butlleti.netSubscrigui's gratuïtament al butlletí >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's
 
 
butlleti.net
BUTLLETÍ
N.42 - Juliol 11
butlleti.net
Adéu Romuald Freixa

Home de bé, bon professional, bon ciutadà, bon company.

Ens ha deixat el forner de Borredà, l’amic, el company, el que acudia on se’l demanava, ajudava a tothom que podia.

Va col·laborar, un temps, com a tinent d’alcalde a l’ajuntament de Borredà.

En Romuald va ser un dels promotors d’aquest Butlletí, a ell també li devem el ser i la manera de ser. Per la nostra part li reconeixem i agraïm tot els que ens ha donat i ens ha aportat. El nostre butlletí i des d’ara a la capçalera hi constarà: Romuald Freixa, cofundador d’aquest Butlletí. Gràcies Romuald.

També gràcies per a moltes d’altres coses que has fet, has col·laborat i has ajudat.

Un record a la seva germana Maria.

Jaume.

EXCURSIONISME
RUTES DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
DE SALDES A GRESOLET · 12 Quilometres · 4 hores · Altitud 1277 mts.
Saldes té dos atractius de primer ordre: el Pedraforca i Gresolet. Aquesta ruta us permetrà veure diferents perspectives de tots dos. L’anada es fa pel camí de la Costa, l’antic camí que unia Gresolet i Saldes, de gran bellesa. La tornada baixa per la carretera de Gresolet fins a cal Bessó. Abans de començar aquesta ruta i les altres de Saldes proposades en aquesta sèrie, us recomanem consultar el llibre citat en la bibliografia que trobareu a les oficines de turisme de la zona.
butlleti.net
La ruta s’inicia a la plaça Pedraforca de Saldes. Cal que aneu en direcció a l’església, la deixeu a mà esquerra i continueu avall fins a trobar el camí de la Canalassa on veureu el cartell d’inici.
Si seguiu les marques verdes i blanques arribareu al castell de Saldes en el qual recentment s’han portat a terme treballs de consolidació i estudi de les parts més ben conservades. L’element més espectacular és la base d’una torre, amb unes grans espitlleres i una sala amb volta de pedra apuntada. Cronològicament, cal situar-la entre els segles XI i XII amb reformes del XIX o XV. L’església del castell, dedicada a Santa Maria, és un petit edifici d’una sola nau rectangular amb un absis a la part de llevant; no cal observar-la amb gaire atenció per adonar-se que ha patit molt en la seva dilatada història: l’absis deformat i l’espadanya descentrada són testimonis de reformes que tenen el seu origen en els cataclismes de la història.
Quan abandoneu el castell, baixareu fins a una petita vall que havia estat conreada fins no fa gaires anys. Són remarcables les feixes que limiten els camps: tones de roques que durant generacions es van anar apartant per netejar la terra de conreu. El camí passa per un laberint en què cal estar atent per no perdre els senyals.

butlleti.netGresolet

Seguireu pujant fins a trobar la casa de la Costa, típica casa de pagès de muntanya amb els seus annexos al voltant; Tres plantes: les quadres a la planta baixa; la cuina, el forn, la sala i les habitacions al primer pis, i el graner a les golfes. Al costat de la casa hi ha la pallissa amb l’era al seu davant. Al costat d’aquests elements, en una raconada, hi ha una petita font recentment arranjada. Aquesta casa presenta la tipologia bàsica que es popularitzà a partir del segle XVI a la muntanya.
El camí continua cap a Gresolet una mica enlairat respecte de la casa. Observeu les altes i allargassades parets de pedra seca que adaptaven els grans pendents de la muntanya per fer-los aptes per al conreu.
A partir del punt anomenat el Forat del Llop, el camí entra a l’indret més feréstec, passa per sota el mirador del Pedraforca i continua flanquejant les torrenteres que solquen el vessant nord del Pedraforca.
Les panoràmiques que ofereixen els petits miradors que es troben al creuar les carenes són impressionants.
El camí acaba a la pista que, per l’esquerra, us portarà al santuari de Gresolet, un dels indrets més emblemàtics de la comarca; enlairat respecte de la vall, té al davant el gran bosc de Gresolet, on hi ha l’avetosa més gran del Berguedà, en el seu límit superior la corona calcària que forma el vessant nord del Pedraforca. L’indret és documentat des del segle XIII tot i que de l’estructura romànica original de l’església no en queda res, a conseqüència de les reformes que cíclicament s’han fet en aquest indret.

Per retornar cap a Saldes haureu de seguir la pista fins a la cruïlla de cal Bessó (SL 9). Tot i que és pista i que a l’estiu és bastant transitada, tindreu l’aigua de la riera de Gresolet per companya. La riera i les vistes són suficients per compensar les molèsties que pugui causar el tràfic rodat. El camí va passant per diverses cases: Anorra, cal Pistraus i cal Camp d’en Jou a l’esquerra, i el Casalot a la dreta. Mireu les feixes que hi ha a la costa de darrere les cases: tanta feina per tan poc rendiment!


butlleti.netRefugi de Gresolet

Abans d’arribar a cal Ferrer la ruta trenca cap a la dreta, inicialment per una pista oberta de nou que enterra el camí original, fins passada la casa de cal Bessó que es veu a sota. Després de passar la pista, la verdor del torrent de cal Bessó i una forta pujada us retornaran novament a Saldes.


butlleti.netVista de Gresolet

BORREDÀ
Texte extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest texte, són a color i no formen part del llibre.
El domini dels senyors i la diferenciació de la pagesia
A Borredà hi ha una clara tendència a augmentar el nombre d'arrendaments en forma de parceria i en metàl•lic fets pels grans pagesos enfront dels establiments a cens fix, menys gravosos per als masovers i per als parcers; aquests últims suporten una pressió econòmica més forta que no pas els mateixos propietaris, els quals, amb els censos i les primícies que estan obligats a pagar als seus senyors directes, sobretot al monestir de Ripoll, milloren les propietats amb l'augment de les terres conreables i poden gaudir d'un nivell de vida material força elevat.

butlleti.net
Font i abeurador


Seran aquests pagesos benestants, batlles per Ripoll, que cobraran els censos, delmes i primícies als altres pagesos, els encarregats de fer pagar els deutes entre pagesos o menestrals: «Vuy que tenim XI del mes de Janer de 10 anys 1558 lo onorable baile de la parroquia de Santa Maria de Borrada a emparat alguna quantitat de fil de las mans de Bartomeu Tiratemplas alias lladerme lo qual fil es de serra de la peroquia de Sant Joan de Vilada astansia de Serra y a so es per alguna roba que ,li deu y que dit fil astiga enparat fins que li aga feta lo deute del que li deu pena de deu lliures moneda barcelonesa»; els que faran complir les ordres de pagaments de censos corresponents a altres batllies: «A 26 del mes dabril de 1558 el batlle a donat 5 dies anan Serra aistancia den Salavador Sanet Miquel, balla de de Cas tel per tot lo que li sia degut per los sensos»; els que notificaran a la gent de Borredà les crides del baró de la Portella: el mes d'agost de 1558 es va fer la crida per anunciar que el baró de la Portella «a veñudas las erbas del terme de Cap de la Vila de borrada astancia de Salvador Sant Miquel procurador i llevador de les rendes del Seller de Ripoll y de Cap de vila se te per venut y reconegut» (16).
butlleti.netLa Llosada
Cal recordar, una vegada més, que la jurisdicció criminal era del baró de la Portella; els representants de la baronia no eren pagesos, sinó petits nobles o arrendadors foranis que exerciren, en nom dels successors dels Portella, l'alta justícia, però que es presentaven a Borredà acompanyats de testimonis que eren grans pagesos de la baronia. L'any 1503 el procurador de la baronia de la Portella, Joan de Foix, va imposar a Miquel Massana, àlies Llobet, de Borredà, la pena de 35 lliures perquè anava a llocs sospitosos amb la noia Margarida de la Serra, filla de Joan de la Serra de Cavarroques; igualment hagué de jurar que no repetiria més aquesta actuació. El mateix dia s'imposà a Bartomeu Traver de Borredà la pena de 35 lliures, i l'expulsió de les terres de la baronia de la Portella, de les quals haurà de marxar abans de setze dies i amb tots els seus béns (17).
L'augment dels establiments, provocat, en part, per l'increment de població i la subsegüent demanada de terres, no produeix una fragmentació de les grans propietats sinó que, ans al contrari, permet d'ampliar-les i millorar-les; més endavant, en ple s. XVIII podrem tornar-ne a parlar i confirmar aquestes afirmacions.
La consolidació de la masia a Borredà és confirmada als capítols matrimonials i als testaments d'aquests segles. Als hereus se'ls confirma la possessió del mas i se'ls casa amb noies de cases importants que aporten dots considerables. Els altres fills i filles reben la legítima o el dot i s'allunyen de la llar familiar per a passar a formar part, normalment, d'un estament social inferior.
Pot fer-ho més entenedor aportem l'exemple dels Cirera de Rotgers: l'any 1654 Benet Cirera, l'hereu, signava capítols matrimonials amb Maria Campalans la qual aportava com a dot 400 lliures i la seva roba: set anys després, la seva germana Àngela es casava amb l'hereu de Campalans i aleshores el dot pagat pels Cirera era de 975 lliures, car la noia de cal Cirera passava a ser la mestressa d'una de les cases més riques de Borredà. L'altre germà, Joan, es va casar el 1660 amb Margarida Planes de Sant Jaume de Frontanyà, que aportava com a dot, únicament, 70 lliures. Evidentment Joan Cirera no era l’hereu, i per aquest motiu no podia aspirar a un bon matrimoni com la seva germana Àngela; va abandonar el mas de Cirera i, instal·lat a Borredà, va aprendre l'ofici de paraire. Un altre cas de la mateixa família és el d'una tia de l'hereu de Cirera que en casar-se l'any 1652 amb Antoni Millat —un francés vidu que procedia de la parròquia de Sta. Cecília de Garrius, bisbat d'Elna— va rebre un dot de 20 lliures. Evidentment aquesta tia emparentava la família Cirera amb un home de condició social inferior, un fiancés que, arribat a Borredà, devia treballar com a mosso o com a menestral al nucli urbà (18).
butlleti.netMasia de Puigcercós
Els immigrants francesos, que van començar a instal·lar-se majoritàriament a Catalunya entre 1540 i 1650, es varen sentir atrets per les possibilitats de treball que oferia la Catalunya d'aquests segles i per les semblances culturals i religioses; fugien de la saturació demogràfica del Pirineu francès, de la manca de treball, i de les guerres de religió entre catòlics i protestants. Aquests gavatxos i gascons van treballar en les feines més dures, en les condicions més difícils, i van suportar els recels i la discriminació dels catalans. Sens dubte varen ésser indispensables per l'economia catalana d'aquest període; molts es van casar amb dones catalanes, fins al punt que, a la segona meitat del s. XVI, la cinquena part dels homes de Catalunya havia nascut a França (19). La presència de francesos i gascons fou força important a Borredà; en els últims anys del s. XVI i els primers del XVII trobem rectors que provenen de l'altre costat dels Pirineus: Joan Morat, del 26 de juliol de 1590 al juny de 1593; Bernat Canet, del 2 de juny de 1594; Antoni Verdolac, del 13 d'octubre de 1615 al 1618, i també durant tot l'any 1630 (20).
butlleti.netCan Camprubí.
A partir de 1620 la seva presència va començar a minvar al mateix temps que les autoritats i la pròpia gent començaren a recelar-ne clarament, assimilant-los amb bandolers, luterans i blasfems —foren perseguits fortament per la Inquisició—, i amb usurpadors de la poca feina que hi havia (21); aquests elements podrien explicar les petites quantitats que reben en concepte de dots.
Els dots matrimonials reflecteixen molt bé aquestes diferències entre els pagesos; els benestants del s. XVI paguen dots entre 100-300 lliures, mentre que els masovers, parcers, etc. paguen de 15 a 25 lliures. Al segle XVII les quantitats augmenten en els dos grups: els primers paguen quantitats entre 100 i 1000 lliures, mentre que en el grup més deprimit el dot oscil·la entre 20 i 60 lliures (22). En aquests dos segles, quan el marit és un francès, els dots són molt baixos, encara que la noia sigui d'una casa benestant.
PROPOSTA CULTURAL
Rutes culturals pel Berguedà
butlleti.net

Els Vídeos del Berguedà

A aquest nou espai anirem col·locant vídeos de llocs, actes i festes del Berguedà, o
bé vistos des del Berguedà per gent del Berguedà.

Fotogaleria amb àudio realitzada per al reportatge de la publicació digital Turistasxnaturaleza. Màster en periodisme i comunicació digital. Juny de 2010
Fotografies per Montse Pallarès.

butlleti.net

Informació enviada per en Lluís Lleida, de Borredà:

http://experiencia4000.com/

AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

3 de juliol a VILADA: Caminada popular
3 de juliol a SANT JULIÀ DE CERDANYOLA: Pedalada popular La Catllaràs
5-14 de juliol a BERGA: Universitat Catalana d’Estiu de la Natura
8-9 de juliol a SALDES: Trobada d’Acordionistes
8-17 de juliol a BAGÀ: Festes de la Baronia de Pinós
9 de juliol a BAGÀ: Rescat de les 100 Donzelles
9 de juliol a PUIG-REIG: “Puig-reig, l’herència de Guillem de Berguedà als Templers”
9-10 de juliol al GUIXARÓ: Festa de sant Cristòfol
9-10 de juliol a VILADIMIU VELL: Festa Major
10 de juliol a AVIÀ: Festa del Segar i el Batre
17 de juliol a GÓSOL: Caminada popular Vall de Gósol
23-25 de juliol a SANT JAUME DE FRONTANYÀ: Festa Major

butlleti.net
butlleti.net

butlleti.net


FULL LA POPA
Havent-ho demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.

L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar és:

http://www.butlleti.net/popa16/popa16.htm

Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament.


 


Apartaments de can Pistola
Borredà
Per a veure informació sobre els apartaments i saber-ne
els preus, pulsi sobre la imatge del costat.
Per a a saber la disponibilitat i fer una reserva, pulsi:

butlleti.net

butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net


VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's

butlleti.net

www.servicont.com  

butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net

 

 
Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve