Ascensió dura però variada a un dels cims més importants de la regió compresa dins del mapa. La primera meitat de l'itinerari segueix les marques del PR C-147. De tornada podeu passar per la collada de Pasquals i el castell de Roset, on retrobareu el PR que us durà a Vilada.

Situats a Vilada, al costat de l'hotel Picancel, preneu un corriol que, per entre les cases, s'enfila de dret fins al cap del poble, tot just al costat de l'església. Aquí trobareu una pista asfaltada que heu de seguir amunt (N), tot passant de llarg el cementiri. En arribar al collet de Sant Joan (803 m – 10 min), la pista ja és de terra i el poble es comença a perdre de vista. A la dreta, pel costat d'uns dipòsits, es deixa l'accés a la masia del cap de la Vinya i un centenar de metres més endavant es deixa també a la dreta la pista d'entrada a Cal Bonet. La nostra pista planeja per dins de la pineda, tot vorejant el Serrat Rodó. Aviat s'arriba al pla de les Collades (15 min), on hi ha una cruïlla. Aquí cal deixar la pista, per on arriba precisament el GR 241. Aquest GR travessa la collada i salta pel vessant oposat, tot seguint un petiti corriol. Nosaltres seguim la carena (N-NW), enlairant-nos progressivament, sempre per dins del bosc. Aviat travessem una pista de desemboscament, on cal deixar a la dreta un corriol planer que duu a la font de les Fontanelles. Seguim amunt, primer per la careneta del serrat del Carme, i després per una costa, on el corriol mor en trobar-hi una pista de desemboscament: seguiu-la a la dreta i arribareu a la collada de la creu de Roset (25 min). Sortim del coll per aquesta pista, de pla, per dins la baga de Roset. La casa es veu en el vessant oposat, enmig de camps. En arribar a la veïna collada de Roset (897 m), cal deixar la pista i prendre un corriol que puja a una pista travessera (30 min), d'accés a aquella casa (aquí cal deixar el PR, que continua per una pista precària cap a la font de l'Arç (W)).

Nosaltres tombem a la dreta i seguim aquesta nova pista, de suau pujada, cap a llevant. Al cap d'uns 200 m, però, abandoneu-la i trenqueu a l'esquerra, per un bon camí que s'enfila costa amunt (NW), tot vorejant els antics camps d'Espinagalls. Al capdamunt de la Costa d'Espinagalls, després d'unes revinclades curtes i nombroses, es desemboca al Camp Gran d'Espinagalls (40 min), on el camí es perd. Per sobre del camp passa una pista travessera, procedent de Can Llebre, que heu de seguir a l'esquerra (W-SW) –eviteu un ramal més baix i menys fressat que també marxa a ponent–. En deixar el camp enrere es comença a guanyar altitud decididament, de cara a les cingleres de Tastanós. 5 min més amunt, caldrà estar atents a un corriol que trencarà a la dreta, tot superant el marge de la pista. (Si seguíssiu la pista, arribaríeu a la collada de Pasquals, per on també podríeu pujar al Sobrepuny). El corriol, molt fressat, s'enfila fort i de dret, i l'única revinclada la fa als pocs minuts, per superar el grau de Dalt. Pujada llarga i sostinguda per la frondosa obaga de la clotada que baixa de les collades de Picamill. S'assoleix primer la collada de Baix de Picamill (1.437 m – 1h 30min), àmplia i plena d'herbei. L'entorn i la vista són magnífics. El coll està obert entre les roques del Cint, a llevant, i una agulla isolada i enorme, que amaga la collada de Dalt. El Sobrepuny és tot just sobre nostre, a ponent. Des d'aquí podríeu baixar fins a Sant Romà de la Clusa, per un caminoi prou fressat que marxa al N-NE.

Sortim de la collada de Baix pujant en direcció E-NE, per la vora del fil del bestiar, però sense travessar-lo. Un viarany poc evident, que requereix atenció, s'esmuny entre els boixos i els pins i mena a la collada de Dalt (1h 40min), tot vorejant per migdia el roc esmentat. Un cop d'alt d'aquest amagat colletó, cal baixar per l'obaga, uns metres, tot decantant-nos cap a l'esquerra (NE), entre pins, boixos i avellaners, per tal d'anar a buscar el peu de la paret que tanca aquesta clotada. Un corriol que ràpidament es fa evident, s'enfila de biaix i assoleix la carena N del Sobrepuny a l'indret del collet del Faig (1.567 m – 1h 50min). Aquí es troba el corriol que puja del coll de la Plana, que conflueix al camí de la Nou a la Clusa. Ara només ens falta remuntar l'aresta boscosa (S), estreta i molt costeruda, sense camí fressat, tot buscant els millors passos entre els pins i els boixos. Després d'una pujada feixuga però fàcil, s'assoleix el cim de Sobrepuny (1.656 m – 2 h), que ofereix un bon pradell per a reposar. El panorama és enorme en totes direccions, excepte pel N, on els pins arriben fins dalt la carena. El cim està voltat de cingleres profundes que ofereixen una vista atractiva i molt aèria dels fondals més pròxims.




Para completar las vistas del Sobrepuny es muy recomendable seguir la cresta hacia poniente, bajando sin camino, pero también sin dificultades, hasta un pequeño collado (1.550 m) desde donde se sube en pocos minutos a la cima del risco de Sobrepuny de Baix (2h 10min). El risco se alza a plomo sobre el valle de La Nou y ofrece una vista inolvidable de las montañas que cierran la cuenca del Llobregat.

A suggeriment d’alguns suscriptors sobre la publicació de textes del llibre BORREDÂ, d’Àmbit de Recerques del Berguedà, que publiquem amb la seva autorització, els proposem una part d’aquesta publicació.

Els factors determinants de la vegetació

El terme municipal de Borredà, a causa de la superficie no massa gran que ocupa i del poc desnivell que presenta (entre uns 650 i 1300 metres d’altitud, amb una gran proporció entre els 750 i els 900), té unes característiques ambientals força semblants en tota la seva extensió. El clima varia relativament poc dins aquest marge d’altituds i per aquesta raó la vegetació mostra canvis poc destacables dins el municipi.



Es pot apreciar, això sí, una presència més gran de plantes pròpies d’ambients humits a la part nord del terme (a la rodalia del poble, que és també on es troven les majors alçades) mentre que a la part sud (a la vall de la Riera de Merlès) hi apareix una major proporció de plantes de llocs secs; això es pot explicar com a consequència de petites variacions en el clima (en les precipitacions i la temperatura, sobretot) provocades pel progressiu augment de l’altitud mitjana a mesura que anem de sud a nord.

Les diferències més grans de vegetació són, però provocades pel relleu: les vagues (els vessants de les muntanyes orientals cap al nord) i el fons de les valls molt tancades d’alguns torrents reben menys la llum del sol que les àrees veïnes i són, per tant, més fredes i humides, localitzant-s’hi les comunitats vegetals pròpies d’aquests ambients, com poden ser les fagedes; de la mateixa manera, els solells molt pronunciats poden aixoplugar retalls de comunitats típiques de llocs més calents i secs.






El clima de Borredà, amb una quantitat de pluges considerables sense que arribi a ser massa alta, un estiu no gaire humit però tampoc massa sec i un hivern força fred, fa que el tipus de vegetació dominant sigui la submediterrània. Es tracta d’una vegetació que podem anar trobant tot al llarg del sud d’Europa, en zones una mica allunyades de la costa o bé a les muntanyes típicament mediterrània (la de les terres dels boscos de fulla sempre verda, petita i dura, com els alzinars) i la vegetació centreuropea -de boscos amb arbres de fulla ampla i tendra, que cau quan arriba la tardor-, participant poc o molt de les característiques de totes dues: l’arbre més típicament submediterrani, el roure martinenc, perd la fulla a l’hivern, però el seu acompanyant més fidel, el boix, la conserva: d’altra banda, els boscos submediterranis no són tan esponerosos com la fageda centreuropea, però tampoc tan magres com un bosc d’alzines.

LES RESERVES

Tenim un mòdul de reserves totalment automatitzat, funciona on line. Sempre està actualitzat i les dades de reserves són totalment fiables.
Clicant a sobre del mòdul, aquest s'amplia i permet fer la reserva.
Un cop acabada la reserva, administració envia un correu electrònic amb les dades de la reserva i la indicació del camí per arribar a Borredà.

AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

9 de març CASTELLAR DE N’HUG: Iniciació a l’Espeologia

15 de març BERGA: Exposició col·lectiva de pintors berguedans

15-16 de març GIRONELLA: Fira de Sant Josep

16 de març BERGA: Mitja Marató Ciutat de Berga

19-24 de març BORREDÀ: Curs de monitor de parc d’aventura al bosc

23-24 de març BERGUEDÀ: Cantada de caramelles als pobles del Berguedà

29 de març GIRONELLA: Rally clàssics