Primera notícia que ens alegra a tots,
ha plogut. Per els camps i boscos ha estat una
pluja abundant i generosa. Es nota en la verdor
ben generosa. Ha estat un canvi molt notable.
Cal veure cóm agraeix la natura l’aigua,
especialment ho notem en els camps, els arbres
i els boscos. Ben rebuda aquesta aigua tan necessària.
Inclús el bestiar poden tornar a pasturar,
tan les ovelles i cabres com les vaques. Les fonts
també han revingut.
Segona noticia ja som a plena primavera, varen
florir els fruiters i d’altres arbres, ara
encara en contínuen florint d’altres
de més tardants. Els prats s’omplen
de flors blanques i grogues, formant una bona
catifa entre el verd i les flors. Al bosc han
sortit els moixerons, aquets bolets de primavera
tan preuats.
Anem cap al bon temps. Tot i que vagui plovent,
necessari per a les reserves d’aigua. La
vida torna a resurgir a plena llum. S’ha
acabat tanta estabulació per els animals
i tanta casa per a les persones. La vida torna
als camps i als carrer de Borredà. Els
dies s’han allargat. Hi ha molta més
llum. Cal que ens n’alegrem.
Com a nota curiosa el butlletí d’abril
no ha sortit. Motiu enfermetat d’en Jaume
que li ha impedit poder-lo fer. La intenció
és fer-lo, encara que fora de lloc. I estarà
dedicat a la festa de la matança del porc,
per aquest motiu deixen un espai en la numeració.
|
|
|
|
|
EXCURSIONISME |
RUTES
DE L'EDITORIAL ALPINA |
9.-
Pedró de Tubau i Morro d’Ulà Des de
Sant Jaume de Frontanyà 1.543 m 1h 20min
Desnivell: 570 m / Dificultat: baixa |
Itinerari
fàcil al pedró de Tubau i al cingle del
Morro d'Ulà, el millor mirador del sector N de
la zona cartografiada.
|
|
|
L'itinerari
s'inicia al coll de la Batallola (1.197 m), a 2,5 km
de Sant Jaume, marxant per la carretera de la Pobla
de Lillet. En aquesta collada, on hi ha les ruïnes
de la casa de la Batallola, neix a la dreta (N) una
pista fressada que planeja per una careneta i després
emprèn un llarg ascens (NE) pel solell de la
muntanya. A sota queden les cases del veïnat de
la Solana, moltes de les quals ja són un munt
de ruïnes. Hi destaquen, progressivament més
lluny, les cases encara dretes de Soler, Cal Roma i
Tubau. La pujada és llarga i el bosc, molt esclarissat,
permet distreure's amb la imatge de Sant Jaume i el
seu rodal. A mitja pujada s'assoleix l'ampla collada
de la Creu de Soler (1.313 m – 40 min), presidida
per una bassa. Per l'obaga, es despenja de manera poc
evident el camí de les Baumes, que permet franquejar
la cinglera i baixar al coll de Merolla. Uns minuts
més amunt, apareix un cruïlla de pistes.
Per
l'esquerra marxa una pista de desemboscament que baixa
per l'obaga i mor en el clot de l'Estimbador. La que
baixa pel solei, més fressada, baixa al veïnat.
Cal, doncs, seguir pel mig, carena amunt. A l'esquerra
s'estén la desolada Boixeda de Tubau, costa que
fou socarrada pel foc. Al fons de la clotada s'obre
el trau en la cinglera per on s'escola el rec dels Ganxos
i per on es despenja el camí de les Baumes. Un
quart més amunt, s'arriba a l'indret de Font
Pigot (55 min), on hi ha un camí que es desprèn
a la dreta i marxa costejant la solana en direcció
al pla de l'Avet i la font dels Garrotadors (o Garroters).
La nostra pista es redreça i guanya altitud per
l'ample llomada del Ras de Tubau.
|

Al capdamunt
s'assoleix una collada força ampla (Collada Gran
o del Ras, 1h 15min), de pins i herbei, i a continuació
una rampa final curta ens permet coronar el cim del
Pedró de Tubau (1.543 m – 1h 20min), coronat
per un oratori dedicat a Sant Marc. La vista és
magnífica en totes les direccions. El més
sorprenent d'aquest cim és la vista aèria
que es contempla des del caire del cingle, però
cal atansar-hi, perquè els pins dissimulen aquest
balcó insospitat.

Per a arribar-hi,
cal baixar del pedró de cara al N, tan sols uns
metres de desnivell. Llavors quedareu situats pròpiament
en l'anomenat Morro d'Ulà, és a dir, al
caire del cingle que cau a plom sobre el laberint muntanyós
que s'estén entre la Pobla de Lillet i Gombrèn.
La vista a vol d'ocell d'aquesta solitària contrada
és fascinant. En un segon pla, es dominen les
serres de Montgrony, Castellar de n'Hug i les muntanyes
de l'alt Berguedà.
|
|
|
Continuem la publicació del llibre BORREDÀ,
hi hem deixat un tros que serà publicat en el butlletí
d’abril, que per les cirscunstàncies ja indicades
no es va poder publicar.

Les
comunitats vegetals
El bosc que, potencialment, ocuparia més territori
a Borredà és la rourera de roure martinenc,
però, per les raons que hem anat comentant, les
rouredes gairabé han desaparescut del tot, essent
substituïdes per boscos de pi roig. Deixant de banda
alguns grups de roures aïllats entre els pins, només
podem trobar rouredes d’una certa extensió
(molt petita, de totes maneres) als solells d’algunes
muntanyes com a l’Envista, St. Marc i el Serrat
de Molló, aquets retalls de roureda són,
però, en general esclarissats i d’arbres
joves, i sovint creixen en terres fins no fa molts anys
de pastura o, fins i tot, en llocs que han patit incendis
forestals, de tal manera que el seu aspecte deu ser força
diferent del que tindrien les rouredes primitives no explotades
i assentades sobre bones terres.
Aquests boscos acostumen a ser força densos, amb
un estrat arbori dominat pel roure martinenc, l qual acompanyen
altres arbres com la blada, l’auró negre,
la moixeda, l’arç blanc o el mateix pi roig.
A sota d’aquests arbres acostuma a haver-hi una
coberta densa de boix i, en menor quantitat, arbusts com
el xuclamel xilosti, el tortellatge, el lloreret i l’olivereta.
|
Quan arriba la primavera, el sotabosc s’omple de les
flors grogues de les puputs o prímules, acompanyades
dels tons blavosos o blancs de les flors de les violes de
bosc, i de l’herba fetgera (amb fulla d’un verd
fosc lluent, amb taques clares, i que recorda un trèvol).
A la part baixa de la vall de la Riera de Merlès
dins del municipi de Borredà, allà on la presència
d’espècies mediterrànies és més
gran, és probable que la roureda que devia haver-hi
hagut no fos de roure martinenc, sinó de roure cerrioide,
de fulla més petita i amb el lòbuls aguts.
Aquest és un arbre que es considera híbrid
entre el rour martinenc i el roure de fulla petita, més
adaptat a ambients secs. Els boscos que forma són
semblants als de del roure martinenc, però tenen
un aspecte més eixut i sempre sol haver-hi plantes
d’origen mediterrani barrejades amb les típiques
de les rouredes.
|
 |
|
LES
RESERVES
Tenim un mòdul de reserves totalment automatitzat,
funciona on line. Sempre està actualitzat i les
dades de reserves són totalment fiables.
Clicant a sobre del mòdul, aquest s'amplia i permet
fer la reserva.
Un cop acabada la reserva, administració envia
un correu electrònic amb les dades de la reserva
i la indicació del camí per arribar a Borredà.
|
|
AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ
|
9-12 de maig
BERGA: Patum al carrer de la Pietat
|
9-11 de maig
CERCS: Festes del Roseret
|
9-12 de maig
LA POBLA DE LILLET: Festa Major de Cinquagesma
|
17-25 de maig
BERGA: La Patum
|
16-18 de maig
AVIÀ: Festa Major de Graugés
|
18 de maig
BAGÀ: Aplec Mare de Déu de Roca-sança
|
18 de maig
MONTMAJOR: Festa Major de Gargallà
|
|
|
|
 |
|