|
En
primer lloc destacar que hem estat gaudint d’una part
de l’hivern ben suau. Ens ha deixat celebrar bé
les festes. No ens ha apretat gens amb el fred. Encara que ara
ja tenim anunciat el retorn rigorós del fred.
Fa goig de veure els camps tombats, llaurats o fangats, amb
color de terra. Preparant-los per a començar les plantacions
primerenques. També és ben visible el verd dels
camps sembrats amb blat que ja ha nascut. Encara no creixen
gaire, esperen més bon temps.
Tot i això els dies es van allargant i aviat, així
ho desitgem serem a la primavera, que és costum aquí
que tardi.
Un altre aspecte positiu és referent a les comunicacions
de veu. Iberbanda ha col·locat un repetidor nou a Borredà,
i molts han pogut deixat l’anacrònic repetidor
de Puigdon. Tot i que tenim dificultats en el capdal de pujada.
També Vodafone ha instal·lat el seu repetidor,
de moment per a mòbils. Ara al menys ens podrem desentendre
de Movistar que ens tenia sense cobertura forçes cops.
Aniria bé que Vodafone també pogués ofertar
cobertura per a adls. Es va avançant.
|
EXCURSIONISME |
RUTES
DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
|
CAMÍ
DE LA VINYA VELLA· 5,4 Quilometres · Altitud 787m.
· 1,5 hores |
Des
de la plaça, agafarem el carrer Major i el carrer
del Mur fins davant de l’església de Sant Esteve.
Des d’aquí agafarem la Baixada del Pont de
la Vila que ens portarà fins al pont homònim.
Creuem el pont i continuem fins trobar el carrer asfaltat
que seguirem, amunt, en direcció a la piscifactoria
i seguint sempre el curs del riu per la seva banda dreta.
De fet, aquest camí, avui asfaltat, és el
camí conegut com La Vinya Vella
Travessem un túnel i arribem a un trencall a mà
esquerra que indica la font del Cabrit. Podem baixar-hi.
Reprenem la ruta fins trobar un camí molt evident
pocs metres més endavant, a mà esquerra, que
agafarem, tot deixant el de la Vinya Vella que continua
de recte per l’asfalt.
Pont
de la Vila - Bagà |
El camí va fent tombs, seguint les corbes de nivell,
per anar mantenint l’alçada fins arribar a
una pista que agafarem de recte fins arribar al monestir
de Sant Llorenç.
El monestir, restaurat recentment, és un dels conjunts
arquitectònics més interessants del Berguedà.
Es pot visitar de forma guiada tots els caps de setmana
i festius d’11 a 14 hores.
La ruta continua per l’antic camí que pujava
al monestir on encara es poden veure restes d’un molí
i d’un escairador de blat de moro amagats enmig de
la malesa.
Baixem fins a la carretera, travessem el Bastareny per sobre
el pont i arribem al barri de Terradelles. Creuem el barri
pel carrer principal per anar a trobar l’antic camí
ral de Guardiola a Bagà que seguirem fins retornar
a la vila de Bagà.
Sant
Llorenç
La primera comunitat monàstica que hi va haver a
l’indret conegut com a Sant Llorenç prop Bagà
estava formada per eremites que van ocupar les coves i els
abrics naturals del cingle. Molt a prop hi van edificar
una petita església, datada pels historiadors cap
als segles VI o VII, de la qual es conserven algunes restes.
L’església que ha arribat als nostres dies,
de tres naus, es va realitzar en diverses fases a partir
del segle X, quan es van establir al lloc els monjos de
l’ordre benedictí. Al segle XI es va construir
un claustre, a l’entorn del qual es van organitzar
les dependències monacals, com ara l’hospital,
el refetor i la casa de l’abat, i també es
van afegir les absidioles que encapçalaven per l’oest
les naus laterals. Al segle XII es va bastir una tribuna
a la meitat de ponent de la nau central del temple, l’espai
sota la qual, després de rebaixar-ne el terra, va
prendre l’aspecte de cripta.
|
El
terratrèmol del 2 de febrer de 1428 va afectar greument
les edificacions del monestir: per això,, al segle
XVII, es va desmuntar el porxo sobre la qual s’havia
construït el primitiu campanar i va desaparèixer
la meitat oriental de l’església i la nau nord.
En aquest mateix segle es va iniciar la restauració
del conjunt, però l’església no en van
recuperar el volum primitiu ni la riquesa espacial interior.
La renovada església sorgida d’aquesta restauració,
de la meitat d’altura que la primitiva, és
la que es va conservar fins a finals del segle XX:
A finals del segle passat, la Diputació de Barcelona
va iniciar la darrera restauració que ha culminat
enguany i que ha permès recuperar el volum inicial
de l’església i la contemplació de l’espai
interior tal i com estava en el segle XV, presidit per la
tribuna-cripta de la nau central.
Sant
Llorenç prop Bagà |
Nucli
històric de Bagà
Podem complementar la ruta amb un recorregut per l’interessant
centre històric de la vila de Bagà. Aquest
centre històric té la particularitat que no
va créixer de forma desordenada sinó que va
ser fruit d’una planificació urbanística
prèvia feta pel Galceran IV de Pinós a mitjan
segle XIII a redós del Palau dels Pinós i
que va ser emmurallat en tot el seu contorn. Per això,
en l’actualitat, tot i que ja no es conserva la muralla,
sí que es manté un centre històric
format per un conjunt de carrers i places quadriculats,
perfectament estructurat i amb diversos espais i edificis
de notable interès: la plaça Porxada, la plaça
del Forment o la Portella en són alguns exemples.
Aquesta ruta es pot fer guiada, contractant els serveis
de guiatge a l’oficina de turisme de Bagà o
autoguiada a través d’uns fulletons que es
lliuren des de la mateixa oficina.
|
BORREDÀ
|
Texte
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen
algunes fotografies incorporades a aquest texte, són
a color i no formen part del llibre.
|
La
situació al camp durant els s. XIV i XV) |
La situació econòmica negativa
d'alguns pagesos els va portar a perdre ei mas,
després a empenyoraments i vendes a carta
de gràcia; així passà amb
el mas la Pera de la parròquia de Sant
Pere de Salselles que fou venut a carta de gràcia
pel seu propietari, Pere de la Pera, 1 any 1433,
a Umbert de Boatella, veí de Vic i propietari
del mas Boatella, per tal de poder pagar el
deute de 20 florins d'or (24). L'any 1496 el
mas de la Pera era propietat de Miquel Massana
de Borredà i el va vendre a carta de
gràcia, pel preu de 15 lliures i 17 sous,
a Antoni de Calderix de Borredà juntament
amb el mas la Massana i el mas Llobet; Miquel
Massana podrà recuperar els dits masos
si després de 5 anys paga la dita quantitat
(25).
Joan de la Serra, de Santa Maria de Borredà,
va comprar l'any 1453 el mas Cavarroques a Joan
Coll, i el 1456 Pere de Coll d'Armadans de la
parròquia de Vilada, veí de Berga,
venia a Galceran, de la vila de Borredà,
el mas de la Faia pel preu de 12 florins (26).
Altres signes de la importància econòmica
que assoliren les grans famílies pageses
de Borredà són la compra d'animals
de tir, mules i bous, durant el s.XV. Miquel
de Campalans va comprar l'any 1444 una mula
de 18 florins a Joan Janer de la Pobla de Lillet
i 2 bous, un de pèl vermell i un altre
de pèl blanc, a Andreu Salvans de Sant
Esteve de Valldoriola pel preu de 20 florins.
L'any 1454 era Francesc Capdevila qui comprava
una mula de pèl roig per 16 florins a
Pere de Serrallonga de Sant Martí de
Biure; el 1488 Antoni de les Eres de Santa Magdalena
de Gardilans comprava una mula de pèl
roig pel preu de 13 florins (27).
Els grans propietaris també posseïen
els molins fariners; sempre reconeixen l'establiment
i senyoria que el monestir de Ripoll o els barons
de la Portella els havien fet. L'any 1426 Pere
del Torrent de Rotgers venia a Pere Llobet —àlias
Massana de Borredà— el molí
de Gavalons, construït al peu de la riera
de Merdançol, dins el terme de la parròquia
de Borredà, pel preu de 27 sous barcelonins
(28)
|
|
La
vida familiar a partir dels documents
Els documents notarials permeten de conèixer
la vida i els costums de la gent de Borredà
dels segles XIV i XV. La vida era regida,
encara, pel cicle agrícola, car
el treball del camp ocupava la major part
dels habitants de Borredà en aquestes
centúries; com en els segles anteriors,
la família era la cèl·lula
econòmica primària, el marc
natural de protecció i d'ajuda,
on es plantegen els objectius bàsics
d'assegurar les necessitats essencials,
la supervivència i l'autoabastament.
Els hereus, un cop casats, convivien amb
llurs pares i avis, i moltes vegades,
amb oncles i germans solters; també
amb un jornaler, un mosso, una criada
i, fins i tot, amb un esclau, en aquelles
famílies que econòmicament
podien mantenir-los. El sistema de transmissió
dels béns es fa sempre mitjançant
la institució de l'hereu que assegura
la integritat del mas. La transmissió
de la propietat es feia a través
dels capítols matrimonials, del
testament o de simple donació davant
de notari. De tots aquests procediments
en tenim exemples a Borredà.
L'any 1487 es signaven capítols
matrimonials entre Guillem Comelles de
Sant Pere de Ripoll i Caterina Casadejús,
filla de Bernat Casadejús, on s'especificava
que Caterina rebia com a dot el Mas Casadejús
de la parròquia de Sant Esteve
de la Riba, 12 lliures sobre el mas Vilarrasa
de Sant Jaume de Frontanyà i 6
lliures pel mas Casadessús de la
parròquia de Sta. Maria de Borredà
(29).
|
El
1427 Constança de Puigcercós,
hereva i propietària del Mas Puigcercós
de Sant Esteve de Comià, casada
en segon matrimoni amb Miquel de Sant
Miquel de la parròquia de Sant
Joan de Vilada. propietari del mas Sant
Miquel de Vilada dóna i concedeix
a la seva filla Margarida —filla
del seu primer matrimoni amb Jaume Puigcercós—
i als seus descendents, tot el Mas Puigcercós,
amb totes les cases, casals, horts, vinyes,
pastures, terres, camps, arbres, fonts,
etc. La donació es fa amb les següent
condicions: que la dita Margarida reconegui
el senyoriu del monestir de Ripoll sobre
el Mas Puigcercós, i que es comprometi
a acollir, mantenir i pagar el dot a la
seva germana Francesca. A canvi, Constança
de Puigcercós i el seu marit es
comprometen a què mai ningú
del mas Sant Miquel no reclami res al
mas i a la familia Puiigcercós
(30). |
La
presència d'una pubilla a Puigcercós
provocà un fort desgavell econòmic
en l'administració de la important
propietat, segurament fonamentada per
la presència de tutors que devien
aprofitar-se de la situació. Margarida
de Puigcercós i el seu marit, del
qual no coneixem el nom, varen tenir un
fill, Antoni, el qual conservà
com a primer cognom el de Puigcercós;
Antoni Puigcercós es va casar el
1487 amb Eulàlia Vila i en els
capítols matrimonials es acordar
que el sogre de l'hereu de Puigcercós,
Salvador Vila, es faria càrrec
de tots els seus deutes a canvi d'administrar
durant 4 anys el mas Puigcercós.
Durant aquest període de 4 anys
Antoni Puigcercós i Eulàlia
havien de viure a la casa de Salvador
Vila, sota la seva obediència,
i únicament tindrien dret a: ser
alimentats, al llit amb la seva flassada,
1 parell de llençols, 1 dotzena
d'estovalles i tovallons, 1 cobrepallís,
2 olles i 1 perol. També podrien
administrar: 1 parell de bous, 2 mitgeres
de for- 2 de forment i 2 mestall, 2 quintars
de vi i la fusta del mas Puigcercós
. Després d'aquest període
Antoni Puigcercós recuperaria plenament
els seus drets sobre el mas Puigcercós
(31).
Pere Vilardell de Santa Maria de la Quar
donà l’any 1423 al seu fill
Joan Vilardell de Sta. Maria de Borredà
i a la seva muller Blanca, tot el Mas
Vilardell de la Quar i totes les propietats
que tenia a Borredà (32). També
tenim notícies d'anul·lacions
d'heretament l'any 1441; Bernat Casadessús
anul·là el testament en
què nomenava hereu universal de
tots els seus béns al seu fill
Pere Casadessús de la Riba i fa
nou testament a favor de l'altre fill,
Joan Casadessús de Borredà
(33). |
|
El
nomenament d'un hereu o d'una pubilla
comportava sempre el corresponent pagament
de la legítima als altres fills;
un exemple clar el tenim al mas de la
Llosada: Joan de la Llosada, fill de Pere
Guillem i d'Antònia, reconeix que
el seu germà Pere de la Llosada
li ha pagat 10 lliures per la legítima
paterna i materna l'any 1431; dos anys
després Clara de la Llosada, muller
de Miquel de Regulats, àlias Escaldafer,
sastre de Borredà, reconeix que
el seu germà li ha pagat 10 lliures
per la legítima paternal i maternal
sobre el mas de la Llosada, quantitat
que és equivalent al dot matrimonial
(34); tots renuncien de reclamar al seu
germà i hereu qualsevol altre dret.
A les comunitats rurals els vincles de
parentiu eren molt importants i moltes
vegades d’ells depenien moltes de
les accions que endegaven els pagesos
en el marc de la parròquia o contra
els senyors; aquests vincles de parentiu
jugaven un paper clau alhora de determinar
els nous matrimonis. A Borredà,
els nous matrimonis es fan, al segle XV,
entre famílies de posició
econòmica semblant i, de parròquies
veïnes, concretament, de Vilada,
la Quar, Sant Jaume de Frontanyà,
Alpens, Sovelles, Cosp i també
de Ripoll. Els matrimonis entre hereu
i pubilla són, moltes vegades,
autèntiques estratègies
dirigides a ampliar els patrimonis.
|
El
dot marca el preu de la dona i la posició
de la família, i li permet d'obtenir
una categoria respectable i sortir de
la solteria o de la marginació.
El 1433 Arnau de Torrent de la parròquia
de Sta. Maria de Borredà signava
àpoca a favor del seu sogre, Pere
de Terradelles de Sant Jaume de Frontanyà,
conforme havia rebut les 20 lliures barceloneses
del dot; el mateix any,
Guillem de Subirats de Sant Vicenç
de Palmerola pagava 30 florins d'or i
6 sous barcelonesos pel dot de la seva
filla Clara, casada amb Guillem del Soler
de Santa Magdalena de Gardilans (35).
Els dots més alts corresponen a
les famílies més riques,
generalment pageses, mentre que el món
de la menestralia i dels oficis, en general,
paga dots menors; però sempre trobem
excepcions, sobretot en aquelles masies
que passen dificultats econòmiques
o que tenen moltes filles per a dotar.
El 1427 Antoni Reixac, apotecari de Ripoll,
paga 30 lliures barceloneses pel dot de
la seva filla Caterina, casada amb Bernat
de la Serra, hostaler de Borredà
(36). Eufràsia de Borredà
Sobirà rebia del seu germà
Joan de Borredà Sobirà l'any
1428, com a legítima i dot, la
quantitat d'11 lliures i 11 sous i el
1433 Pere de Llosada, pagès de
Santa Maria de Borredà, paga 10
lliures de dot a la seva filla Clara,
casada amb Miquel de Regulats, àlias
Escaldafer, sastre de Borredà.
No sempre era fàcil de pagar els
dots de les filles, així ho demostra
el document de l'any 1486 en què
Jaume Coll de Borredà ha d'empenyorar
el mas del Coll per poder pagar el de
la seva filla (37). |
|
|
|
PROPOSTA
CULTURAL |
Rutes
culturals pel Berguedà |
|
AGENDA
D’ACTES DEL BERGUEDÀ
|
14-22 de
gener a La Molina: Campionat del món
Snowboards Fis
16 de gener a Gósol, Pastortets
20 de gener a Olvan: Festa de Sant Sebastià
21-23 de gener a Puig-Reig: La Corrida
3-6 de febrer a Cal Rosal: III Fira de la Tòfona
13 de feber a Bagà: Festa de l’arròs
20 de febrer a Borredà: Matança
del porc
|
|
FULL
LA POPA |
Havent-ho
demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi
inclourà una adreça electrònica per
a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del
full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector
de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha
una part de l’historia del poble.
L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar
és:
http://www.butlleti.net/popa10/popa10.htm
Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament. |
Apartaments
de can Pistola
Borredà
Per
a veure informació sobre els apartaments i
saber-ne
els preus, pulsi sobre la imatge del costat.
Per
a a saber la disponibilitat i fer una reserva, pulsi:

|
|
|
|
Vida
saludable |
VOL
REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?
Si vol rebre mensualment
i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres
persones el rebin, pot deixar-nos les dades:
|
|