|
|
|
|
BUTLLETÍ |
N.37
- Febrer 11 |
|
|
|
|
Som
al febrer. Ha apaivagat el fred. Hem tingut uns dies ben primaverencs.
També, i com és costums ha nevat dos dies, per
a recordar-nos que encara som a l’hivern. Les violetes
ja són ben florides, i ho han començat a fer les
primaveres. És una bona senyal. Aviat tindrem els prats
i camps ben florits. Els arbres, especialment els fruiters,
estan a punt d’esclatar.
Entrarem a les festes que també assenyalen la primavera:
el dijous gras o dijous llarder, el carnaval o carnestoltes
i l’enterrament de la sardina. Festes que s’han
anat recuperant, especialment el carnaval. En canvi el dijous
gras i l’enterrament de la sardina, costen de seguir.
També som davant la festa de la matança del poc
a Borredà. Festa que es celebra a la Plaça Major.
La preparació de les carns, els focs per a torrar el
pa, els porrons de vi, … Ha esdevingut una celebració
tradicional. Cal destacar la sempre bona organització
de la colla, i la col·laboració de molts veïns.
Esperem amb delit l’arribada definitiva de la primavera,
amb l’anunci del cant del cucut.
|
EXCURSIONISME |
| RUTES
DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
|
|
A
QUERALT PER LES CAPELLES· 7,5 Quilometres · Altitud
1198 m. · 2 hores |
El santuari i la serra de Queralt ofereixen una immensa varietat
d'atractius: meravelloses vistes, orografia escarpada, múltiples
camins que recorren tant la cara nord com la cara sud, i edificis
que recorden la seva vocació de lloc de peregrinació
religiosa. Us presentem una ruta curta per conèixer el
santuari i les faldes de la muntanya on es troba situat. Les processons
que pujaven des de Berga a Queralt eren un fet regular. Hi ha
dos camins ben condicionats, un per la solana i l'altre per l'obaga,
amb les seves capelles corresponents. Aquesta ruta puja per la
solana.
| La
ruta comença a la plaça Sant Francesc de Berga,
seguint el PR C 73. En arribar a la carretera de Sant Llorenç
de Morunys cal creuar-la i enfilar amunt pel camí
asfaltat. Ben aviat cal deixar aquest camí i continuar
per un corriol que marxa per l'esquerra fins a la urbanització
de Fumanya. Es creua la urbanització i s'arriba a
la carretera de Queralt i dels Rasos de Peguera. Cal creuar-la
i començar a pujar pel camí conegut com la
drecera de Queralt. En la pujada passareu per tres capelles,
bons llocs per recuperar forces i contemplar el paisatge:
Sant Jacint, Sant Jaume i Santa Maria dels Dolors.
Corriol
|
Una vegada a dalt de Queralt, us suggerim visitar l'església
i la cova de la Troballa. La llegenda de Queralt s'emmarca
dintre de la tradició –que té com a
màxim exponent Montserrat -de troballes de figures
de la verge a l'edat mitjana. Es tenen notícies de
l'existència del santuari des del segle XIV però
aquest edifici data del segle XVIII. Actualment hi ha un
projecte per rehabilitar l'edifici i convertir-lo en un
hotel i restaurant de primer ordre.
Si seguiu el camí de ronda de l'esperó anomenat
castell berguedà, trobareu dos miradors que donen
diverses perspectives de la serra i una llarga vista cap
al sud, motiu que li ha fet valer el sobrenom de balcó
de Catalunya. Per als més agosarats, passat el primer
mirador, hi ha un camí no marcat però clar
cap a la dreta que puja al cim del castell berguedà.
Si hi arribeu, gaudireu d'un impressionant panorama de 360º.
També es veuen restes d'obra que marquen l'emplaçament
d'un canó durant les guerres carlines. Aquesta pujada
no és aconsellable per a les persones que pateixen
vertigen.
La baixada es fa pel camí de la Garreta, que és
el nom de la masia on s'arriba, al peu de la carretera de
Sant Llorenç de Morunys. La ruta senyalitzada continua
cap a l'esquerra. Per als que vulgueu allargar la ruta uns
45 minuts, us proposem un petit desviament: continueu cap
a la dreta en direcció al Portet, seguint també
les marques blanques i verdes. |
Seguiu
aquest camí a la dreta, que transcorre majoritàriament
pel costat del torrent de la font Calenta, fet que li dóna
un atractiu afegit per la frescor i el soroll de l'aigua
en saltar cap avall. Després d'un quart d'hora, el
camí puja amb més pendent pel mateix costat
del torrent, després el creua, fa una gran corba
de pujada cap a l'esquerra i, finalment, torna al torrent
per creuar-lo una altra vegada i continuar cap a l'oest.
Just abans de creuar, veureu un camí cap a la dreta
amb dues creus pintades de groc. Seguiu aquest camí,
baixa a la llera. Si el seguiu pocs metres cap amunt es
veu una cavitat a la roca des d'on surt aigua: la font Calenta.
Si porteu càmera digital, féu una foto de
l'interior: segur que us sorprendrà! El seu nom es
deu a la temperatura relativament més elevada amb
què surt. A l'hivern, fins i tot desprèn vapor
pel contrast de temperatures. Mai s'asseca. Retorneu a la
ruta senyalitzada pel mateix camí per on heu vingut.
Tornant cap a Fumanya pel camí dels avianesos, pujareu
pel llom de la muntanya. Seguint aquest llom cap a la dreta,
es veuen uns forats circulars tallats a la terra. És
el que queda d'una de les torres d'artilleria que, juntament
amb el castell i la torre de la Petita, defensaven Berga
durant les guerres carlines. La torre de la Petita encara
es pot veure a la cresta esquerra del túnel de Berga.
Un cop a Fumanya ja només caldrà desfer el
camí que hem fet de pujada per retornar a la plaça
Sant Francesc.
Santuari
de Queralt |
|
BORREDÀ
|
Texte
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen
algunes fotografies incorporades a aquest texte, són
a color i no formen part del llibre.
|
| Formació
del nucli urbà de Borredà |
Malgrat la crisi demogràfica del segle
XIV i de la problemàtica social i econòmica
cal dir que en aquests segles baix medievals
es va començar a formar el nucli urbà
de Borredà, a l'entorn de l'església
de Santa Maria, Probablement al segle XIII i
XIV ja hi havia prop de l'església els
masos de la Sala i de Camprubí, els quals
són documentats al s.XV.
El nucli urbà és relativament
nou i es va formar no amb pagesos, sinó
amb gent dels oficis que es varen instal•lar
al costat de l'església i al peu del
vell camí ral que anava de Berga a Ripoll
i que passava, justament, vora l'església
de Borredà. Malgrat la manca d'informació
podem suposar que el naixement del nucli urbà
comptaria amb el vist-i-plau del monestir de
Ripoll, senyor de la major part de l'actual
terme de Borredà, i també amb
l'interès dels propietaris del mas de
la Sala i del mas Camprubí que veien
la possibilitat d'augmentar les seves rendes
fent petits establiments a llurs terres.
Prop de l'església s'hi va construir,
en una data desconeguda i anterior al segle
XIV, un hostal per acollir els vianants que
anaven de Berga a Sant Jaume de Frontanyà
i a Ripoll. Un document del 1433 ens informa
que l'antic hostal era situat al barri de Borredà,
al lloc conegut amb el nom de la Castabella,
prop de l'antiga rectoria i gairebé segur
que es pot identificar amb l'indret on més
tard és va construir la casa de cal Font,
al costat del pou (38).
|
Can
Camprubí |
La
Llosada |
|
El
nou hostal és documentat als primers
anys del s.XIV, la qual cosa permet d'afirmar
que el camí era força concorregut
i que l'hostal era necessari, car després
de la forta crisi demogràfica i
econòmica del s.XIV la vida s'anava
normalitzant. Un signe clar d'aquest procés
de recuperació és la celebració
el 1370, de la fira de Sant Silvestre
—26 de setembre— a Sant Jaume
de Frontanyà, de la qual s'ha conservat
la petició de fer la crida a Ripoll:
«Al honrat lo batlle de Ripoll ho
a son loch tinent, Bertran de Payllars,
donzell, actor e procurador de molt noble
senyor de Nuch, per la gracia de Déu
vezcomte de Cardona, tutor del noble En
Jacme Roger de Payllars> senyor de
la honor de Mataplana, salut e honors:
pregam-vos, senyer airogament que ens
façats cridar públicament
per la vil·la de Ripoll la fira
de Sent Jacme de Frontanyà, en
aytal manera que tot hom a tota fembra
qui avenir hi vuylla hi vinga, saul e
segur ab tot ço que amenar oa portar
voldran la dita fira, a bona e salva fe
del dit noble En Jacme Roger de Payllars,
car nos ab la present en nom de susdit
guiam e asseguram, a bona e salva fe a
tot bon enteniment, tota frau remoguda,
tots homens e fembres vinens a la dita
fira. Si, empero tocant o ferint no havien,
ho bandejats no eren de la cort de la
dita vila honor de Mataplana. E açó,
senyer, vos pregam no falega saben, senyer,
que nos faríem per vos semblants
coses e majors» (39).
El 1427, Bernat de la Serra, hostaler
de Borredà, rep el dot de la seva
muller Caterina Reixac, filla de l'apotecari
de Ripoll; aquesta notícia ens
permet d'afirmar que, probablement, Bernat
de la Serra feia poc temps que s'havia
instal·lat a l'hostal de Borredà,
procedent de Ripoll i que fou el monestir
qui va construir l'hostal i va cridar
l'hostaler. L'hostaler i la seva família
van arrelar definitivament a Borredà;
el 1433 Pere de la Llosada, hereu i propietari
del mas de la Llosada de Sta. Maria de
Borredà, va vendre a l'hostaler
Pere Joan Font, àlias Serra, un
hort pel preu de 7 sous barcelonesos i
amb un cens anual que es faria efectiu
el dia de la Mare de Déu d'agost.
La venda és va fer amb el consentiment
del monestir de Ripoll. |
El
document explica que l'hort era
al barri de Borredà, al
peu del camí públic
de Berga a Ripoll, prop de l'hort
de la rectoria, de l'antic hostal
i del Querot del Padró
de Borredà (40). El 1430,
Armand Serra, hostaler de Borredà,
era també batlle del lloc
per l'abat de Ripoll, i el 1461
Joan de la Serra, àlias
hostaler, obtenia l'establiment
sobre unes terres del mas de la
Sala de Borredà per part
de Joan de Roset, fill del venerable
Joan de Roset donzell, per reconstruir
una barraca que fins aleshores
era abandonada; (41); segurament
s'havien d'ampliar les cel·les
per als hostes i construir estables
per al bestiar de l'hostal i per
als animals de tir dels vianants
que sojornaven a Borredà.Els
capítols matrimonials,
testaments, donacions, vendes,
àpoques, etc., del s.XV,
ens informen de la presència
de menestrals instal·lats
al barri de Borredà: un
sastre el 1433 —Miquel de
Regulats, àlias Escaldafer—;
un ferrer el 1382, i també
de francesos i gascons. L'any
1382 un jove francès treballava
amb el ferrer de Borredà
i rebia 20 sous anuals pel treball;
amb aquest sou tan reduït
(era un aprenent) i els seus estalvis,
el jove francès va poder
comprar una enclusa de 8 lliures
al seu mestre i independitzar-se
(42). El 1428 Bernat Infant, de
la vila de sant Pau del bisbat
de Comenge, (regne de França)
rep 14 lliures pel dot de la seva
muller; el 1441 Joan de Besto,
paraire de la diòcesis
de Limoges, establert a Borredà,
cobra 30 florins que li devien
Bartomeu i Joan de Graons (43).
Es versemblant que fossin els
paraires i els teixidors els qui
constituïen el nucli més
nombrós instal·lat
al barri de Borredà, car
hi varen trobar molta matèria
primera per treballar. |
|
Can
Vilardell |
|
|
| Cal
recordar de nou la importància
dels ramats d'ovelles i la proximitat
de les pastures. Les dones de pagès
filaven i teixien des de l'alta edat mitjana,
però ara augmenta la demanda i
la producció de teixit de llana
dins el context de l'economia pagesa;
n'és un clar exemple l'interessant
testament de l'any 1411 de Sibil·la
del Soler, vídua de Guillem del
Soler de Sant Joan de Vilada, on fa una
relació exhaustiva del que li deuen:
Francesc de Torrent de Rotgers, cunyat
seu, 3 esmines de forment i 14 valons
de llana d'ovella; en Puig 2,50 florins
per 1 matxo; Pere de Gardilans, 2 florins,
3 draps; casa Sant Pere de Gardilans,
1 burell, 22 sous per dos porcs, 11 sous
i 11 diners; Capdevila de Borredà,
16 anyells majors i 6 cabres; Maria de
Borredà Sobirà 4 diners;
Pere Massana, àlias Barbut de Borredà,
10 sous; en Casamitjana de Vilaplana 3
sous; Casadevall de Vilaplana 3 sous;
Massana, àlias Llobet, de Borredà,
7 sous; Joan de Puig 2 canes del pam de
drap de llana; a Vila de Borredà,
per l'estam que la testadora li va filar
3 sous; en Solsona de Borredà,
per l'estam que li va filar 2 sous i 5
diners, etc. (44). Gairebé segur
que la major part de les quantitats que
li deuen els pagesos anteriorment esmentats
són pel treball de filar llana.
Les notícies sobre compres, vendes
i permutes de deveses que es destinaven
a pastures per a ovelles sovintegen durant
els segles XIV i XV. La família
Sobirà va adquirir en aquest període
de temps deveses noves; el 1330 el procurador
de la baronia de la Portella va concedir,
a canvi del cens anual d'l gallina, que
Pere Sobirà del Vilar gaudís
de la devesa del Bany de Sobirats, de
la parròquia de Palmerola (45);
el 1426 Antoni de Borredà Sobirà
i la seva filla Joana varen permutar,
amb Guillem i Pere de la Losada, la borda
de la Faia de Sta. Maria de Borredà
—possessió del monestir de
Ripoll, al qual paguen delmes i primícies—,
per la devesa de Palmerola (46). |
Can-Font |
|
| Fins
i tot les deveses eren motiu de discòrdia
i desavinences; així l’any
1426, Pere Massana, àlias el Barbut,
i el seu germà Ramon, de Borredà,
es disputen el control de la devesa del
coll de la Rovira, del terme del castell
de Palmerola,i els passos del bestiar,
fins al punt que el batlle del terme i
castell de Palmerola ha d'intervenir i
fixar els límits (47).
|
Can
Vilardell |
|
Una
gran part de les notícies que tenim
sobre l'actuació dels batlles del
monestir de Ripoll a Borredà durant
el segle XV fan referència a ordes
i sentències sobre deveses, pastures
i bestiar, la qual cosa indica que eren
molt importants per 1’economia pagesa
i, de retruc, pel desenvolupament de la
producció tèxtil de Borredà.
El 2 de setembre de 1432 el batlle de
Borredà Ramon Camprubí feia
la següent crida: «Ara oyats
tot hom generalment que bos notifica y
fa assaber lo honorable Ramon Camprubí
balla de borrada per lo Senyor abbat de
Riupoll astansia de Antony Eras de Gardilans
que no sia mengo que gos ni prehumesca
de quin grau o condesio que sian que no
aneta bestiar gos ni menut en mas possessions
del mas Sala y raya- mar y Gerrarons...
situat en la parroquia de Borredà
sob ban de quinze sous de dia y .X. sous
de nit y als estranyers sisanta sous y
la terra per a al aconfedor y la resta
alia cort per fora la extensió
y gost se que gosdar se na que onor ny
gra- zia no aiya et estat poblicat lo
present ban em la plasa de Borrada per
beredet misage poblich de la cor de Borrada
a dos dias del mes de setembre 1432»
(48).
Una crida semblant feia el mateix batlle,
prohibint l'entrada del bestiar als masos
Vila i Vilmal de la parròquia de
Borredà. Les deveses també
s'empenyoraven per a poder pagar dentes;
Joan Camprubí l'any 1444, s'empenyora
la devesa que té a Castell de l'Areny
perquè deu 7 florins d'or a Jaume
de la Roca de Sant Vicenç de Castell
de l'Areny (49). |
|
|
PROPOSTA
CULTURAL |
Rutes
culturals pel Berguedà |
|
AGENDA
D’ACTES DEL BERGUEDÀ
|
13 de febrer
a Bagà: Festa de l’arròs
20 de febrer a Berga: Festa de l’arbre
20 de febrero a Borredà: Matança
del porc
3 de març: Dijous gras
3-9 de març a Bega i pobles del Berguedà:
Carnestoltes 2011
4-5 de març A Gironella: Cercabirra i
Rua de carnestoltes
4-9 de març a Solsona: Festes del Carnestoltes
|
| |
|
DIJOUS
GRAS 2011
3
de Març
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|

|
FULL
LA POPA |
Havent-ho
demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi
inclourà una adreça electrònica per
a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del
full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector
de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha
una part de l’historia del poble.
L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar
és:
http://www.butlleti.net/popa11/popa11.htm
Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament. |
Apartaments
de can Pistola
Borredà
Per
a veure informació sobre els apartaments i
saber-ne
els preus, pulsi sobre la imatge del costat.
Per
a a saber la disponibilitat i fer una reserva, pulsi:

|
|
|
|
|
Vida
saludable |
VOL
REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?
Si vol rebre mensualment
i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres
persones el rebin, pot deixar-nos les dades:
|
|