Butlleti de Borredà i del Berguedà, 34

BORREDÀ

Texte extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest texte, són a color i no formen part del llibre.

Situació als segles XIV i XV

El monestir de Sta. Maria de Montbenet no devia posseir plenament els masos de Torrents, Vila, Comelles i Vilar de la Parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, ja que l'any 1342 Guillem de Vilacorba i la seva muller Beatriu de Manyans, senyors de Maçanós, es venen a l'abat i al monestir de Sant Pere de la Portella el domini directe i franc que tenien sobre aquests masos i els censos de mig porc, 1 sester de civada i 1 pollastre de cadascun (11).

La situació d'opressió que patien els pagesos del segle XIII en mans dels seus senyors va provocar la fugida de molts camperols cap a la Catalunya Nova o cap a les ciutats o viles veïnes on les cartes de poblament i de franqueses oferien millors condicions de vida i de llibertat. Per tal d'evitar la pèrdua de la pagesia, els senyors jurisdiccionals rebaixaven els censos, però també els retallaven la llibertat en adscriure'ls a la terra i obligar-los a pagar una remença si volien abandonar el mas. L'any 1329 Guillem de Vilacorba i la seva muller Beatriu, senyors de Maçanós i de Comià varen rebaixar el cens que pagava Bartomeu de Soler de la parròquia de Sant Esteve de Comià, per una vinya situada al peu del camí que va del mas del Soler al mas de Puigcercós; de la quarta part del vi que pagava com a cens, ara només n'ha de pagar 1/5 part, però el preu de la reducció és de 12 sous. Signen el document els senyors de Maçanós, el seu batlle Berenguer de Llimós i el notari del Castell i terme de la Guàrdia de Ripoll (12). Els documents també deixaven ben clar que els pagesos no podien abandonar el mas i acollir-se a les franqueses que oferien els nous nuclis urbans, ja abans de la Pesta Negra i sobretot després d'aquesta.

El monestir de Montbenet, durant aquests anys, estableix alguns masos a Rotgers; el 1341 l'abadessa Cília estableix a Bernat de Comamala de Palomera al mas del Vilar, amb l'obligació de pagar els censos i de renunciar a les franqueses de ciutats, viles, burgs o castells. L'emprenedora abadessa Cília va exigir a diversos pagesos de Rotgers que li reconeguessin el senyoriu i li juressin homenatge; un d'aquests fou Bernat del Pujol que pagava cada any 1 unça de pebre per Nadal; també Bernat de Torrents, que tenia la batllia de Rotgers per nomenament de l'abadessa de Montbenet, es confessava fill d'home i de dona vostre, és a dir, home propi, quiti i soliu del mas dels Torrents; igualment el 1344, Arnau, fill de Ramon Arnau de Rotgers, feia homenatge a l'abadessa, ja que el seu pare ho havia fet anteriorment el 1340 (13).

Els efectes catastròfics de la pesta van aconsellar a la nova abadessa Brunissenda de Besora posar ordre i obligar els pagesos de Rotgers a renovar-li el jurament; la documentació conservada només es fa ressò del reconeixement fet per Bernat del Pujol el 15 de juliol de 1354.

Els altres masos que el monestir de Montbenet tenia a Rotgers, eren abandonats?. Segur que no, car el 1376 Bernat de Torrents, fill del que fou batlle del monestir a Rotgers, reconeixia ésser pagès de remença de Montbenet i prometia obediència i fidelitat a l'abadessa Brunissenda, senyora seva, a la qual feia homenatge, i renunciava també a les franqueses d'altres llocs (15). Molts pagesos, possiblement no van respondre a la crida del monestir amb la clara intenció d'alliberar-se del seu senyoriu.

La despoblació féu que es reorganitzessin les relacions entre els pagesos que sobrevisqueren i els seus senyors. Aprofitant el desgavell i fugint de la pesta, molts pagesos van abandonar els masos i es van refugiar a les ciutats o cercaren noves terres per poder viure en condicions més favorables. L'anv 1368 el batlle de la vila bagenca de Santpedor feia crides per tot Catalunya anunciant que els menestrals que hi volguessin anar a viure gaudirien de 20 anys d'exempcions fiscals i 10 els qui no ho eren; el mateix passà a Vic i a moltes altres ciutats i viles. El rei Pere el Cerimoniós afavorí amb múltiples privilegis ciutats i viles reials, (Berga, per exemple), per tal de revitalitzar-les i alhora augmentar la seva població amb gent que, legalment o no, fugia de les zones rurals.

Els senyors, acostumats al cobrament d'unes rendes importants, van resistir-se a perdre la seva capacitat adquisitiva i varen utilitzar mètodes violents per tal de no perdre pagesos o de no cobrar les antigues rendes, amb la imposició dels anomenats mals usos. L'interès dels senyors era molt clar: vincular i adscriure els pagesos a la terra que treballaven, augmentar els censos i cobrar als supervivents les rendes dels masos rònecs que aquests havien incorporat.

I és que els pagesos que varen aconseguir de sobreviure a la pesta s'apropiaren dels masos deshabitats o rònecs, els quals treballaven amb l'ajuda de jornalers, sobretot estrangers, francesos i gascons, etc; així aconseguiren assolir una posició econòmica gens menyspreable i ampliar considerablement les terres de conreu. Aquests immigrants francesos i gascons s'integraren plenament a les comunitats pageses i urbanes; molts es van casar amb noies catalanes i s'establiren definitivament aquí; així, Bernat Infant de la Vila de Sant Pau del bisbat de Comenge —regne de França— l'any 1428 reconeixia que havia rebut la quantitat de 14 lliures barceloneses en concepte de dot per la seva muller (16).
El Monestir de Ripoll també va intentar de reorganitzar les seves possessions després de la pesta, no sense dificultats i actituds violentes per fer-ho. L'any 1353 la gent de Vic va atacar, saquejar i assaltar la pabordia de Palau, centre de l'administració de les terres del monestir a la plana de Vic. Arreu es multiplicaven les agressions a delegats senyorials; les revoltes i les insubordinacions eren sempre protagonitzades per pagesos propis, solius i afocats, és a dir, homes de remença adscrits a la terra, sense possibilitat d'abandonar-la i, per tant, subjectes al seu senyor jurisdiccional. Tots els historiadors coincideixen en afirmar que la catàstrofe de la Pesta Negra fou el punt de partida de les reivindicacions de la revolta remença.

Malauradament no tenim documentació directa dels remences a Borredà. El problema remença existia a les baronies de Pinós i Mataplana (17), concretament, a les parròquies veïnes de Sant Jaume de Frontanyà, Santa Cecília de Riutort, la Pobla de Lillet, Sant Vicenç de Rus i Santa Maria de Castellar de N'Hug, els remences de les quals van pagar l'any 1449 al seu senyor, el baró de Pinós i Mataplana, la quantitat de 3 florins d'or per foc, a fi de deslliurar-se dels mals usos (18).

Els descendents de pagesos que el s.XIV depenien dels seus senyors, al s.XVIII encara són homes propis, solius i afocats. Al s.XVIII es reconeixen encara, amb aquesta condició: Joan Camprubí, amo del mas del mateix nom situat dins el poble de Borredà, paga al monestir de Ripoll, a més dels censos corresponents a les terres i masos, una quantitat en metàl·lic per la reducció dels censos corresponents a les terres i masos, una quantitat en metàl·lic per la reducció dels mals usos del Mas Vinyals, un mas rònec que segurament va incorporar al Mas Camprubí després de la Pesta Negra. Salvador Mas i la seva muller Maria Casadejús es confessen vassalls de la jurisdicció civil i homes propis, solius i afocats del monestir i reconeixen que tenen els masos Casadejús i els masos deshabitats i derruïts de Casadessús i Casajoana. Joan Vilardell i Joan Puig Campalans, entre altres, es confessen vassalls i homes propis, solius i afocats del monestir de Ripoll (19).

Tots aquests confessants són, al s.XVIII, els descendents d'aquells pagesos que varen sobreviure a la crisi baix medieval, que varen apropiar-se de masos veïns abandonats pels pagesos que van morir o que van fugir i que després del conflicte remença varen esdevenir grans propietaris i amb una bona posició econòmica. La documentació del segle XV ens informa que els grans propietaris de Borredà i de les zones veïnes varen comprar masies i deveses; l'any 1430 Joan de Campalans comprava una masoveria i una vinya situada prop del mas Campalans, pel preu de 7 lliures i reconeixia el senyoriu de Ripoll sobre aquesta compra a Miquel de la Serra i a la seva muller Blanca, propietaris del mas de la Serra de Sta. Maria de Borredà (20); el 1445 Pere de Campalans, fill de Joan Campalans, comprava el mas de Subirats del Vilar de Palmerola pel preu de 10 lliures, mas que posteriorment fou venut al mas Sobirà de Borredà (21). Els propietaris del mas Sobirà de Borredà també ampliaren el seu patrimoni. L'any 1407 Guillem de Borredà Sobirà comprava a Jaume de la Picola de Vilada la masoveria de les Nogueres situada a la parròquia de Borredà pel preu de 100 sous (22).

Els Cirera de Rotgers compraren als Campalans el mas Martinyans de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà, però l'any 1457 Pere de Cirera reconeixia el deute de 20 florins a Miquela de Campalans (15 sous per florí és l'equivalència referenciada en el document); per poder fer efectiu el pagament Pere Cirera va sol·licitar un censal de 9 lliures amb una pensió anual de 9 sous al monestir de Sant Jaume de Frontanyà (23).

PROPOSTA CULTURAL

Rutes culturals pel Berguedà