|
|
|
BUTLLETÍ |
N.63
- Abril 2014 |
|
|
|
Sí, ha passat un any des del darrer butlletí.
En
demano disculpes. Vaig avisar a tots els subscriptors
de les dificultats, sortosament passades: pèrdua
del sistema en què feia el butlletí,
pèrdua del lloc on estava allotjat tot
el material, i pèrdua del sistema de distribució.
Sortosament
he anat refent tot el sistema. He recollit tot
el material publicat, tinc un nou lloc on allotjar
el sistema, he refet les llistes i tinc un nou
sistema de tramesa del butlletí. He aprofitat
per remodelat tant el contingut com el format,
he ampliat la informació a tot el Berguedà.
Demano
que disculpeu els inconvenients i els problemes
d’adreces digitals d’alguns subscriptors.
Ha calgut una feina feixuga de reconstrucció
dels arxius, i no sempre ha estat reeixida. Tots
aquells que trobeu que les vostres dades no són
correctes, em feu arribar un correu i les modificaré.
El
contingut serà molt més ampli, variat
i participatiu. Crec que us agradarà. També
hi ha un canvi en el format, en la manera de presentar
la informació i canvi de la capçalera,
més adaptada al contingut.
Gràcies
a totes les persones que s’han anat interessant
pel butlletí, encoratjant-me a continuar,
i que han estat moltes.
Continuaré
editant el llibre de Borredà, fins a la
seva finalització. Tots els butlletins
anteriors els trobareu a la pestanya Butlletí.
A
partir d’aquest butlletí la portada
que rebreu serà la que hi ha a continuació.
|
|
BORREDÀ
|
Texte
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen
algunes fotografies incorporades a aquest texte, són
a color i no formen part del llibre. |
L’arquitectura
del segle XVIII |
El
nucli urbà de Borredà
Foren els homes i les dones menestrals els qui
van fer créixer el petit nucli urbà
al costat de l'església fins a convertir-lo
en el poble que és avui. Un capbreu de
l'any 1758 (68) detalla que vivien al poble 36-paraires,
13 teixidors de llana, 3 teixidors de lli i cànem,
2 ferrers, 2 fusters, 1 comerciant, 3 sastres,
1 apotecari, 1 cirurgià, 1 metge, 2 mestres
de cases, 1 corder, 1 pastor, 2 pagesos i el rector;
coneixem com era el poble, quins carrers i places
hi havia, com eren les cases i qui hi vivia.
(Aquí hi van les imatges dels noms de les
cases, en són 3.
El poble va créixer al redós de
l'església i es van formar els carrers
de la Processó, el de Berga que seguia
l'antic camí d'aquesta vila, el de la Font,
(conegut també com el camí ral de
Ripoll), el de Sant Jaume de Frontanyà,
el de Dalt, anomenat també carrer Nou,
i el de Manresa. Les cases del carrer de la Font
i del carrer de Dalt ja havien marcat l'espai
de la placeta de la rectoria. Cal dir que els
carrers de Manresa, de la Font i de l'Església
no eren més que una filera de cases entremitgeres,
i amb alguns patis sense adificar, entre casa
i casa.
Gairebé totes les cases tenien les mateixes
dimensions car, corresponien a establiments fets
per la família Camprubí, els Llosada,
els Vilardell, els Soldevila i els Font. Les mides
més corrents eren: 6,20 m d'ample x 18,20
m de llarg, les quals permetien de tenir un petit
hort a la part posterior. També hi havia
cases més petites, de 4,5 m de façana,
i d'altres de més grans, uns 10 m de façana.
Les
cases són del tipus popular, entremitgeres
i amb 1 o 2 pisos d'alçada, moltes de les
quals encara es conserven, amb la botiga o d'obrador
als baixos; la sala i la cuina amb una habitació,
al primer pis; 3 habitacions al segon pis, i les
golfes amb els ordidors, la llana, les teles,
etc. Les golfes, a sota teulada solien ésser
obertes, amb arcs de mig punt o amb balconada
de fusta; eren utilitzades per emmagatzemar productes
agrícoles però, sobretot, per estendre
les madeixes de llana i els draps fets pels paraires
i pels teixidors. D'aquests tipus de casa en trobem,
sobretot, als carrers de Manresa, de la Font,
de Berga, i de Dalt.
|

Tipologia de cases
|
Aquestes
cases recorden les masies amb cornisa, amb una finestra
per cambra i amb la porta d'entrada d'arc de mig
punt o amb llinda de fusta. A la part posterior
de l'últim pis solien obrir una eixida. Els
materials emprats eren els propis del país.
Les cases més grans solien ser de dos o tres
pisos, amb més obertures a la façana,
i amb balcons de ferro forjat, un model que tindrà
una gran continuïtat al s.XIX. Aquestes cases
més grans són les que corresponen
a les famílies benestants, (paraires, com
els Bardolet o els Cirera, i pagesos que viuen al
nucli urbà, com els Vilardell i els Garrós),
edificis que, en molts casos, es van ampliar i modificar
al s.XIX.
Totes
les cases presentaven unes característiques
semblants, car foren construïdes des de finals
del segle XVII fins a finals del XVIII per una mateixa
família de mestres de cases, els Soler. L'any
1734 moria el primer mestre de cases de Borredà
conegut, Josep Soler; la seva vídua Anna
Maria i el seu fill Josep, també mestre de
cases, feien l'inventari (69). La casa dels Soler
era molt senzilla, tenia únicament uns baixos
i un sol pis, amb la cuina, la sala i dues habitacions,
i aprofitaven també les golfes, sota teulada,
per desembarràs. Josep Soler tenia un ruc,
un pollí i un porc tancats a la cort; les
eines estaven escampades per les dues habitacions
i la cuina; 1 destral, 1 aixada, 2 martells, 3 escodes,
2 escaires de ferro, 3 ragells de ferro per fer
tàpia, 1 aixa, 3 escarpes i 1 maça
de ferro. L'ofici el va continuar el fill, Josep
Soler, i també el nét, Francesc, el
qual el 1758 ja s'havia independitzat i es construïa
una casa per a ell, prop de la dels seus pares,
al carrer de Manresa.
|
|
|
|
|