ARA FA UN ANY

Sí, ha passat un any des del darrer butlletí.

En demano disculpes. Vaig avisar a tots els subscriptors de les dificultats, sortosament passades: pèrdua del sistema en què feia el butlletí, pèrdua del lloc on estava allotjat tot el material, i pèrdua del sistema de distribució.

Sortosament he anat refent tot el sistema. He recollit tot el material publicat, tinc un nou lloc on allotjar el sistema, he refet les llistes i tinc un nou sistema de tramesa del butlletí. He aprofitat per remodelat tant el contingut com el format, he ampliat la informació a tot el Berguedà.

Demano que disculpeu els inconvenients i els problemes d’adreces digitals d’alguns subscriptors. Ha calgut una feina feixuga de reconstrucció dels arxius, i no sempre ha estat reeixida. Tots aquells que trobeu que les vostres dades no són correctes, em feu arribar un correu i les modificaré.

El contingut serà molt més ampli, variat i participatiu. Crec que us agradarà. També hi ha un canvi en el format, en la manera de presentar la informació i canvi de la capçalera, més adaptada al contingut.

Gràcies a totes les persones que s’han anat interessant pel butlletí, encoratjant-me a continuar, i que han estat moltes.

Continuaré editant el llibre de Borredà, fins a la seva finalització. Tots els butlletins anteriors els trobareu a la pestanya Butlletí.

A partir d’aquest butlletí la portada que rebreu serà la que hi ha a continuació.

BORREDÀ

El nucli urbà de Borredà

Foren els homes i les dones menestrals els qui van fer créixer el petit nucli urbà al costat de l'església fins a convertir-lo en el poble que és avui. Un capbreu de l'any 1758 (68) detalla que vivien al poble 36-paraires, 13 teixidors de llana, 3 teixidors de lli i cànem, 2 ferrers, 2 fusters, 1 comerciant, 3 sastres, 1 apotecari, 1 cirurgià, 1 metge, 2 mestres de cases, 1 corder, 1 pastor, 2 pagesos i el rector; coneixem com era el poble, quins carrers i places hi havia, com eren les cases i qui hi vivia.
(Aquí hi van les imatges dels noms de les cases, en són 3.

El poble va créixer al redós de l'església i es van formar els carrers de la Processó, el de Berga que seguia l'antic camí d'aquesta vila, el de la Font, (conegut també com el camí ral de Ripoll), el de Sant Jaume de Frontanyà, el de Dalt, anomenat també carrer Nou, i el de Manresa. Les cases del carrer de la Font i del carrer de Dalt ja havien marcat l'espai de la placeta de la rectoria. Cal dir que els carrers de Manresa, de la Font i de l'Església no eren més que una filera de cases entremitgeres, i amb alguns patis sense adificar, entre casa i casa.

Gairebé totes les cases tenien les mateixes dimensions car, corresponien a establiments fets per la família Camprubí, els Llosada, els Vilardell, els Soldevila i els Font. Les mides més corrents eren: 6,20 m d'ample x 18,20 m de llarg, les quals permetien de tenir un petit hort a la part posterior. També hi havia cases més petites, de 4,5 m de façana, i d'altres de més grans, uns 10 m de façana.

Les cases són del tipus popular, entremitgeres i amb 1 o 2 pisos d'alçada, moltes de les quals encara es conserven, amb la botiga o d'obrador als baixos; la sala i la cuina amb una habitació, al primer pis; 3 habitacions al segon pis, i les golfes amb els ordidors, la llana, les teles, etc. Les golfes, a sota teulada solien ésser obertes, amb arcs de mig punt o amb balconada de fusta; eren utilitzades per emmagatzemar productes agrícoles però, sobretot, per estendre les madeixes de llana i els draps fets pels paraires i pels teixidors. D'aquests tipus de casa en trobem, sobretot, als carrers de Manresa, de la Font, de Berga, i de Dalt.

Tipologia de cases