Aquí ens teniu. Ja som al febrer. Som al mig de l’hivern. Cóm ho portem per Borredà?. Una mica desorientats. Hem tingut un gener ben inesperat. No ha fet el fred que esperàvem. De dia ha fet una temperatura ben agradable, i de nit sí, que es nota més el fred. Als camps es nota l’avançament de la primavera. Ja és temps que verdegin una mica, treu el cap el blat. Però han avançat més del normal. Els camps estan totalment verds. Broten els arbres, a l’avançada. A les fotografies podreu veure els rebrots d’alguns arbres. En canvi no plou. És molt preocupant. No hi ha aigua. Tot i el rebrot, indicat, als camps, a les herbes els hi manca aigua. Els ramats noten aquesta manca d’aigua. Tot i tenir els seus abeuradors, sembla que no els hi falta aigua. Sí, els hi manca aigua. Manca aigua a la terra, als camps, als llocs on pasturen. Les herbes que mengen, en el seu conjunt, no aporten l’aigua necessària. Hi ha sequera. Una cosa és tenir aigua per a veure, i el que remarco és que aquesta aigua sigui present i abundant a tot el sistema, la terra, els camps, les herbes, els menjars...

Itinerari directe, fressat i molt interessant al cim més alt del muntanyam de l'obaga de Vilada. L'ascensió, molt ombrívola –i glacial a l'hivern–, avança sempre per dins de canals profundes, enmig d'un ambient dur i sorprenent. A partir del coll del Tell, però, cal superar una aresta final fàcil, però progressivament més inclinada i aèria. L'itinerari s'inicia a prop del pont del Climent, on s'hi arriba per una curta pista forestal senyalitzada que neix a 3 km de Vilada, en direcció a Borredà.

Des d'aquest final de pista (pla de la Fusta), on hi ha un petit espai d'aparcament, prenem un ample camí que baixa (E) a creuar el Mergançol pel pont del Climent. Creuat aquest pont, estampit damunt la gorja, cal deixar el camí de l'esquerra, que porta a Borredà, i prendre el corriol que tira amunt, de front. Tot seguit, en una nova bifurcació, defugiu el ramal de la dreta i enfileu clot amunt (S), per la vora del rec del portell de l'Ovellar. Al capdamunt d'aquesta raconada selvàtica es travessa la carena per un call obert a la roca viva, conegut amb el nom de portell de l'Ovellar (755 m – 15 min).





El corriol, sempre pel fons de la canal, baixa inesperadament pel vessant oposat fins a desembocar a la clotada principal, per on s'escola el rec del Coll del Tell. Som enmig de la gorja, voltats d'agulles de conglomerat. El corriol, bonic i molt fressat, remunta el rec (S). Als pocs minuts, defugim un viarany (25 min) que es desvia a la dreta i baixa a creuar el curs de l'aigua (camí del Trencacames). Nosaltres seguim clotada amunt, entre una espessor d'avellaners i boixos que no deixen veure el cel. Molt amunt (55 min), quan intuïm a prop la collada, apareix una bifurcació senyalitzada.

Aquí cal deixar el camí del coll del Tell i del monestir de la Portella i prendre el trencall de l'esquerra, que amb un esforç final també assoleix la carena, però a l'indret del coll del Tell de Dalt (1 h). Ara cal seguir la carena cap a llevant (esquerra), per un corriol evident i planer. Més enllà, la carena es transforma en una cresta rocosa i arrodonida. Tot i el fort pendent, l'absència de camí fressat i la sensació de buit, s'assoleix el cim sense cap dificultat.

Us presentem unes pinzellades sobre el cel. Unes notes desgavellades, incomplertes per un estudi curós, però que ens poden servir per el nostre coneixement de Borredà.
A les fotografies hi veurem uns moments de l’estat del cel. Els núvols, uns de tempesta, d’altres de vent. Uns de propers i d’altres de més llunyans. La boira baixa. Unes postes de sol. Tot ens ajuda a conèixer les possibles variacions del temps meteorològic.

La gent del camp es sol guiar molt per les variacions del cel. Són unes prediccions del temps molt localistes, fruit de l’experiència i observació de molts d’anys.. Tenim una nuvolada molt de casa nostra. La Cava-Roques. Una nuvolada que surt a l’indret de Cava-Roques, i d’aquí li ve el nom. Aquesta nuvolada, no gaire grossa, apareix com a anunci de tempesta. Fa uns temps, alguns anys, que no surt. No tenim el goig de veure-la.



La boira baixa. No és gaire present a les nostres terres. Algun matí, ben pocs, la trobem tapant la part baixa, i deixant sobresortir els cims de les nostres serres.

Les postes de sol. Tan esplèndides. Amb el davant-fons de la serra del Picancel i de la serra que acull Queralt. Aquestes postes de sol, que no sempre són tan espectaculars, però sí que són molt freqüents. Són un bon acabament d’un dia, un plaer per a la nostra vista, i una satisfacció pel nostre esperit.

Us farem avinent unes quantes dades meteorològiques recollides a Borredà, a Puigcercós. Els temps canvien i passen. Dissortadament no es fa la recollida de les dades meteorològiques. Són els avanços dels temps. Els que les publicaven, per a informació general, han deixat de fer-ho. Ja hi ha la televisió que informa en general. Hem perdut un altre tros d’aquest nostre petit món.

Us portem al vostre coneixement el resum de les dades de precipitacions acumulades mensuals mesurades a l’estació meteorològica de Puigcercós.

Les dades sobre les precipitacions acumulades per anys varen ser:

LES RESERVES

Tenim un mòdul de reserves totalment automatitzat, funciona on line. Sempre està actualitzat i les dades de reserves són totalment fiables.
Clicant a sobre del mòdul, aquest s'amplia i permet fer la reserva.
Un cop acabada la reserva, administració envia un correu electrònic amb les dades de la reserva i la indicació del camí per arribar a Borredà.

AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

9 de febrer BAGÀ: Coll de Pal. Baixada de torxes

2-3 de febrer BERGUEDÀ: Celebració del Carnestoltes

9-10 de febrer: BERGUEDÀ: Celebració del Carnestoltes

10 de febrer BERGA: Cova de Can Maurí

10 de febrer BAGÀ: festa de l’Arròs

14 de febrer CASTELLAR DE N’HUG: Celebració de Sant Valentí

17 de febrer BORREDÀ: Matança del porc

23 de febrer GÓSOL: Concurs fotogràfic de Gósol