Butlletí de Borredà
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's
BUTLLETÍ
N.33 - Octubre 10

BUTLLETÍ D'OCTUBRE

Som a plena tardor. Els productes dels horts ja s’han acabat de recollir. Queden algunes fruites que es van recollint. També és hora de fer llenya, per a l’hivern que s’apropa.

L’estiu ha estat ben curt. Ha passat molt de pressa. Ha plogut força, el que ha afavorit els camps, els conreus i els boscos.

Aquesta tardor ens ha regalat unes bones collites de rovellons i de bolets. Un any generós en bolets. Evidentment ens ha portat molta gent a buscar-ne, i tots n’han trobat. Ara encara es troben fredolics, camagrocs i llanegues.

Arriba la època en que Borredà es torna més quiet, per un cantó ja no tenim la companyia de les persones que els agrada estar a Borredà, i per l’altre els que ens hi quedem busquem el recer de la casa, l’escalfor del foc, per a un millor benestar. Passada la festa de Tots Sants serà l’inici quasi definitiu de l’hivern.



EXCURSIONISME
RUTES DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ

DE QUERALT A ESPINALBET· 8 Quilometres · 2,5 hores

L'entorn de Queralt ofereix rutes de gran bellesa, a més d'una variada flora i fauna. És relativament fàcil veure el pigot negre, el pigot garcer i voltors, gràcies, en aquest darrer cas, a la colònia que s'ha establert al municipi veí de Capolat. La ruta que us proposem comença en l'antic camí d'Espinalbet i torna pel camí creat sobre el tub que porta l'aigua al santuari de Queralt.

Després de la visita de rigor a l'església, el camí segueix les marques del GR.107 (Camí dels Bons Homes) Al cap de 3 minuts, passareu per la font del Bou, que deu el seu nom al simpàtic cap de bou que li dóna forma. Poc després, el camí es desvia a la dreta per continuar per l'antic camí que va cap a Espinalbet. Si mireu amb atenció, podreu veure les parets fetes per sustentar el camí i impedir-ne l'erosió. Abans de creuar la cresta i perdre de vista Queralt, hi ha un mirador que ofereix una interessant perspectiva del santuari i dels seus boscos.

El camí flanqueja la cara nord i, de sobte, comença a perdre alçada. Sembla que, en algun moment, el camí original es va perdre, ja que més endavant cal tornar a pujar fins a recuperar l'altura perduda. Els trams de baixada -abans una mica delicats- han estat arranjats recentment amb gran encert i no suposen cap problema. En arribar a baix, justament abans de girar a l'esquerra per pujar cap al camí de la Fusta -un camí ample utilitzat per arrossegar els troncs fins a la carretera de sota-, si mireu entre els arbres, a la vostra esquerra, veureu unes parets mig enrunades que emmarquen uns petits plans de forma semicircular: són places carboneres. Si mireu a la vostra dreta, veureu que les formes es repeteixen, tot i que potser de forma menys clara. Hi ha llibres que descriuen com es feia el carbó i com era la vida dels carboners; en la bibliografia se n'enumeren dos. El carbó vegetal era un producte bàsic de les llars abans que es generalitzés l'ús del carbó mineral -un ull avesat encara pot veure les places en llocs d'ombra, en l'aprofitament dels llits d'algun torrent i plecs del terreny.


Espinalbet

Després de pujar un tram del camí de la Fusta, el camí gira cap a la dreta, planeja i després baixa cap a la riera de Metge i la urbanització moderna; creua la carretera dels Rasos de Peguera i torna a reprendre el camí antic cap a l'església. L'església no té res a destacar, però per la part del darrere es veu un pla elevat i unes parets perimetrals. Aquí hi va tenir el seu castell Guillem de Berguedà, un dels grans trobadors catalans que va escriure bells versos d'amor, però també sàtires mordaces dels seus contemporanis, la qual cosa li va fer guanyar moltes enemistats i, finalment, va ser la causa de la seva mort.
La nostra ruta deixa el GR i gira a l'esquerra seguint les marques grogues rectangulars de la xarxa de senders. A 50 metres es veu la font, on l'aigua és molt apreciada - és habitual veure gent carregant-ne garrafes al cotxe. La ruta continua per aquest carrer. Al cap d'uns 15 minuts, arribareu al restaurant Els Roures.


Queralt

Des d'Els Roures, creuem la carretera i agafem un camí asfaltat, al costat del càmping, que ens porta de tornada a la urbanització, seguint les marques grogues. La ruta fa un gir a la dreta per una pista i, de seguida, agafa una drecera per creuar la riera, torna a trobar la pista a l'altre costat i inicia la pujada. Entrem en un bosc de pins esclarissats i molt atractiu. Si ha plogut, baixarà aigua pels torrents. Al final de la pista hi ha una font: la font del Perdigall. La ruta, ara camí, continua pujant i busca una paret de roca. Veureu un forat a la roca que pot servir d'aixopluc en cas de pluja. En un coll, el camí es divideix per tornar-lo a trobar una mica més endavant. Podeu continuar seguint per unes marques blanques o potser és més interessant, seguir les marques grogues que baixen per l'esquerra i després giren a la dreta. Veureu l'entrada d'un petit túnel; és per aquí per on es fa passar el tub per portar l'aigua a Queralt. El camí, ara pràcticament pla, de vegades més tapat pels arbres i de vegades amb vistes més àmplies, és sempre molt atractiu. Prop del final, el camí inicia una baixada pronunciada i salva el desnivell amb unes escales ben arreglades. El camí desemboca a la capella de Sant Joan, molt a prop del començament del GR. Per variar, podeu tornar pels miradors de la cara sud, seguint el PR-C 73, amb unes vistes espectaculars dels camps i turons del Baix Berguedà, amb Montserrat, Sant Llorenç i la serra de l'Obac al fons.

BORREDÀ
Texte extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest texte, són a color i no formen part del llibre.
LA CRISI BAIX MEDIEVAL (segles XIV i XV)

La crisi demogràfica del segle XIV i les seves repercussions

A finals del primer terç del segle XIV comença a afeblir-se la prosperitat amb què s'havia iniciat la centúria; l'augment progressiu de la població no va anar acompanyat de l'increment proporcional dels aliments, provocat per una manca de terres i per unes condicions climàtiques adverses. La fam va aparèixer arreu de Catalunya i els cronistes de l'època varen anomenar l'any 1333 «lo mal any primer», l'inici d'un llarg període de dificultats que es va mostrar pròdig en fams, males collites, plagues, pestes i mortalitats.

Tots aquests estralls varen afectar, intermitentment, però de forma inexorable, la població catalana juntament amb les guerres i la conflictivitat social, fins, gairebé, a mitjan segle XV. Els terratrèmols foren generals a tot Catalunya; per exemple l'any 1427 un terratrèmol va enderrocar part de l'església i monestir de Sant Llorenç prop Bagà; el 1428 un nou moviment sísmic va esfondrar les voltes del monestir de Ripoll i un dels campanars de la façana; el claustre de Sant Pere de Camprodon; el campanar i la girola del monestir de Sant Joan de les Abadesses i va afectar les poblacions de Puigcerdà, d'Olot, de Girona, etc. No solament es van danyar seriosament estructures sòlides del gran romànic català i centres urbans importants, sinó que les masies, els ponts, els molins i les petites esglesioles rurals en van patir també les conseqüències.

De totes aquestes calamitats, la més ben documentada i segurament la que va flagel·lar més la població baix medieval fou la Pesta Negra de l'any 1348. Sembla clar que va afectar, sobretot, els nuclis urbans on la concentració de gent i les males condicions higièniques afavorien el contagi, però la seva incidència també va ser forta a les zones rurals i interiors de Catalunya.
A principis de juliol de 1348 la pesta havia arribat a Vic i al prepirineu; concretament,
a Bagà, els documents l'anomenen la gran pesta (1); d'aquesta malaltia van morir Guillem ça Rovira, abat de Sant Pere de la Portella, i gran part dels monjos; per temor al contagi, el seu successor i els pocs monjos que hi restaven van abandonar el monestir (2). Pere Trebayla, prior de Sant Jaume de Frontanyà, també va morir empestat (3). La documentació de l'època se'n fa clar ressò; segons un còdex sol-soní: «Anno a nativit. Dni. MCCCXLVIII fue-runt infinitae mortalitates per universum mun-dum, non remansit tertia pars populi vivens in mundo» (4), és a dir, va morir un tercera part de la població del món —del món conegut des de Solsona s'entén— Els vells pergamins del monestir de la Portella també són clars: «a tempore inmensium mortalitatem —1365— i a tem-pore mortalitatum generalium que viguerunt ultra modum in Berguitano anno 1348 et quasi per totum mundum» (1374) (5).
La pesta ho va trasbalsar tot: la gent abandonava cases, pobles i fugia a parròquies veïnes on, segurament, la malaltia els produïa la mort. Els senyors feudals endurien les condicions envers els pagesos per evitar que les seves terres es despoblessin més; les autoritats urbanes manaven de tancar les portes de llurs viles i ciutats per evitar els contagis i castigaven, amb tortures i, fins i tot amb la mort, els fugitius d'altres llocs que intentaven d'entrar-hi. La pietat popular va florir amb manifestacions noves: processons penitencials, flagel·lacions, pregàries, prometences, etc.
La por i el pànic van provocar actituds violentes i cruels; calia buscar i trobar uns culpables; aquests foren en els centres urbans, els jueus, un col·lectiu minoritari, ben diferenciat religiosament, ètnic i cultural i sobretot totalment desprotegit. Les matances de jueus es van generalitzar als calls jueus catalans; són documentades les de Barcelona, Lleida, Girona, Cervera, Tàrrega, Tarragona i Solsona; s'acusava els jueus d'escampar la malaltia mitjançant metzines, enverinament de pous, etc.
Les conseqüències de la Pesta Negra, la mortalitat d'infants del 1362, i la pesta de 1371 que va afectar les persones de mitjana edat (documentada a Bagà), juntament amb les que es van repetir els anys 1381, 1396, 1410, 1429, 1439 i 1448 foren molt grans.
Si tenim en compte que va morir gairebé un terç de la població catalana, que abans de la pesta la població era majoritàriament pagesa i que aquesta és la característica del poblament de Borredà, podem dir que la situació era catastròfica.
Molt segur que una gran part del terme es va despoblar directament pels efectes de la pesta (tenim notícies contundents de la seva presència a Sant Jaume de Frontanyà i la baronia de la Portella), però també per la fugida dels seus habitants a altres llocs que semblaven més segurs. Així, per exemple, l'antiga vil·la rural de Vilaplana es va despoblar i posteriorment fou unida a la masia de Casamitjana (6). Els efectes de la pesta es deixarien sentir també als nuclis rurals de Comià, Boatella, Rotgers i Cirera. Probablement, a causa de la pesta, l'església de Sant Sadurní de Rotgers va perdre la categoria de parròquia i va passar a ser, definitivament, sufragània de la parroquial de Borredà, sota el servei del mateix rector. .El cens de 1365-70 comptabilitza únicament 18 focs a Borredà i 1 a la masia de la Pera, vol dir que no hi havia més de 90 persones (7). L'any 1381 encara eren abandonats els masos de Comalada, la Font, Terrada i Moreta de la parròquia de Sant Julià de Palomera (8) i, segurament, molts de Borredà.
Després de la Pesta Negra els preus es van disparar, van doblar-se, fins i tot triplicar-se, i els senyors
hagueren de rebaixar les parts que cobraven dels nous contractes de parceria davant la falta de mà d'obra (9); així, l'abat Simó de Ponç (1349-1373) de Santa Maria de Serrateix va haver de reconèixer la situació a causa de la «paorosa pesta, i per mor de manca de gent», i va reduir els censos d'algunes masies.
La situació al camp durant els s.XIV i XV

La situació del pagès del segle XIII i començaments del s.XIV és molt diversa: petits propietaris lliures, tinents lliures sotmesos al pagament de cens, tinents subjectes a dependència personal, a pagar censos i fer serveis; pagesos adscrits a la terra, pagesos propis, solius i afocats, subjectes o no als mals usos. De tota aquesta àmplia gamma, Borredà en devia tenir un petit mostrari, però ben segur que hi predominaven els pagesos que eren homes propis, solius i afocats. Ho eren els avantpassats de la major part de les grans masies que avui encara perduren al terme municipal, com els Torrents de Rotgers, els Campalans, els Camprubí, els Casamitjana, els Vilardell (anteriorment Sala), etc. tot i que una minoria serien pagesos alouers, com els Boatella o els Cirera.
L'augment de la població dels segles XII i XIII va fomentar la divisió de les explotacions agrícoles, tot i l'existència de la figura de l'hereu, fomentada sobretot pel fet que els senyors, tant els barons i monestir de la Portella, com el de Ripoll, concedien nous establiments de dimensions més reduïdes.
Al segle XIV és documentada la presència a Rotgers del monestir berguedà de Santa Maria de Montbenet i gràcies als documents és possible de conèixer una mica més la situació de la pagesia en aquest temps. El 30 d'agost de l'any 1340 es varen reunir a Berga, i davant la presència de l'abadessa Cília de Montbenet: Arnau Vila, Ramon Arnau, Guillem de Sorribes, Guillem del Vilar, Guillem de Torrent, Bernat del Pujol i Romeu d'Ecriam de la parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, es declaraven homes propis, quids, solius i naturals de l'abadessa i del monestir; prometeren, per a ells i per a llurs descendents, pagar els censos, drets, rendes, obligacions, i no escollir mai cap altre senyor, ni acceptar cap immunitat o franquesa que qualsevol ciutat, vila, burg o castell els oferís (10).

PROPOSTA CULTURAL
Rutes culturals pel Berguedà


Tardor: Època de bolets



ELS ROBELLONS


CONSELLS PER AL BOLETAIRE

  • Hem de ser conscients que el bosc és un ecosistema complex i que la nostra actuació en collir bolets el pot malmetre si no prenem precaucions com ara la de no rasclonar el sòl amb cap eina.
  • Hem de tallar els bolets pel peu amb un ganivet de fulla estreta per tal de no destruir el miceli, que és la part subterrània del bolet.
  • S’han de collir els bolets que ens siguin ben coneguts evitant malmetre els altres. Tots els bolets tenen la seva funció a la natura, fins i tot els metzinosos o tòxics.
  • Recol·lecteu només exemplars sans i sencers. Els exemplars vells o corcats, que de segur llençarem en arribar a casa, poden esporular al bosc i contribuir al naixement de nous bolets, o si més no serviran com a aliment a d’altres éssers vius.
  • Per últim, recordeu que el millor boletaire de tots no és el que arriba a casa amb més cistells plens, sinó aquell que després de sortir del bosc, no hi deixa cap resta o empremta visible de la seva estada.
  • Cal portar calçat adequat, roba vella, un cistell i un ganivet.
  • Els dimecres o dijous us podrem acompanyar al bosc, al matí o bé a la tarda segons el temps.
 





REPORTATGE GRÀFIC DEL 2010





CARTELLS

Tot seguit incloem una enllaç perquè el qui ho desitgi pugui imprimir els cartell de la

DIADA BUSCAR ROVELLONS” i “ESTADA BUSCAR ROVELLONS”.

L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar és:

http://www.butlleti.net/PDF/bolets1cat.pdf
http://www.butlleti.net/PDF/bolets2cat.pdf

Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament.

 


AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

17 d’octubre a Guardiola de Berguedà: Festa i Mercat del Bolet
24 d’octubre a Cal Rosal: Festa del Bolet
31 d’octubre a Gósol: Fira
31 d’octubre a Saldes: Mercat artesanal
1 de novembre a Guardiola de Berguedà: Fira
2 de novembre a Bagà: Fira tradicional
6-7 de novembre a Puig-Reig: Festa i Fira de Sant Martí





FULL LA POPA
Havent-ho demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.

L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar és:

http://www.butlleti.net/popa8/popa8.htm

Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament.
Apartaments de can Pistola
Borredà

Per a veure informació sobre els apartaments i saber-ne
els preus, pulsi sobre la imatge del costat.

Per a a saber la disponibilitat i fer una reserva, pulsi:


Vida saludable

VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's

www.servicont.com  


CROMA 5 -- Diseño de webs
Borredà Turisme
Butlletí de Borredà
Canpistola
Slud i Nutrició
Ajuntament de Borredà
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net

 

Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve