aBUTLLETÍ
N.12 - Maig 08
Versión castellana


BUTLLETÍ DE MAIG


Primera notícia que ens alegra a tots, ha plogut. Per els camps i boscos ha estat una pluja abundant i generosa. Es nota en la verdor ben generosa. Ha estat un canvi molt notable. Cal veure cóm agraeix la natura l’aigua, especialment ho notem en els camps, els arbres i els boscos. Ben rebuda aquesta aigua tan necessària. Inclús el bestiar poden tornar a pasturar, tan les ovelles i cabres com les vaques. Les fonts també han revingut.
Segona noticia ja som a plena primavera, varen florir els fruiters i d’altres arbres, ara encara en contínuen florint d’altres de més tardants. Els prats s’omplen de flors blanques i grogues, formant una bona catifa entre el verd i les flors. Al bosc han sortit els moixerons, aquets bolets de primavera tan preuats.
Anem cap al bon temps. Tot i que vagui plovent, necessari per a les reserves d’aigua. La vida torna a resurgir a plena llum. S’ha acabat tanta estabulació per els animals i tanta casa per a les persones. La vida torna als camps i als carrer de Borredà. Els dies s’han allargat. Hi ha molta més llum. Cal que ens n’alegrem.
Com a nota curiosa el butlletí d’abril no ha sortit. Motiu enfermetat d’en Jaume que li ha impedit poder-lo fer. La intenció és fer-lo, encara que fora de lloc. I estarà dedicat a la festa de la matança del porc, per aquest motiu deixen un espai en la numeració.














EXCURSIONISME
RUTES DE L'EDITORIAL ALPINA
9.- Pedró de Tubau i Morro d’Ulà Des de Sant Jaume de Frontanyà 1.543 m 1h 20min
Desnivell: 570 m / Dificultat: baixa

Itinerari fàcil al pedró de Tubau i al cingle del Morro d'Ulà, el millor mirador del sector N de la zona cartografiada.

L'itinerari s'inicia al coll de la Batallola (1.197 m), a 2,5 km de Sant Jaume, marxant per la carretera de la Pobla de Lillet. En aquesta collada, on hi ha les ruïnes de la casa de la Batallola, neix a la dreta (N) una pista fressada que planeja per una careneta i després emprèn un llarg ascens (NE) pel solell de la muntanya. A sota queden les cases del veïnat de la Solana, moltes de les quals ja són un munt de ruïnes. Hi destaquen, progressivament més lluny, les cases encara dretes de Soler, Cal Roma i Tubau. La pujada és llarga i el bosc, molt esclarissat, permet distreure's amb la imatge de Sant Jaume i el seu rodal. A mitja pujada s'assoleix l'ampla collada de la Creu de Soler (1.313 m – 40 min), presidida per una bassa. Per l'obaga, es despenja de manera poc evident el camí de les Baumes, que permet franquejar la cinglera i baixar al coll de Merolla. Uns minuts més amunt, apareix un cruïlla de pistes.





Per l'esquerra marxa una pista de desemboscament que baixa per l'obaga i mor en el clot de l'Estimbador. La que baixa pel solei, més fressada, baixa al veïnat. Cal, doncs, seguir pel mig, carena amunt. A l'esquerra s'estén la desolada Boixeda de Tubau, costa que fou socarrada pel foc. Al fons de la clotada s'obre el trau en la cinglera per on s'escola el rec dels Ganxos i per on es despenja el camí de les Baumes. Un quart més amunt, s'arriba a l'indret de Font Pigot (55 min), on hi ha un camí que es desprèn a la dreta i marxa costejant la solana en direcció al pla de l'Avet i la font dels Garrotadors (o Garroters). La nostra pista es redreça i guanya altitud per l'ample llomada del Ras de Tubau.



Al capdamunt s'assoleix una collada força ampla (Collada Gran o del Ras, 1h 15min), de pins i herbei, i a continuació una rampa final curta ens permet coronar el cim del Pedró de Tubau (1.543 m – 1h 20min), coronat per un oratori dedicat a Sant Marc. La vista és magnífica en totes les direccions. El més sorprenent d'aquest cim és la vista aèria que es contempla des del caire del cingle, però cal atansar-hi, perquè els pins dissimulen aquest balcó insospitat.



Per a arribar-hi, cal baixar del pedró de cara al N, tan sols uns metres de desnivell. Llavors quedareu situats pròpiament en l'anomenat Morro d'Ulà, és a dir, al caire del cingle que cau a plom sobre el laberint muntanyós que s'estén entre la Pobla de Lillet i Gombrèn. La vista a vol d'ocell d'aquesta solitària contrada és fascinant. En un segon pla, es dominen les serres de Montgrony, Castellar de n'Hug i les muntanyes de l'alt Berguedà.



 

La vegetació


Continuem la publicació del llibre BORREDÀ, hi hem deixat un tros que serà publicat en el butlletí d’abril, que per les cirscunstàncies ja indicades no es va poder publicar.



Les comunitats vegetals

El bosc que, potencialment, ocuparia més territori a Borredà és la rourera de roure martinenc, però, per les raons que hem anat comentant, les rouredes gairabé han desaparescut del tot, essent substituïdes per boscos de pi roig. Deixant de banda alguns grups de roures aïllats entre els pins, només podem trobar rouredes d’una certa extensió (molt petita, de totes maneres) als solells d’algunes muntanyes com a l’Envista, St. Marc i el Serrat de Molló, aquets retalls de roureda són, però, en general esclarissats i d’arbres joves, i sovint creixen en terres fins no fa molts anys de pastura o, fins i tot, en llocs que han patit incendis forestals, de tal manera que el seu aspecte deu ser força diferent del que tindrien les rouredes primitives no explotades i assentades sobre bones terres.


Aquests boscos acostumen a ser força densos, amb un estrat arbori dominat pel roure martinenc, l qual acompanyen altres arbres com la blada, l’auró negre, la moixeda, l’arç blanc o el mateix pi roig. A sota d’aquests arbres acostuma a haver-hi una coberta densa de boix i, en menor quantitat, arbusts com el xuclamel xilosti, el tortellatge, el lloreret i l’olivereta.

 


Quan arriba la primavera, el sotabosc s’omple de les flors grogues de les puputs o prímules, acompanyades dels tons blavosos o blancs de les flors de les violes de bosc, i de l’herba fetgera (amb fulla d’un verd fosc lluent, amb taques clares, i que recorda un trèvol).
A la part baixa de la vall de la Riera de Merlès dins del municipi de Borredà, allà on la presència d’espècies mediterrànies és més gran, és probable que la roureda que devia haver-hi hagut no fos de roure martinenc, sinó de roure cerrioide, de fulla més petita i amb el lòbuls aguts. Aquest és un arbre que es considera híbrid entre el rour martinenc i el roure de fulla petita, més adaptat a ambients secs. Els boscos que forma són semblants als de del roure martinenc, però tenen un aspecte més eixut i sempre sol haver-hi plantes d’origen mediterrani barrejades amb les típiques de les rouredes.









 


LES RESERVES

Tenim un mòdul de reserves totalment automatitzat, funciona on line. Sempre està actualitzat i les dades de reserves són totalment fiables.
Clicant a sobre del mòdul, aquest s'amplia i permet fer la reserva.
Un cop acabada la reserva, administració envia un correu electrònic amb les dades de la reserva i la indicació del camí per arribar a Borredà.










AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

9-12 de maig BERGA: Patum al carrer de la Pietat

9-11 de maig CERCS: Festes del Roseret

9-12 de maig LA POBLA DE LILLET: Festa Major de Cinquagesma

17-25 de maig BERGA: La Patum

16-18 de maig AVIÀ: Festa Major de Graugés

18 de maig BAGÀ: Aplec Mare de Déu de Roca-sança

18 de maig MONTMAJOR: Festa Major de Gargallà


 

VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nombre
Apellido
País
Suscribirse

 


CROMA 5 -- Diseño de webs
Borredà Turisme
Butlletí de Borredà
Canpistola
Slud i Nutrició
Ajuntament de Borredà
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net

Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve