Butlleti de Borredà i del Berguedà, 61

BUTLLETÍ

N.61 - Febrer 13

www.borredaturisme.com

Febrer - Carnaval

Febrer el mes més fred de l’any. Però cal passar-lo. És el moment d’acabar de preparar els camps, els horts. Preparar la terra. Les glaçades acaben de matar les males herbes. I tot queda preparar per a plantar les primeres sembres.

Aquest any, les festes de Carnestoltes venen avançades. Encara que ens convé una mica d’il·lusió i veure el bon temps.

Ens cal la recuperació del país, Estem angoixats amb les retallades i estretes de cinturó.

Masses sobres per a omplir. Ja li diu el grill a en Pinotxo que no ha de dir tantes mentides.

Ja el veieu a ell, amb cara de bon nen, com qui mai ha trencat cap plat, però el nas li va creixent.

Ruta de l'Ermità

Itinerari circular que transcorre pel Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya i que pot ser recorregut a peu, en BTT i a cavall. La ruta uneix fins a 20 monuments romànics: esglésies, ermites, santuaris i monestirs que són els que inspiren la ruta. Discorre al voltant dels rius Llobregat i Arija, dins dels espais naturals del Cadí Moixeró i el Catllaràs i té una distància de 96 km a peu i 162 km en BTT. Per fer-la a cavall es pot escollir l’opció de ruta curta (dificultat mitja) de 80 km o la ruta llarta (dificultat alta) de 119km.

Distància: 96 km a peu/162km en BTT/80km a cavall
Dificultat: mitja-alta

Aquesta ruta té una web pròpia:

Aquesta és la web: http://www.rutaermita.com/inici_ca.html

	Es pot fer:
		- Caminant, a peu - Amb bicicleta de muntanya, BTT - A Cavall

L’Ermità et permetrà seguir a peu, en BTT, o a cavall, els camins de muntanya que comunicaven els antics comtats medievals del Berguedà, Cerdanya i Ripollès, a recer de les seves esglésies, monestirs i santuaris que acompanyaven aleshores als viatgers.

Es recomana entrar a la web i fer-ne el seguiment.

BORREDÀ

Text extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest text, són a color i no formen part del llibre.

La crisi de la indústria llanera a finals del s. XVIII

A l'últim terç del s.XVIII el món jerarquitzat i burocratitzat del gremi va començar a entrar en crisi; el sector de la llana creixia al marge del control gremial, ajudat per decrets liberalitzadors i per la forta demanda. Els Gremis intentaven de mantenir el monopoli d'aquesta producció, però els mateixos paraires i teixidors treballaven per compte seu, al marge del control gremial. A controlar tot el procés, cosa que frenava el desenvolupament d'aquesta indústria per la seva lentitud; els mateixos especialistes —paraires i teixidors— també feien augmentar la crisi en reclamar el monopoli exclusiu dels diferents processos. A tot això cal afegir també la gran competència que feien els nous teixits de cotó i els tradicionals de cànem i de lli que també van trobar mercat.
La Junta de Comerç supervisava el nomenament anual dels veedors o administradors i el gremi enviava la llista dels paraires i teixidors proposats a la Junta, la qual n'escollia dos. Els proposats l'any 1775 eren els paraires Francesc Heras, Antoni Capdevila i Josep Garrós i els teixidors Joan Camprubí, Antoni Altafalla i Climent Clarà (59).

Camprubi

Cirera

L'any 1776 la Junta de Comerç reclamava als prohoms dels gremis de paraires de Sabadell, Igualada i Berga, i als prohoms dels gremis de paraires i teixidors de Tarragona, Esparraguera, Centelles, Sant Feliu de Torelló, Sant Pere de Torelló, Olesa, Abrera, Gironella, la Pobla de Lillet, Alpens i Borredà, la presentació de les llistes pels nomenaments de veedors perquè la Junta pogués triar entre els que proposaven els gremis (60). La Junta de Comerç intentava trencar amb el monopoli gremial i supervisava el compliment de les noves disposicions governamentals liberalitzadores per tal d'estimular la indústria de la llana i alliberar-la de les traves burocràtiques.

D'aquesta manera controlava l'aplicació de la nova normativa: l'any 1777 una Reial Cèdula declarava que tots els oficials o menestrals que es traslladessin de poble poguessin incorporar-se als seus gremis, i ser admesos a exàmens; el 1789, donava permís a les vídues que es tornaven a casar per a continuar exercint l'ofici, a la casa i a l'obrador del primer marit; en aquest mateix any es concedia la liberalització sobre qualitats, mides, trames i ordit dels teixits, etc., i obligava a adequar els estatuts i ordinacions gremials a les noves circumstàncies
A Borredà hi havia, l'any 1787, 22 fabricants, 54 artesans i 5 comerciants dedicats a la fabricació de llana, i el 1790, quan es va demanar llicència al rei Carles IV per construir l'Hospital, varen signar el document 73 paraires i 21 teixidors. Tot i aquestes xifres oficials la quantitat de gent que filava i teixia a Borredà era superior ja que cal comptar amb totes les dones d'aquests oficials, les quals, sens dubte, col•laboraven activament en tot el procés de fabricació, i també amb tots els pagesos i pageses que filaven a casa i que venien la llana als paraires.

Capdevila

Amb tot, però, la indústria llanera de Borredà estava sentenciada a finals de segle; la nova indústria cotonera exigia una nova localització industrial, forçada per les necessitats energètiques i per la proximitat dels mercats de consum. La competència dels teixits de cotó va esperonar iniciatives emprenedores que no van aconseguir reeixir.
A Borredà l'any 1792 (62) es fundava una companyia per a la fabricació de mitges i teles de llana, companyia que no tenia res a veure amb el marc estret i decadent del gremi. Era una societat amb un capital inicial de 2.400 lliures i formada per Climent Puig i Campalans, Francesc Puig i Campalans i Joan Cirera, els quals aportaven cadascun 600 lliures de capital; el metge Joan Esteve i el botiguer de la Bisbal Sebastià Serra, amb 300 lliures cadascun. La societat comptava, però, amb el suport d'un principal fabricant, Pau Russinyol mitger de la Pobla de Lillet, el qual es comprometia a treballar a la fàbrica i ensenyar lofici als aprenents per 7 ptes. setmanals, i amb el compromís d'invertir-ne 2 a la fàbrica durant 3 anys; passat aquest període Pau Russinyol podria recuperar la inversió del seu sou; tot i la presència d'aquest expert en el funcionament de la fàbrica la direcció era en mans de Francesc Puig i Campalans.

Campalans

Subirà

La constitució de la societat exigia als socis de conservar el capital inicial i reinvertir 1/4 part dels beneficis durant els tres primers anys de funcionament. L'any 1792 la companyia va tenir unes despeses de més de 650 lliures destinades a la compra dels 5 telers, torns, romanes, balances, pesos, serres, agulles, etc.; tres dels telers es varen comprar a Olot i els altres dos a Ripoll. Compraven la matèria primera, llana i estam, a Ripoll, Vic, Vallfogona i Sant Joan de les Abadesses, i les mitges i les teles les venien a Barcelona i a Mataró.
L'àmbit de treball no era ja la casa sinó la fàbrica però també donaven feina a casa, sobretot filatura, a gent de Borredà. L'any 1795 els treballadors de la fàbrica, tots homes, cobraven les següents quantitats al mes:

Bernat: 16 ll., 16 s. i 8 d ,
Pere Coll: 12 ll., 3 s. i 8 d.,
Pau: 10 ll. i 10 s.,
Francesc Bragular: 11 ll. i 5 s.,
Josep Coll: 5 ll., 17 s. i 4 d.

Les dones que cabdellaven i cosien, de les quals no hem pogut saber el nombre, però que treballaven a casa, cobraven 6 11. i 7 s. les primeres, i 3 11. i 16 s. les segones.

Els Torrents

Els Vídeos del Berguedà
Ruta de l’Ermità

Fotos de paisatges del Pirineu realitzades durant una ruta a cavall, La Ruta de l'Ermità., per acompanyar a la Ruta proposada en aquest Butlletí de febrer.

Autor: ASRUCALL