Febrer el mes més fred de l’any.
Però cal passar-lo. És el moment
d’acabar de preparar els camps, els horts.
Preparar la terra. Les glaçades acaben
de matar les males herbes. I tot queda preparar
per a plantar les primeres sembres.
Aquest any, les festes de Carnestoltes venen avançades.
Encara que ens convé una mica d’il·lusió
i veure el bon temps.
Ens cal la recuperació del país,
Estem angoixats amb les retallades i estretes
de cinturó.
Masses sobres per a omplir. Ja li diu el grill
a en Pinotxo que no ha de dir tantes mentides.
Ja el veieu a ell, amb cara de bon nen, com qui
mai ha trencat cap plat, però el nas li
va creixent.
Ruta
de l'Ermità
Itinerari circular que transcorre pel Berguedà,
el Ripollès i la Cerdanya i que pot ser recorregut
a peu, en BTT i a cavall. La ruta uneix fins a 20
monuments romànics: esglésies, ermites,
santuaris i monestirs que són els que inspiren
la ruta. Discorre al voltant dels rius Llobregat
i Arija, dins dels espais naturals del Cadí
Moixeró i el Catllaràs i té
una distància de 96 km a peu i 162 km en
BTT. Per fer-la a cavall es pot escollir l’opció
de ruta curta (dificultat mitja) de 80 km o la ruta
llarta (dificultat alta) de 119km.
Distància:
96 km a peu/162km en BTT/80km a cavall Dificultat:
mitja-alta
Aquesta
ruta té una web pròpia:
Aquesta
és la web: http://www.rutaermita.com/inici_ca.html
Es
pot fer:
-
Caminant, a peu
- Amb bicicleta de muntanya, BTT
- A Cavall
L’Ermità et permetrà seguir
a peu, en BTT, o a cavall, els camins de muntanya
que comunicaven els antics comtats medievals del
Berguedà, Cerdanya i Ripollès, a
recer de les seves esglésies, monestirs
i santuaris que acompanyaven aleshores als viatgers.
Es recomana entrar a la web i fer-ne el seguiment.
BORREDÀ
Text
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen
algunes fotografies incorporades a aquest text, són
a color i no formen part del llibre.
La
crisi de la indústria llanera a finals del
s. XVIII
A
l'últim terç del s.XVIII el món
jerarquitzat i burocratitzat del gremi va començar
a entrar en crisi; el sector de la llana creixia
al marge del control gremial, ajudat per decrets
liberalitzadors i per la forta demanda. Els Gremis
intentaven de mantenir el monopoli d'aquesta producció,
però els mateixos paraires i teixidors treballaven
per compte seu, al marge del control gremial. A
controlar tot el procés, cosa que frenava
el desenvolupament d'aquesta indústria per
la seva lentitud; els mateixos especialistes —paraires
i teixidors— també feien augmentar
la crisi en reclamar el monopoli exclusiu dels diferents
processos. A tot això cal afegir també
la gran competència que feien els nous teixits
de cotó i els tradicionals de cànem
i de lli que també van trobar mercat.
La Junta de Comerç supervisava el nomenament
anual dels veedors o administradors i el gremi enviava
la llista dels paraires i teixidors proposats a
la Junta, la qual n'escollia dos. Els proposats
l'any 1775 eren els paraires Francesc Heras, Antoni
Capdevila i Josep Garrós i els teixidors
Joan Camprubí, Antoni Altafalla i Climent
Clarà (59).
Camprubi
Cirera
L'any
1776 la Junta de Comerç reclamava als prohoms
dels gremis de paraires de Sabadell, Igualada i
Berga, i als prohoms dels gremis de paraires i teixidors
de Tarragona, Esparraguera, Centelles, Sant Feliu
de Torelló, Sant Pere de Torelló,
Olesa, Abrera, Gironella, la Pobla de Lillet, Alpens
i Borredà, la presentació de les llistes
pels nomenaments de veedors perquè la Junta
pogués triar entre els que proposaven els
gremis (60). La Junta de Comerç intentava
trencar amb el monopoli gremial i supervisava el
compliment de les noves disposicions governamentals
liberalitzadores per tal d'estimular la indústria
de la llana i alliberar-la de les traves burocràtiques.
D'aquesta
manera controlava l'aplicació de la nova
normativa: l'any 1777 una Reial Cèdula declarava
que tots els oficials o menestrals que es traslladessin
de poble poguessin incorporar-se als seus gremis,
i ser admesos a exàmens; el 1789, donava
permís a les vídues que es tornaven
a casar per a continuar exercint l'ofici, a la casa
i a l'obrador del primer marit; en aquest mateix
any es concedia la liberalització sobre qualitats,
mides, trames i ordit dels teixits, etc., i obligava
a adequar els estatuts i ordinacions gremials a
les noves circumstàncies
A Borredà hi havia, l'any 1787, 22 fabricants,
54 artesans i 5 comerciants dedicats a la fabricació
de llana, i el 1790, quan es va demanar llicència
al rei Carles IV per construir l'Hospital, varen
signar el document 73 paraires i 21 teixidors. Tot
i aquestes xifres oficials la quantitat de gent
que filava i teixia a Borredà era superior
ja que cal comptar amb totes les dones d'aquests
oficials, les quals, sens dubte, col•laboraven
activament en tot el procés de fabricació,
i també amb tots els pagesos i pageses que
filaven a casa i que venien la llana als paraires.
Capdevila
Amb
tot, però, la indústria llanera de
Borredà estava sentenciada a finals de segle;
la nova indústria cotonera exigia una nova
localització industrial, forçada per
les necessitats energètiques i per la proximitat
dels mercats de consum. La competència dels
teixits de cotó va esperonar iniciatives
emprenedores que no van aconseguir reeixir.
A Borredà l'any 1792 (62) es fundava una
companyia per a la fabricació de mitges i
teles de llana, companyia que no tenia res a veure
amb el marc estret i decadent del gremi. Era una
societat amb un capital inicial de 2.400 lliures
i formada per Climent Puig i Campalans, Francesc
Puig i Campalans i Joan Cirera, els quals aportaven
cadascun 600 lliures de capital; el metge Joan Esteve
i el botiguer de la Bisbal Sebastià Serra,
amb 300 lliures cadascun. La societat comptava,
però, amb el suport d'un principal fabricant,
Pau Russinyol mitger de la Pobla de Lillet, el qual
es comprometia a treballar a la fàbrica i
ensenyar lofici als aprenents per 7 ptes. setmanals,
i amb el compromís d'invertir-ne 2 a la fàbrica
durant 3 anys; passat aquest període Pau
Russinyol podria recuperar la inversió del
seu sou; tot i la presència d'aquest expert
en el funcionament de la fàbrica la direcció
era en mans de Francesc Puig i Campalans.
Campalans
Subirà
La
constitució de la societat exigia als socis
de conservar el capital inicial i reinvertir 1/4
part dels beneficis durant els tres primers anys
de funcionament. L'any 1792 la companyia va tenir
unes despeses de més de 650 lliures destinades
a la compra dels 5 telers, torns, romanes, balances,
pesos, serres, agulles, etc.; tres dels telers es
varen comprar a Olot i els altres dos a Ripoll.
Compraven la matèria primera, llana i estam,
a Ripoll, Vic, Vallfogona i Sant Joan de les Abadesses,
i les mitges i les teles les venien a Barcelona
i a Mataró.
L'àmbit de treball no era ja la casa sinó
la fàbrica però també donaven
feina a casa, sobretot filatura, a gent de Borredà.
L'any 1795 els treballadors de la fàbrica,
tots homes, cobraven les següents quantitats
al mes:
Bernat: 16 ll., 16 s.
i 8 d ,
Pere Coll: 12 ll., 3 s. i 8 d.,
Pau: 10 ll. i 10 s.,
Francesc Bragular: 11 ll. i 5 s.,
Josep Coll: 5 ll., 17 s. i 4 d.
Les dones que cabdellaven i cosien, de les quals
no hem pogut saber el nombre, però que treballaven
a casa, cobraven 6 11. i 7 s. les primeres, i 3
11. i 16 s. les segones.
Els
Torrents
Els Vídeos del Berguedà
Ruta de l’Ermità
Fotos
de paisatges del Pirineu realitzades durant una ruta a
cavall, La Ruta de l'Ermità., per acompanyar a
la Ruta proposada en aquest Butlletí de febrer.
Autor: ASRUCALL
AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ
1-3
de febrer a CAL ROSAL: Fira de la Tòfona
7-13
de febrer a Gironella: Carnestoltes
de Gironella