Entrem al març i com diu el dit: “Març
marçot, mata la vella vora del foc, i la
jove si pot”
Acabem de passat uns dies ben freds, ha apretat
de valent. També hem vist la neu, i per
sort, poca cosa.
Ens varen passar a saludar un grup de cigonyes,
que han estat un cap de setmana al campanar.
I ara, a esperar la primavera, que la ben desitgem.
Esperem les primeres flors primerenques. Ben be
les primeres no. Ja he vist alguna violeta i alguna
primavera, que aquestes sí són les
primerenques..
Us ben dic que espero sentir aviat el cant del
cu-cut, que serà el senyal definitiu de
la primavera.
CIGONYES
A BORREDÀ
El cap de setmana 23-24 de febrer, hem acollit al campanar
de Borredà un grup de cigonyes, que han estat l’atracció
del poble. En Manel Pascale ens ha fet arribar aquestes
fotos:
La
Ruta Minera del Berguedà
Publiquem
la Ruta Minera del Berguedà, editada per
la Diputació de Barcelona, i que oferim en
aquest Butlletí i en els següents.
:
El
1851 es constituïren les primeres societats
mineres, però no fou fins el 1904 que arribà
l’explotació definitiva. Les primeres
mines difícilment arribaven a tenir més
de 500 metres de llargada. Els picadors arrencaven
el carbó a ma amb l’únic ajut
d’un pic i una puntona i el carregaven a cabassos
fins a les vagonetes, que eren arrossegades fins
a l’exterior, primer per homes i després
per mules. A l’exterior de la mina dones,
criatures i vells separaven el carbó de la
resta de materials estèrils i el classificaven
per mides.
Les condicions de treball eren molt dures: llargues
jornades, sous molt baixos i sobretot el perill
que comportava treballar a les mines, mal ventilades,
on regnaven la pols i la humitat i on, sovint, es
produïen esllavissades i explosions.
Els miners entraven a la mina a les 6 del matí
i no en sortien fins a les 6 de la tarda; dins menjaven,
reposaven i treballaven amb l’única
il·luminació d’una làmpada
d’oli, coneguda amb el nom popular de “llum
del gall”.
1780-1781
Farguell Canadell, de Berga, i Solanell
de Foix, de Ripoll, sol•liciten
cada un d’ells per separat, permís
per construir una farga de ferro amb l’expressa
facultat de cercar i beneficiar les mines
de carbó de pedra que trobessin.
Solanell deia haver descobert, a Sant
Climent de la Torre de Foix i les seves
rodalies, diverses mines i vetes de carbó
de pedra.
De les fargues de ferro i coure es va
voler passar al vidre; demostrant, una
vegada més, l’empenta econòmica
dels catalans del segle XVIII.
1861
El
30 de juliol, el ministre de Foment signa
la concessió per una explotació
carbonera a Clemente Perarnau i Companyia.
Es constitueix així la Central
Bergadana, amb l’objectiu d’explotar
la mina Santa Filomena del poble de Figols.Una
altre societat de l’època
fou La Perla Berguedana.
1863
L’inici seriós de l’explotació
carbonera es va produir amb la constitució
de la societat minera La Carbonera Española,
que agrupava un gran nombre de concessions
mineres. La intenció era explotar
tota la conca minera de la comarca.
1868
S’obren
unes petites explotacions al vessant nord
de la serra d’Ensija. Foren treballs
bàsicament d’exploració,
ja que les grans dificultats, entre les
que destaca la inexistència d’accessos
a la zona, impossibilitaren la seva explotació.
1881
Es
va constituir la societat anònima
Ferrocarril y Minas de Berga, que va absorbí
La Carbonera Española.
Tot
i que el carbó es continuava arrencant de
manera manual, a partir de 1895, la làmpada
d’oli fou substituïda pel llum de carbur
i s’avançà notablement en els
sistemes de transport. Els ferrocarrils de tracció
animal transportaven el carbó a l’exterior
de la mina i, un cop a fora un impressionant xarxa
de plans inclinats i telefèrics conduïen
el carbó fins el rentador, on mitjançant
sistemes mecànics es classificava per mides.
1893
Ferrocarril y Minas de Berga va fer fallida
i un grup financer de Bilbao anomenat
D.G.E. de Olano va comprar les mines de
l’Alt Berguedà i la concessió
de la via fèrria. Més tard
José Enrique de Olano y Loizaga
va comprar la companyia bilbaïna
amb bona part de les mines dels termes
de Cercs, Fígols i la Nou.
1904
El
carrilet va arribar a la Baells i Guardiola,
quedant així, solucionat el problema
del transport del carbó.
1905
Es construí la central de gasificació
de carbó (gas pobre) per generar
energia elèctrica.
1906
S’inicia
la construcció de la central hidroelèctrica
del Collet, que es va posar en funcionament
el 1912. Subministrava el corrent elèctric
necessari per les mines de la zona.
S’obre la mina de petroli de Riutort,
amb la finalitat d’obtenir pedra
bituminosa per a l’extracció
de petroli.
1908
L’enginyer
Ramon de Urrutia y Llano va dur a terme
un estudi sobre les capes de lignit de
la conca de Fígols, en el qual
es destacaven la gran quantitat de lignit
i la facilitat d’explotació.
1911
J.E. de Olano crea la societat Carbones
de Berga, SA, per poder fer front a la
gran inversió econòmica
que requeria l’explotació
rendible de la conca minera. Aquesta empresa
arribaria a ser la més important
de Catalunya d’aquest sector.
Olano inicia un procés de modernització
de les explotacions al mateix temps que
impulsa la construcció de les colònies
mineres de Sant Corneli, Sant Josep i
la Consolació i del ferrocarril
fins el peu de les mines.
1914-1928
S’obren, a Vallcebre, Saldes, algunes
mines de poca envergadura, que van funcionar
fins després de la Guerra Civil.
El 1928, a la mina Consolació es
va electrificar el transport d’interior.
Les locomotores eren accionades per energia
elèctrica que obtenien d’un
cable situat a la part alta de les galeries.
La distancia que hi havia des d’aquest
cable a terra i la gran humitat que hi
ha a les mines, feien que aquest sistema
fos molt perillós.
1917-1931
L’empresa
germans Arumí SL, seguint l’activitat
iniciada per l’empresa Moreta uns
anys avanç, crea a Peguera (terme
municipal de Fígols) un complex
miner i forestal amb tots el avenços
tècnics del temps. Hi havia electricitat
i un transportador i telèfon fins
a l’estació de Cercs.
L’any 1931, ja quasi sense activitat,
ho va comprar la família Olano.
1929
S’inicia
la construcció de la primera central
tèrmica de Cercs, de 14 MW, a fi
de consumí el carbó que
es produïa a la comarca
1930-1965.
Al mateix temps que es generalitza l’electrificació
de les mines de Carbones de Berga, SA, es van fent
les galeries més segures i amples en utilitzar
ciment i pedra. Els avenços més importants
es produïren als fronts d’arrencada on
es generalitzaren els martells picadors i perforadors
d’aire comprimit. Els fronts de les capes
planes passaren de 50 a 250 metres apuntalats per
estructures metàl·liques. La quantitat
de carbó obligà a augmentar la capacitat
de les vagonetes i a introduir locomotores elèctriques
i dièsel. La il·luminació amb
llums de carbur va passar a ser substituïda
per làmpades de benzina, molt més
segures.
1931
S’inicia l’explotació
de la mina Pedraforca, a Saldes; als nivells
anomenats Piso 1 i Piso 2, (a 1.026 i
1.078 m, respectivament).
Es constitueix la societat Carbones del
Cadí, SA. que obre explotacions
mineres a l’Espà.
1936
L’empresa Serchs, SA, inicia les
mines de Tumí, a la vessant est
de la serra d’Ensija, al municipi
de Vallcebre.
1940
Carbones de Berga,
SA va iniciar l’explotació
de les mines del Collet. posteriorment
aquestes mines passarien a ser propietat
d’una empresa filial, Collet, SA.
1941-1946
Les
dificultats en el transport del carbó
de la zona de Saldes i Vallcebre, van
portar a les empreses explotadores de
les mines, a construir un teixit de telefèrics
que transportaven el carbó de les
diferents mines de la conca fins l’estació
del Collet d’Eina.
L’empresa Serchs, SA, va construir
un telefèric que anava des de les
seves explotacions de Tumí (Vallcebre)
fins l’estació del tren del
Collet.
L’empresa Carbones del Cadí
SA, va construir un altre telefèric
que anava des de la mina Clara de l’Espà
fins els Hostalets, -terme de Vallcebre-
on, amb camions, s'acava d'arribar al
Collet. De camí carregava el carbó
de les mines de Coll de Jou, de Pedraforca
i de la Campos.
1944
L’empresa
Serchs, SA, que era filial de Carbones
de Berga, SA, obre a Saldes, -a prop de
la mina Pedraforca- la mina Campos.
El dia 10 d’abril es produí
a la mina Clara de l’Espà
una explosió de grisú que
va provocar 34 víctimes mortals,
esdevenint l’accident més
greu de la història de la mineria
espanyola. Aquest fet va provocar el tancament
d’aquesta mina i posteriorment de
l’empresa.
1946
La progressiva importància de l’explotació
de la mina Pedraforca, motiva la creació
de la societat Carbones Pedraforca, SA,
que amb el temps esdevindria la principal
empresa minera de Catalunya, essent en
aquest moment la única que continua
amb les seves explotacions.
1951
El
dia 27 d’abril, la mina Campos,
de Saldes va sofrir una explosió
de grisú i pols que va costar la
vida a 18 persones.
1953
Es va començar el transversal de
la mina Maria Teresa a Vallcebre. Aquesta
ha estat la més important de les
mines de Vallcebre.
1963
La
mina Campos tancà definitivament
les seves portes.
Es va inaugurar la fàbrica de ciment
de Cercs, que aprofitava l’estèril
del carbó.
A
la mina Consolació començà
a introduir-se el sistema d’arrencada
mecànica, al mateix temps, s’incorporen
cintes transportadores pel transport del
carbó, que arrossegaven tot el
material fins a les galeries. A les mines
de Carbones de Berga, SA, els fronts d’arrencada
i les galeries s’il·luminaven
amb làmpades elèctriques
de 60 W; els miners anaven ben equipats
amb granotes, botes de goma i casc en
el que hi portaven fixada la llum elèctrica.
1969
L’empresa elèctrica FECSA va
passar a ser la principal accionista de
Carbones de Berga, SA.
1972
Es
va inaugurar la nova central tèrmica
de Cercs, prop de la mina Consolació.
La seva potència és de 160
MW i consumeix 2.500 tones de carbó
al dia.
1975
El
dia 3 de novembre la mina Consolació
de Cercs va patir una explosió
de grisú que va produir la mort
a 30 miners.
1982
Carbones
Pedraforca, SA va iniciar l’explotació
de la mina Piso 3, que fou on es va començar
la modernització de les explotacions,
que posteriorment portarien aquesta empresa
a obtenir els millors rendiments d’Espanya
i gairebé d’Europa.
S’inicia l’electrificació
de la mina Piso 4 de Saldes. Els elements
introduïts són homologats
i per tant garanteixen la seguretat.
També s’incorporen els arcs
d’acer (quadres metàl·lics)
en substitució dels de fusta, molt
menys resistents.
1983
La
mina Maria Teresa de Vallcebre tanca les
seves portes, tancant-se així un
capítol important de la història
de Vallcebre.
1989
Carbones
de Berga, SA va obrir a Saldes la mina
Piso 2.
1985-1990
La
mina de Saldes, de capes verticals, i
per tant explotada fins ara pel mètode
de testeres, inicia la seva modernització.
Aquest antiquat, perillós i poc
rendible mètode d’explotació
deixarà pas a un nou sistema ideat
pels tècnics de Carbones Pedraforca,
SA; es tracta d’un nou sistema d’explotació
de capes verticals anomenat subnivells,
en el qual l’explotació vertical
es substitueix per galeries horitzontals,
fent possible la incorporació de
maquinaria pesada. Aquest sistema passaria
a ser anomenat mètode Pedraforca.
1991
El dia 31 de desembre, la mina Consolació
de Cercs va tancar les seves portes. La
que havia esta la mina més important
de Catalunya, va caure víctima
de la crisi del carbó i de les
fortes inundacions que patia, probablement
a causa de la gran fondària a què
es treballava.
1992
Carbones
de Berga, SA acabà definitivament
la seva activitat minera, desprenent-se
de la mina Piso 2, venent-la a Carbones
Pedraforca, SA per manca de rendibilitat.
Aquesta empresa la va connectar amb la
mina Piso 3, i continua oberta.
Fins ara
Carbones Pedraforca, SA, utilitzant el
mètode de subnivells, s'ha convertit
en la única mina de carbó
de Catalunya. La mecanització ha
estat total, utilitzant-se per l'arrencada
del carbó, minadors d'atac puntual,
pales electrohidraúliques i minjumbos.
El sistema de sosteniment del terreny
es veu reforçat amb l’ús
de formigó projectat amb la incorporació
d’agulles d’acer que reforcen
el conjunt.
S'han assolit els millors rendiments de
la Comunitat Econòmica Europea.
BORREDÀ
Text
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen
algunes fotografies incorporades a aquest text, són
a color i no formen part del llibre.
La
crisi de la indústria llanera a finals del
s. XVIII
A
Borredà l'any 1792 (62) es fundava una companyia
per a la fabricació de mitges i teles de
llana, companyia que no tenia res a veure amb el
marc estret i decadent del gremi. (Paràgraf
publicat a l’anterior Butlletí, que
copio per a fer-ne el seguiment).
La companyia va tenir una curta vida i força
problemes; un any després de la seva creació,
el 1793 van tancar durant tres mesos «per
causa de las turbulències de França
se plega la fabrica,» però
també per les dificultats econòmiques
car les depeses superaven en 50 lliures el capital
total d'aquest any, valorat en 2.718 ll, 9 s. i
11 d. El llibre de comptabilitat d'aquesta companyia
es tanca l'any 1796; a partir d'aquesta data no
hi ha més informació, la qual cosa
fa pensar que la companyia es va dissoldre.
Cal fer notar que aquesta companyia és fruit
de la iniciativa de la família pagesa, els
Campalans, i no pas del sector professional dels
paraires i teixidors de Borredà; és
per això que els cal buscar un professional
per tal de poder començar a treballar, que
conegui les noves màquines, i que ensenyi
les tècniques als aprenents. Aquest professional
és un mitger de la Pobla, Pau Russinyol,
car a finals del segle XVIII la Pobla de Lillet
és un important centre tèxtil de Catalunya.
Francisco de Madoz va fer l'any 1787 una excel·lent
descripció de la indústria pobletana:
«La principal industria consiste
en la hilaza de estambre.Antiguamente había
algunos pelaires, que hacían bayetas y otras
ropas, pero 24 años ha que se empezó
a hilar el estambre, haciendo comercio de él;
y ha tomado tanto aumento esta industria en el día,
que es la principal ocupación del pueblo.
Los hombres hacen de pelaires y; encerrados en piezas
muy calientes, cardan la lana y son los que emplean
los caudales en la compra de ella.Las mujeres y
las niñas hilan en tornos comunes, y el retorcido
se hace en ocho máquinas, dos de las cuales
las mueve el agua y, las otras, burros. Para cada
libra de retorcer pagan 6 dineros, y cada máquina
retuerce cada día un quintal de estambre.
Hay dos batanes y una máquina de frisar;
que la mueve el agua, y por abajarla y frisar; llevan
un real por cana.Hay una máquina de hacer
madejas,y dos tintes, tres fábricas de fajas
de 3, 5, y 8 telares, y en el día van a aumentar
4 ó 5. Hay dos fábricas de hacer medidas,
con 6 telares; una prensa y un depósito de
piernas de niños, hombres y nujeres, en las
cuales componen y tiñen las medias que hacen
en Urgel y otras partes del Pirineo. El estambre
se vende para todas las fábricas de Cataluña»
(63).
Capdevila
El
desenvolupament de la Pobla i també de Berga
va fer decidir la creació de la companyia
que malauradament, va deixar d'existir ben aviat.
L'any 1803 Borredà era juntament amb Capellades,
Calaf, Castellterçol, Moià, Artés,
Centelles, Taradell, Sant Hipòlit de Voltregà,
Sant Quirze de Besora, St. Joan de Les Abadesses,
Sant Feliu Sasserra, Oristà, Prats de Lluçanès,
Camprodon, Setcases, Montagut, Olot, Girona, Sant
Llorenç de la Muga, Santpedor i Vilada els
pobles de Catalunya que consumien un total 88.125
roves de llana castellana per la confecció
de teles bastes, entrefines i fines (64). La Guerra
del Francès, els canvis econòmics
d'aquest segle i les Guerres Carlines van acabar
definitivament amb aquesta indústria tradicional
que no va tenir continuïtat en el sector del
cotó.
Campalans
Cirera
Molí de Cirera
Com
ha apuntat Llorenç Ferrer (65), en
molts llocs de la Catalunya Central no hi
ha continuïtat en la localització
industrial, però sí que n'hi
ha del grup humà. La davallada demogràfica
experimentada a Borredà als primers
anys del s.XIX -l'any 1787 hi havia 1.138
hab. i el 1830, 524- és signe d'aquesta
crisi; la gent va abandonar Borredà
per buscar feina a la indústria cotonera
de Berga on hi ha documentats els Garrós,
Capdevila, Camprubí, Heras, etc.,
tots ells associats amb berguedans i amb
treballadors; altres s'instal·laren
Llobregat avall, a Ripoll, a Vic, etc.
Tot i que s'ha dit que la localització
d'aquesta indústria rural de la llana
no és condicionada per la proximitat
dels cursos fluvials (66), nosaltres pensem
que aquest va ser un factor prou important
a Borredà; cal tenir present la importància
del molí bataner del gremi de Sant
Joan i Sant Martí i el plet perdut
que va motivar la construcció d'un
altre molí a l'últim terç
del s.XVIII; també el fet que la
manca de recursos hidràulics impossibilità
el desenvolupament de la nova indústria
cotonera a finals del segle XIX, la qual
es va poder instal·lar al peu del
Llobregat a llocs tan muntanyencs com la
Pobla de Lillet. L'aigua però no
ho era tot; Borredà comptava amb
la materia primera i amb una important mà
d'obra, urbana i rural, i d'ambdós
sexes. Gràcies a què coneixem
els cognoms d'aquests menestrals de Borredà
del segle XVII i XVIII sabem que el seu
origen era pagès: fadristerns de
la Cirera de Rotgers, instal·lats
des del s.XVI i XVII, dels quals són
hereus els paraires Marc Cirera —batlle
de Borredà el 1759— , Benet
Cirera, i el sastre Benet Cirera; Segimon
i Domènec Capdevila, ambdós
paraires, deurien provenir de la casa pairal
d'aquest nom; el 1758 també hi havia
dos paraires amb el cognom Campalans, Francesc
i Domènec, néts d'Antic Campalans,
un cavaler d'aquest mas. Els cognoms Heras
i Eras, originaris de les masies Eres de
Gardilans i de les Eres de Vilada, els trobem
com a paraires, teixidors de llana, teixidors
de lli, etc.; el mateix podríem dir
dels Vilardell, dels Pradell, dels Tubau,
etc.
Molí
de Subirà
S'ha
ponderat la importància de les dones en el
procés de la filatura —mullers de teixidors—
, però també les dones pageses filaven,
tal i com ho demostren els inventaris del s.XVII
i XVIII. L'any 1800 moria el paraire Josep Garrós
i la seva vídua, Francesca, feia inventari
el primer dia d'octubre. La casa dels Garrós,
a la plaça de Borredà, era de tres
pisos, amb un petit hortet i un graner. A la botiga
hi tenien 1 bóta usada, 1 taula, 2 bots de
fusta, eines per treballar la terra, 1 fugó
de paraire per pentinar la llana i 1 pica de pedra;
a la sala i a la cuina: 1 taula mitjana, 2 bancs,
1 banc escó amb 1 taula, 2 escambells, una
capella amb la imatge de la Mare de Déu i
de Jesús, 4 cadires de boga, 1 bressol usat,
1 olla de ferro i 1 de coure, 1 perol, 2 xocolateres
amb els molinets de fusta, 1 graelles de ferro,
1 aumolls, 1 torradora de pa, 1 pala del foc, 1
cassola d'aram, 1 morter de fusta, 6 culleres i
6 forquilles de llautó, 12 plats de terrissa,
2 porrons de vidre, 2 llums usats, 1 perol i 1 torn
de filar llana. A l'habitació del primer
pis: 3 caixes de pi, 1 llit amb una màrfega
i un matalàs,1 guarda-robes fixat a la paret
amb 12 camises d'home, 12 estovalles, 4 coixineres,
6 tovallons, 2 tovalloles i 3 eixugamans. A l'eixida,
1 tauleta petita i un banquet usat. Al segon pis
hi havia 2 habitacions amb llits de pilars amb màrfegues
i matalassos, 1 capa negra de baieta, 1 jupa de
panyo, 2 armilles, l'una amb una botonadura de plata,
etc., i una saleta petita. Els Garrós tenien
dos ordidors i dos bancs al tercer pis de la casa,
sota teulada (67). Darrera la casa hi tenien mig
quartà de terra.
Els Vídeos del Berguedà
El Berguedà des
de l’aire
Aquest
és un dels capítols de Catalunya des de
l’aire.
AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ
8-10
de març a EL GUIXARÓ: Vehicles
militars històrics
10
de març a BERGA: Concert d’Hivern.
Banda Escola de Música
29
de març a BERGA: Concert. Orquestra
i coral Escola de Música
31
de març als POBLES DEL BERGUEDÀ: Cantades
de Caramelles