aBUTLLETÍ
N.8 - Gener 08

BUTLLETÍ DE GENER


Acabem de passar les Festes de Nadal. El Nadal i Sant Esteve, Cap d’any i Reis. Potser les festes més familiars de tot l’any. Les festes de la mainada. A Borredà les hem celebrat molt bé.
Ep!. Ja passem de 600 persones censades a Borredà. El nostre poble és petit, però ja no decreix. On més es nota és a l’escola, cada mes que passa hi ha algun alumne nou.
Som a ple hivern. Hem tastat la primera nevadeta, petita però certa. El fred, sí que es fa sentir. Heu vist els camps, acabats de llaurar? Preparats per a les primeres sembres de l’any. Ha plogut, poc, però ho ha fet. Ens cal molta pluja. Les aigües van molt justes.
Els Reis ens volen portar millores a Borredà: una nova urbanització, la depuradora i continuar amb l’arranjament del poble. De moment ens han portat l’iniciï en uns casos i els projectes en d’altres. Borredà cada dia fa més goig.



EXCURSIONISME
RUTES DE L'EDITORIAL ALPINA
4.- SANTA MARGARIDA DE VINYOLES Des d’albenc 1h 15min
Desnivell: 450 m / Dificultat: baixa

Itinerari fàcil i agradable a l'esglesiola de Santa Margarida, edificada dalt d'un turó que gaudeix d'una àmplia panoràmica de la comarca. El camí, que transcorre entre pinedes i rouredes, està senyalitzat amb les marques del GR i PR. Amb l'ajuda del mapa podreu retornar fàcilment pel collet de la Bruixa i el camí ramader, tot seguint un corriol històric molt agradable.

Situats a Alpens, sortiu a la carretera i seguiu-la en direcció a Berga (esquerra). Al cap d'uns centenars de metres, en deixar enrere les envistes del poble, preneu un corriol (GR) que trenca a la dreta, puja a la careneta immediata i la faldeja fins a la masia de Torrats (10 min). Uns metres abans d'arribar-hi, haureu desembocat en la pista d'accés a la casa. Ara cal seguir aquest nou vial, tot deixant la masia enrere i planejant cap a l'interior de la vall de Matamosses. Es passa a frec de la roca de Pena (15 min), dreta com una mà, i s'arriba al llit de la riera. La pista remunta el curs, tot deixant a la dreta la font de Matamosses (20 min). Més amunt, en entrar en un racó (els Joncarons), es deixa la pista i es pren un corriol costerut que escurça les marrades de la carretera.





S'ateny un collet carener (40 min) on hi ha una cruïlla de camins. A curta distància es veu la masia de Pujampí. El GR travessa el camí procedent de la casa i guanya altitud pel carener (N-NE). La vista és ara generosa. Tenim el Puig Cornador, dret a sobre nostre. Aviat, el nostre corriol es decanta de la carena i puja lentament pel faldar de la muntanya, molt costerut i frondós. Així, s'arriba al profund Coll Tallat (1.139 m – 55 min). A l'esquerra (W) s'eleva el petit Puig Cornador, on podeu pujar amb 10 min de costa molt dreta. Coll Tallat és una cruïlla important de camins. Pel vessant oposat baixa el camí de les Llosses. Nosaltres, però, seguim a la dreta, per un caminot que segueix els alts i baixos de la carena, amb bones vistes cap a migdia. Finalment s'arriba a un collet al peu de l'església on un corriolet s'enfila al pujolet on hi ha bastida Santa Margarida de Vinyoles (1.198 m – 1h 15min).






El santuari de Santa Margarida és documentat des del s. xiii i devia ser l'antiga capella del desparegut Castell de la Guàrdia. Hi ha qui creu que aquesta fortalesa correspon a les ruïnes del Castellot, insòlitament bastit als peus del santuari, 70 m per sota, en un cap de serrat que apunta a migdia. El temple actual, però, fou reedificat en el 1854, amb motiu d'un vot popular fet durant una epidèmia de pesta.


 

Racons de Borredà

 

Us portem alguns raconets de Borredà. En mig de les fotografies us anem col.locant algunes dades sobre la història del nostre poble, especialment del seu creixement com a nucli al voltant de l’església parroquial.
Cal situar els orígens de Borredà ara fa uns 1.200 anys. L'any 856 es treballen terres a Borredà, i es constata l'existència de l'església. L'any 886 o 887 es resolt un plet entre el compte Guifré el Pilós i el bisbe Esclua de la Seu d'Urgell. Aquí comença una nova etapa de repoblació.



L'any 919 consta l'església de Santa Maria de Borredà, cedida al monestir de Ripoll. El domini de Ripoll arriba a ser molt ampli, el monestir posseeix la Jurisdicció Civil i el control de les esglésies de Santa Maria de Borredà, Sant Sadurní de Rotgers, de la Pera i de Salselles.
L'any 1145 s'esmenta la batllia de Puigcercós, i segurament existia també la batllia de Borredà.



Als segles XI, XII i XIII el territori es va poblant, i la vida pagesa va millorant. Creixen les cases, les zones de conreu i els ramats.
Als segles XIII i XIV es comença a formar el nucli urbà, entorn de l'església. Comença la primitiva indústria artesanal de la llana, i els teixits.
Els segles XIV i XV són de crisi. Especialment fa estralls la Pesta Negra de l'any 1348. Reduint fortament la població.



Els segles XVI i XVII són d'una època de creixement. El nucli urbà augmenta i es reforcen les grans masies medievals, que esdevenen importants explotacions agràries i ramaderes. L'activitat artesanal entorn del filat i del teixit de la llana té una forta empenta. Hi ha un important creixement demogràfic, i una forta immigració, procedent del nord del Pirineus. Adquireix importància la indústria paraire, el tractament de la llana i el teixit.



Al segle XVIII continua el progressiu ascens de l'agricultura, en contra de la ramaderia, i en conseqüència dels paraires. Es restauren i amplien els molins fariners, que molts d'ells funcionen fins a la guerra civil. També trobem molins bataners, per el tractament de la llana i dels teixits. La indústria llanera arriba a tenir la seva màxima activitat, per a decaure en benefici de la indústria del cotó, instal·lada en d'altres indrets.



El nucli urbà es consolida als segles XVII i especialment el XVIII, als voltants de l'església parroquial. Foren els menestrals, els artesans, els qui van fer créixer el petit nucli urbà. Es van formar els carrers de la Processó, de Berga, de la Font, de Sant Jaume de





Frontanyà, de Dalt, i de Manresa. Al segle XVIII Borredà arriba al seu màxim esplendor econòmic i demogràfic. A inicis del segle XIX Borredà és dels pobles més pròspers i grans del Berguedà. Les guerres i la instal·lació de les indústries en d'altres llocs fan minvar, poc a poc, el creixement de Borredà.






Borredà ha perdut tota la industrialització de temps anterior. Ha perdut habitants i ha quedat en un cul de sac. El poble, com a nucli urbà, ha sabut renéixer. S'han refet moltes cases, els carrers, s'ha empedrat les fassanes de les cases i els mateixos carrers, convertint Borredà en un extraordinari nucli rural de poble de muntanya.





S'han adaptat els serveis d'aigua, clavegueram i electricitat, i s'han creat nous serveis: instal·lacions esportives, escola nova, nou ambulatori, i s'han creat al voltant del nucli urbà noves urbanitzacions
Borredà ha renascut, no en va la seva situació geogràfica i el seu bon clima, junt amb l'esperit dels borradanesos, han sabut aprofitar l'avinentesa.


 


LES RESERVES

Tenim un mòdul de reserves totalment automatitzat, funciona on line. Sempre està actualitzat i les dades de reserves són totalment fiables.
Clicant a sobre del mòdul, aquest s'amplia i permet fer la reserva.
Un cop acabada la reserva, administració envia un correu electrònic amb les dades de la reserva i la indicació del camí per arribar a Borredà.









AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

1-13 de gener a LA POBLA DE LILLET: Exposició de diorames i pessebres de Nadal

6 de gener a BERGA: Els Pastorets de Serafí Pitarra

13 de gener a BERGA: Els Pastorets de Serafí Pitarra

19 de gener a GÓSOL: Els Pastorets de Gósol

26 de gener a PARC CADÍ: Exposició Fotogràfica sobre la festa d la Fia-Faia

26 de gener a L’AMETLLA DE MEROLA: Els Pastorets

 




VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriuries


CROMA 5 -- Diseño de webs
Borredà Turisme
Butlletí de Borredà
Canpistola
Slud i Nutrició
Ajuntament de Borredà
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net

 

Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve