Butlletí de Borredà
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's
BUTLLETÍ
N.37 - Febrer 11

BUTLLETÍ DE FEBRER

Som al febrer. Ha apaivagat el fred. Hem tingut uns dies ben primaverencs. També, i com és costums ha nevat dos dies, per a recordar-nos que encara som a l’hivern. Les violetes ja són ben florides, i ho han començat a fer les primaveres. És una bona senyal. Aviat tindrem els prats i camps ben florits. Els arbres, especialment els fruiters, estan a punt d’esclatar.

Entrarem a les festes que també assenyalen la primavera: el dijous gras o dijous llarder, el carnaval o carnestoltes i l’enterrament de la sardina. Festes que s’han anat recuperant, especialment el carnaval. En canvi el dijous gras i l’enterrament de la sardina, costen de seguir.

També som davant la festa de la matança del poc a Borredà. Festa que es celebra a la Plaça Major. La preparació de les carns, els focs per a torrar el pa, els porrons de vi, … Ha esdevingut una celebració tradicional. Cal destacar la sempre bona organització de la colla, i la col·laboració de molts veïns.

Esperem amb delit l’arribada definitiva de la primavera, amb l’anunci del cant del cucut.



EXCURSIONISME
RUTES DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
A QUERALT PER LES CAPELLES· 7,5 Quilometres · Altitud 1198 m. · 2 hores

El santuari i la serra de Queralt ofereixen una immensa varietat d'atractius: meravelloses vistes, orografia escarpada, múltiples camins que recorren tant la cara nord com la cara sud, i edificis que recorden la seva vocació de lloc de peregrinació religiosa. Us presentem una ruta curta per conèixer el santuari i les faldes de la muntanya on es troba situat. Les processons que pujaven des de Berga a Queralt eren un fet regular. Hi ha dos camins ben condicionats, un per la solana i l'altre per l'obaga, amb les seves capelles corresponents. Aquesta ruta puja per la solana.


La ruta comença a la plaça Sant Francesc de Berga, seguint el PR C 73. En arribar a la carretera de Sant Llorenç de Morunys cal creuar-la i enfilar amunt pel camí asfaltat. Ben aviat cal deixar aquest camí i continuar per un corriol que marxa per l'esquerra fins a la urbanització de Fumanya. Es creua la urbanització i s'arriba a la carretera de Queralt i dels Rasos de Peguera. Cal creuar-la i començar a pujar pel camí conegut com la drecera de Queralt. En la pujada passareu per tres capelles, bons llocs per recuperar forces i contemplar el paisatge: Sant Jacint, Sant Jaume i Santa Maria dels Dolors.



Corriol


Una vegada a dalt de Queralt, us suggerim visitar l'església i la cova de la Troballa. La llegenda de Queralt s'emmarca dintre de la tradició –que té com a màxim exponent Montserrat -de troballes de figures de la verge a l'edat mitjana. Es tenen notícies de l'existència del santuari des del segle XIV però aquest edifici data del segle XVIII. Actualment hi ha un projecte per rehabilitar l'edifici i convertir-lo en un hotel i restaurant de primer ordre.
Si seguiu el camí de ronda de l'esperó anomenat castell berguedà, trobareu dos miradors que donen diverses perspectives de la serra i una llarga vista cap al sud, motiu que li ha fet valer el sobrenom de balcó de Catalunya. Per als més agosarats, passat el primer mirador, hi ha un camí no marcat però clar cap a la dreta que puja al cim del castell berguedà. Si hi arribeu, gaudireu d'un impressionant panorama de 360º. També es veuen restes d'obra que marquen l'emplaçament d'un canó durant les guerres carlines. Aquesta pujada no és aconsellable per a les persones que pateixen vertigen.
La baixada es fa pel camí de la Garreta, que és el nom de la masia on s'arriba, al peu de la carretera de Sant Llorenç de Morunys. La ruta senyalitzada continua cap a l'esquerra. Per als que vulgueu allargar la ruta uns 45 minuts, us proposem un petit desviament: continueu cap a la dreta en direcció al Portet, seguint també les marques blanques i verdes.

Seguiu aquest camí a la dreta, que transcorre majoritàriament pel costat del torrent de la font Calenta, fet que li dóna un atractiu afegit per la frescor i el soroll de l'aigua en saltar cap avall. Després d'un quart d'hora, el camí puja amb més pendent pel mateix costat del torrent, després el creua, fa una gran corba de pujada cap a l'esquerra i, finalment, torna al torrent per creuar-lo una altra vegada i continuar cap a l'oest.
Just abans de creuar, veureu un camí cap a la dreta amb dues creus pintades de groc. Seguiu aquest camí, baixa a la llera. Si el seguiu pocs metres cap amunt es veu una cavitat a la roca des d'on surt aigua: la font Calenta. Si porteu càmera digital, féu una foto de l'interior: segur que us sorprendrà! El seu nom es deu a la temperatura relativament més elevada amb què surt. A l'hivern, fins i tot desprèn vapor pel contrast de temperatures. Mai s'asseca. Retorneu a la ruta senyalitzada pel mateix camí per on heu vingut.
Tornant cap a Fumanya pel camí dels avianesos, pujareu pel llom de la muntanya. Seguint aquest llom cap a la dreta, es veuen uns forats circulars tallats a la terra. És el que queda d'una de les torres d'artilleria que, juntament amb el castell i la torre de la Petita, defensaven Berga durant les guerres carlines. La torre de la Petita encara es pot veure a la cresta esquerra del túnel de Berga.
Un cop a Fumanya ja només caldrà desfer el camí que hem fet de pujada per retornar a la plaça Sant Francesc.



Santuari de Queralt
BORREDÀ
Texte extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest texte, són a color i no formen part del llibre.
Formació del nucli urbà de Borredà

Malgrat la crisi demogràfica del segle XIV i de la problemàtica social i econòmica cal dir que en aquests segles baix medievals es va començar a formar el nucli urbà de Borredà, a l'entorn de l'església de Santa Maria, Probablement al segle XIII i XIV ja hi havia prop de l'església els masos de la Sala i de Camprubí, els quals són documentats al s.XV.
El nucli urbà és relativament nou i es va formar no amb pagesos, sinó amb gent dels oficis que es varen instal•lar al costat de l'església i al peu del vell camí ral que anava de Berga a Ripoll i que passava, justament, vora l'església de Borredà. Malgrat la manca d'informació podem suposar que el naixement del nucli urbà comptaria amb el vist-i-plau del monestir de Ripoll, senyor de la major part de l'actual terme de Borredà, i també amb l'interès dels propietaris del mas de la Sala i del mas Camprubí que veien la possibilitat d'augmentar les seves rendes fent petits establiments a llurs terres.
Prop de l'església s'hi va construir, en una data desconeguda i anterior al segle XIV, un hostal per acollir els vianants que anaven de Berga a Sant Jaume de Frontanyà i a Ripoll. Un document del 1433 ens informa que l'antic hostal era situat al barri de Borredà, al lloc conegut amb el nom de la Castabella, prop de l'antiga rectoria i gairebé segur que es pot identificar amb l'indret on més tard és va construir la casa de cal Font, al costat del pou (38).

Can Camprubí


La Llosada
El nou hostal és documentat als primers anys del s.XIV, la qual cosa permet d'afirmar que el camí era força concorregut i que l'hostal era necessari, car després de la forta crisi demogràfica i econòmica del s.XIV la vida s'anava normalitzant. Un signe clar d'aquest procés de recuperació és la celebració el 1370, de la fira de Sant Silvestre —26 de setembre— a Sant Jaume de Frontanyà, de la qual s'ha conservat la petició de fer la crida a Ripoll: «Al honrat lo batlle de Ripoll ho a son loch tinent, Bertran de Payllars, donzell, actor e procurador de molt noble senyor de Nuch, per la gracia de Déu vezcomte de Cardona, tutor del noble En Jacme Roger de Payllars> senyor de la honor de Mataplana, salut e honors: pregam-vos, senyer airogament que ens façats cridar públicament per la vil·la de Ripoll la fira de Sent Jacme de Frontanyà, en aytal manera que tot hom a tota fembra qui avenir hi vuylla hi vinga, saul e segur ab tot ço que amenar oa portar voldran la dita fira, a bona e salva fe del dit noble En Jacme Roger de Payllars, car nos ab la present en nom de susdit guiam e asseguram, a bona e salva fe a tot bon enteniment, tota frau remoguda, tots homens e fembres vinens a la dita fira. Si, empero tocant o ferint no havien, ho bandejats no eren de la cort de la dita vila honor de Mataplana. E açó, senyer, vos pregam no falega saben, senyer, que nos faríem per vos semblants coses e majors» (39).
El 1427, Bernat de la Serra, hostaler de Borredà, rep el dot de la seva muller Caterina Reixac, filla de l'apotecari de Ripoll; aquesta notícia ens permet d'afirmar que, probablement, Bernat de la Serra feia poc temps que s'havia instal·lat a l'hostal de Borredà, procedent de Ripoll i que fou el monestir qui va construir l'hostal i va cridar l'hostaler. L'hostaler i la seva família van arrelar definitivament a Borredà; el 1433 Pere de la Llosada, hereu i propietari del mas de la Llosada de Sta. Maria de Borredà, va vendre a l'hostaler Pere Joan Font, àlias Serra, un hort pel preu de 7 sous barcelonesos i amb un cens anual que es faria efectiu el dia de la Mare de Déu d'agost. La venda és va fer amb el consentiment del monestir de Ripoll.
El document explica que l'hort era al barri de Borredà, al peu del camí públic de Berga a Ripoll, prop de l'hort de la rectoria, de l'antic hostal i del Querot del Padró de Borredà (40). El 1430, Armand Serra, hostaler de Borredà, era també batlle del lloc per l'abat de Ripoll, i el 1461 Joan de la Serra, àlias hostaler, obtenia l'establiment sobre unes terres del mas de la Sala de Borredà per part de Joan de Roset, fill del venerable Joan de Roset donzell, per reconstruir una barraca que fins aleshores era abandonada; (41); segurament s'havien d'ampliar les cel·les per als hostes i construir estables per al bestiar de l'hostal i per als animals de tir dels vianants que sojornaven a Borredà.Els capítols matrimonials, testaments, donacions, vendes, àpoques, etc., del s.XV, ens informen de la presència de menestrals instal·lats al barri de Borredà: un sastre el 1433 —Miquel de Regulats, àlias Escaldafer—; un ferrer el 1382, i també de francesos i gascons. L'any 1382 un jove francès treballava amb el ferrer de Borredà i rebia 20 sous anuals pel treball; amb aquest sou tan reduït (era un aprenent) i els seus estalvis, el jove francès va poder comprar una enclusa de 8 lliures al seu mestre i independitzar-se (42). El 1428 Bernat Infant, de la vila de sant Pau del bisbat de Comenge, (regne de França) rep 14 lliures pel dot de la seva muller; el 1441 Joan de Besto, paraire de la diòcesis de Limoges, establert a Borredà, cobra 30 florins que li devien Bartomeu i Joan de Graons (43).
Es versemblant que fossin els paraires i els teixidors els qui constituïen el nucli més nombrós instal·lat al barri de Borredà, car hi varen trobar molta matèria primera per treballar.
 
Can Vilardell
Cal recordar de nou la importància dels ramats d'ovelles i la proximitat de les pastures. Les dones de pagès filaven i teixien des de l'alta edat mitjana, però ara augmenta la demanda i la producció de teixit de llana dins el context de l'economia pagesa; n'és un clar exemple l'interessant testament de l'any 1411 de Sibil·la del Soler, vídua de Guillem del Soler de Sant Joan de Vilada, on fa una relació exhaustiva del que li deuen: Francesc de Torrent de Rotgers, cunyat seu, 3 esmines de forment i 14 valons de llana d'ovella; en Puig 2,50 florins per 1 matxo; Pere de Gardilans, 2 florins, 3 draps; casa Sant Pere de Gardilans, 1 burell, 22 sous per dos porcs, 11 sous i 11 diners; Capdevila de Borredà, 16 anyells majors i 6 cabres; Maria de Borredà Sobirà 4 diners; Pere Massana, àlias Barbut de Borredà, 10 sous; en Casamitjana de Vilaplana 3 sous; Casadevall de Vilaplana 3 sous; Massana, àlias Llobet, de Borredà, 7 sous; Joan de Puig 2 canes del pam de drap de llana; a Vila de Borredà, per l'estam que la testadora li va filar 3 sous; en Solsona de Borredà, per l'estam que li va filar 2 sous i 5 diners, etc. (44). Gairebé segur que la major part de les quantitats que li deuen els pagesos anteriorment esmentats són pel treball de filar llana.
Les notícies sobre compres, vendes i permutes de deveses que es destinaven a pastures per a ovelles sovintegen durant els segles XIV i XV. La família Sobirà va adquirir en aquest període de temps deveses noves; el 1330 el procurador de la baronia de la Portella va concedir, a canvi del cens anual d'l gallina, que Pere Sobirà del Vilar gaudís de la devesa del Bany de Sobirats, de la parròquia de Palmerola (45); el 1426 Antoni de Borredà Sobirà i la seva filla Joana varen permutar, amb Guillem i Pere de la Losada, la borda de la Faia de Sta. Maria de Borredà —possessió del monestir de Ripoll, al qual paguen delmes i primícies—, per la devesa de Palmerola (46).
Can-Font
Fins i tot les deveses eren motiu de discòrdia i desavinences; així l’any 1426, Pere Massana, àlias el Barbut, i el seu germà Ramon, de Borredà, es disputen el control de la devesa del coll de la Rovira, del terme del castell de Palmerola,i els passos del bestiar, fins al punt que el batlle del terme i castell de Palmerola ha d'intervenir i fixar els límits (47).
Can Vilardell
Una gran part de les notícies que tenim sobre l'actuació dels batlles del monestir de Ripoll a Borredà durant el segle XV fan referència a ordes i sentències sobre deveses, pastures i bestiar, la qual cosa indica que eren molt importants per 1’economia pagesa i, de retruc, pel desenvolupament de la producció tèxtil de Borredà.
El 2 de setembre de 1432 el batlle de Borredà Ramon Camprubí feia la següent crida: «Ara oyats tot hom generalment que bos notifica y fa assaber lo honorable Ramon Camprubí balla de borrada per lo Senyor abbat de Riupoll astansia de Antony Eras de Gardilans que no sia mengo que gos ni prehumesca de quin grau o condesio que sian que no aneta bestiar gos ni menut en mas possessions del mas Sala y raya- mar y Gerrarons... situat en la parroquia de Borredà sob ban de quinze sous de dia y .X. sous de nit y als estranyers sisanta sous y la terra per a al aconfedor y la resta alia cort per fora la extensió y gost se que gosdar se na que onor ny gra- zia no aiya et estat poblicat lo present ban em la plasa de Borrada per beredet misage poblich de la cor de Borrada a dos dias del mes de setembre 1432» (48).

Una crida semblant feia el mateix batlle, prohibint l'entrada del bestiar als masos Vila i Vilmal de la parròquia de Borredà. Les deveses també s'empenyoraven per a poder pagar dentes; Joan Camprubí l'any 1444, s'empenyora la devesa que té a Castell de l'Areny perquè deu 7 florins d'or a Jaume de la Roca de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (49).
PROPOSTA CULTURAL
Rutes culturals pel Berguedà

AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

13 de febrer a Bagà: Festa de l’arròs
20 de febrer a Berga: Festa de l’arbre
20 de febrero a Borredà: Matança del porc
3 de març: Dijous gras
3-9 de març a Bega i pobles del Berguedà: Carnestoltes 2011
4-5 de març A Gironella: Cercabirra i Rua de carnestoltes
4-9 de març a Solsona: Festes del Carnestoltes

DIJOUS GRAS 2011
3 de Març

FULL LA POPA
Havent-ho demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.

L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar és:

http://www.butlleti.net/popa11/popa11.htm

Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament.
Apartaments de can Pistola
Borredà

Per a veure informació sobre els apartaments i saber-ne
els preus, pulsi sobre la imatge del costat.

Per a a saber la disponibilitat i fer una reserva, pulsi:


Vida saludable

VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's

www.servicont.com  


CROMA 5 -- Diseño de webs
Borredà Turisme
Butlletí de Borredà
Canpistola
Slud i Nutrició
Ajuntament de Borredà
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net

 

Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve

Ofertes 2011

Gener
Febrer
Març

- Cap de setmana (2 nits, 2 persones)

Preu: oferta 140.- €

- De Dilluns a Divendres (4 nits, 2 pers.)

Preu: oferta 200.- €

- Setmana sencera (6 nits, 2 persones)

Preu: oferta 300.- €

Per a Reserves: Clicar Aquí

A comentaris posar: OFERTA1T2011



Es podem programar excursions a:

- Ripoll-Sant Joan de les Abadeses

- La Seu d'Urgell i Andorra

- Solsona i els voltans

- Núria (amb el cremallera)