| |
| |
|
BUTLLETÍ |
N.45
- Octubre 11 |
|
|
|
Octubre
- Tardor |
Tot i ser a la tardor meteorològica, en realitat
no ho sembla pas del tot. Sí és veritat
que es nota amb l'escalfor del sol, S'ha temperat
la temperatura. Però l'efecte visual de la
tardor en el color de les fulles dels arbres encara
no es nota. També es nota en la llum i la
durada del dia, que s'escurça ràpidament.
Ha plogut molt poc. I aquesta és la causa
que no es facin bolets. Si n'hi ha als mercats,
i als mitjans de difusió però no són
pas de per aquí. És el que acostuma
a passar amb el comerç: cal proveir producte
d'on sigui.
Ara és una època bona per a fer estades
de repòs i de gaudir de la natura, per a
passejar tranquil·lament pels boscos, per
a conèixer racons, paisatges i poblets del
Berguedà. És l'època més
tranquil·la i més pacífica.
El temps ens acompanya, encara no fa fred, tot és
molt més apaivagat i tranquil, sense empentes,
ni cotxes a cada raconet.
|
|
EXCURSIONISME |
| RUTES
DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ |
DUES
VISIONS DE GUARDIOLA DE BERGUEDÀ ·
6 Quilometres · 2 hores
·
Altitud 892 mts.
|
Guardiola
és un poble relativament modern que deu el
seu naixement al ferrocarril. La presencia humana
a la vall però, es remunta almenys fins a
l'edat mitjana, com mostra la presencia del monestir
de Sant Llorenç prop Bagà. Aquesta
ruta combina un paisatge agrest amb vistes amples
de la vall del Llobregat i la intimitat del bosc
de ribera en un passeig que es pot fer en mig dia. |
|
 Cripta
Sant Llorenç Prop Bagà |
La ruta
comença davant l'ajuntament. En direcció
cap a Bagà, seguint les marques blanques
i vermelles del GR 4-2, s'agafa el carrer que
puja cap al monestir i el cementiri. Si hi voleu
pujar per un camí més interessant,
en comptes de seguir a l'esquerra pel GR, podeu
continuar recte (PR), per la carretera, fins a
Cal Frare. Un cop allà, cal seguir cap
a l'esquerra les marques del GR 4-2 i pujareu
al monestir per l'antic camí que hi pujava.
Val la pena visitar el monestir (trobareu els
horaris de visita a l'apartat de cultura de http://www.altbergueda.com/).
Al costat hi ha una font arranjada on podreu omplir
les cantimplores abans de començar la ruta.
 Pont
del Far |
La ruta passa pel costat del cementiri i després
continua per la pista cap a la casa del Vilar.
El nom ve de Vila i ens indica la presència
de pobladors medievals. Efectivament, pels voltants
de la casa, hi ha grups de pedres que suggereixen
algunes cases, a més del poblat medieval
en el proper coll de Llenes. Des de la mateixa
casa arrenca un camí que, planejant, entra
en un bosquet. A la dreta, una mica més
enlaire, es veu un forat revestit de pedres: és
l'antiga font de la casa. El camí surt
del bosc i les vistes s'eixamplen entre grans
roques. Ara es veu, a l'altre costat del riu,
el canal que porta aigua a la central elèctrica,
prop del túnel de Guardiola. Fins i tot
es veu un aqüeducte per franquejar el torrent
de l'Abellol. El túnel marca el traçat
de l'antic ferrocarril i a sobre hi ha les restes
del castell de Guardiola, que vigilava el pas
per la vall del Llobregat i la vall de Saldes,
en una important bifurcació de camins.És
un tram per gaudir dels canvis de perspectiva.
Des de la carretera, ningú sospitaria que
aquí hi podria haver un camí.
|
El
camí arribat a un coll. Per una banda,
continua cap al riu Saldes, on podeu empalmar
amb altres rutes senyalitzades; en el mateix coll,
es veuen a la dreta les ruïnes d'una barraca
adossada a una paret de roca, probablement utilitzada
pels carboners que explotaven els boscos propers.
La nostra ruta gira cap a l'esquerra i, després
de seguir la cresta uns metres, comença
una baixada pel bosc que no acabarà fins
a arribar a les Cases Noves del Collet, a la carretera.
 Sant
Llorenç Prop Bagà |
Es
creua la carretera pel pont i, a partir d'aquí,
la ruta busca el riu. Aquí, tan a prop
de la carretera, sembla impossible que es pugui
respirar un ambient tan tranquil. Un camí
ample recorre el riu. A l'estiu, hi abunden els
ocells i les papallones. És possible veure-hi
la garsa reial, volant o pescant. També
hi ha bancs per descansar i, a mig camí,
un sortidor d'aigua. L'encant es trenca en passar
per sota la carretera, però ja estem entrant
al poble, a deu minuts del final de la ruta.
 Església
de Brocà |
 Mercat
del Bolet de Guardiola |
|
|
BORREDÀ
|
| Text
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen
algunes fotografies incorporades a aquest text, són
a color i no formen part del llibre. |
| La
vida parroquial als segles XVI i XVII |
La parròquia és molt més que
la institució bàsica de l’església
cristiana com molt bé han demostrat els estudis
recents sobre aquest tema, (32) als segles XVI,
XVII i XVIII; és una estructura complexa
i rica, plenament integrada a la comunitat pagesa,
que és un reflex de la problemàtica
econòmica i social.
A Borredà, com en tants altres pobles de
Catalunya, és l’església parroquial
la que explica l'origen del nucli urbà que
es va aplegant i formant al seu entorn. Es també
la parròquia qui esdevé sempre el
nucli de trobada de les múltiples relacions
de la comunitat rural dispersa, des de l'època
medieval fins al segle XIX; aquest és el
cas de les parròquies que avui formen part
del municipi de Borredà: Sant Sadurní
de Rotgers, Sant Esteve de Comià, Sant Martí
de Boatella i Sant Sadurní de Salselles.
L’església parroquial de Sta. Maria
de Borredà i les seves sufragànies
de Rotgers i de Casa- mitjana eren subjectes al
monestir de Ripoll, el qual tenia cura del nomenament
dels rectors, i controlava, supervisava i influenciava
la vida religiosa, i en part social, mitjançant
les Visites Pastorals.
Durant el segle XVI Sant Martí de Boatella
era sufragània de l’església
de Sant Jaume de Frontanyà i el prior nomenava
els rectors de Boatella; al s. XVII (1697) és
depenent de l’església de Sant Vicenç
de Palmerola. Sant Esteve de Comià va ser
parroquial fins al segle XVII, i tenia com a sufragània
Sant Vicenç de Maçanós, i després,
durant un curt període de temps, també
l’església de Boatella. |
| Santa
Maria de Salselles era també parròquia,
i és en aquest segle XVI que la devoció
popular a l’entorn de la Mare de Déu
pren una gran rellevància, fins al punt que
substitueix l’antic patronatge de Sant Pere,
i l’església esdevé un santuari
marià. Antoni Pladevall hi ha vist la clara
influència i tutela del monestir de Ripoll
en la difusió del culte marià tant
a Salselles com a Borredà. La Mare de Déu
de Salselles és una de les moltes marededéus
trobades de Catalunya, envoltada d'una llegenda
que descriu el pare Camós en la seva obra
Jardín de Maria redactada l’any 1650.
Segons la llegenda recollida per Camós, la
Verge fou trobada per un pastor i el seu bou dins
d'una bardissa, junt amb una campana que li feia
de dosser, al lloc on hi havia la capella del Roser
de l'església parroquial.
A mig s. XVII el culte i la devoció a la
Mare de Déu de Salselles s'estenia per a
tota la vall de Merlès, el Lluçanès
i Osona; hi feien processons els de Borredà,
les Llosses i Matamala per la festa de Sant Felip
i Sant Jaume Apòstol (1 de maig), els de
Santa Maria de la Quar el dilluns de Pentecosta,
i els dels Lluçanès per Sant Marc.
Un llibre del santuari recollia tots els favors
concedits per la Verge: el 1567, gràcies
a la intercessió de la Verge, es va alliberar
del captiveri un home anomenat Giralt de la Portella
que era empresonat al castell de Balsareny; s'esmenten
curacions d'animals —especialment bous—,
i alliberament de les tempestes, etc. (33). |
 Porta
de l'Esgésia Borredà |
|
 Santa
Maria de Salselles |
 Sant
Martí Boatella |
|
La
devoció a la Mare de Déu de la Popa
també va augmentar en aquests segles XVI
i XVII; n'és un clar exemple el retaule major
de l'església parroquial de Borredà,
construït, segurament, durant els primers anys
del s. XVII. Les visites pastorals del s. XVI, concretament
la de l’any 1574, descriu l’altar major
de Santa Maria «amh palio daurat, quatre ciris
grans i lamparas» i la del 1582 en denuncia
la manca d'estovalles. No és fins l’any
1623 que s'esmenta l'existència del retaule
i es lloa la bona disposició de les imatges,
tot i que encara cal arranjar-la dels costats.
En una visita de l’any 1672 s'enumeren totes
les relíquies conservades a Borredà:
les de Sant Quirze i Sta. Julita —segurament
procedents de Rotgers—, les de Sant Simplici,
Sant Benet confessor, Sant Cosme, Sant Damià,
Sant Fabià, Sant Sebastià, Sant Antoni,
Sant Ramon de Penyafort, Sant Raimon, una pedra
del Sant Sepuldre de Jerusalem, Sta. Bàrbara,
Sta. Llúcia, Sant Ponç, Sant Eudald,
una Vera Creu, i una roba de Ntra. Senyora; també
esmenta una creu de plata, un calze de plata, —tots
dos nous—, quatre campanes, els retaules de
Sant Joan Baptista, el frontal d'altar de Sant Pere
i el de la Mare de Déu del Roser Sens dubte
que Borredà tenia a començaments de
s. XVII una església ben ornada.
Les obres de l'altar major deurien continuar uns
anys més, car en la visita del 1628 es mana
d'arranjar el corredor que va al comunidor, és
a dir, que ja estava construït un petit cambril
per a la Mare de Déu de la Popa. El 1686
el visitador de Ripoll mana als administradors de
l'obra de l'església que comprin dues corones
de plata per a la Mare de Déu de la Popa
i per al Nen (34).
Aquesta informació extreta de les Visites
Pastorals del s. XVII confirma la hipòtesi
d'Antoni Pladevall que considera el retaule major
de Borredà com una obra de la primera meitat
del s. XVII, feta per un mestre del qual desconeixem
el nom, però que deuria treballar entre 1580
i 1630. Entre els possibles autors esmenta Agustí
Pujol i el seu fill que treballaven entre 1580 i
1629, Jaume o Francesc Rubió de Moià,
actius entre 1600 i 1640, i Antoni Comas de Sant
Feliu Sasserra que és documentat entre 1608
i 1615.
|
| El
retaule major, com els d'altres esglésies,
es va cremar durant l'última guerra de 1936-39.
Gràcies a les fotografies conservades es
pot afirmar que era una obra d'excel·lent
qualitat, un retaule del primer barroc amb influències
gòtico-plateresques quant a composició:
registres horitzontals i verticals que formen pisos
i que ja es troben en els retaules gòtics,
i amb entaulaments i columnes d'influència
renaixentista. Les escenes esculpides del retaule
són emmarcades per grans cornises sostingudes
per columnes d'estries helicoïdals i salomòniques,
amb basaments i amb capitells que van del senzill
i auster dòric al decoratiu corinti.
El retaule té com a tema central la vida
de la Mare de Déu, amb les escenes de l'Anunciació,
la Visitació, l'Adoració dels Pastors
i la dels Reis. A aquesta iconografia típicament
mariana l'acompanyen les imatges dels Evangelistes
Sant Lluc, Sant Mateu, Sant Joan, i Sant Marc, i
d'altres sants importants de l'església dels
quals únicament s'han pogut identificar Sant
Josep, Sant Jaume, Sant Gregori, Sant Agustí,
Sant Miquel, Sant Roc i Sta. Elena. Completen la
sèrie uns sants bisbes i la representació
d'ànimes.
Antoni Pladevall, que va estudiar aquest retaule
a partir d'una única fotografia conservada,
ens explica que el retaule, tal i com es trobava
l'any 1936 havia estat força mutilat per
obres d'ampliació i reforma que van fer a
l'església, al segle XVIII i al cambril l'any
1854, després que Borredà es va alliberar
del còlera.
Gràcies a les Visites Pastorals del segle
XVII tenim constància de les successives
reformes que es van fer en l’obra de l’església,
i l’estat de conservació de les sufragànies
de Sant Sadurní de Rotgers i Sant Benet de
Casamitjana.
Els anys 1569 i 1590, els visitadors manaven que
s'arrangés la teulada de la parroquial, i
el 1586 exigien als hereus del mas Sala que fessin
una contraparet de 3 pams de gruix i 6 pams d'alçada
per reforçar la paret de l’església
que limitava amb llur casa. Són actuacions
puntuals sobre l’església romànica
ja que les reformes definitives vindran al s. XVIII.
|
 Parròquia
i Can Vilardell |
 Sant
Sadurní Rotgers |
|
| La
situació de Sant Sadurní de Rotgers
era molt precària; els visitadors fan contínua
referència al seu estat lamentable i insisteixen,
fins i tot, amb multes i amenaces d'excomunió,
que s'arregli degudament. Des de 1548 fins a 1574
es mana als obrers de Rotgers que comprin roba litúrgica
per a l’església; a partir de 1582
ordenen que adobin l’obra: «esta
molt derrotada tant en la coberta com en lo campana
que per tot se plou y las campanas a penes se tenan
en gran perill de dita Iglesia y campanas per ço
proveim e ordenam que tots los parroquians de dita
parroquia de Roges que tenen masadas en dita Parroquia
que dins dos mesos propvinents sots pena de escomunio
y de sinch lliuras hajen de reparar la dita taulada
y campanar que no li ploga y que las campanas estigan
ben seguras en dit campanar e la porta de dita Iglesia
ben tancada que no li puga entrat sense la clau
altrament passat lo dit tamps sera probehit contra
los dits parroquians per execució de ditas
penas e per via de decret en los fruits de dits
masos y en lo bestiar que pastura en los erbatjes
y terres de dits masos».
Malgrat la contundencia d'aquesta visita l'any 1590
encara no s'havien fet les reparacions, i tornen
a recalcar que havien d'arreglar las
cantonadas deia Iglesia fenti tornar les lloses
i lo demes que la volta grossa nos consumís.
Al s. XVII se celebrava missa cada diumenge a Rotgers,
i els visitadors recomanaven que tinguessin l'altar
net i endreçat. En la visita pastoral de
l'any 1640 que féu l'abat Francesc de Copons
decretava que es fes una paret darrera el sagrari
i una porta nova a l'església de Rotgers.
|
Més
crítica era encara la situació de
l'església de Sant Benet de Casamitjana ja
que l'any 1574 tenia l'altar molt malmès,
i el 1622 s'obligava al propietari del mas Casamitjana
a arreglar «la bóveda y
parets de la capella de Sant Benet y que procure
en fer consagrar la ara y compren un missal sots
pena de tres lliuras y subsidi de excomunió»
(36).
La parròquia és el nucli referencial
de la comunitat rural i les deixes testamentàries
mostren que els pagesos de Borredà tenien
també presents, a més de la pròpia,
les esglésies veïnes. Gràcies
a aquestes deixes testamentàries i a l'administració
dels béns i dels ingressos parroquials, les
parròquies que disposaven de diners varen
substituir els vells edificis romànics per
uns de nous; si més no hi van fer importants
remodelacions al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII.
L'any 1520 Antoni Puigcercós feia testament
i encomanava als -seus marmessors que l'enterressin
al cementiri de Comià, a la tomba dels avantpassats,
i que complissin amb les deixes; llegava a Sant
Esteve de Comià 9 florins d'or, 1 candela
de 4 lliures de cera i 3 sous per l'obra; a Sant
Martí de Boatella 12 diners per l'obra i
12 diners per l'altar de Sta. Llúcia; a Santa
Maria de Borredà 12 diners; a Sant Jaume
de Frontanyà 12 diners, i Santa Maria de
Montserrat 12 diners (37). Segurament que la relativa
llunyania de la major part de cases de pagès
respecte al nucli urbà de Borredà
explica les deixes a les altres esglésies
i parròquies amb les quals els pagesos hi
tenien estretes relacions de veïnatge, econòmiques,
familiars, etc.
Els menestrals de Borredà no es recorden
tant de les esglésies en acostar-se l'hora
de la mort, i generalment només ho fan a
favor de la parroquial, Santa Maria, i de les seves
confraries; així Pere Rotllan de l'Hostal
de Borredà, l'any 1588, va deixar 10 sous
a Santa Maria (38); Joan Gelabert, sastre, l'any
1673, donà 5 sous a l'obra de l'església
de Borredà, 5 sous a la confraria del Roser
i 90 lliures a la comunitat de preveres de Sant
Pere de Ripoll (39).
A darreries del segle XVII i especialment al segle
XVIII minven els llegats testamentaris, demostració
clara d'un canvi en les manifestacions externes
de la pietat popular, i els que es donen són
molt més puntuals, concretament, a favor
de l'obra de l'església de Borredà
i a les seves confraries; els pagesos de Boatella
i de Comià continuen testant a favor de llurs
esglésies. |
 Can
Vilardell |
 Sant
Esteve Comià |
|
|
|
PROPOSTA
CULTURAL |
Rutes
culturals pel Berguedà |
|
|
Els Vídeos del Berguedà
A aquest nou espai anirem col·locant vídeos
de llocs, actes i festes del Berguedà, o
bé vistos des del Berguedà per gent del
Berguedà.
Can
Pistola
Video
dels apartaments rurals de Borredà, Can Pistola
|
AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ
1-2 d’octubre
a LA POBLA DE LILLET: Festa Major
1-2 d’octubre a BERGA: Berga Bolet
2 d’octubre a PUIGVENTÓS:
Concurs de boletaires
8-9 d’octubre a CERCS: Festa Major
9 d’octubre a AVIÀ: Aplec
del Remei
9 d’octubre a VALLCEBRE: Mercat
d’Artesans
12 d’octubre a VILADA: Fira del
Bolet
21-23 d’octubre a SOLSONA: Fira
del Bolet i del Boletaire
|
|
|
|
|
|
|
CONSELLS
PER AL BOLETAIRE
-
Hem de ser conscients que el bosc és
un ecosistema complex i que la nostra
actuació en collir bolets el pot
malmetre si no prenem precaucions com
ara la de no rasclonar el sòl amb
cap eina.
-
Hem
de tallar els bolets pel peu amb un ganivet
de fulla estreta per tal de no destruir
el miceli, que és la part subterrània
del bolet.
-
S’han
de collir els bolets que ens siguin ben
coneguts evitant malmetre els altres.
Tots els bolets tenen la seva funció
a la natura, fins i tot els metzinosos
o tòxics.
-
Recol·lecteu
només exemplars sans i sencers.
Els exemplars vells o corcats, que de
segur llençarem en arribar a casa,
poden esporular al bosc i contribuir al
naixement de nous bolets, o si més
no serviran com a aliment a d’altres
éssers vius.
-
Per
últim, recordeu que el millor boletaire
de tots no és el que arriba a casa
amb més cistells plens, sinó
aquell que després de sortir del
bosc, no hi deixa cap resta o empremta
visible de la seva estada.
-
Cal
portar calçat adequat, roba vella,
un cistell i un ganivet.
-
Els
dimecres o dijous us podrem acompanyar
al bosc, al matí o bé a
la tarda segons el temps.
|
|
|
|
|
| REPORTATGE
GRÀFIC DEL 2010 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
FULL
LA POPA |
Havent-ho
demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi
inclourà una adreça electrònica
per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar
del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols,
rector de Borredà, des de l’any 1979
al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.
L’adreça de l’arxiu per a poder-ho
baixar és:
http://www.butlleti.net/popa19/popa19.htm
Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament. |
|
VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?
Si vol rebre
mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí,
o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les
dades:
Contador de visitas
Diseño web sevilla
|
|
|
|
Subscrigui's
gratuïtament al butlletí >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
