butlleti.net
butlleti.net

Butlletí de Borredà
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's
butlleti.net
BUTLLETÍ
N.40 - Maig 11
butlleti.net
BUTLLETÍ DE MAIG
La primavera va avançant. Els camps han fet un canvi total. Tot és verd clapejat amb els colors de diferentes flors. Les pluges són abundoses, el que ajuda a la frondositat dels camps, dels prats i dels boscos.

A l'hort també es fa sentir la primavera. Ja es cullen les primeres faves i pèsols. Les cebes i els alls també es cullen tendres. Tenim enciams, els primerencs, i la famosa ceba de Borredà.

Tot ha enfilat cap al bon temps. Enrere deixem el fred hivern i els dies calmosos i tristos, Els carrers es tornen a omplir-se amb les veus dels nens.

Ens acostem a les festes de la Patum de Berga, on tots els berguedans fem, hem fet i farem li farem costat.

EXCURSIONISME
RUTES DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
LA GALLINA PELADA PR-C 79 · 11 Quilometres · 4 hores · Altitud 2317 mts.
La serra d’Ensija és un mirador extraordinari de l’Alt Berguedà. Des del seu cim culminant, la Gallina Pelada, altrament anomenat Cap Llitzet, podreu gaudir de vistes espectaculars cap al massís del Pedraforca i de la serra del Cadí cap al vessant nord i dels Rasos de Peguera i el port del Compte cap al vessant sud. En aquesta ocasió us proposem fer l’ascensió a aquesta terra pel seu vessant nord.
butlleti.net

La ruta s’inicia a la pista del coll de la Trapa cap a Vallcebre, aproximadament a un quilòmetre més amunt de la Pleta de la Vila, just en el punt on hi ha la cruïlla de la Font Freda, a mà dreta. Cal deixar el cotxe a l’aparcament des d’on s’accedeix a aquesta font i començar a caminar.
Seguiu per la pista que veníeu durant poc menys d’un quilòmetre. En aquest punt travessareu el torrent de les Llobateres i, just després de travessar-lo, caldrà trencar a la dreta per agafar una pista de desembosc que segueix aquest torrent per la banda esquerra Abans d’entrar a la pista trobareu un cartell de la ruta minera que diu: “La gallina pelada pel torrent de les Llobateres” La pista es va estrenyent a mida que avanceu i us durà al mig del torrent que anireu creuant a banda i banda a mesura que pugeu. Normalment aquest torrent està sec, per tant, no hi ha cap inconvenient en passar pel mig. En cas que baixi aigua sempre es pot esquivar passant per les vores, per on es dibuixa un corriol més fressat.

Arribareu a un punt on trobareu una bifurcació de corriols: un que pel mig d’una tartera s’enfila per la dreta i l’altra que continua per l’esquerra seguint el torrent de les Llobateres, ja no pel mig sinó que de mica en mica es va enfilant en direcció nord-est. A partir d’aquí el corriol és molt fressat i va fent ziga-zagues per esquivar el pendent tot passant pel mig del bosc.

butlleti.netCim de la Gallina Pelada


Travessareu el torrent de les Llobateres i començareu a marxar clarament en direcció nord-est. Seguireu enfilant-nos pel mig del bosc de pi fent ziga-zagues. Des d’aquí, si mireu en direcció nord veureu el Pedraforca i, als seus peus, el poble de Saldes.
Ben aviat entrareu en un torrent sense aigua i el seguireu cap amunt per dintre del curs, en direcció sud-oest. Arribareu a un punt en què el torrent s’engorja suaument però cal seguir per dintre. Passat aquest punt, el torrent s’eixampla i s’entra en una petita vall, amb herba i els arbres més esclarissats.
La vall es torna a tancar i veureu que el torrent es bifurca en tres braços. Si seguissiu pel de la dreta del tot pujaríeu directament cap al pla d’Ensija per dintre del torrent d’Ensija. En aquest cas, us proposem que seguiu pel de l’esquerra que marxa en direcció nord-est per anar a parar a l’extrem més oriental de la serra d’Ensija, als peus del Serrat Voltor. Cal doncs, que continueu per dintre del torrent.


butlleti.netGallina Pelada

Arribareu a una altra bifurcació de torrents i haureu de seguir pel de l’esquerra que marxa en direcció nord-est. Fins al final de la pujada s’alterna el pas per dintre i per fora del torrent.
Finalment, s’arriba a dalt de la carena. Les vistes són espectaculars en totes direccions. El turó que teniu a la vostra esquerra és el Serrat Voltor. Hi podeu pujar però les vistes no milloren pas les que teniu actualment. La vostra ruta segueix cap a la dreta, en direcció oest per anar caranejant per la serra d’Ensija pel seu costat sud fins arribar al final on fareu el cim de la Gallina Pelada. Esteu en un pla on els pins són més escassos i predominen els prats d’herba. Baixareu suaument per tornar a pujar fins a la Creu de Ferro, a 2279 metres d’altitud.

En aquest punt les vistes són espectaculars a 360 graus: Serra del Cadí, serra del Moixeró, Andorra, Puigmal, Montseny, Montserrat, Port del Comte, Rasos de Peguera, serra dels Lladres, serra de Queralt,... Cal que seguiu carenejant pel mig dels prats en què s’alternen les roques i el prats d’herba, sempre en direcció nord-oest. Baixareu suaument per tornar a pujar. Travessareu la baga de les Llobateres i a mida que acabeu aquest pla veureu que la carena es bifurca; cal prendre el braç de la dreta, en direcció nord. Està molt ben marcat per unes grans fites de pedres. Al final d’aquesta carena, a mà dreta, veureu el corriol que arriba directament pel torrent d’Ensija i que havíeu deixat abans.

butlleti.netRedugi Delgado Ubeda

A partir d’aquí caldrà baixar fins arribar al refugi Delgado Úbeda; primer de dret pel mig de la muntanya i després travessaant uns plans i pujant fins al refugi.
Per arribar al cim de la Gallina Pelada cal que pregueu el corriol que passa per l’esquerra del refugi. Passareu per sobre unes pedres i us anireu enfilant progressivament.
Abans d’enfilar-vos al cim passareu per un coll des d’on es gaudeix de bones vistes de la vall de Peguera, els rasos de Peguera,...
Finalment, arribareu al Cap de la Gallina Pelada, un mirador amb vistes espectaculars a les zones properes: pobles de Saldes, Gósol, Maçaners, ... i a les llunyanes: Cadí-Moixeró, Montseny, Montserrat,... Una vegada escrites les vostres impressions en el llibre del cim i contemplat el paisatge ja podeu iniciar el retorn. Baixareu pel mateix lloc per on heu pujat fins al refugi, travessareu els plans d’on havíeu vingut, però en el punt on comença una suau baixada us haureu de desviar cap a l’esquerra, en direcció nord. Hi ha un pal de ferro que us ajudarà a trobar l’entrada al torrent de baixada. Baixareu pel mig de prats d’herba. Just al davant, al fons, veureu la Tosa i les Penyes Altes de Moixeró. Més a prop vostre un turó suau que vorejareu per la banda esquerra. El corriol va baixant cada vegada més ben dibuixat i gaudireu d’unes bones perspectives de la cara sud del Pedraforca, amb el poble de Saldes a la seva falda. Veureu un altre turó més punxegut que també vorejareu per la seva banda esquerra i al costat veureu un torrent que marxa més cap a l’esquerra i vosaltres per la dreta fins que arribeu a uns plans. Els travessareu i, una vegada passats, caldrà girar a l’esquerra per seguir un corriol perfectament dibuixat que us portarà fins al costat del torrent de la Font d’Ensija, passant per un bosc cada vegada més frondós fent ziga-zagues pel mig del bosc. El camí és costerut i ple de pedres. Cal anar en compte amb les torçades de peu i relliscades.
Trobareu el torrent de la font Freda que caldrà seguir per la seva banda dreta fins al fons de la vall. A mida que anireu arribant al fons del torrent, el camí cada vegada és més ben dibuixat, més suau i més ben fressat cosa que permet caminar més còmodament.
Finalment, s’arriba a la Font Freda, una font amb taules i barbacoes. A partir d’aquí ja només us caldrà baixar les escales que us portaran al punt final de la ruta.


butlleti.netFont Freda
BORREDÀ
Texte extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest texte, són a color i no formen part del llibre.
INICI DE L'ÈPOCA MODERNA, SEGLES XVI i XVII

Al llarg del segle XVI i bona part del XVII es van confirmar les característiques esmentades en referir-nos al segle XV. El domini de Ripoll i de la baronia de la Portella continua vigent i fins i tot reforçat; el nucli urbà de Borredà creix i també ho fan les grans masies medievals que esdevenen ara importants explotacions agràries i ramaderes; l'activitat artesanal a l'entorn del filat i del teixit de la llana pren una gran volada fins al punt d'aconseguir formar un gremi i una confraria.

En aquest període de creixent prosperitat, Borredà no es va alliberar tampoc de les epidèmies, dels assalts dels bandolers, de la pressió i l'abús senyorial i de la misèria que afectava sobretot la petita pagesia: masovers, jornalers i pastors suportaven fortes càrregues fiscals, no tant del monestir de Ripoll o dels batlles de la Portella, com de les rendes que havien de pagar als grans pagesos que els havien establert.

El domini dels senyors i la diferenciació de la pagesia
La Sentència Arbitral de Guadalupe de l'any 1486 va posar fi a la llarga Guerra Remença amb l'abolició dels mals usos, però no va solucionar definitivament el problema, car els pagesos continuaven subjectes a les Jurisdiccions Civil i Criminal dels seus senyors. Els borredanesos encara eren obligats a retre homenatge als barons de la Portella i al monestir de Ripoll, i continuaven essent homes propis, solius, afocats i emfiteutes dels senyors, i pagaven delmes, primícies, censos, tasques, quints i altres drets senyorials.

Sembla que els pagesos no es varen doblegar de grat i que sempre que podien es resistien a pagar, i fins i tot, a reconèixer que eren homes propis, solius i afocats. Els senyors feien prevaler llurs drets sobre els pagesos a través de successives capbrevacions. Els capbreus són documents on s'anoten les confessions que fan els interessats sobre la seva situació jurídica — homes propis, solius i afocats, o enfiteutes— respecte als seus senyors, els béns immobles que per ells posseeixen, amb la seva superfície i les seves afrontacions; els drets dominicals que han de pagar —censos, delmes, primícies, en especies o en diners—; reconeixement de deutes, pagament de lluïsmes, terços, etc.

butlleti.netPuigcercós
butlleti.netCan Font
Coneixem establiments renovats sobre importants masos del terme de Borredà fets per l'abat de Ripoll a començaments del s.XVI, que són, al mateix temps, capbrevacions individuals, car els masos estaven en mans d'aquestes famílies abans del s.XVI; amb un sol dia de diferència, el 14 i el 15 de juny de l'any 1521 es varen confirmar els establiments del mas Borredà Sobirà (1) i del mas Llobet (2).

Fra Arnau Miquel de Palmerola, monjo i procurador de l'abat de Ripoll, confirma l'establiment del mas Borredà Sobirà i dels masos a ell units a Joan Moreta, àlias Borredà Sobirà, pels quals pagarà de cens a Ripoll 2 sesters de civada, 2 sesters de forment, 2 gallines i 4 carnisseres de cansalada, i al batlle de l'abat, (5 ous i 2 sous). Per l'establiment de les terres que posseeix prop del molí anomenat Campalans Jussà pagarà mitja mujada d'ordi als hereus del mas de la Serra de Borredà. Per l'establiment del molí derruït situat davant de l'obac de Campalans, pagarà als hereus del dit mas de Serra mitja quartera d'ordri, mesura de Ripoll. Així mateix el document certifica que els hereus del mas Campalans de Borredà donaran al mas Borredà Sobirà un parell de gallines per l'ús de la peça de terra anomenada Campllong, i per la devesa.

El mateix monjo de Ripoll confirma l'establiment fet a Antoni Massana de Borredà del mas Llobet, pel qual pagarà de cens anual 3 sous el dia 21 d'abril de cada any segons criteri fixat per la Sentència Arbitral de Guadalupe l'any 1486. Pagarà el delme al vicari de Saz; Pere de Madrona pel mas de la Pera i els delmes de llana, anyells, porcs, gallines, vedells, carnelatges, alls, vi, ceps, safrà, cànem, llegums i formatges a l'abat de Ripoll, així com el del- me de la feixa de la vinya de la font de Serri de Cavarroques, de la vinya major i altres trossos de terra.
L'any 1535, el procurador de l'abat de Ripoll féu una crida per tal que es presentessin davant d'ell tots els qui tenien drets sobre determinats masos. Tot i que el document —mutilat— no especifica si aquests masos són abandonats o no, i quina és la intenció del monestir en fer la crida, per les respostes que fan els pagesos de Borredà hom imagina que es tractava d'un pas previ a la capbrevació definitiva; és una recerca d'informació per tal d'avaluar la situació legal sobre determinats masos a fi de fer-hi, si és possible, nous establiments. Els masos afectats —els que figuren en el document íraccionat— són: la Rovira, la Ferrera, Casa- mitjana de Vilaplana, Viladargues, Faia o Faya, Faio o Fayo de la parròquia de Sta. Maria de Borredà, el mas Martins de Sta. Maria de la Baells, el mas Jutglar de Sta. Magdalena de Gardilans, el mas de Campgotmar de St. Joan de Vilada i el mas Castelló de St. Sadurní de Sovelles —terme del castell de la Guàrdia—, masos que devien ésser rònecs, almenys la casa, ja que les terres eren conreuades pels pagesos que es varen presentar a la crida.
Tots els pagesos que es presenten davant el notari del monestir de Ripoll certifiquen, amb documents, que són propietaris útils dels masos per successió paterna, per matrimoni o per compra; tots acaben demanant que per la dita crida lo seu dret no li sia perjudicat en res (3).
butlleti.netLa Llosada


butlleti.netCan Campruví
Confirma la hipòtesi que els pagesos eren reticents a fer capbrevacions el fet que Pere del Torrent, en presentar els documents sobre el mas de la Rovira el 25 d'abril de 1535 diu: «...ha molt temps ques feta una crida en lo loch de borrada a tothom in don dret in demanda per qual se nos raho en lo mas de la Rovira de parroquia de Borredà dins estats de XXX dias primers vinents sie mostrat de llur dret en poder de la carta.»
El mateix manual notarial conserva un fragment d'una crida anterior, feta cent anys abans,el 1447, pel procurador de l'abat de Ripoll, sobre el mas de Martins de la parròquia de Sta. Maria de la Baells, la qual mana que tothom qui tingui documents que certifiquin els seus drets sobre aquest mas esmentat es presenti abans de 30 dies davant la cort; si no es presenta ningú stablira aquel quil plaura absència dels altres. Al cap de pocs dies al•leguen drets sobre el dit mas Jaume de Vilanova de la parròquia de Sant Esteve de Valldoriola i Ramon Herola de Vilada; en la crida de l'any 1535 es presenta Margarida, muller de Berenguer de Martins, ja difunt, amb els documents que confirmen que el seu marit va comprar aquest mas Martins a Berenguer de la Sala.
El monestir de Sta. Maria de Montbenet de Berga també va capbrevar les seves possesions a Rotgers al s.XVI -1538-1539- i XVII - 1680—. L'any 1538-39, dels 16 declarants del capbreu, només dos reconeixen que tenen terres al terme de Borredà. Un és Pere de Casa Santpere de Gardilans, el qual confessa que posseeix el mas de la Vila i el mas de Ramon Arnau, de Rotgers, ara units, pels quals paga de cens 36 sous barcelonesos, —abans de la capbrevació pagava 40 sous i 1 florí—. L'altre és Pere de Camprubí de la parròquia de Castell de l'Areny, batlle de Rotgers per Montbenet que, tot i posseir la batllia, es confessa home propi, soliu i afocat; posseïa els masos Torrent, Vilar, Església i masoveria de les Comelles, pels quals paga la quantitat respectable de 22 sous, i sester de blat, mesura de Berga, 7 gallines, i 58 lliures de cansalada per Nadal; pel mas del Pujol no paga cens, però es confessa home propi de l’abadessa a la qual fa homenatge (4).
Montbenet va capbrevar de nou l'any 1626- 28 les seves possessions; a Rotgers compareixen Joan Cantallops i el matrimoni Casa Santpere, pagesos de Sta. Magdalena de Gardilans, que confessen la possessió dels masos de la Vila i de Ramon Arnau pels seus avantpassats — des de l'any 1417— i pels quals paguen 1 lliura i 16 sous per Nadal; a més, es declaren homes propis. Don Jeroni de Tord, de Casserres, té els masos de Torrents, del Vilar, i els derruïts de les Esglésies i Gavarreras, pels quals paga 18 lliures de cansalada, 1 sester de civada negra, 7 gallines, 1 lliura i 2 sous per Nadal. L'any 1680 en una nova capbrevació es repeteixen les mateixes confessions (5).
PROPOSTA CULTURAL
Rutes culturals pel Berguedà
butlleti.net

AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

14-15 de maig a BERGA: 26è Premi Ciutat de Berga
15 de maig a Casserres: 16 Fira del Comerç i Artesania
16 de maig a AVIÀ: Festa Major de Graugés
21 de maig a BORREDÀ: II Fira de Primavera
22 de maig a GARGALLÀ: Festa Major
28-29 de maig a TUIXENT: Festa de les Trementinaires
9-12 de juny a PUIG-REIG: Festa Major
10-13 de juny a BERGA: Festes del carrer de la Pietat

FULL LA POPA
Havent-ho demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.

L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar és:

http://www.butlleti.net/popa14/popa14.htm

Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament.
Apartaments de can Pistola
Borredà
Per a veure informació sobre els apartaments i saber-ne
els preus, pulsi sobre la imatge del costat.
Per a a saber la disponibilitat i fer una reserva, pulsi:

butlleti.net

butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net

VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's

butlleti.net

www.servicont.com  

CROMA 5 -- Diseño de webs
Borredà Turisme
Butlletí de Borredà
Canpistola
Slud i Nutrició
Ajuntament de Borredà
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net
Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve