aBUTLLETÍ
N.5 - Novembre 07
Ir al Boletín en Castellano

LA TARDOR A BORREDÀ


Ens tornen a tenir aquí, amb vostès. Ja som a la tardor. Hem anat a caçar rovellons i d’altres bolets. Aquest any han estat escassos, no ha plogut prou, ha mancat l’aigua.
La tardor ja és aquí, ens cal encendre la llar de foc, fa més fresca. Els dia s’escurça, i amb el canvi d’horari encara més. Els carrers són silenciosos, els nens són a l’escola o bé a dintre de la casa.

On es nota més el canvi és als nostres boscos. S’han acolorit, amb el verd de fons, hi destaquen els colors grocs, ocres, vermells i marrons. El color dels nostres arbres a la tardor, el faig, el cirerer, la blada, el pollancre, el roure, … S’han vestit de gala abans de la caiguda de la fulla.

Fem un esment especial a la Festa de Tots Sants, i especialment a la revetlla, amb la celebració de la castanyada, tan típica de tot Catalunya.

Els presentem en aquest butlletí un reportatge gràfic dels nostres boscos, i dels nostres arbres. Contempleu-los i gaudiu-ne.


   

EXCURSIONISME
RUTES D'EDITORIAL ALPINA
2.- Saldaguda des del monestir de la Portella 1h 30min
Desnivell: 750 m / Altitud: 1.168 m / Dificultat: alta
Ascensió molt directa a un dels cim més altius i emblemàtics de tota la serralada que hom anomena Picancel. Canals i agulles montserratines caracteritzen aquest entorn dur i solitari. La cresta final de Saldaguda és fàcil, però presenta alguns passos força aeris. La vista, per contra, és grandiosa, i fa d'aquest cim un dels millors miradors del baix Berguedà. L'itinerari s'incia al monestir de la Portella, on arriba una carretera asfaltada de 8,4 km, procedent de Sant Maurici de la Quar. Podeu arribar a Sant Maurici des de Gironella o Prats de Lluçanès.

L'origen del monestir de la Portella es remunta al final del s. x, quan fou fundat pels senyors del desaparegut castell de la Portella. El temple actual, molt modificat, conserva l'absis i una massissa torre quadrada d'època romànica. A l'interior s'hi venerava un Santcrist de mida natural, del s. XII o XIII, que fou cremat durant la Guerra. Adjunt al temple hi ha un petit claustre de doble pis, obra del s. XV. El monestir, declarat bé d'interès cultural, actualment és en procés de restauració.

Situats davant l'església, travessem el pati i baixem de cara a ponent per un caminoi senyalitzat. Tot seguit, en un collet, trobem la pista de la Portella, que no prenem, per tal de baixar a la ribera, pel bac del serradet. En arribar al riu (Ribera de la Portella), trobem una altra pista que seguim a la dreta, amunt, per la solana, en direcció a Cal Periques. Al capdamunt del repetjó, prenem a l'esquerra el trencall que ens duu a la casa de Campdou, però el deixem en arribar a un barranc secundari, que davalla de Saldaguda (15 min). Just a sota tenim el vell pont de Campdou, ara inutilitzat, que fou construït a mitjan s. xx. Així doncs, deixem la pista d'accés a aquesta casa i girem a la dreta (N), clot amunt, per una pista de desemboscament que remunta el fons del barranc. Quan portem 10 minuts torrent amunt, la pista tomba i entra en una clotada fonda sobre la qual s'alça un pany de cingle conegut per la roca de la Veu. Tot seguit cal deixar la pista, que mor poc més amunt, enfilar (N) una costa rocosa i erma, sense camí fressat, parant atenció a no perdre els senyals de pintura. El pendent és fort, però la roca conglomerada ofereix bona adherència. El paisatge que ens envolta és aspre i dur.










Per l'obertura del barranc es veu el monestir de la Portella, enfilat dalt d'un carener. Un quart més amunt (40 min), superada una petita cresta, s'assoleix un replà anomenat el Roure Tou, on es troba un vell camí de desemboscament. Seguim aquest camí o el corriol senyalitzat, s'arriba igualment, després d'una duríssima pujada, al coll del Tell (986 m – 50 min). Aquest collet està unit directament al cim de Saldaguda, però un ressalt de la carena, difícil de desgrimpar, impedeix iniciar-hi l'ascensió al cim. Així, doncs, deixeu-vos portar pel corriol (no per la trialera de les motos), que travessa suaument el coll i emprèn la baixada cap a Vilada. Desprès d'unes marradetes i unes desenes de metres baga avall, trobareu un trencall a la dreta, senyalitat i ben evident, que torna amunt i assoleix el collet de Dalt del Tell, collada bessona de l'anterior, oberta més enllà del ressalt esmentat. Ara comença l'ascensió per la carena (NE), primer planera i boscosa i, després, progressivament més aèria i feixuga. La panoràmica és tot un espectacle i la sensació de buit sota els peus impressiona. La cresta és força dreta però prou ampla, i tot i l'absència de camí, es corona el cim sense problemes (1h 30min). Saldaguda, també anomenat serrat de Salga o Salga Aguda, té una silueta airosa i està voltat de cingles i codines, que li ofereixen una panoràmica molt aèria. Es veu a vol d'ocell el laberint de canals, clots i serrats que caracteritzen aquesta regió muntanyosa dominada pel conglomerat montserratí. Cap al N, s'obre la vall del Mergançol on s'estenen les viles de Borredà i Vilada. Per darrere s'alcen les muntanyes de la Gotzera, Tastanós, cingles de Castell d'Alareny i el muntanyam de Frontanyà.

Cap a migdia es desplega tot un paisatge ferit pel foc. S'hi domina la vall de la Portella i el santuari de la Quar, i entremig d'ambdós temples, el rosari de cingles anomenats Torre Grossa, serrat de les Busaroques, Serrat Rodó i serrat de Galter.


 

Poètica i cromàtica de Tardor

ELOGI DE LES MUNTANYES

Sí, prou, ja us conec ben bé, no és cap mentida,
ja sé que no en sou gota de covard;
les onades, ja en porten d’embranzida,
ja és cosa brava l’estimar la mar
i veure llei de terra estranya
i rodar platges fins qui sap a on:
però vós no sabeu què és la muntanya;



com la muntanya ho hi ha res al món!
Què hi fa que els cels siguin inflats o llisos,
que no tingueu cap por a la tempestat,
i de què us val el córrer cent països
si us morireu sense haver vist un prat?
Sabeu el què és això? Si arriba l’hora
que el sol se pon i tot ho fa gentil,
i heu vist un prat ben verd ben d’a la vora,




us dic que ja podeu morir tranquil!
Afigureu’s que sou per la collada,
pugeu amunt amunt i us rebenteu el pit,
tot el rostre se us torna esgarrinxada,
de tanta xafogor us heu abaltit.
Allò sí que és pujar i campi qui puga!
Allò és sentir la terra vora d’un!
Amb els peus no s’enfonsa ni belluga,
i a cada pas us va enfilant amunt





No veieu res, és el delit que us porta,
no sabeu si qui us cerca és negre o blanc,
el nas us bull d’una bravada forta,
sentiu la torrentera de la sang.
Mes de sobte s’atura la pujada,
ja comenta una mica de repòs,
no us costa tan el prendre l’alenada,
la suor ja us rellisca a tot el cos.
I obriu els ulls cansats que volen veure

 

Després que el sol els estigué torrant,
i us dic que gairebé no gosen creure
allò tan bell que tenen al davant.
Una gran llenca, dolça i allisada,
plana, però, com no n’heu vist cap més,
tot fent a clips un pensament d’onada
com si fos una mar que no es mogués.





Hi ha a tot arreu una verdor tan fina
que no la gosaríeu trepitjar.
Oh! quin goig a la cara s’endevina,
per tots el membres i quin bon estar!
Us esteu escoltant una miqueta,
sentiu ben bé, mes no sabeu de on,
una música graciosa i neta
com si la baixada us fos de l’altre món.
I aquest brogit dolcíssim de l’altura
l’aneu oint més transparent i clar:
Són les vaques que van a la pastura
i belluguen l’esquella del collar.





El gran repòs la llur mirada seva;
sent fer soroll van caminant per l’herba
i enfonsen les peülles poc a poc.
I en la quietud de la vacada muda,
dreçant-se sobre el blau tan aclarit,
veieu una caputxa llargaruda
que no sabeu si és ombra o esperit.
És el pastor que sempre es cuida d’elles,
un home que amb proa feines sap parlar:
sols coneix una mica les estrelles





i les plantes que menja el bestiar.
Ell està dret, no es distreu gaire,
i en son treball hi posa els cinc sentits;
tan aviat vola el mandró per l’aire,
com aixecant els ulls embadalís
se les mira daurades i valentes,
veu com el sol les aclareix tan bé,
i diu unes paraules molt lluentes
que són el nom que cadascuna té.
Quin goig que fa tanta verdor ajaguda!


Quina força més viva se t’enduu!
El bastó que t’aguanta i que t’ajuda
sembla que estigui enamorat com tu!
Allà dalt no et revoltes ni t’escanyes,
ningú se’t menja ni t’escup al front.
Oh! Si poguéssiu veure les muntanyes!
Com les muntanyes no hi ha res al món!

Josep Maria de Sagarra
(1894-1961)


 


LES RESERVES

Tenim un mòdul de reserves totalment automatitzat, funciona on line. Sempre està actualitzat i les dades de reserves són totalment fiables.
Clicant a sobre del mòdul, aquest s'amplia i permet fer la reserva.
Un cop acabada la reserva, administració envia un correu electrònic amb les dades de la reserva i la indicació del camí per arribar a Borredà.








AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

2 de novembre a BAGÀ: Fira de Tots Sants

3 de novembre a GÒSOL: Descobrint el Parc Natural Cadí-Moixeró amb BTT

10 de novembre a AVIÀ: 1ª Trobada de Segadors de Catalunya

10 de novembre a GÒSOL: Iniciació a l'espeologia

10 de novembre a BERGA: Concert de Música Tradicional Catalana per la Coral de l'Escola de Música de Berga

18 de novembre a BERGA: Concert verd. Orquestra del Berguedà de joves intérprets

20 de novembre a BAGÀ: Exposició fotogràfica: Cavalls del Vent

24 de novembre a CASTELLAR DE N'HUG: Ruta del contrabandistes

 



VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriuries


CROMA 5 -- Diseño de webs
Borredà Turisme
Butlletí de Borredà
Canpistola
Slud i Nutrició
Ajuntament de Borredà
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net

 

Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve