Butlletí de Borredà
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's
BUTLLETÍ
N.34 - Novembre 10


BUTLLETÍ DE NOVEMBRE

A Borredà ja ens ha caigut a sobre l’hivern. Ara si que estem tots ben encauats, procurant que el fred ens afecti poc.

Els bolets es varen acabar de cop, no per manca de pluja, si no pel vent. El vent asseca ràpidament la capa de sobre dels boscos i els bolets ja no surten. Vet aquí que el vent va ser molt fort i va durar.

Ben a prop nostre ha caigut neu, sobre Queralt, als Rasos de Peguera i al Catlleràs. L’hem tinguda a prop, i s´ha fet notar per les fredorades. Més llenya cap a casa. Cal escalfar-la.

És un temps de poca activitat. El camp ja fa dies es va llaurar, i ja surt el blat. Els ramats poc poden sortir i mengen el recollit durant l’estiu i tardor. A les cases van creixent els pollastres del Nadal. Nadal que ens arribarà aviat.

Anava a dir que la publicitat no ens enfarfega tant, però sí en tenim. Aquest dia vaig veure una nova iniciativa publicitària: a un dels dos costats del pas “cebra” hi havia l’exposició de productes per a vendre. Els vianants havíem d’esquivar les ofertes.



EXCURSIONISME
RUTES DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
PEDRET I EL RIU LLOBREGAT· 3,4 Quilometres · 1 hores

Aquesta ruta ens convida a vincular l’església de Pedret – una joia arquitectònia de la comarca- amb els seu entorn i, especialment amb el seu riu, el Llobregat.

L’església de Sant Quirze és un dels millors exemplars preromànics de Catalunya, documentada des del 983. El seu edifici devia ésser aixecat a l'època de la conquesta cristiana del país, i fou ampliat al s X, amb absis laterals que tenen planta de ferradura i també arcs de ferradura en les seves obertures, típics de les construccions mossàrabs. El seu presbiteri és carrat, i el conjunt de l'obra té planta basilical. En època romànica (s XII) foren reforçats els murs originals per a poder cobrir amb volta la nau central, hom modificà una de les naus antigues i construí el portal nou amb arquivoltes sobre columnes.


Església de Sant Quirze

Es conserven també dues decoracions pictòriques successives: la primitiva, amb temes d'un orant dins un cercle i un genet armat de casc i llança seguit d'un peó i un gos i un clergue barbut que sosté un llibre, que responen a l'època preromànica; i una segona, romànica, amb la composició de les verges prudents i les verges folles i altres restes d'escenificació, d'una gran vivesa de color, que ha donat al seu autor el nom de Mestre de Pedret.

Orant


Les unes es conserven al Museu d'Art de Catalunya i les altres al Museu Diocesà de Solsona. L'església ha estat restaurada pel Servei de Conservació de Monuments de la diputació de Barcelona.


L’itinerari comença al pont de Pedret (525 m). Cal creuar-lo i prendre el vell camí que surt cap a la dreta paral·lel al curs del riu Llobregat, seguint l’antic camí ral que passa a tocar de les runes del vell molí, molt a prop del pont. Després del molí, el camí comença a guanyar alçada per oferir-nos unes captivadores i inesperades vistes sobre el riu. Cal seguir aquest camí fins arribar a una pista forestal, passat l’antic camí que marxa amunt en direcció a Sant Pere de la Portella. La pista desemboca en un pla on cal creuar una tanca per sortir a l’antiga línia de ferrocarril del carrilet de Berga que puja paral·lel al riu. Cal seguir l’antiga plataforma del tren remuntant la vall. Es travessa un pont que ens porta a l’altra riba del riu i al cap d’una estona es retroba el pont de Pedret.


P
ont de Pedret

Un cop aquí, és imprescindible tornar a creuar el pont i pujar l’antic camí de l’esquerra que porta fins l’església de Pedret i fer-hi la visita.

BORREDÀ
Texte extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest texte, són a color i no formen part del llibre.
Situació als segles XIV i XV

El monestir de Sta. Maria de Montbenet no devia posseir plenament els masos de Torrents, Vila, Comelles i Vilar de la Parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, ja que l'any 1342 Guillem de Vilacorba i la seva muller Beatriu de Manyans, senyors de Maçanós, es venen a l'abat i al monestir de Sant Pere de la Portella el domini directe i franc que tenien sobre aquests masos i els censos de mig porc, 1 sester de civada i 1 pollastre de cadascun (11).

La situació d'opressió que patien els pagesos del segle XIII en mans dels seus senyors va provocar la fugida de molts camperols cap a la Catalunya Nova o cap a les ciutats o viles veïnes on les cartes de poblament i de franqueses oferien millors condicions de vida i de llibertat. Per tal d'evitar la pèrdua de la pagesia, els senyors jurisdiccionals rebaixaven els censos, però també els retallaven la llibertat en adscriure'ls a la terra i obligar-los a pagar una remença si volien abandonar el mas. L'any 1329 Guillem de Vilacorba i la seva muller Beatriu, senyors de Maçanós i de Comià varen rebaixar el cens que pagava Bartomeu de Soler de la parròquia de Sant Esteve de Comià, per una vinya situada al peu del camí que va del mas del Soler al mas de Puigcercós; de la quarta part del vi que pagava com a cens, ara només n'ha de pagar 1/5 part, però el preu de la reducció és de 12 sous. Signen el document els senyors de Maçanós, el seu batlle Berenguer de Llimós i el notari del Castell i terme de la Guàrdia de Ripoll (12). Els documents també deixaven ben clar que els pagesos no podien abandonar el mas i acollir-se a les franqueses que oferien els nous nuclis urbans, ja abans de la Pesta Negra i sobretot després d'aquesta.

El monestir de Montbenet, durant aquests anys, estableix alguns masos a Rotgers; el 1341 l'abadessa Cília estableix a Bernat de Comamala de Palomera al mas del Vilar, amb l'obligació de pagar els censos i de renunciar a les franqueses de ciutats, viles, burgs o castells. L'emprenedora abadessa Cília va exigir a diversos pagesos de Rotgers que li reconeguessin el senyoriu i li juressin homenatge; un d'aquests fou Bernat del Pujol que pagava cada any 1 unça de pebre per Nadal; també Bernat de Torrents, que tenia la batllia de Rotgers per nomenament de l'abadessa de Montbenet, es confessava fill d'home i de dona vostre, és a dir, home propi, quiti i soliu del mas dels Torrents; igualment el 1344, Arnau, fill de Ramon Arnau de Rotgers, feia homenatge a l'abadessa, ja que el seu pare ho havia fet anteriorment el 1340 (13).

Els efectes catastròfics de la pesta van aconsellar a la nova abadessa Brunissenda de Besora posar ordre i obligar els pagesos de Rotgers a renovar-li el jurament; la documentació conservada només es fa ressò del reconeixement fet per Bernat del Pujol el 15 de juliol de 1354.

Els altres masos que el monestir de Montbenet tenia a Rotgers, eren abandonats?. Segur que no, car el 1376 Bernat de Torrents, fill del que fou batlle del monestir a Rotgers, reconeixia ésser pagès de remença de Montbenet i prometia obediència i fidelitat a l'abadessa Brunissenda, senyora seva, a la qual feia homenatge, i renunciava també a les franqueses d'altres llocs (15). Molts pagesos, possiblement no van respondre a la crida del monestir amb la clara intenció d'alliberar-se del seu senyoriu.

La despoblació féu que es reorganitzessin les relacions entre els pagesos que sobrevisqueren i els seus senyors. Aprofitant el desgavell i fugint de la pesta, molts pagesos van abandonar els masos i es van refugiar a les ciutats o cercaren noves terres per poder viure en condicions més favorables. L'anv 1368 el batlle de la vila bagenca de Santpedor feia crides per tot Catalunya anunciant que els menestrals que hi volguessin anar a viure gaudirien de 20 anys d'exempcions fiscals i 10 els qui no ho eren; el mateix passà a Vic i a moltes altres ciutats i viles. El rei Pere el Cerimoniós afavorí amb múltiples privilegis ciutats i viles reials, (Berga, per exemple), per tal de revitalitzar-les i alhora augmentar la seva població amb gent que, legalment o no, fugia de les zones rurals.

Els senyors, acostumats al cobrament d'unes rendes importants, van resistir-se a perdre la seva capacitat adquisitiva i varen utilitzar mètodes violents per tal de no perdre pagesos o de no cobrar les antigues rendes, amb la imposició dels anomenats mals usos. L'interès dels senyors era molt clar: vincular i adscriure els pagesos a la terra que treballaven, augmentar els censos i cobrar als supervivents les rendes dels masos rònecs que aquests havien incorporat.

I és que els pagesos que varen aconseguir de sobreviure a la pesta s'apropiaren dels masos deshabitats o rònecs, els quals treballaven amb l'ajuda de jornalers, sobretot estrangers, francesos i gascons, etc; així aconseguiren assolir una posició econòmica gens menyspreable i ampliar considerablement les terres de conreu. Aquests immigrants francesos i gascons s'integraren plenament a les comunitats pageses i urbanes; molts es van casar amb noies catalanes i s'establiren definitivament aquí; així, Bernat Infant de la Vila de Sant Pau del bisbat de Comenge —regne de França— l'any 1428 reconeixia que havia rebut la quantitat de 14 lliures barceloneses en concepte de dot per la seva muller (16).
El Monestir de Ripoll també va intentar de reorganitzar les seves possessions després de la pesta, no sense dificultats i actituds violentes per fer-ho. L'any 1353 la gent de Vic va atacar, saquejar i assaltar la pabordia de Palau, centre de l'administració de les terres del monestir a la plana de Vic. Arreu es multiplicaven les agressions a delegats senyorials; les revoltes i les insubordinacions eren sempre protagonitzades per pagesos propis, solius i afocats, és a dir, homes de remença adscrits a la terra, sense possibilitat d'abandonar-la i, per tant, subjectes al seu senyor jurisdiccional. Tots els historiadors coincideixen en afirmar que la catàstrofe de la Pesta Negra fou el punt de partida de les reivindicacions de la revolta remença.

Malauradament no tenim documentació directa dels remences a Borredà. El problema remença existia a les baronies de Pinós i Mataplana (17), concretament, a les parròquies veïnes de Sant Jaume de Frontanyà, Santa Cecília de Riutort, la Pobla de Lillet, Sant Vicenç de Rus i Santa Maria de Castellar de N'Hug, els remences de les quals van pagar l'any 1449 al seu senyor, el baró de Pinós i Mataplana, la quantitat de 3 florins d'or per foc, a fi de deslliurar-se dels mals usos (18).

Els descendents de pagesos que el s.XIV depenien dels seus senyors, al s.XVIII encara són homes propis, solius i afocats. Al s.XVIII es reconeixen encara, amb aquesta condició: Joan Camprubí, amo del mas del mateix nom situat dins el poble de Borredà, paga al monestir de Ripoll, a més dels censos corresponents a les terres i masos, una quantitat en metàl·lic per la reducció dels censos corresponents a les terres i masos, una quantitat en metàl·lic per la reducció dels mals usos del Mas Vinyals, un mas rònec que segurament va incorporar al Mas Camprubí després de la Pesta Negra. Salvador Mas i la seva muller Maria Casadejús es confessen vassalls de la jurisdicció civil i homes propis, solius i afocats del monestir i reconeixen que tenen els masos Casadejús i els masos deshabitats i derruïts de Casadessús i Casajoana. Joan Vilardell i Joan Puig Campalans, entre altres, es confessen vassalls i homes propis, solius i afocats del monestir de Ripoll (19).

Tots aquests confessants són, al s.XVIII, els descendents d'aquells pagesos que varen sobreviure a la crisi baix medieval, que varen apropiar-se de masos veïns abandonats pels pagesos que van morir o que van fugir i que després del conflicte remença varen esdevenir grans propietaris i amb una bona posició econòmica. La documentació del segle XV ens informa que els grans propietaris de Borredà i de les zones veïnes varen comprar masies i deveses; l'any 1430 Joan de Campalans comprava una masoveria i una vinya situada prop del mas Campalans, pel preu de 7 lliures i reconeixia el senyoriu de Ripoll sobre aquesta compra a Miquel de la Serra i a la seva muller Blanca, propietaris del mas de la Serra de Sta. Maria de Borredà (20); el 1445 Pere de Campalans, fill de Joan Campalans, comprava el mas de Subirats del Vilar de Palmerola pel preu de 10 lliures, mas que posteriorment fou venut al mas Sobirà de Borredà (21). Els propietaris del mas Sobirà de Borredà també ampliaren el seu patrimoni. L'any 1407 Guillem de Borredà Sobirà comprava a Jaume de la Picola de Vilada la masoveria de les Nogueres situada a la parròquia de Borredà pel preu de 100 sous (22).

Els Cirera de Rotgers compraren als Campalans el mas Martinyans de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà, però l'any 1457 Pere de Cirera reconeixia el deute de 20 florins a Miquela de Campalans (15 sous per florí és l'equivalència referenciada en el document); per poder fer efectiu el pagament Pere Cirera va sol·licitar un censal de 9 lliures amb una pensió anual de 9 sous al monestir de Sant Jaume de Frontanyà (23).


PROPOSTA CULTURAL
Rutes culturals pel Berguedà

AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

25-27 de novembre a BARCELONA: Posa el Berguedà al teu plat
27 de novembre a BERGA: La Patum, patrimoni humanitat. Concert de música
30 de novembre a SAGÀS: Festa de sant Andreu
6 de desembre a BAGÀ: Fira d’artesans i mostra gastronòmica
8 de desembre a GIRONELLA: Fira de la Puríssima


FULL LA POPA
Havent-ho demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.

L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar és:

http://www.butlleti.net/popa9/popa9.htm

Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament.
Apartaments de can Pistola
Borredà

Per a veure informació sobre els apartaments i saber-ne
els preus, pulsi sobre la imatge del costat.

Per a a saber la disponibilitat i fer una reserva, pulsi:


Vida saludable

VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's

www.servicont.com  


CROMA 5 -- Diseño de webs
Borredà Turisme
Butlletí de Borredà
Canpistola
Slud i Nutrició
Ajuntament de Borredà
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net

 

Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve