BUTLLETÍ DE GENER

En primer lloc destacar que hem estat gaudint d’una part de l’hivern ben suau. Ens ha deixat celebrar bé les festes. No ens ha apretat gens amb el fred. Encara que ara ja tenim anunciat el retorn rigorós del fred.

Fa goig de veure els camps tombats, llaurats o fangats, amb color de terra. Preparant-los per a començar les plantacions primerenques. També és ben visible el verd dels camps sembrats amb blat que ja ha nascut. Encara no creixen gaire, esperen més bon temps.

Tot i això els dies es van allargant i aviat, així ho desitgem serem a la primavera, que és costum aquí que tardi.

Un altre aspecte positiu és referent a les comunicacions de veu. Iberbanda ha col·locat un repetidor nou a Borredà, i molts han pogut deixat l’anacrònic repetidor de Puigdon. Tot i que tenim dificultats en el capdal de pujada. També Vodafone ha instal·lat el seu repetidor, de moment per a mòbils. Ara al menys ens podrem desentendre de Movistar que ens tenia sense cobertura forçes cops. Aniria bé que Vodafone també pogués ofertar cobertura per a adls. Es va avançant.

Des de la plaça, agafarem el carrer Major i el carrer del Mur fins davant de l’església de Sant Esteve. Des d’aquí agafarem la Baixada del Pont de la Vila que ens portarà fins al pont homònim. Creuem el pont i continuem fins trobar el carrer asfaltat que seguirem, amunt, en direcció a la piscifactoria i seguint sempre el curs del riu per la seva banda dreta. De fet, aquest camí, avui asfaltat, és el camí conegut com La Vinya Vella Travessem un túnel i arribem a un trencall a mà esquerra que indica la font del Cabrit. Podem baixar-hi. Reprenem la ruta fins trobar un camí molt evident pocs metres més endavant, a mà esquerra, que agafarem, tot deixant el de la Vinya Vella que continua de recte per l’asfalt. Pont de la Vila - Bagà El camí va fent tombs, seguint les corbes de nivell, per anar mantenint l’alçada fins arribar a una pista que agafarem de recte fins arribar al monestir de Sant Llorenç. El monestir, restaurat recentment, és un dels conjunts arquitectònics més interessants del Berguedà. Es pot visitar de forma guiada tots els caps de setmana i festius d’11 a 14 hores. La ruta continua per l’antic camí que pujava al monestir on encara es poden veure restes d’un molí i d’un escairador de blat de moro amagats enmig de la malesa. Baixem fins a la carretera, travessem el Bastareny per sobre el pont i arribem al barri de Terradelles. Creuem el barri pel carrer principal per anar a trobar l’antic camí ral de Guardiola a Bagà que seguirem fins retornar a la vila de Bagà. Sant Llorenç La primera comunitat monàstica que hi va haver a l’indret conegut com a Sant Llorenç prop Bagà estava formada per eremites que van ocupar les coves i els abrics naturals del cingle. Molt a prop hi van edificar una petita església, datada pels historiadors cap als segles VI o VII, de la qual es conserven algunes restes. L’església que ha arribat als nostres dies, de tres naus, es va realitzar en diverses fases a partir del segle X, quan es van establir al lloc els monjos de l’ordre benedictí. Al segle XI es va construir un claustre, a l’entorn del qual es van organitzar les dependències monacals, com ara l’hospital, el refetor i la casa de l’abat, i també es van afegir les absidioles que encapçalaven per l’oest les naus laterals. Al segle XII es va bastir una tribuna a la meitat de ponent de la nau central del temple, l’espai sota la qual, després de rebaixar-ne el terra, va prendre l’aspecte de cripta.

El terratrèmol del 2 de febrer de 1428 va afectar greument les edificacions del monestir: per això,, al segle XVII, es va desmuntar el porxo sobre la qual s’havia construït el primitiu campanar i va desaparèixer la meitat oriental de l’església i la nau nord. En aquest mateix segle es va iniciar la restauració del conjunt, però l’església no en van recuperar el volum primitiu ni la riquesa espacial interior. La renovada església sorgida d’aquesta restauració, de la meitat d’altura que la primitiva, és la que es va conservar fins a finals del segle XX: A finals del segle passat, la Diputació de Barcelona va iniciar la darrera restauració que ha culminat enguany i que ha permès recuperar el volum inicial de l’església i la contemplació de l’espai interior tal i com estava en el segle XV, presidit per la tribuna-cripta de la nau central. Sant Llorenç prop Bagà Nucli històric de Bagà Podem complementar la ruta amb un recorregut per l’interessant centre històric de la vila de Bagà. Aquest centre històric té la particularitat que no va créixer de forma desordenada sinó que va ser fruit d’una planificació urbanística prèvia feta pel Galceran IV de Pinós a mitjan segle XIII a redós del Palau dels Pinós i que va ser emmurallat en tot el seu contorn. Per això, en l’actualitat, tot i que ja no es conserva la muralla, sí que es manté un centre històric format per un conjunt de carrers i places quadriculats, perfectament estructurat i amb diversos espais i edificis de notable interès: la plaça Porxada, la plaça del Forment o la Portella en són alguns exemples. Aquesta ruta es pot fer guiada, contractant els serveis de guiatge a l’oficina de turisme de Bagà o autoguiada a través d’uns fulletons que es lliuren des de la mateixa oficina.

BORREDÀ

Texte extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest texte, són a color i no formen part del llibre.

La situació al camp durant els s. XIV i XV) La situació econòmica negativa d'alguns pagesos els va portar a perdre ei mas, després a empenyoraments i vendes a carta de gràcia; així passà amb el mas la Pera de la parròquia de Sant Pere de Salselles que fou venut a carta de gràcia pel seu propietari, Pere de la Pera, 1 any 1433, a Umbert de Boatella, veí de Vic i propietari del mas Boatella, per tal de poder pagar el deute de 20 florins d'or (24). L'any 1496 el mas de la Pera era propietat de Miquel Massana de Borredà i el va vendre a carta de gràcia, pel preu de 15 lliures i 17 sous, a Antoni de Calderix de Borredà juntament amb el mas la Massana i el mas Llobet; Miquel Massana podrà recuperar els dits masos si després de 5 anys paga la dita quantitat (25). Joan de la Serra, de Santa Maria de Borredà, va comprar l'any 1453 el mas Cavarroques a Joan Coll, i el 1456 Pere de Coll d'Armadans de la parròquia de Vilada, veí de Berga, venia a Galceran, de la vila de Borredà, el mas de la Faia pel preu de 12 florins (26). Altres signes de la importància econòmica que assoliren les grans famílies pageses de Borredà són la compra d'animals de tir, mules i bous, durant el s.XV. Miquel de Campalans va comprar l'any 1444 una mula de 18 florins a Joan Janer de la Pobla de Lillet i 2 bous, un de pèl vermell i un altre de pèl blanc, a Andreu Salvans de Sant Esteve de Valldoriola pel preu de 20 florins. L'any 1454 era Francesc Capdevila qui comprava una mula de pèl roig per 16 florins a Pere de Serrallonga de Sant Martí de Biure; el 1488 Antoni de les Eres de Santa Magdalena de Gardilans comprava una mula de pèl roig pel preu de 13 florins (27). Els grans propietaris també posseïen els molins fariners; sempre reconeixen l'establiment i senyoria que el monestir de Ripoll o els barons de la Portella els havien fet. L'any 1426 Pere del Torrent de Rotgers venia a Pere Llobet —àlias Massana de Borredà— el molí de Gavalons, construït al peu de la riera de Merdançol, dins el terme de la parròquia de Borredà, pel preu de 27 sous barcelonins (28) La vida familiar a partir dels documents Els documents notarials permeten de conèixer la vida i els costums de la gent de Borredà dels segles XIV i XV. La vida era regida, encara, pel cicle agrícola, car el treball del camp ocupava la major part dels habitants de Borredà en aquestes centúries; com en els segles anteriors, la família era la cèl·lula econòmica primària, el marc natural de protecció i d'ajuda, on es plantegen els objectius bàsics d'assegurar les necessitats essencials, la supervivència i l'autoabastament. Els hereus, un cop casats, convivien amb llurs pares i avis, i moltes vegades, amb oncles i germans solters; també amb un jornaler, un mosso, una criada i, fins i tot, amb un esclau, en aquelles famílies que econòmicament podien mantenir-los. El sistema de transmissió dels béns es fa sempre mitjançant la institució de l'hereu que assegura la integritat del mas. La transmissió de la propietat es feia a través dels capítols matrimonials, del testament o de simple donació davant de notari. De tots aquests procediments en tenim exemples a Borredà. L'any 1487 es signaven capítols matrimonials entre Guillem Comelles de Sant Pere de Ripoll i Caterina Casadejús, filla de Bernat Casadejús, on s'especificava que Caterina rebia com a dot el Mas Casadejús de la parròquia de Sant Esteve de la Riba, 12 lliures sobre el mas Vilarrasa de Sant Jaume de Frontanyà i 6 lliures pel mas Casadessús de la parròquia de Sta. Maria de Borredà (29). El 1427 Constança de Puigcercós, hereva i propietària del Mas Puigcercós de Sant Esteve de Comià, casada en segon matrimoni amb Miquel de Sant Miquel de la parròquia de Sant Joan de Vilada. propietari del mas Sant Miquel de Vilada dóna i concedeix a la seva filla Margarida —filla del seu primer matrimoni amb Jaume Puigcercós— i als seus descendents, tot el Mas Puigcercós, amb totes les cases, casals, horts, vinyes, pastures, terres, camps, arbres, fonts, etc. La donació es fa amb les següent condicions: que la dita Margarida reconegui el senyoriu del monestir de Ripoll sobre el Mas Puigcercós, i que es comprometi a acollir, mantenir i pagar el dot a la seva germana Francesca. A canvi, Constança de Puigcercós i el seu marit es comprometen a què mai ningú del mas Sant Miquel no reclami res al mas i a la familia Puiigcercós (30). La presència d'una pubilla a Puigcercós provocà un fort desgavell econòmic en l'administració de la important propietat, segurament fonamentada per la presència de tutors que devien aprofitar-se de la situació. Margarida de Puigcercós i el seu marit, del qual no coneixem el nom, varen tenir un fill, Antoni, el qual conservà com a primer cognom el de Puigcercós; Antoni Puigcercós es va casar el 1487 amb Eulàlia Vila i en els capítols matrimonials es acordar que el sogre de l'hereu de Puigcercós, Salvador Vila, es faria càrrec de tots els seus deutes a canvi d'administrar durant 4 anys el mas Puigcercós. Durant aquest període de 4 anys Antoni Puigcercós i Eulàlia havien de viure a la casa de Salvador Vila, sota la seva obediència, i únicament tindrien dret a: ser alimentats, al llit amb la seva flassada, 1 parell de llençols, 1 dotzena d'estovalles i tovallons, 1 cobrepallís, 2 olles i 1 perol. També podrien administrar: 1 parell de bous, 2 mitgeres de for- 2 de forment i 2 mestall, 2 quintars de vi i la fusta del mas Puigcercós . Després d'aquest període Antoni Puigcercós recuperaria plenament els seus drets sobre el mas Puigcercós (31). Pere Vilardell de Santa Maria de la Quar donà l’any 1423 al seu fill Joan Vilardell de Sta. Maria de Borredà i a la seva muller Blanca, tot el Mas Vilardell de la Quar i totes les propietats que tenia a Borredà (32). També tenim notícies d'anul·lacions d'heretament l'any 1441; Bernat Casadessús anul·là el testament en què nomenava hereu universal de tots els seus béns al seu fill Pere Casadessús de la Riba i fa nou testament a favor de l'altre fill, Joan Casadessús de Borredà (33). El nomenament d'un hereu o d'una pubilla comportava sempre el corresponent pagament de la legítima als altres fills; un exemple clar el tenim al mas de la Llosada: Joan de la Llosada, fill de Pere Guillem i d'Antònia, reconeix que el seu germà Pere de la Llosada li ha pagat 10 lliures per la legítima paterna i materna l'any 1431; dos anys després Clara de la Llosada, muller de Miquel de Regulats, àlias Escaldafer, sastre de Borredà, reconeix que el seu germà li ha pagat 10 lliures per la legítima paternal i maternal sobre el mas de la Llosada, quantitat que és equivalent al dot matrimonial (34); tots renuncien de reclamar al seu germà i hereu qualsevol altre dret. A les comunitats rurals els vincles de parentiu eren molt importants i moltes vegades d’ells depenien moltes de les accions que endegaven els pagesos en el marc de la parròquia o contra els senyors; aquests vincles de parentiu jugaven un paper clau alhora de determinar els nous matrimonis. A Borredà, els nous matrimonis es fan, al segle XV, entre famílies de posició econòmica semblant i, de parròquies veïnes, concretament, de Vilada, la Quar, Sant Jaume de Frontanyà, Alpens, Sovelles, Cosp i també de Ripoll. Els matrimonis entre hereu i pubilla són, moltes vegades, autèntiques estratègies dirigides a ampliar els patrimonis. El dot marca el preu de la dona i la posició de la família, i li permet d'obtenir una categoria respectable i sortir de la solteria o de la marginació. El 1433 Arnau de Torrent de la parròquia de Sta. Maria de Borredà signava àpoca a favor del seu sogre, Pere de Terradelles de Sant Jaume de Frontanyà, conforme havia rebut les 20 lliures barceloneses del dot; el mateix any, Guillem de Subirats de Sant Vicenç de Palmerola pagava 30 florins d'or i 6 sous barcelonesos pel dot de la seva filla Clara, casada amb Guillem del Soler de Santa Magdalena de Gardilans (35). Els dots més alts corresponen a les famílies més riques, generalment pageses, mentre que el món de la menestralia i dels oficis, en general, paga dots menors; però sempre trobem excepcions, sobretot en aquelles masies que passen dificultats econòmiques o que tenen moltes filles per a dotar. El 1427 Antoni Reixac, apotecari de Ripoll, paga 30 lliures barceloneses pel dot de la seva filla Caterina, casada amb Bernat de la Serra, hostaler de Borredà (36). Eufràsia de Borredà Sobirà rebia del seu germà Joan de Borredà Sobirà l'any 1428, com a legítima i dot, la quantitat d'11 lliures i 11 sous i el 1433 Pere de Llosada, pagès de Santa Maria de Borredà, paga 10 lliures de dot a la seva filla Clara, casada amb Miquel de Regulats, àlias Escaldafer, sastre de Borredà. No sempre era fàcil de pagar els dots de les filles, així ho demostra el document de l'any 1486 en què Jaume Coll de Borredà ha d'empenyorar el mas del Coll per poder pagar el de la seva filla (37).

PROPOSTA CULTURAL Rutes culturals pel Berguedà

AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

14-22 de gener a La Molina: Campionat del món Snowboards Fis 16 de gener a Gósol, Pastortets 20 de gener a Olvan: Festa de Sant Sebastià 21-23 de gener a Puig-Reig: La Corrida 3-6 de febrer a Cal Rosal: III Fira de la Tòfona 13 de feber a Bagà: Festa de l’arròs 20 de febrer a Borredà: Matança del porc

FULL LA POPA

Havent-ho demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble. L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar és: http://www.butlleti.net/popa10/popa10.htm Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament.

BUTLLETINS Juliol 2007 Agost 2007 Setembre 2007 Octubre 2007 Novembre 2007 Desembre 2007 Nadal 2007 Gener 2008 Febrer 2008 Març 2008 Maig 2008 Agost 2008 Setempre 2008 Octubre 2008 Novembre 2008 Desembre 2008 Febrer 2009 Març 2009 Abril 2009 Maig 2009 Juliol 2009 Agost 2009 Octubre 2009 Desembre 2009 Gener 2010 Febrer 2010 Març 2010 Abril 2010 Maig 2010 Juliol 2010 Agost 2010 Octubre 2010 Novembre 2010 Desembre 2010 Gener 2011 Febrer 2011 Març 2011 Abril 2011 Maig 2011 Juny 2011 MÉS... ENLLAÇOS AJUNTAMENT DE BORREDÀ BORREDÀ TURISME METEOROLOGIA APARTAMENTS RURALS DE BORREDÀ (.com) CAN PISTOLA.COM CROMA 5 TURISME ALT BERGUEDÀ MAPES DE CARRETERES FLECA FREIXA RENFE SALUD-NUTRICIÓ ACTIVITATS BERGUEDÀ QUADS D'OLVAN

Apartaments de can Pistola Borredà Per a veure informació sobre els apartaments i saber-ne els preus, pulsi sobre la imatge del costat. Per a a saber la disponibilitat i fer una reserva, pulsi: