|
|
BUTLLETÍ
DE MAIG |
La
primavera va avançant. Els camps han fet un canvi
total. Tot és verd clapejat amb els colors de diferentes
flors. Les pluges són abundoses, el que ajuda a la
frondositat dels camps, dels prats i dels boscos.
A l'hort també es fa sentir la primavera.
Ja es cullen les primeres faves i pèsols. Les cebes
i els alls també es cullen tendres. Tenim enciams,
els primerencs, i la famosa ceba de Borredà.
Tot ha enfilat cap al bon temps. Enrere deixem
el fred hivern i els dies calmosos i tristos, Els carrers
es tornen a omplir-se amb les veus dels nens.
Ens acostem a les festes de la Patum de Berga,
on tots els berguedans fem, hem fet i farem li farem costat.
|
|
EXCURSIONISME |
| RUTES
DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ |
| LA
GALLINA PELADA PR-C 79 · 11 Quilometres · 4 hores
·
Altitud 2317 mts. |
La
serra d’Ensija és un mirador extraordinari de l’Alt
Berguedà. Des del seu cim culminant, la Gallina Pelada,
altrament anomenat Cap Llitzet, podreu gaudir de vistes espectaculars
cap al massís del Pedraforca i de la serra del Cadí
cap al vessant nord i dels Rasos de Peguera i el port del Compte
cap al vessant sud. En aquesta ocasió us proposem fer l’ascensió
a aquesta terra pel seu vessant nord. |
|
La ruta s’inicia
a la pista del coll de la Trapa cap a Vallcebre, aproximadament
a un quilòmetre més amunt de la Pleta de la Vila,
just en el punt on hi ha la cruïlla de la Font Freda, a
mà dreta. Cal deixar el cotxe a l’aparcament des
d’on s’accedeix a aquesta font i començar
a caminar.
Seguiu per la pista que veníeu durant poc menys d’un
quilòmetre. En aquest punt travessareu el torrent de
les Llobateres i, just després de travessar-lo, caldrà
trencar a la dreta per agafar una pista de desembosc que segueix
aquest torrent per la banda esquerra Abans d’entrar a
la pista trobareu un cartell de la ruta minera que diu: “La
gallina pelada pel torrent de les Llobateres” La pista
es va estrenyent a mida que avanceu i us durà al mig
del torrent que anireu creuant a banda i banda a mesura que
pugeu. Normalment aquest torrent està sec, per tant,
no hi ha cap inconvenient en passar pel mig. En cas que baixi
aigua sempre es pot esquivar passant per les vores, per on es
dibuixa un corriol més fressat.
Arribareu a un punt
on trobareu una bifurcació de corriols: un que pel mig
d’una tartera s’enfila per la dreta i l’altra
que continua per l’esquerra seguint el torrent de les
Llobateres, ja no pel mig sinó que de mica en mica es
va enfilant en direcció nord-est. A partir d’aquí
el corriol és molt fressat i va fent ziga-zagues per
esquivar el pendent tot passant pel mig del bosc.
 Cim
de la Gallina Pelada |
Travessareu el torrent de les Llobateres i començareu
a marxar clarament en direcció nord-est. Seguireu enfilant-nos
pel mig del bosc de pi fent ziga-zagues. Des d’aquí,
si mireu en direcció nord veureu el Pedraforca i, als
seus peus, el poble de Saldes.
Ben aviat entrareu en un torrent sense aigua i el seguireu cap
amunt per dintre del curs, en direcció sud-oest. Arribareu
a un punt en què el torrent s’engorja suaument
però cal seguir per dintre. Passat aquest punt, el torrent
s’eixampla i s’entra en una petita vall, amb herba
i els arbres més esclarissats.
La vall es torna a tancar i veureu que el torrent es bifurca
en tres braços. Si seguissiu pel de la dreta del tot
pujaríeu directament cap al pla d’Ensija per dintre
del torrent d’Ensija. En aquest cas, us proposem que seguiu
pel de l’esquerra que marxa en direcció nord-est
per anar a parar a l’extrem més oriental de la
serra d’Ensija, als peus del Serrat Voltor. Cal doncs,
que continueu per dintre del torrent.
 Gallina
Pelada |
Arribareu a una altra
bifurcació de torrents i haureu de seguir pel de l’esquerra
que marxa en direcció nord-est. Fins al final de la pujada
s’alterna el pas per dintre i per fora del torrent.
Finalment, s’arriba a dalt de la carena. Les vistes són
espectaculars en totes direccions. El turó que teniu
a la vostra esquerra és el Serrat Voltor. Hi podeu pujar
però les vistes no milloren pas les que teniu actualment.
La vostra ruta segueix cap a la dreta, en direcció oest
per anar caranejant per la serra d’Ensija pel seu costat
sud fins arribar al final on fareu el cim de la Gallina Pelada.
Esteu en un pla on els pins són més escassos i
predominen els prats d’herba. Baixareu suaument per tornar
a pujar fins a la Creu de Ferro, a 2279 metres d’altitud.
|
En aquest punt les vistes són espectaculars a 360 graus:
Serra del Cadí, serra del Moixeró, Andorra, Puigmal,
Montseny, Montserrat, Port del Comte, Rasos de Peguera, serra
dels Lladres, serra de Queralt,... Cal que seguiu carenejant pel
mig dels prats en què s’alternen les roques i el
prats d’herba, sempre en direcció nord-oest. Baixareu
suaument per tornar a pujar. Travessareu la baga de les Llobateres
i a mida que acabeu aquest pla veureu que la carena es bifurca;
cal prendre el braç de la dreta, en direcció nord.
Està molt ben marcat per unes grans fites de pedres. Al
final d’aquesta carena, a mà dreta, veureu el corriol
que arriba directament pel torrent d’Ensija i que havíeu
deixat abans.
 Redugi
Delgado Ubeda |
A partir d’aquí
caldrà baixar fins arribar al refugi Delgado Úbeda;
primer de dret pel mig de la muntanya i després travessaant
uns plans i pujant fins al refugi.
Per arribar al cim de la Gallina Pelada cal que pregueu el corriol
que passa per l’esquerra del refugi. Passareu per sobre
unes pedres i us anireu enfilant progressivament.
Abans d’enfilar-vos al cim passareu per un coll des d’on
es gaudeix de bones vistes de la vall de Peguera, els rasos de
Peguera,...
Finalment, arribareu al Cap de la Gallina Pelada, un mirador amb
vistes espectaculars a les zones properes: pobles de Saldes, Gósol,
Maçaners, ... i a les llunyanes: Cadí-Moixeró,
Montseny, Montserrat,... Una vegada escrites les vostres impressions
en el llibre del cim i contemplat el paisatge ja podeu iniciar
el retorn. Baixareu pel mateix lloc per on heu pujat fins al refugi,
travessareu els plans d’on havíeu vingut, però
en el punt on comença una suau baixada us haureu de desviar
cap a l’esquerra, en direcció nord. Hi ha un pal
de ferro que us ajudarà a trobar l’entrada al torrent
de baixada. Baixareu pel mig de prats d’herba. Just al davant,
al fons, veureu la Tosa i les Penyes Altes de Moixeró.
Més a prop vostre un turó suau que vorejareu per
la banda esquerra. El corriol va baixant cada vegada més
ben dibuixat i gaudireu d’unes bones perspectives de la
cara sud del Pedraforca, amb el poble de Saldes a la seva falda.
Veureu un altre turó més punxegut que també
vorejareu per la seva banda esquerra i al costat veureu un torrent
que marxa més cap a l’esquerra i vosaltres per la
dreta fins que arribeu a uns plans. Els travessareu i, una vegada
passats, caldrà girar a l’esquerra per seguir un
corriol perfectament dibuixat que us portarà fins al costat
del torrent de la Font d’Ensija, passant per un bosc cada
vegada més frondós fent ziga-zagues pel mig del
bosc. El camí és costerut i ple de pedres. Cal anar
en compte amb les torçades de peu i relliscades.
Trobareu el torrent de la font Freda que caldrà seguir
per la seva banda dreta fins al fons de la vall. A mida que anireu
arribant al fons del torrent, el camí cada vegada és
més ben dibuixat, més suau i més ben fressat
cosa que permet caminar més còmodament.
Finalment, s’arriba a la Font Freda, una font amb taules
i barbacoes. A partir d’aquí ja només us caldrà
baixar les escales que us portaran al punt final de la ruta.
 Font
Freda |
|
BORREDÀ
| Texte
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes
fotografies incorporades a aquest texte, són a color
i no formen part del llibre. |
| INICI
DE L'ÈPOCA MODERNA, SEGLES XVI i XVII |
Al
llarg del segle XVI i bona part del XVII es van confirmar
les característiques esmentades en referir-nos
al segle XV. El domini de Ripoll i de la baronia de la
Portella continua vigent i fins i tot reforçat;
el nucli urbà de Borredà creix i també
ho fan les grans masies medievals que esdevenen ara importants
explotacions agràries i ramaderes; l'activitat
artesanal a l'entorn del filat i del teixit de la llana
pren una gran volada fins al punt d'aconseguir formar
un gremi i una confraria.
En
aquest període de creixent prosperitat, Borredà
no es va alliberar tampoc de les epidèmies, dels
assalts dels bandolers, de la pressió i l'abús
senyorial i de la misèria que afectava sobretot
la petita pagesia: masovers, jornalers i pastors suportaven
fortes càrregues fiscals, no tant del monestir
de Ripoll o dels batlles de la Portella, com de les rendes
que havien de pagar als grans pagesos que els havien establert.
|
| El
domini dels senyors i la diferenciació de la pagesia |
|
La Sentència Arbitral de Guadalupe
de l'any 1486 va posar fi a la llarga Guerra Remença
amb l'abolició dels mals usos, però no va
solucionar definitivament el problema, car els pagesos
continuaven subjectes a les Jurisdiccions Civil i Criminal
dels seus senyors. Els borredanesos encara eren obligats
a retre homenatge als barons de la Portella i al monestir
de Ripoll, i continuaven essent homes propis, solius,
afocats i emfiteutes dels senyors, i pagaven delmes, primícies,
censos, tasques, quints i altres drets senyorials.
Sembla que els pagesos no es varen doblegar
de grat i que sempre que podien es resistien a pagar,
i fins i tot, a reconèixer que eren homes propis,
solius i afocats. Els senyors feien prevaler llurs drets
sobre els pagesos a través de successives capbrevacions.
Els capbreus són documents on s'anoten les confessions
que fan els interessats sobre la seva situació
jurídica — homes propis, solius i afocats,
o enfiteutes— respecte als seus senyors, els béns
immobles que per ells posseeixen, amb la seva superfície
i les seves afrontacions; els drets dominicals que han
de pagar —censos, delmes, primícies, en especies
o en diners—; reconeixement de deutes, pagament
de lluïsmes, terços, etc.
|
 Puigcercós |
 Can
Font |
|
Coneixem
establiments renovats sobre importants masos del terme
de Borredà fets per l'abat de Ripoll a començaments
del s.XVI, que són, al mateix temps, capbrevacions
individuals, car els masos estaven en mans d'aquestes
famílies abans del s.XVI; amb un sol dia de diferència,
el 14 i el 15 de juny de l'any 1521 es varen confirmar
els establiments del mas Borredà Sobirà
(1) i del mas Llobet (2).
Fra Arnau Miquel de Palmerola, monjo i procurador de
l'abat de Ripoll, confirma l'establiment del mas Borredà
Sobirà i dels masos a ell units a Joan Moreta,
àlias Borredà Sobirà, pels quals
pagarà de cens a Ripoll 2 sesters de civada,
2 sesters de forment, 2 gallines i 4 carnisseres de
cansalada, i al batlle de l'abat, (5 ous i 2 sous).
Per l'establiment de les terres que posseeix prop del
molí anomenat Campalans Jussà pagarà
mitja mujada d'ordi als hereus del mas de la Serra de
Borredà. Per l'establiment del molí derruït
situat davant de l'obac de Campalans, pagarà
als hereus del dit mas de Serra mitja quartera d'ordri,
mesura de Ripoll. Així mateix el document certifica
que els hereus del mas Campalans de Borredà donaran
al mas Borredà Sobirà un parell de gallines
per l'ús de la peça de terra anomenada
Campllong, i per la devesa.
|
| El
mateix monjo de Ripoll confirma l'establiment fet a Antoni
Massana de Borredà del mas Llobet, pel qual pagarà
de cens anual 3 sous el dia 21 d'abril de cada any segons
criteri fixat per la Sentència Arbitral de Guadalupe
l'any 1486. Pagarà el delme al vicari de Saz; Pere
de Madrona pel mas de la Pera i els delmes de llana, anyells,
porcs, gallines, vedells, carnelatges, alls, vi, ceps,
safrà, cànem, llegums i formatges a l'abat
de Ripoll, així com el del- me de la feixa de la
vinya de la font de Serri de Cavarroques, de la vinya
major i altres trossos de terra.
L'any 1535, el procurador de l'abat de Ripoll féu
una crida per tal que es presentessin davant d'ell tots
els qui tenien drets sobre determinats masos. Tot i que
el document —mutilat— no especifica si aquests
masos són abandonats o no, i quina és la
intenció del monestir en fer la crida, per les
respostes que fan els pagesos de Borredà hom imagina
que es tractava d'un pas previ a la capbrevació
definitiva; és una recerca d'informació
per tal d'avaluar la situació legal sobre determinats
masos a fi de fer-hi, si és possible, nous establiments.
Els masos afectats —els que figuren en el document
íraccionat— són: la Rovira, la Ferrera,
Casa- mitjana de Vilaplana, Viladargues, Faia o Faya,
Faio o Fayo de la parròquia de Sta. Maria de Borredà,
el mas Martins de Sta. Maria de la Baells, el mas Jutglar
de Sta. Magdalena de Gardilans, el mas de Campgotmar de
St. Joan de Vilada i el mas Castelló de St. Sadurní
de Sovelles —terme del castell de la Guàrdia—,
masos que devien ésser rònecs, almenys la
casa, ja que les terres eren conreuades pels pagesos que
es varen presentar a la crida.
Tots
els pagesos que es presenten davant el notari del monestir
de Ripoll certifiquen, amb documents, que són propietaris
útils dels masos per successió paterna,
per matrimoni o per compra; tots acaben demanant que per
la dita crida lo seu dret no li sia perjudicat en res
(3). |
 La
Llosada |
 Can
Campruví |
|
|
Confirma
la hipòtesi que els pagesos eren reticents a fer
capbrevacions el fet que Pere del Torrent, en presentar
els documents sobre el mas de la Rovira el 25 d'abril
de 1535 diu: «...ha molt temps ques feta una crida
en lo loch de borrada a tothom in don dret in demanda
per qual se nos raho en lo mas de la Rovira de parroquia
de Borredà dins estats de XXX dias primers vinents
sie mostrat de llur dret en poder de la carta.»
El mateix
manual notarial conserva un fragment d'una crida anterior,
feta cent anys abans,el 1447, pel procurador de l'abat
de Ripoll, sobre el mas de Martins de la parròquia
de Sta. Maria de la Baells, la qual mana que tothom qui
tingui documents que certifiquin els seus drets sobre
aquest mas esmentat es presenti abans de 30 dies davant
la cort; si no es presenta ningú stablira aquel
quil plaura absència dels altres. Al cap de pocs
dies al•leguen drets sobre el dit mas Jaume de Vilanova
de la parròquia de Sant Esteve de Valldoriola i
Ramon Herola de Vilada; en la crida de l'any 1535 es presenta
Margarida, muller de Berenguer de Martins, ja difunt,
amb els documents que confirmen que el seu marit va comprar
aquest mas Martins a Berenguer de la Sala.
El monestir
de Sta. Maria de Montbenet de Berga també va capbrevar
les seves possesions a Rotgers al s.XVI -1538-1539- i
XVII - 1680—. L'any 1538-39, dels 16 declarants
del capbreu, només dos reconeixen que tenen terres
al terme de Borredà. Un és Pere de Casa
Santpere de Gardilans, el qual confessa que posseeix el
mas de la Vila i el mas de Ramon Arnau, de Rotgers, ara
units, pels quals paga de cens 36 sous barcelonesos, —abans
de la capbrevació pagava 40 sous i 1 florí—.
L'altre és Pere de Camprubí de la parròquia
de Castell de l'Areny, batlle de Rotgers per Montbenet
que, tot i posseir la batllia, es confessa home propi,
soliu i afocat; posseïa els masos Torrent, Vilar,
Església i masoveria de les Comelles, pels quals
paga la quantitat respectable de 22 sous, i sester de
blat, mesura de Berga, 7 gallines, i 58 lliures de cansalada
per Nadal; pel mas del Pujol no paga cens, però
es confessa home propi de l’abadessa a la qual fa
homenatge (4).
Montbenet
va capbrevar de nou l'any 1626- 28 les seves possessions;
a Rotgers compareixen Joan Cantallops i el matrimoni Casa
Santpere, pagesos de Sta. Magdalena de Gardilans, que
confessen la possessió dels masos de la Vila i
de Ramon Arnau pels seus avantpassats — des de l'any
1417— i pels quals paguen 1 lliura i 16 sous per
Nadal; a més, es declaren homes propis. Don Jeroni
de Tord, de Casserres, té els masos de Torrents,
del Vilar, i els derruïts de les Esglésies
i Gavarreras, pels quals paga 18 lliures de cansalada,
1 sester de civada negra, 7 gallines, 1 lliura i 2 sous
per Nadal. L'any 1680 en una nova capbrevació es
repeteixen les mateixes confessions (5).
|
|
PROPOSTA
CULTURAL |
Rutes
culturals pel Berguedà |
|
AGENDA
D’ACTES DEL BERGUEDÀ
|
14-15 de
maig a BERGA: 26è Premi Ciutat de Berga
15 de maig a Casserres: 16 Fira del Comerç
i Artesania
16 de maig a AVIÀ: Festa Major de Graugés
21 de maig a BORREDÀ: II Fira de Primavera
22 de maig a GARGALLÀ: Festa Major
28-29 de maig a TUIXENT: Festa de les Trementinaires
9-12 de juny a PUIG-REIG: Festa Major
10-13 de juny a BERGA: Festes del carrer de
la Pietat
|
|
FULL
LA POPA |
Havent-ho
demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi
inclourà una adreça electrònica per
a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del
full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector
de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha
una part de l’historia del poble.
L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar
és:
http://www.butlleti.net/popa14/popa14.htm
Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament. |
|
Apartaments
de can Pistola
Borredà
Per
a veure informació sobre els apartaments i saber-ne
els preus, pulsi sobre la imatge del costat.
Per
a a saber la disponibilitat i fer una reserva, pulsi:
|
|
|
VOL
REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?
Si vol
rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí,
o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos
les dades:
|
|
|
