| |
| |
|
BUTLLETÍ |
N.42
- Juliol 11 |
|
|
|
Adéu
Romuald Freixa |
Home de bé, bon professional, bon ciutadà,
bon company.
Ens ha deixat el forner de Borredà, l’amic,
el company, el que acudia on se’l demanava,
ajudava a tothom que podia.
Va col·laborar, un temps, com a tinent d’alcalde
a l’ajuntament de Borredà.
En Romuald va ser un dels promotors d’aquest
Butlletí, a ell també li devem el
ser i la manera de ser. Per la nostra part li reconeixem
i agraïm tot els que ens ha donat i ens ha
aportat. El nostre butlletí i des d’ara
a la capçalera hi constarà: Romuald
Freixa, cofundador d’aquest Butlletí.
Gràcies Romuald.
També gràcies per a moltes d’altres
coses que has fet, has col·laborat i has
ajudat.
Un record a la seva germana Maria.
Jaume.
|
|
EXCURSIONISME |
| RUTES
DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ |
| DE
SALDES A GRESOLET · 12 Quilometres ·
4 hores ·
Altitud 1277 mts. |
Saldes
té dos atractius de primer ordre: el Pedraforca
i Gresolet. Aquesta ruta us permetrà veure
diferents perspectives de tots dos. L’anada
es fa pel camí de la Costa, l’antic
camí que unia Gresolet i Saldes, de gran
bellesa. La tornada baixa per la carretera de Gresolet
fins a cal Bessó. Abans de començar
aquesta ruta i les altres de Saldes proposades en
aquesta sèrie, us recomanem consultar el
llibre citat en la bibliografia que trobareu a les
oficines de turisme de la zona. |
|
La ruta s’inicia
a la plaça Pedraforca de Saldes. Cal que
aneu en direcció a l’església,
la deixeu a mà esquerra i continueu avall
fins a trobar el camí de la Canalassa on
veureu el cartell d’inici.
Si seguiu les marques verdes i blanques arribareu
al castell de Saldes en el qual recentment s’han
portat a terme treballs de consolidació i
estudi de les parts més ben conservades.
L’element més espectacular és
la base d’una torre, amb unes grans espitlleres
i una sala amb volta de pedra apuntada. Cronològicament,
cal situar-la entre els segles XI i XII amb reformes
del XIX o XV. L’església del castell,
dedicada a Santa Maria, és un petit edifici
d’una sola nau rectangular amb un absis a
la part de llevant; no cal observar-la amb gaire
atenció per adonar-se que ha patit molt en
la seva dilatada història: l’absis
deformat i l’espadanya descentrada són
testimonis de reformes que tenen el seu origen en
els cataclismes de la història.
Quan abandoneu el castell, baixareu fins a una petita
vall que havia estat conreada fins no fa gaires
anys. Són remarcables les feixes que limiten
els camps: tones de roques que durant generacions
es van anar apartant per netejar la terra de conreu.
El camí passa per un laberint en què
cal estar atent per no perdre els senyals.
 Gresolet |
Seguireu
pujant fins a trobar la casa de la Costa, típica
casa de pagès de muntanya amb els seus annexos
al voltant; Tres plantes: les quadres a la planta
baixa; la cuina, el forn, la sala i les habitacions
al primer pis, i el graner a les golfes. Al costat
de la casa hi ha la pallissa amb l’era al
seu davant. Al costat d’aquests elements,
en una raconada, hi ha una petita font recentment
arranjada. Aquesta casa presenta la tipologia bàsica
que es popularitzà a partir del segle XVI
a la muntanya.
El camí continua cap a Gresolet una mica
enlairat respecte de la casa. Observeu les altes
i allargassades parets de pedra seca que adaptaven
els grans pendents de la muntanya per fer-los aptes
per al conreu.
A partir del punt anomenat el Forat del Llop, el
camí entra a l’indret més feréstec,
passa per sota el mirador del Pedraforca i continua
flanquejant les torrenteres que solquen el vessant
nord del Pedraforca. |
Les panoràmiques
que ofereixen els petits miradors que es troben
al creuar les carenes són impressionants.
El camí acaba a la pista que, per l’esquerra,
us portarà al santuari de Gresolet, un dels
indrets més emblemàtics de la comarca;
enlairat respecte de la vall, té al davant
el gran bosc de Gresolet, on hi ha l’avetosa
més gran del Berguedà, en el seu límit
superior la corona calcària que forma el
vessant nord del Pedraforca. L’indret és
documentat des del segle XIII tot i que de l’estructura
romànica original de l’església
no en queda res, a conseqüència de les
reformes que cíclicament s’han fet
en aquest indret.
Per retornar
cap a Saldes haureu de seguir la pista fins a la
cruïlla de cal Bessó (SL 9). Tot i que
és pista i que a l’estiu és
bastant transitada, tindreu l’aigua de la
riera de Gresolet per companya. La riera i les vistes
són suficients per compensar les molèsties
que pugui causar el tràfic rodat. El camí
va passant per diverses cases: Anorra, cal Pistraus
i cal Camp d’en Jou a l’esquerra, i
el Casalot a la dreta. Mireu les feixes que hi ha
a la costa de darrere les cases: tanta feina per
tan poc rendiment!
 Refugi
de Gresolet |
Abans d’arribar a cal Ferrer
la ruta trenca cap a la dreta, inicialment per una
pista oberta de nou que enterra el camí original,
fins passada la casa de cal Bessó que es
veu a sota. Després de passar la pista, la
verdor del torrent de cal Bessó i una forta
pujada us retornaran novament a Saldes.
 Vista
de Gresolet |
|
|
BORREDÀ
|
| Texte
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen
algunes fotografies incorporades a aquest texte, són
a color i no formen part del llibre. |
| El
domini dels senyors i la diferenciació de la
pagesia |
A
Borredà hi ha una clara tendència
a augmentar el nombre d'arrendaments en forma de
parceria i en metàl•lic fets pels grans
pagesos enfront dels establiments a cens fix, menys
gravosos per als masovers i per als parcers; aquests
últims suporten una pressió econòmica
més forta que no pas els mateixos propietaris,
els quals, amb els censos i les primícies
que estan obligats a pagar als seus senyors directes,
sobretot al monestir de Ripoll, milloren les propietats
amb l'augment de les terres conreables i poden gaudir
d'un nivell de vida material força elevat. |
Font i abeurador
|
Seran
aquests pagesos benestants, batlles per Ripoll,
que cobraran els censos, delmes i primícies
als altres pagesos, els encarregats de fer pagar
els deutes entre pagesos o menestrals: «Vuy
que tenim XI del mes de Janer de 10 anys 1558 lo
onorable baile de la parroquia de Santa Maria de
Borrada a emparat alguna quantitat de fil de las
mans de Bartomeu Tiratemplas alias lladerme lo qual
fil es de serra de la peroquia de Sant Joan de Vilada
astansia de Serra y a so es per alguna roba que
,li deu y que dit fil astiga enparat fins que li
aga feta lo deute del que li deu pena de deu lliures
moneda barcelonesa»; els que faran complir
les ordres de pagaments de censos corresponents
a altres batllies: «A 26 del mes dabril
de 1558 el batlle a donat 5 dies anan Serra aistancia
den Salavador Sanet Miquel, balla de de Cas tel
per tot lo que li sia degut per los sensos»;
els que notificaran a la gent de Borredà
les crides del baró de la Portella: el mes
d'agost de 1558 es va fer la crida per anunciar
que el baró de la Portella «a veñudas
las erbas del terme de Cap de la Vila de borrada
astancia de Salvador Sant Miquel procurador i llevador
de les rendes del Seller de Ripoll y de Cap de vila
se te per venut y reconegut» (16). |
 La
Llosada |
|
Cal
recordar, una vegada més, que la jurisdicció
criminal era del baró de la Portella; els
representants de la baronia no eren pagesos, sinó
petits nobles o arrendadors foranis que exerciren,
en nom dels successors dels Portella, l'alta justícia,
però que es presentaven a Borredà
acompanyats de testimonis que eren grans pagesos
de la baronia. L'any 1503 el procurador de la baronia
de la Portella, Joan de Foix, va imposar a Miquel
Massana, àlies Llobet, de Borredà,
la pena de 35 lliures perquè anava a llocs
sospitosos amb la noia Margarida de la Serra, filla
de Joan de la Serra de Cavarroques; igualment hagué
de jurar que no repetiria més aquesta actuació.
El mateix dia s'imposà a Bartomeu Traver
de Borredà la pena de 35 lliures, i l'expulsió
de les terres de la baronia de la Portella, de les
quals haurà de marxar abans de setze dies
i amb tots els seus béns (17).
L'augment dels establiments, provocat, en part,
per l'increment de població i la subsegüent
demanada de terres, no produeix una fragmentació
de les grans propietats sinó que, ans al
contrari, permet d'ampliar-les i millorar-les; més
endavant, en ple s. XVIII podrem tornar-ne a parlar
i confirmar aquestes afirmacions. |
La
consolidació de la masia a Borredà
és confirmada als capítols matrimonials
i als testaments d'aquests segles. Als hereus se'ls
confirma la possessió del mas i se'ls casa
amb noies de cases importants que aporten dots considerables.
Els altres fills i filles reben la legítima
o el dot i s'allunyen de la llar familiar per a
passar a formar part, normalment, d'un estament
social inferior.
Pot fer-ho més entenedor aportem l'exemple
dels Cirera de Rotgers: l'any 1654 Benet Cirera,
l'hereu, signava capítols matrimonials amb
Maria Campalans la qual aportava com a dot 400 lliures
i la seva roba: set anys després, la seva
germana Àngela es casava amb l'hereu de Campalans
i aleshores el dot pagat pels Cirera era de 975
lliures, car la noia de cal Cirera passava a ser
la mestressa d'una de les cases més riques
de Borredà. L'altre germà, Joan, es
va casar el 1660 amb Margarida Planes de Sant Jaume
de Frontanyà, que aportava com a dot, únicament,
70 lliures. Evidentment Joan Cirera no era l’hereu,
i per aquest motiu no podia aspirar a un bon matrimoni
com la seva germana Àngela; va abandonar
el mas de Cirera i, instal·lat a Borredà,
va aprendre l'ofici de paraire. Un altre cas de
la mateixa família és el d'una tia
de l'hereu de Cirera que en casar-se l'any 1652
amb Antoni Millat —un francés vidu
que procedia de la parròquia de Sta. Cecília
de Garrius, bisbat d'Elna— va rebre un dot
de 20 lliures. Evidentment aquesta tia emparentava
la família Cirera amb un home de condició
social inferior, un fiancés que, arribat
a Borredà, devia treballar com a mosso o
com a menestral al nucli urbà (18). |
 Masia
de Puigcercós |
|
Els
immigrants francesos, que van començar
a instal·lar-se majoritàriament
a Catalunya entre 1540 i 1650, es varen
sentir atrets per les possibilitats de treball
que oferia la Catalunya d'aquests segles
i per les semblances culturals i religioses;
fugien de la saturació demogràfica
del Pirineu francès, de la manca
de treball, i de les guerres de religió
entre catòlics i protestants. Aquests
gavatxos i gascons van treballar en les
feines més dures, en les condicions
més difícils, i van suportar
els recels i la discriminació dels
catalans. Sens dubte varen ésser
indispensables per l'economia catalana d'aquest
període; molts es van casar amb dones
catalanes, fins al punt que, a la segona
meitat del s. XVI, la cinquena part dels
homes de Catalunya havia nascut a França
(19). La presència de francesos i
gascons fou força important a Borredà;
en els últims anys del s. XVI i els
primers del XVII trobem rectors que provenen
de l'altre costat dels Pirineus: Joan Morat,
del 26 de juliol de 1590 al juny de 1593;
Bernat Canet, del 2 de juny de 1594; Antoni
Verdolac, del 13 d'octubre de 1615 al 1618,
i també durant tot l'any 1630 (20). |
|
 Can
Camprubí. |
|
A
partir de 1620 la seva presència va començar
a minvar al mateix temps que les autoritats i la
pròpia gent començaren a recelar-ne
clarament, assimilant-los amb bandolers, luterans
i blasfems —foren perseguits fortament per
la Inquisició—, i amb usurpadors de
la poca feina que hi havia (21); aquests elements
podrien explicar les petites quantitats que reben
en concepte de dots.
Els
dots matrimonials reflecteixen molt bé aquestes
diferències entre els pagesos; els benestants
del s. XVI paguen dots entre 100-300 lliures, mentre
que els masovers, parcers, etc. paguen de 15 a 25
lliures. Al segle XVII les quantitats augmenten
en els dos grups: els primers paguen quantitats
entre 100 i 1000 lliures, mentre que en el grup
més deprimit el dot oscil·la entre
20 i 60 lliures (22). En aquests dos segles, quan
el marit és un francès, els dots són
molt baixos, encara que la noia sigui d'una casa
benestant. |
|
PROPOSTA
CULTURAL |
Rutes
culturals pel Berguedà |
|
|
Els Vídeos del Berguedà
A aquest nou espai anirem col·locant vídeos
de llocs, actes i festes del Berguedà, o
bé vistos des del Berguedà per gent del
Berguedà.
Fotogaleria
amb àudio realitzada per al reportatge de la publicació
digital Turistasxnaturaleza. Màster en periodisme
i comunicació digital. Juny de 2010
Fotografies per Montse Pallarès.
|
AGENDA
D’ACTES DEL BERGUEDÀ
3 de juliol
a VILADA: Caminada popular
3 de juliol a SANT JULIÀ DE CERDANYOLA: Pedalada
popular La Catllaràs
5-14 de juliol a BERGA: Universitat Catalana d’Estiu
de la Natura
8-9 de juliol a SALDES: Trobada d’Acordionistes
8-17 de juliol a BAGÀ: Festes de la Baronia
de Pinós
9 de juliol a BAGÀ: Rescat de les 100 Donzelles
9 de juliol a PUIG-REIG: “Puig-reig, l’herència
de Guillem de Berguedà als Templers”
9-10 de juliol al GUIXARÓ: Festa de sant
Cristòfol
9-10 de juliol a VILADIMIU VELL: Festa Major
10 de juliol a AVIÀ: Festa del Segar i
el Batre
17 de juliol a GÓSOL: Caminada popular
Vall de Gósol
23-25 de juliol a SANT JAUME DE FRONTANYÀ: Festa
Major
|
|
|
FULL
LA POPA |
Havent-ho
demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi
inclourà una adreça electrònica
per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar
del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols,
rector de Borredà, des de l’any 1979
al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.
L’adreça de l’arxiu per a poder-ho
baixar és:
http://www.butlleti.net/popa16/popa16.htm
Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament. |
|
Apartaments
de can Pistola
Borredà
Per
a veure informació sobre els apartaments
i saber-ne
els preus, pulsi sobre la imatge del costat.
Per a a saber la disponibilitat i fer una reserva,
pulsi:
|
|
|
VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?
Si vol rebre
mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí,
o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les
dades:
|
|
|
|
Subscrigui's
gratuïtament al butlletí >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
