrem fer un aproximació més
detallada del nivell de vida que tenien. |
L'any
1688 moria Joan Font pagès del mas Font,
situat dins el poble, una de les masies més
grans del terme. L'inventari esmenta quines són
les terres que posseeix: la casa del mas de la Font,
l'era i l'hort, les peces de terra de Soldevila,
el camp del Pi, el Solà dels Grans, el Pinyol,
la Vinyola, la Solana, el mas Serrat de Palomera
i el mas Castelló; els censals, de 20, 80,
100, 164 i 200 lliures cadascun, i els debitoris
per blats i llavors. Joan Font entraria dins la
categoria dels pagesos benestants no solament per
la considerable quantitat de terres que posseeix,
sinó també pel bestiar que tenia a
les corts del mas: 1 mula, 2 someres de 7 anys,
2 matxos de 2 anys, —tots aquests animals
amb els seus guarniments—, 2 bous joves, 3
braus de 3 anys, 70 ovelles de fil, 130 ovelles
de llana, 40 cabres, 8 cabres a parceria amb la
casa vella de Cerdanyola; té emmagatzemades,
20 quarteres de forment, 30 quarteres de mestrall,
4 quarteres d'ordi, 3 quarteres de mill, i 3 quarteres
de llegums; 5 quintals de llana bruta; 8 falç,
4 relles, 3 destrals, 2 fangues, 2 aixades, 2 magalls,
2 forques, 1 pala, unes àrpies de ferro,
1 parpal de ferro gran i 1 massa de ferro.
El mas Font tenia parats 6 llits guarnits amb els
seus llençols, flassades i vànoves;
15 caixes plenes de vestits, llençols, estovalles,
tovallons, etc. de cànem i |
 Banc
escó. MAS SOBIRÀ |
de liana;
a la cuina, 4 olles de coure, 1 caldera,
3 perols,
2 capfoguers, 1 pala, 2 morters, 2 càntirs
d'aram, 2 canelobres de llautó, 2 olles d'aram,
2 paelles, 2 graelles usades, 10 plats blancs, etc.
A més de les tasques pròpies de la
vida pagesa la família Font es dedicava també
a filar i a teixir la llana de les seves ovelles
ja que l’inventari esmenta l’existència
del teler i el fus.
|
Francesc
Garrós, que fa inventari l'any 1671, nomes
tenia una casa petita amb una entrada i la cort,
dues habitacions al primer pis amb la sala, la cuina
i les golfes; es
eines del camp —dolentes—
l
es
 Pastera |
|
redueixen a 2 aixades, 1 magall, 1 fanga, 4 falç,
1 pastera i 2 sedassos. Té 1 somera amb el
seu bast, 1 porc d'engreix i un altre al rebost,
ja salat. A la cuina guarda solament uns clemàstecs,
1 pala del foc, 1 graelles, 2 perols, 1 olla de
coure, 1 olla d'aram, 1 escudeller amb el seu servei,
i un petit armari amb el setrill i el porró.
També hi ha dues romanes, 8 ganxos de carnisser,
1 punyal, 1 torn de filar llana, i una mesura d'l
quartà de blat. A 1'unica cambra parada hi
tenien 5 caixes de roba amb 25 llençols entre
bons i dolents, 10 camises d'home, 7 estovalles,
12 tovallons, 1 vestit de dona d'estamenya negra,
unes faldilles de pany amb guarniments de seda,
2 mantons, 1 vestit complet d'home, i també
4 culleres de plata. L'inventari esmenta 1 torn
de filar llana, 1 pentinador de llana, 10 lliures
de fil de bri, 6 lliures d'estopa, 8 lliures de
cànem pentinat, 10 lliures d'estopes, la
qual cosa vol dir que filaven a casa.
|
El
pastor Jaume Heras, que vivia a la Solana de l'Hostal
de Borredà, moria el 1719 i el seu inventari,
força reduït, anomena tot el que té:
5 cabres, 2 peroles, 1 paella, 1 olla d'aram, 1
palangana sense mànec, 1 aixadell, 1 magall,
1 capa de pastor, 2 caixes amb 2 llençols
dolents, 2 tovallons dolents, 1 tovallola, 2 camises,
1 calces de xamallot usades i unes sabates. Tenia
30 lliures i 13 sous sobre la casa de Camp Estamer
de Dalt que els seus marmessors s'encarregaran de
recuperar; igualment esmenta que li devien 144 lliures
de les quals, un cop recuperades, 45 lliures i 12
sous es destinaran a pagar el funeral i les misses.
El grup social de la gent dels oficis és
representat per Pere Vilardell, teixidor de lli
que va morir el 1633; la casa del teixidor estava
situada prop de l’església, amb dues
peces de terra i 1 pati; també 4 arrendaments
de 10 rals d'unes altres cases al carrer de Berga
de Borredà. A la planta baixa de la casa
hi ha una botiga-taller amb 2 telers de lli, 1 torn,
1 ordidor, 1 pinta d'estovalles, 3 llançadores,
peces de tovallons, teles d’estovalles, etc.;
1 aixada, 1 magall, 2 destrals, 1 martell, 1 tenalles
i 1 pastera; a la cort, 1 porc i una somera. Al
primer pis hi havia 2 cambres, la cuina i la sala.
És considerable la quantitat de roba que
tenien els Vilardell, 2 llits parats de pilars,
2 culleres de plata, dos agnos los uns
ab un curdo de seda los altres ab una cadeneta de
plata, una capsa rodona dins la qual son los papers,
sos actas y albarans y rebuts; sota teulada també
hi ha caixes amb roba, gra emmagatzemat, sacs, una
brassola dolenta, etc. Cal esmentar
que aquesta família guardava dins les caixes,
a més de la roba, les coses més inversemblants,
des d'una daga amb la seva funda, a una aixada o
dos parells de sabates, etc. |
 Arreu
utilitzat al s. XIX (conservat al Molí
de Dalt) RAMON VILADÉS |
 Mesures
de gra |
|
 Mobles
catalans |
|
L'inventari
de l'any 1644 del negociant Antoni Gelabert és
molt semblant a 1'anterior però esmenta detalladament
que guarda dins una caixa 6 lliures de plom, 7
dotzenes de pedres de xispa, 1 pedra de pedrenyal
i un pedrenyal, segurament explicable
per la conflictivitat de la Guerra dels Segadors
(23).
Per tal de comparar aquests inventaris hem escollit
el d'Antic Palmerola, senyor del castell de Palmerola
i batlle del baró de la Portella. L'inventari
es de l'any 1562, cent anys abans que els anteriorment
esmentats, però és molt il·lustratiu
del gran nivell de vida que va assolir la petita
noblesa catalana, poderosa i rica, sobretot si la
comparem amb els inventaris ressenyats dels altres
estaments socials. L'inventari és tan complet
que val la pena reproduir-lo gairebé íntegrament
(24). (Es publicarà
al proper butlletí). |
|
PROPOSTA
CULTURAL |
Rutes
culturals pel Berguedà |
|
|
Els Vídeos del Berguedà
A aquest nou espai anirem col·locant vídeos
de llocs, actes i festes del Berguedà, o
bé vistos des del Berguedà per gent del
Berguedà.
Fotogaleria
amb àudio realitzada per al reportatge de la publicació
digital Turistasxnaturaleza. Màster en periodisme
i comunicació digital. Juny de 2010
Fotografies per Montse Pallarès.
|
AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ
30 de juliol-26
d’agost: XVI Jornades de Refugis Càtars
al Pirineu Català
2 d’agost a LA POBLA DE LILLET: XXI Obert
Intarenacional d’Escacs
4-8 d’agost a OLVAN: Festa Major
5-10 d’agost a GUARDIOLA DE BERGUEDÀ: Festa
Major
6 d’agost a VILADA: Havaneres
5-7 d’agost a LA NOU DE BERGUEDÀ: Festa
Major
10-16 d’agost a VALLCEBRE. Festa Major
12-19 d’agost a BORREDÀ: Torneig
de de Futbol Sala
13 d’agost a BORREDÂ: Format Jazz
14 d’agost a Gósol: Festa Major
15 d’agost a BORREDÀ: Festa Mare
de Déu de la Popa
16 d’agost a GIRONELLA: XXIII Jornades de
Llengua i Cultura Popular
18-23 d’agost a GIRONELL: Festa Major
19-20 d’agost a LA RODONELLA (Cercs): Festa
Major
20-23 d’agost a BORREDÀ: Festa Major
26 d’agost a VILADA: Concert de música
clàsica
28 d’agost a CASTELLAR DE N’HUG: Concurs
internacional de Gossos d’Atura
|
| |
FULL
LA POPA |
Havent-ho
demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi
inclourà una adreça electrònica
per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar
del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols,
rector de Borredà, des de l’any 1979
al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.
L’adreça de l’arxiu per a poder-ho
baixar és:
http://www.butlleti.net/popa17/popa17.htm
Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament. |
|
Nous
Preus de Crisi
Apartaments de can Pistola Borredà
Per
a veure informació sobre els apartaments
i saber-ne
els preus, pulsi sobre la imatge del costat.
Per a saber la disponibilitat i fer una reserva,
pulsi:
|
|
|
VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?
Si vol rebre
mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí,
o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les
dades:
|
|
|
|
Subscrigui's
gratuïtament al butlletí >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
