Butlletí de Borredà
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's
BUTLLETÍ
N.38 - Març 11
BUTLLETÍ DE MARÇ
Ens anem acostant a la primavera. Va canviant la climatologia. Afegim a les primeres flors, els brots dels arbres, i els cants dels primers ocells.

Aquesta Editorial és molt curta, perquè a continuació us vol fer coneixedors d’un greu problema a Borredà.

LES COMUNICACIONS TELEFÒNIQUES I INTERNET A BORREDÀ


Borredà és un poble petit, uns 600 censats, de la comarca del Berguedà, de Catalunya. Lloc agradable, tranquil, rural i de muntanya. Té molts encants per els que ens visiten i que cerquen escapar-se de la ciutat, sigui per uns dies.

Als que hi vivim tot l’any també ens agraden les virtuts del poble i els seus entorns. Però moltes vegades ens trobem fora de lloc. No comptem com a ciutadans, que necessiten també de serveis. Clar, som poques persones, però no hauria de voler dir que no hem de disposar de tots els serveis i comoditats com les altres persones, en aquest cas de Catalunya.

I vull concretar-ho més. Els serveis de telefonia i d’internet. Tan a la boca de tothom, com a elements tecnològics del nostre temps.

Quan a telefonia, a Borredà ens arriba, la fixa per mitjà de Telefónica i la mòbil per diferents operadors. La telefonia mòbil, proveïda per Movistar, ens arriba del repetidor de Puigdon (Alpens), que escolteu bé: depend d’un generador amb motor de gasoil per a produir energia i per a poder funcionar. És anacrònic que al nostre país encara podem trobar aquestes restes arqueològiques, intentant de funcionar. El motor es queda molt sovint sense gasoil, per poca previsió, per pluja, per tempestes, per robament del gasoil (segons diuen) i en concret per manca de previsió i atenció. Des de primer d’any, i a gestions de l’ajuntament, tenim una nova torra de comunicacions per a mòbils de Vodafone. Com es pot suposar hem estat molts els que ja ens hem canviat a Vodafone.

Quan als serveis d’internet, no ens arriba per cable. Ens diuen que no és possible. Però el cert és que al menys 2 clients són proveïts per cable (fibra òptica?, no ho sé). El qual vol dir que no és veritat que no pugui arribar per cable. Cóm ens ho hem de fer?. Ens han ofert Iberbanda, que arribar per ones. Iberbanda és subvencionada per l’administració de la Generalitat de Catalunya, per a portar l’adsl als lloc on no arriba el cable. El preu del servei, tot i la hipotètica subvenció, és força més car que els serveis per cable (sigui de l'operador que vulguis). Els serveis d’Iberbanda ens arribem a Borredà, des del repetidor de Puigdon, amb els problemes que he explicat, i des del repetidor de la Figuerassa (sobre de Berga). Més o menys la meitat del poble a un repetidor i l’altre meitat a l’altre, i segons la situació geogràfica i de visió del repetidor. Però pareu esment, aquests serveis no arriben a moltes cases i molt menys les escampades.

A finals d’any passat Iberbanda, i també per gestions de l’ajuntament, va instal·lar un nou repetidor a Borredà (al costat del de Vodafone). Han anat connectant tots els abonats que rebien la senyal de Puigdon (el que depent d’un motor de gasoil). Hem guanyat en que ara no ens marxa el servei. Però tot té una contrapartida. Iberbanda pregona publicitàriament que les seves comunicacions són sincròniques. Volen dir que la velocitat de Baixada i la de Pujada són idèntiques. I aquesta característica és molt bona, millor dit seria si es complís. Però no és així, amb el nou repetidor. La major part de les persones pràcticament i quasi només fan servir la velocitat de Baixada (baixar fotos, baixar música, baixar documents, baixar pel·lícules, ...), i són poques les persones que facin servir la totalitat de la velocitat de Pujada. Però n’hi ha (els que treballen per internet, els que tenen una oficina virtual, els que pugen llibres, documents, els que pugen música, els que fan servir les videoconferències, ...) I totes aquestes persones es trobem que Iberbanda no els dona els serveis contractats i promesos (els del nou repetidor).

Tot i les queixes, les reclamacions, les gestions, la contractació de més velocitat (pagar més) no han servit per arreglar aquest problema. Es topa amb una tanca, una paret, que no et permet solucionar el problema. I a sobre et prenen per ruc.

He fet aquesta exposició perquè convé que tothom conegui que a Catalunya no tots tenim els mateixos serveis. Ni tan sols tenim armes per a defensar-nos contra aquestes mancances. Som poca gent, no ens podem fer sentir, i d’això se’n aprofiten.

Demano la solució dels nostres problemes, que també els pateixen les persones que ens venen a acompanyar i a gaudir del nostre país.

Voldria trobar l’ajut i el recolzament. Ens calen ajuts, ens calen persones que també ens defensin. Queda clar que si no hi ha una mobilització no se’ns escolta. Propostes per a qui pugui arribar-hi: notes a la premsa, gestions a l’administració, queixes a les companyies de serveis, i quantes es puguin endegar.

Jaume



EXCURSIONISME
RUTES DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
A TURBIANS, GISCLARENY · 8 Quilometres · 3 hores
Gisclareny és un municipi de població dispersa. A mitjan del segle XIX hi havia unes 120 masies repartides pel seu territori, la majoria d’elles d’una gran pobresa. Els excursionistes de principis de segle XX coincideixen a descriure el poble com un lloc on regnava la misèria, amb una agricultura de subsistència -molt lluny de l’entorn idíl·lic actual-. Aquesta ruta permet conèixer alguns d’aquests masos, alguns convertits en segones residències, altres en ruïnes. Les nombroses feixes que es poden veure a la cara sud són testimoni mut dels intents per arrancar sostén de la terra. També ofereix excel·lents vistes del Pedraforca, Ensija i la vall de Saldes per la cara sud, i el Moixeró i la vall del Bastareny per la cara nord. La ruta transcorre per dintre el parc natural del Cadí–Moixeró.
Pista avall, en direcció cap al coll de Turbians, trobareu el mirador en memòria d’Albert Arilla, un guarda del parc i veí de Gisclareny mort en accident a la muntanya. Des del mirador podeu admirar l’església de Turbians, el nucli de població de Gisclareny (barris del Roser i Berta), la serra d’Ensija i el Pedraforca.
La ruta us portarà ben aviat a Sant Miquel de Turbians, antiga església parroquial. Tot i que se’n tenen notícies des del segle X, l’edifici no presenta cap característica d’aquesta època. Tan sols la porta d’entrada té trets del romànic, la resta és fruit de les reformes efectuades en el segle XVIII. Ha estat restaurada recentment. La clau es pot trobar a Cal Pedrals (a la carretera de Gisclareny, encreuament del raval de Vilella).
Adossada al campanar de l’església, veiem la casa de cal Campaner. A llevant hi ha les ruïnes del paller i al coll, la bassa.


Sant Miquel de Turbians

Des d’aquí tornem enrere fins a trobar novament les marques. Després de creuar la pista agafareu un camí, amb alguns punts estrets i de terra solta on cal anar en compte, que flanqueja la muntanya fins a sota la casa de cal Raler, una de les cases més pròsperes en el seu temps, ara convertida en segona residència.
Poc després trobareu la font de cal Pere Vilella. Està amagada sota unes pedres. Si aixequeu la tapa de goma, veureu un tub del qual surt un raig d’aigua. La major part de l’aigua s’ha canalitzat cap a una bassa, a sota. Uns 20 metres abans de la font, tapades per l’herba, trobareu les ruïnes de cal Perleta. Heu de buscar unes parets baixes amb cantonades al costat del camí: és la casa. Es va abandonar a la segona meitat del segle XIX. Fa 6 anys (2004), es va rehabilitar l'antiga casa de Cal Pere Vilella per obrir la Casa Rural Rústic Vilella.
A partir d’aquí haureu de seguir un corriol que puja fins al coll de Turbians. En aquest punt hi ha un pal indicador que ens marca la direcció per arribar al mirador de la Roca Tiraval.
Gisclareny

En aquest mateix punt convergeix un altre sender local de Gisclareny. Continuant la ruta pel camí senyalitzat, al cap de 5 minuts, aquest es divideix. Si voleu anar fins al mirador de la Roca Tiraval cal anar cap a la dreta pel camí no senyalitzat (es veu un > tallat en el pi de davant). Cal caminar uns 20 minuts per la cresta fins a arribar al pal de la bandera. Hi ha una llibreta per escriure les vostres impressions, si voleu. Magnífiques vistes de tot el Moixeró, des del coll de Pendís fins al Puigllançada, amb Bagà al vostres peus. Per retornar al camí senyalitzat, cal desfer el mateix corriol.
Pels que no heu anat al mirador de la Roca Tiraval, pocs minuts després de passar el coll de la Culledassa teniu una altra oportunitat de veure un panorama semblant des d’un balcó natural.
Pugeu pel mig dels pins per arribar a la plana del Cau, situada al vessant de la muntanya, antigament pastures, ara un esplèndid bosc de pi roig i negre.
A la baixada final de la ruta, el camí passa per un canal a la roca i desemboca enfront d’una paret calcària. Aquí hi ha un camí que marxa cap a l’esquerra. Seguint-lo tres o quatre metres s’arriba a un llom, davant veureu les ruïnes de la casa de la Portella adossades a la roca i mirant cap al sud. Aquesta casa també es va abandonar tan aviat com es va poder; l’any 1860 ja no hi havia ningú.


Vista sobre Gisclareny
BORREDÀ
Texte extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest texte, són a color i no formen part del llibre.
La vida parroquial als segles XIV I XV
Al s.XlV l'església de Santa Maria de Borredà va esdevenir el centre espiritual i organitzador de la major part de l’actual terme municipal, sobretot, perquè el naixent nucli urbà li va donar molta empenta, i també perquè la davallada demogràfica provocada per la Pesta Negra i la crisi baix medieval van reduir considerablement els altres nuclis de poblament que perderen la categoria de parròquia i es varen vincular a Santa Maria de Borredà o a altres esglésies veïnes.
Com ja hem esmentat anteriorment, la parròquia de Borredà era de Ripoll, però formava part del deganat del Berguedà, subdivisió administrativa del bisbat d'Urgell i, per tant, havia de pagar anualment el delme al bisbat; el delme de l'any 1371 era de 8 sous repartits en dos pagaments (50).
En un capbreu de 1443, el rector de Borredà, Pere de Comes, reconeix el senyoriu del monestir de Ripoll sobre les següents possessions que ell usa i administra:
La rectoria, que limita a sol ixent amb el mas de la Vila i el Padró, a migdia amb l'hort de la rectoria, a ponent amb l'hostal del Forn construït al barri de Borredà, i a tramuntana amb el camí públic que va de Borredà al mas de la Pera. Per la rectoria paga el cens anual d'una gallina per Nadal.
L'hort de la rectoria, al peu del camí de Borredà a Ripoll, pel qual paga també una gallina de cens per Nadal.
Una peça de terra al costat de la rectoria i de l'hort, al peu del camí que va de Borredà a Ripoll, i que limita a sol ixent, amb les terres del mas de la Sala.
Una vinya anomenada la Coromina de la Sala que fou antigament del mas de la Sala; aquesta vinya limitava a sol ixent amb el prat de Borredà i el camí que anava de Borredà al mas de la Serra; a ponent amb les terres del mas de la Llosada i a migdia amb el torrent de la Sala. Paga de cens, als hereus del mas de la Sala, una mesura de forment per la festa de Ntra. Senyora d'Agost.

Campalans

La masoveria del Portal amb les seves terres, que anteriorment fou del mas de la Sala, que limita a llevant i a ponent amb el mas Soldevila, el camí i les terres del mas Soldevila; a tramuntana amb les terres del mas de la Sala. Aquesta masoveria i les seves terres eren del benefici de Sant Pere de l'església de Sta. Maria de Borredà.
La masoveria del Corral on hi ha una peça de terra anomenada la Sala de la Cirera que té com a límits: a ponent, les terres del mas Soldevila, a llevant el camí de Ripoll i les terres del mas Vila.
A la borda unes peces petites de terra i els emprius del mas de la Faia.
El mas Soldevila de Borredà i les terres que hi ha sobre dit mas, que són 4 jornals i que afronten a llevant, amb la partida del Merdançol i amb el camí que va del mas Soldevila al mas Camp de la Vila; a migdia amb el serrat de l'Erola i a ponent amb les terres del mas Vinyals.

Monestir de la Portella

El mas de Soldevila té 4 peces de terra, dites del cortal del Coll de l'Arç a la serra del Coll, per les quals paga de cens mitja quartera de vi al mas de la Sala de Borredà.
Una vinya que afronta amb les terres del mas de la Sala a llevant i a migdia; amb el bosc de la Faia a migdia, i amb les terres del Forn a tramuntana.
Una peça de terra dita la Plana.
Un tros petit de terra erma, dit l'Era de Soldevila.

El Padró

Per totes aquestes terres promet de donar a l'abat i al monestir de Ripoll el delme; pel mas i les terres de Soldevila paga 12 sous barcelonesos, el dia de Nadal. Per cens personal paga 2 sous barcelonesos (51).
Pere de Comes va administrar també els béns de l'església de Rotgers, sufragània de la parroquial de Borredà. L'últim dia de febrer de l'any 1454 reconeix que no hi ha gent per cuidar l'església de Sant Sadurní de Rotgers, que la barraca de la Coma Júlia era derruïda, que les terres eren abandonades i els ramats hi pasturaven lliurement; per això estableix en aquestes terres a Francesc de Capdevila de Vilonga per 6 sous barcelonesos de cens. Les terres de la Coma Júlia eren veïnes de la devesa que antigament fou del mas de l’església i ara estava unida al mas Capdevila (52). L’església de Rotgers va mantenir la seva categoria parroquial fins els anys immediatament anteriors a la Pesta Negra. L’any 1344 era rector de Rotgers Arnau Jordà.
La religiositat de la gent de Borredà es manifesta al llarg dels segles XIV i XV seguint la tradició medieval, és a dir, fent deixes pietoses a les esglésies del terme. Gràcies als testaments conservats, sabem que la major part de les esglésies romàniques o tardo-romàniques continuaven d'empeus i gaudien de les ajudes econòmiques que els homes i dones de Borredà els feien poc abans de morir.
Tenim ben documentades deixes a Sant Benet de Casamitjana: l'any 1417 Guillem Besora, el pubill del mas de la Llosada de Borredà va deixar per amor de Déu 1 sou a la capella de Sant Benet de Vilaplana (53); també Bernat de les Cases de St. Julià de Palomera, l'any 1427 li deixava 2 sous; Joan de Casadessús li deixava 5 sous i 6 diners el 1446 per a cobrir dita capella (54), (segurament la primera volta de l'església construïda en una data avançada del segle XIII ja s'havia enfonsat). Joana de Campalans també fa una deixa a Sani Benet en el seu testament de l'any 1452 (55).
Als testaments dels pagesos de Borredà s'hi reprodueix la geografia de les capelles romàniques i de les construïdes en època gòtica seguint els esquemes romànics. Es un excel·lent exemple el testament suara esmentat, de l'any 1446, fet per Joan de Casadessús, on mana als seus marmessors que l'enterrin al cementiri dc Borredà i que compleixin els següénts llegats: 20 sous per l'església de Santa Maria de Borredà per al seu altar; a les esglésies de Sant Be net de Vilaplana, Sant Sadurní de Rotgers, San ta Magdalena de Gardilans, Sant Martí dc Boatella, Sant Jaume de Frontanyà i Sant Pere de Serrallonga, 5 sous i 6 diners; a Sant Julià de Cosp i a Sant Vicenç de Palmerola, 4 sous a cada una; 3 sous a Santa Magdalena de Melosa, 3 sous a Sta. Maria dels Oms, i 2 sous a Santa Maria de la Quar.
Totes aquestes esglésies són prou conegudes, però alguns testadors, com Guillem Besora de la Llosada el 1417, Bernat de les Cases el 1427, i Joana de Campalans el 1452, per exemple (56), fan deixes a l'església de Sant Miquel del Pont de Miralles, capella que segurament era al peu del Llobregat i del camí que des de la Baells anava a Borredà, molt a prop del pont de Miralles; probablement fou construïda a l'època baix medieval.
PROPOSTA CULTURAL
Rutes culturals pel Berguedà

AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

19-20 de març a Bagà: III Jornada Templera
19-20 de març a Gironella: Fira de sant Josep
19 de març a Casserres: Festa Major d’hivern
19 de març a Olvan: VII Caminada popular
2-3 d’abril a Cal Rosal: Fira Tèxtil
9 d’abril a Montmajor: III Exposició de bolets de primavera

III JORNADES TEMPLERES DE BAGÀ

DIES: Dissabte 19 i Diumenge 20 de març de 2011

Lloc: Vila de Bagà

L’Associació Cultural Bagadani Militia Templi de Bagà organitza les III Jornades Templeres amb l’objectiu de difondre la relació de la vila de Bagà amb l’Ordre del Temple a Catalunya. Aquestes Jornades tindràn lloc al llarg de TOT EL CAP DE SETMANA del 19 i 20 de març amb un seguit d’activitats per a grans i petits. Es començarà el dissabte 19 al matí amb una xocolatada popular, jocs infantils, recreació de lluites medievals i un concert musical a càrrec del Sr. F. Quintana; per la tarda hi haurà una projecció audiovisual al Casal de la Vila i la conferència titulada “El Temple i la Família Pinós” a càrrec del periodista i historiador Sr. J.A. Navarro i com a tancament una recreació història al centre de la Vila en homenatge al Gran Mestre Jacques de Molay i un sopar de germanor a l’Hotel Ca l’Amagat. El diumenge 20 tindrà lloc un esmorzar popular, una representació teatral infantil i com a tancament de les Jornades un concert a l’Església de Sant Esteve. Activitats subvencionades per l’Ajuntament de Bagà i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Per a més informació contacteu amb
http://templariosbaga.blogspot.com/2010_01_01_archive.html

FULL LA POPA
Havent-ho demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.

L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar és:

http://www.butlleti.net/popa12/popa12.htm

Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament.
Apartaments de can Pistola
Borredà
Per a veure informació sobre els apartaments i saber-ne
els preus, pulsi sobre la imatge del costat.
Per a a saber la disponibilitat i fer una reserva, pulsi:


Vida saludable

VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's

www.servicont.com  

CROMA 5 -- Diseño de webs
Borredà Turisme
Butlletí de Borredà
Canpistola
Slud i Nutrició
Ajuntament de Borredà
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net
Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve