Ja acabem l’hivern. Us explicàvem
el mes passat l’avançament de la
primavera. Tot i anar avançant hi ha hagut
una bona frenada, uns dies de fred ben fort, de
ple hivern, amb nevadeta inclosa, que ens va emblanquinar
els camps. A aquestes terres no és extrany
nevar a la primavera, i és típica
la nevada de sant Marc, a finals d’abril.
Inclús es recorda alguna nevadeta a principis
de juny, encara que anecdòticament. Ara
sí que ja tenim els camps ben rebrotats,
amb un verd ben intens, els arbres fruiters ja
están tots florits, aportant-nos aquest
inici de la primavera, i tot ja traspua l’anunci
de la primavera. No hem millorat gens en les aigües,
continua la seva mancança. El mes de febrer
varem celebrar la matança del porc, com
cada any. Una festa molt casolada, de casa, de
Borredà. Aquest any la pluja no ens en
va fer fora. Tots reunits a la plaça, varem
fer una bona festa, uns treballant, coent el menjars,
i d’altres gaudint d’aquest menjar.
Cal agrair a totes les persones que han treballat
organitzant la festa, als que han fet els focs
i han cuit les carns, i a tots els que els han
ajudat. I, … ja som a la semana santa. Uns
dies de vacances. I cap a Borredà i clar
que sí ¡ Els cants de les caramelles,
la menja de la mona de Pasqua, l’alegria,
altre cop, als nostres carrers.
|
|
| |
|
|
EXCURSIONISME |
RUTES
DE L'EDITORIAL ALPINA |
|
6.-
SOBREPUNY Des de Vilada 1.156 m 2min
Desnivell: 900 m / Dificultat: alta |
Ascensió
dura però variada a un dels cims més importants
de la regió compresa dins del mapa. La primera
meitat de l'itinerari segueix les marques del PR C-147.
De tornada podeu passar per la collada de Pasquals i
el castell de Roset, on retrobareu el PR que us durà
a Vilada.
|
|
|
|
Situats a
Vilada, al costat de l'hotel Picancel, preneu un corriol
que, per entre les cases, s'enfila de dret fins al cap
del poble, tot just al costat de l'església.
Aquí trobareu una pista asfaltada que heu de
seguir amunt (N), tot passant de llarg el cementiri.
En arribar al collet de Sant Joan (803 m – 10
min), la pista ja és de terra i el poble es comença
a perdre de vista. A la dreta, pel costat d'uns dipòsits,
es deixa l'accés a la masia del cap de la Vinya
i un centenar de metres més endavant es deixa
també a la dreta la pista d'entrada a Cal Bonet.
La nostra pista planeja per dins de la pineda, tot vorejant
el Serrat Rodó. Aviat s'arriba al pla de les
Collades (15 min), on hi ha una cruïlla. Aquí
cal deixar la pista, per on arriba precisament el GR
241. Aquest GR travessa la collada i salta pel vessant
oposat, tot seguint un petiti corriol. Nosaltres seguim
la carena (N-NW), enlairant-nos progressivament, sempre
per dins del bosc. Aviat travessem una pista de desemboscament,
on cal deixar a la dreta un corriol planer que duu a
la font de les Fontanelles. Seguim amunt, primer per
la careneta del serrat del Carme, i després per
una costa, on el corriol mor en trobar-hi una pista
de desemboscament: seguiu-la a la dreta i arribareu
a la collada de la creu de Roset (25 min). Sortim del
coll per aquesta pista, de pla, per dins la baga de
Roset. La casa es veu en el vessant oposat, enmig de
camps. En arribar a la veïna collada de Roset (897
m), cal deixar la pista i prendre un corriol que puja
a una pista travessera (30 min), d'accés a aquella
casa (aquí cal deixar el PR, que continua per
una pista precària cap a la font de l'Arç
(W)).
Nosaltres tombem a la dreta i seguim aquesta nova
pista, de suau pujada, cap a llevant. Al cap d'uns 200
m, però, abandoneu-la i trenqueu a l'esquerra,
per un bon camí que s'enfila costa amunt (NW),
tot vorejant els antics camps d'Espinagalls. Al capdamunt
de la Costa d'Espinagalls, després d'unes revinclades
curtes i nombroses, es desemboca al Camp Gran d'Espinagalls
(40 min), on el camí es perd. Per sobre del camp
passa una pista travessera, procedent de Can Llebre,
que heu de seguir a l'esquerra (W-SW) –eviteu
un ramal més baix i menys fressat que també
marxa a ponent–. En deixar el camp enrere es comença
a guanyar altitud decididament, de cara a les cingleres
de Tastanós. 5 min més amunt, caldrà
estar atents a un corriol que trencarà a la dreta,
tot superant el marge de la pista. (Si seguíssiu
la pista, arribaríeu a la collada de Pasquals,
per on també podríeu pujar al Sobrepuny).
El corriol, molt fressat, s'enfila fort i de dret, i
l'única revinclada la fa als pocs minuts, per
superar el grau de Dalt. Pujada llarga i sostinguda
per la frondosa obaga de la clotada que baixa de les
collades de Picamill. S'assoleix primer la collada de
Baix de Picamill (1.437 m – 1h 30min), àmplia
i plena d'herbei. L'entorn i la vista són magnífics.
El coll està obert entre les roques del Cint,
a llevant, i una agulla isolada i enorme, que amaga
la collada de Dalt. El Sobrepuny és tot just
sobre nostre, a ponent. Des d'aquí podríeu
baixar fins a Sant Romà de la Clusa, per un caminoi
prou fressat que marxa al N-NE.
|


Sortim de
la collada de Baix pujant en direcció E-NE, per
la vora del fil del bestiar, però sense travessar-lo.
Un viarany poc evident, que requereix atenció,
s'esmuny entre els boixos i els pins i mena a la collada
de Dalt (1h 40min), tot vorejant per migdia el roc esmentat.
Un cop d'alt d'aquest amagat colletó, cal baixar
per l'obaga, uns metres, tot decantant-nos cap a l'esquerra
(NE), entre pins, boixos i avellaners, per tal d'anar
a buscar el peu de la paret que tanca aquesta clotada.
Un corriol que ràpidament es fa evident, s'enfila
de biaix i assoleix la carena N del Sobrepuny a l'indret
del collet del Faig (1.567 m – 1h 50min). Aquí
es troba el corriol que puja del coll de la Plana, que
conflueix al camí de la Nou a la Clusa. Ara només
ens falta remuntar l'aresta boscosa (S), estreta i molt
costeruda, sense camí fressat, tot buscant els
millors passos entre els pins i els boixos. Després
d'una pujada feixuga però fàcil, s'assoleix
el cim de Sobrepuny (1.656 m – 2 h), que ofereix
un bon pradell per a reposar. El panorama és
enorme en totes direccions, excepte pel N, on els pins
arriben fins dalt la carena. El cim està voltat
de cingleres profundes que ofereixen una vista atractiva
i molt aèria dels fondals més pròxims.

Para completar las vistas del Sobrepuny es muy recomendable
seguir la cresta hacia poniente, bajando sin camino,
pero también sin dificultades, hasta un pequeño
collado (1.550 m) desde donde se sube en pocos minutos
a la cima del risco de Sobrepuny de Baix (2h 10min).
El risco se alza a plomo sobre el valle de La Nou y
ofrece una vista inolvidable de las montañas
que cierran la cuenca del Llobregat.
|
|
|
A suggeriment d’alguns suscriptors sobre la publicació
de textes del llibre BORREDÂ, d’Àmbit
de Recerques del Berguedà, que publiquem amb la
seva autorització, els proposem una part d’aquesta
publicació.

Els
factors determinants de la vegetació
El terme municipal de Borredà, a causa de la superficie
no massa gran que ocupa i del poc desnivell que presenta
(entre uns 650 i 1300 metres d’altitud, amb una
gran proporció entre els 750 i els 900), té
unes característiques ambientals força semblants
en tota la seva extensió. El clima varia relativament
poc dins aquest marge d’altituds i per aquesta raó
la vegetació mostra canvis poc destacables dins
el municipi.
Es pot apreciar, això sí, una presència
més gran de plantes pròpies d’ambients
humits a la part nord del terme (a la rodalia del poble,
que és també on es troven les majors alçades)
mentre que a la part sud (a la vall de la Riera de Merlès)
hi apareix una major proporció de plantes de llocs
secs; això es pot explicar com a consequència
de petites variacions en el clima (en les precipitacions
i la temperatura, sobretot) provocades pel progressiu
augment de l’altitud mitjana a mesura que anem de
sud a nord.

|
Les diferències més grans de vegetació
són, però provocades pel relleu: les vagues
(els vessants de les muntanyes orientals cap al nord) i
el fons de les valls molt tancades d’alguns torrents
reben menys la llum del sol que les àrees veïnes
i són, per tant, més fredes i humides, localitzant-s’hi
les comunitats vegetals pròpies d’aquests ambients,
com poden ser les fagedes; de la mateixa manera, els solells
molt pronunciats poden aixoplugar retalls de comunitats
típiques de llocs més calents i secs.
El clima de Borredà, amb una quantitat de pluges
considerables sense que arribi a ser massa alta, un estiu
no gaire humit però tampoc massa sec i un hivern
força fred, fa que el tipus de vegetació dominant
sigui la submediterrània. Es tracta d’una vegetació
que podem anar trobant tot al llarg del sud d’Europa,
en zones una mica allunyades de la costa o bé a les
muntanyes típicament mediterrània (la de les
terres dels boscos de fulla sempre verda, petita i dura,
com els alzinars) i la vegetació centreuropea -de
boscos amb arbres de fulla ampla i tendra, que cau quan
arriba la tardor-, participant poc o molt de les característiques
de totes dues: l’arbre més típicament
submediterrani, el roure martinenc, perd la fulla a l’hivern,
però el seu acompanyant més fidel, el boix,
la conserva: d’altra banda, els boscos submediterranis
no són tan esponerosos com la fageda centreuropea,
però tampoc tan magres com un bosc d’alzines.
|
 |
|
| LES
RESERVES
Tenim un mòdul de reserves totalment automatitzat,
funciona on line. Sempre està actualitzat i les
dades de reserves són totalment fiables.
Clicant a sobre del mòdul, aquest s'amplia i permet
fer la reserva.
Un cop acabada la reserva, administració envia
un correu electrònic amb les dades de la reserva
i la indicació del camí per arribar a Borredà.
|
|
AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ
|
9 de març
CASTELLAR DE N’HUG: Iniciació a l’Espeologia
|
15 de març
BERGA: Exposició col·lectiva de
pintors berguedans
|
15-16 de març
GIRONELLA: Fira de Sant Josep
|
16 de març
BERGA: Mitja Marató Ciutat de Berga
|
19-24 de març
BORREDÀ: Curs de monitor de parc d’aventura
al bosc
|
23-24 de març
BERGUEDÀ: Cantada de caramelles als pobles
del Berguedà
|
29
de març GIRONELLA: Rally clàssics
|
|
| |
|
 |
|