|
BUTLLETÍ
DE MARÇ |
Ens
anem acostant a la primavera. Va canviant la climatologia.
Afegim a les primeres flors, els brots dels arbres, i els
cants dels primers ocells.
Aquesta Editorial és molt curta, perquè a
continuació us vol fer coneixedors d’un greu
problema a Borredà. |
|
LES COMUNICACIONS TELEFÒNIQUES I INTERNET
A BORREDÀ
Borredà és un poble petit, uns
600 censats, de la comarca del Berguedà,
de Catalunya. Lloc agradable, tranquil, rural
i de muntanya. Té molts encants per els
que ens visiten i que cerquen escapar-se de
la ciutat, sigui per uns dies.
Als que hi vivim tot l’any també
ens agraden les virtuts del poble i els seus
entorns. Però moltes vegades ens trobem
fora de lloc. No comptem com a ciutadans, que
necessiten també de serveis. Clar, som
poques persones, però no hauria de voler
dir que no hem de disposar de tots els serveis
i comoditats com les altres persones, en aquest
cas de Catalunya.
I vull concretar-ho més. Els serveis
de telefonia i d’internet. Tan a la boca
de tothom, com a elements tecnològics
del nostre temps.
Quan a telefonia, a Borredà ens arriba,
la fixa per mitjà de Telefónica
i la mòbil per diferents operadors. La
telefonia mòbil, proveïda per Movistar,
ens arriba del repetidor de Puigdon (Alpens),
que escolteu bé: depend d’un generador
amb motor de gasoil per a produir energia i
per a poder funcionar. És anacrònic
que al nostre país encara podem trobar
aquestes restes arqueològiques, intentant
de funcionar. El motor es queda molt sovint
sense gasoil, per poca previsió, per
pluja, per tempestes, per robament del gasoil
(segons diuen) i en concret per manca de previsió
i atenció. Des de primer d’any,
i a gestions de l’ajuntament, tenim una
nova torra de comunicacions per a mòbils
de Vodafone. Com es pot suposar hem estat molts
els que ja ens hem canviat a Vodafone.
Quan als serveis d’internet, no ens arriba
per cable. Ens diuen que no és possible.
Però el cert és que al menys 2
clients són proveïts per cable (fibra
òptica?, no ho sé). El qual vol
dir que no és veritat que no pugui arribar
per cable. Cóm ens ho hem de fer?. Ens
han ofert Iberbanda, que arribar per ones. Iberbanda
és subvencionada per l’administració
de la Generalitat de Catalunya, per a portar
l’adsl als lloc on no arriba el cable.
El preu del servei, tot i la hipotètica
subvenció, és força més
car que els serveis per cable (sigui de l'operador
que vulguis). Els serveis d’Iberbanda
ens arribem a Borredà, des del repetidor
de Puigdon, amb els problemes que he explicat,
i des del repetidor de la Figuerassa (sobre
de Berga). Més o menys la meitat del
poble a un repetidor i l’altre meitat
a l’altre, i segons la situació
geogràfica i de visió del repetidor.
Però pareu esment, aquests serveis no
arriben a moltes cases i molt menys les escampades.
A finals d’any passat Iberbanda, i també
per gestions de l’ajuntament, va instal·lar
un nou repetidor a Borredà (al costat
del de Vodafone). Han anat connectant tots els
abonats que rebien la senyal de Puigdon (el
que depent d’un motor de gasoil). Hem
guanyat en que ara no ens marxa el servei. Però
tot té una contrapartida. Iberbanda pregona
publicitàriament que les seves comunicacions
són sincròniques. Volen dir que
la velocitat de Baixada i la de Pujada són
idèntiques. I aquesta característica
és molt bona, millor dit seria si es
complís. Però no és així,
amb el nou repetidor. La major part de les persones
pràcticament i quasi només fan
servir la velocitat de Baixada (baixar fotos,
baixar música, baixar documents, baixar
pel·lícules, ...), i són
poques les persones que facin servir la totalitat
de la velocitat de Pujada. Però n’hi
ha (els que treballen per internet, els que
tenen una oficina virtual, els que pugen llibres,
documents, els que pugen música, els
que fan servir les videoconferències,
...) I totes aquestes persones es trobem que
Iberbanda no els dona els serveis contractats
i promesos (els del nou repetidor).
Tot i les queixes, les reclamacions, les gestions,
la contractació de més velocitat
(pagar més) no han servit per arreglar
aquest problema. Es topa amb una tanca, una
paret, que no et permet solucionar el problema.
I a sobre et prenen per ruc.
He fet aquesta exposició perquè
convé que tothom conegui que a Catalunya
no tots tenim els mateixos serveis. Ni tan sols
tenim armes per a defensar-nos contra aquestes
mancances. Som poca gent, no ens podem fer sentir,
i d’això se’n aprofiten.
Demano la solució dels nostres problemes,
que també els pateixen les persones que
ens venen a acompanyar i a gaudir del nostre
país.
Voldria trobar l’ajut i el recolzament.
Ens calen ajuts, ens calen persones que també
ens defensin. Queda clar que si no hi ha una
mobilització no se’ns escolta.
Propostes per a qui pugui arribar-hi: notes
a la premsa, gestions a l’administració,
queixes a les companyies de serveis, i quantes
es puguin endegar.
|
|
|
EXCURSIONISME |
| RUTES
DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ |
| A
TURBIANS, GISCLARENY · 8 Quilometres · 3 hores
|
Gisclareny
és un municipi de població dispersa. A mitjan del
segle XIX hi havia unes 120 masies repartides pel seu territori,
la majoria d’elles d’una gran pobresa. Els excursionistes
de principis de segle XX coincideixen a descriure el poble com
un lloc on regnava la misèria, amb una agricultura de subsistència
-molt lluny de l’entorn idíl·lic actual-.
Aquesta ruta permet conèixer alguns d’aquests masos,
alguns convertits en segones residències, altres en ruïnes.
Les nombroses feixes que es poden veure a la cara sud són
testimoni mut dels intents per arrancar sostén de la terra.
També ofereix excel·lents vistes del Pedraforca,
Ensija i la vall de Saldes per la cara sud, i el Moixeró
i la vall del Bastareny per la cara nord. La ruta transcorre per
dintre el parc natural del Cadí–Moixeró. |
|
Pista
avall, en direcció cap al coll de Turbians, trobareu el
mirador en memòria d’Albert Arilla, un guarda del
parc i veí de Gisclareny mort en accident a la muntanya.
Des del mirador podeu admirar l’església de Turbians,
el nucli de població de Gisclareny (barris del Roser i
Berta), la serra d’Ensija i el Pedraforca.
La ruta us portarà ben aviat a Sant Miquel de Turbians,
antiga església parroquial. Tot i que se’n tenen
notícies des del segle X, l’edifici no presenta cap
característica d’aquesta època. Tan sols la
porta d’entrada té trets del romànic, la resta
és fruit de les reformes efectuades en el segle XVIII.
Ha estat restaurada recentment. La clau es pot trobar a Cal Pedrals
(a la carretera de Gisclareny, encreuament del raval de Vilella).
Adossada al campanar de l’església, veiem la casa
de cal Campaner. A llevant hi ha les ruïnes del paller i
al coll, la bassa.
Sant
Miquel de Turbians |
Des d’aquí
tornem enrere fins a trobar novament les marques. Després
de creuar la pista agafareu un camí, amb alguns punts estrets
i de terra solta on cal anar en compte, que flanqueja la muntanya
fins a sota la casa de cal Raler, una de les cases més
pròsperes en el seu temps, ara convertida en segona residència.
Poc després trobareu la font de cal Pere Vilella. Està
amagada sota unes pedres. Si aixequeu la tapa de goma, veureu
un tub del qual surt un raig d’aigua. La major part de l’aigua
s’ha canalitzat cap a una bassa, a sota. Uns 20 metres abans
de la font, tapades per l’herba, trobareu les ruïnes
de cal Perleta. Heu de buscar unes parets baixes amb cantonades
al costat del camí: és la casa. Es va abandonar
a la segona meitat del segle XIX. Fa 6 anys (2004), es va rehabilitar
l'antiga casa de Cal Pere Vilella per obrir la Casa Rural Rústic
Vilella.
A partir d’aquí haureu de seguir un corriol que puja
fins al coll de Turbians. En aquest punt hi ha un pal indicador
que ens marca la direcció per arribar al mirador de la
Roca Tiraval. |
Gisclareny |
En aquest mateix punt
convergeix un altre sender local de Gisclareny. Continuant la
ruta pel camí senyalitzat, al cap de 5 minuts, aquest es
divideix. Si voleu anar fins al mirador de la Roca Tiraval cal
anar cap a la dreta pel camí no senyalitzat (es veu un
> tallat en el pi de davant). Cal caminar uns 20 minuts per
la cresta fins a arribar al pal de la bandera. Hi ha una llibreta
per escriure les vostres impressions, si voleu. Magnífiques
vistes de tot el Moixeró, des del coll de Pendís
fins al Puigllançada, amb Bagà al vostres peus.
Per retornar al camí senyalitzat, cal desfer el mateix
corriol.
Pels que no heu anat al mirador de la Roca Tiraval, pocs minuts
després de passar el coll de la Culledassa teniu una altra
oportunitat de veure un panorama semblant des d’un balcó
natural.
Pugeu pel mig dels pins per arribar a la plana del Cau, situada
al vessant de la muntanya, antigament pastures, ara un esplèndid
bosc de pi roig i negre.
A la baixada final de la ruta, el camí passa per un canal
a la roca i desemboca enfront d’una paret calcària.
Aquí hi ha un camí que marxa cap a l’esquerra.
Seguint-lo tres o quatre metres s’arriba a un llom, davant
veureu les ruïnes de la casa de la Portella adossades a la
roca i mirant cap al sud. Aquesta casa també es va abandonar
tan aviat com es va poder; l’any 1860 ja no hi havia ningú.
Vista
sobre Gisclareny |
|
BORREDÀ
| Texte
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes
fotografies incorporades a aquest texte, són a color
i no formen part del llibre. |
| La
vida parroquial als segles XIV I XV |
Al
s.XlV l'església de Santa Maria de Borredà
va esdevenir el centre espiritual i organitzador de la
major part de l’actual terme municipal, sobretot,
perquè el naixent nucli urbà li va donar
molta empenta, i també perquè la davallada
demogràfica provocada per la Pesta Negra i la crisi
baix medieval van reduir considerablement els altres nuclis
de poblament que perderen la categoria de parròquia
i es varen vincular a Santa Maria de Borredà o
a altres esglésies veïnes.
Com ja hem esmentat anteriorment, la parròquia
de Borredà era de Ripoll, però formava part
del deganat del Berguedà, subdivisió administrativa
del bisbat d'Urgell i, per tant, havia de pagar anualment
el delme al bisbat; el delme de l'any 1371 era de 8 sous
repartits en dos pagaments (50). |
En
un capbreu de 1443, el rector de Borredà, Pere
de Comes, reconeix el senyoriu del monestir de Ripoll
sobre les següents possessions que ell usa i administra:
— La rectoria, que limita a sol
ixent amb el mas de la Vila i el Padró, a migdia
amb l'hort de la rectoria, a ponent amb l'hostal del Forn
construït al barri de Borredà, i a tramuntana
amb el camí públic que va de Borredà
al mas de la Pera. Per la rectoria paga el cens anual
d'una gallina per Nadal.
— L'hort de la rectoria, al peu
del camí de Borredà a Ripoll, pel qual paga
també una gallina de cens per Nadal.
— Una peça de terra al costat
de la rectoria i de l'hort, al peu del camí que
va de Borredà a Ripoll, i que limita a sol ixent,
amb les terres del mas de la Sala.
— Una vinya anomenada la Coromina
de la Sala que fou antigament del mas de la Sala; aquesta
vinya limitava a sol ixent amb el prat de Borredà
i el camí que anava de Borredà al mas de
la Serra; a ponent amb les terres del mas de la Llosada
i a migdia amb el torrent de la Sala. Paga de cens, als
hereus del mas de la Sala, una mesura de forment per la
festa de Ntra. Senyora d'Agost.
Campalans |
— La masoveria del Portal amb les seves
terres, que anteriorment fou del mas de la Sala, que limita
a llevant i a ponent amb el mas Soldevila, el camí
i les terres del mas Soldevila; a tramuntana amb les terres
del mas de la Sala. Aquesta masoveria i les seves terres
eren del benefici de Sant Pere de l'església de
Sta. Maria de Borredà.
— La masoveria del Corral on hi
ha una peça de terra anomenada la Sala de la Cirera
que té com a límits: a ponent, les terres
del mas Soldevila, a llevant el camí de Ripoll
i les terres del mas Vila.
|
— A la borda unes peces petites
de terra i els emprius del mas de la Faia.
— El mas Soldevila de Borredà
i les terres que hi ha sobre dit mas, que són 4
jornals i que afronten a llevant, amb la partida del Merdançol
i amb el camí que va del mas Soldevila al mas Camp
de la Vila; a migdia amb el serrat de l'Erola i a ponent
amb les terres del mas Vinyals.
Monestir
de la Portella |
—
El mas de Soldevila té 4 peces de terra, dites
del cortal del Coll de l'Arç a la serra del Coll,
per les quals paga de cens mitja quartera de vi al mas
de la Sala de Borredà.
— Una vinya que afronta amb les
terres del mas de la Sala a llevant i a migdia; amb
el bosc de la Faia a migdia, i amb les terres del Forn
a tramuntana.
— Una peça de terra dita
la Plana.
—Un tros petit de terra erma,
dit l'Era de Soldevila.
El
Padró |
|
Per
totes aquestes terres promet de donar a l'abat i al monestir
de Ripoll el delme; pel mas i les terres de Soldevila
paga 12 sous barcelonesos, el dia de Nadal. Per cens personal
paga 2 sous barcelonesos (51).
Pere de Comes va administrar també els béns
de l'església de Rotgers, sufragània de
la parroquial de Borredà. L'últim dia de
febrer de l'any 1454 reconeix que no hi ha gent per cuidar
l'església de Sant Sadurní de Rotgers, que
la barraca de la Coma Júlia era derruïda,
que les terres eren abandonades i els ramats hi pasturaven
lliurement; per això estableix en aquestes terres
a Francesc de Capdevila de Vilonga per 6 sous barcelonesos
de cens. Les terres de la Coma Júlia eren veïnes
de la devesa que antigament fou del mas de l’església
i ara estava unida al mas Capdevila (52). L’església
de Rotgers va mantenir la seva categoria parroquial fins
els anys immediatament anteriors a la Pesta Negra. L’any
1344 era rector de Rotgers Arnau Jordà.
La religiositat de la gent de Borredà es manifesta
al llarg dels segles XIV i XV seguint la tradició
medieval, és a dir, fent deixes pietoses a les
esglésies del terme. Gràcies als testaments
conservats, sabem que la major part de les esglésies
romàniques o tardo-romàniques continuaven
d'empeus i gaudien de les ajudes econòmiques que
els homes i dones de Borredà els feien poc abans
de morir.
Tenim ben documentades deixes a Sant Benet de Casamitjana:
l'any 1417 Guillem Besora, el pubill del mas de la Llosada
de Borredà va deixar per amor de Déu 1 sou
a la capella de Sant Benet de Vilaplana (53); també
Bernat de les Cases de St. Julià de Palomera, l'any
1427 li deixava 2 sous; Joan de Casadessús li deixava
5 sous i 6 diners el 1446 per a cobrir dita capella (54),
(segurament la primera volta de l'església construïda
en una data avançada del segle XIII ja s'havia
enfonsat). Joana de Campalans també fa una deixa
a Sani Benet en el seu testament de l'any 1452 (55).
Als testaments dels pagesos de Borredà s'hi reprodueix
la geografia de les capelles romàniques i de les
construïdes en època gòtica seguint
els esquemes romànics. Es un excel·lent
exemple el testament suara esmentat, de l'any 1446, fet
per Joan de Casadessús, on mana als seus marmessors
que l'enterrin al cementiri dc Borredà i que compleixin
els següénts llegats: 20 sous per l'església
de Santa Maria de Borredà per al seu altar; a les
esglésies de Sant Be net de Vilaplana, Sant Sadurní
de Rotgers, San ta Magdalena de Gardilans, Sant Martí
dc Boatella, Sant Jaume de Frontanyà i Sant Pere
de Serrallonga, 5 sous i 6 diners; a Sant Julià
de Cosp i a Sant Vicenç de Palmerola, 4 sous a
cada una; 3 sous a Santa Magdalena de Melosa, 3 sous a
Sta. Maria dels Oms, i 2 sous a Santa Maria de la Quar.
Totes aquestes esglésies són prou conegudes,
però alguns testadors, com Guillem Besora de la
Llosada el 1417, Bernat de les Cases el 1427, i Joana
de Campalans el 1452, per exemple (56), fan deixes a l'església
de Sant Miquel del Pont de Miralles, capella que segurament
era al peu del Llobregat i del camí que des de
la Baells anava a Borredà, molt a prop del pont
de Miralles; probablement fou construïda a l'època
baix medieval. |
|
PROPOSTA
CULTURAL |
Rutes
culturals pel Berguedà |
|
AGENDA
D’ACTES DEL BERGUEDÀ
|
19-20 de
març a Bagà: III Jornada Templera
19-20 de març a Gironella: Fira de sant
Josep
19 de març a Casserres: Festa Major d’hivern
19 de març a Olvan: VII Caminada popular
2-3 d’abril a Cal Rosal: Fira
Tèxtil
9
d’abril a Montmajor: III Exposició
de bolets de primavera
|
III
JORNADES TEMPLERES DE BAGÀ
DIES:
Dissabte 19 i Diumenge 20 de març
de 2011
Lloc:
Vila de Bagà
L’Associació
Cultural Bagadani Militia Templi
de Bagà organitza les III
Jornades Templeres amb
l’objectiu de difondre la relació
de la vila de Bagà amb l’Ordre
del Temple a Catalunya. Aquestes Jornades
tindràn lloc al llarg de TOT
EL CAP DE SETMANA del 19 i 20 de març
amb un seguit d’activitats per
a grans i petits. Es començarà
el dissabte 19 al matí amb una
xocolatada popular, jocs infantils,
recreació de lluites medievals
i un concert musical a càrrec
del Sr. F. Quintana; per la tarda hi
haurà una projecció audiovisual
al Casal de la Vila i la conferència
titulada “El Temple
i la Família Pinós”
a càrrec del periodista i historiador
Sr. J.A. Navarro i com a tancament una
recreació història al
centre de la Vila en homenatge al Gran
Mestre Jacques de Molay i un sopar de
germanor a l’Hotel Ca l’Amagat.
El diumenge 20 tindrà lloc un
esmorzar popular, una representació
teatral infantil i com a tancament de
les Jornades un concert a l’Església
de Sant Esteve. Activitats subvencionades
per l’Ajuntament de Bagà
i el Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya.
Per
a més informació contacteu
amb
http://templariosbaga.blogspot.com/2010_01_01_archive.html
|
|
|
|
|
|
|
FULL
LA POPA |
Havent-ho
demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi
inclourà una adreça electrònica per
a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del
full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector
de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha
una part de l’historia del poble.
L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar
és:
http://www.butlleti.net/popa12/popa12.htm
Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament. |
|
Apartaments
de can Pistola
Borredà
Per
a veure informació sobre els apartaments i saber-ne
els preus, pulsi sobre la imatge del costat.
Per
a a saber la disponibilitat i fer una reserva, pulsi:
|
|
|
|
|
Vida
saludable |
|
VOL
REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?
Si vol
rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí,
o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos
les dades:
|
|
|