|
|
BUTLLETÍ |
N.34
- Novembre 10 |
|
|
A
Borredà ja ens ha caigut a sobre l’hivern. Ara
si que estem tots ben encauats, procurant que el fred ens afecti
poc.
Els
bolets es varen acabar de cop, no per manca de pluja, si no
pel vent. El vent asseca ràpidament la capa de sobre
dels boscos i els bolets ja no surten. Vet aquí que el
vent va ser molt fort i va durar.
Ben
a prop nostre ha caigut neu, sobre Queralt, als Rasos de Peguera
i al Catlleràs. L’hem tinguda a prop, i s´ha
fet notar per les fredorades. Més llenya cap a casa.
Cal escalfar-la.
És
un temps de poca activitat. El camp ja fa dies es va llaurar,
i ja surt el blat. Els ramats poc poden sortir i mengen el recollit
durant l’estiu i tardor. A les cases van creixent els
pollastres del Nadal. Nadal que ens arribarà aviat.
Anava
a dir que la publicitat no ens enfarfega tant, però sí
en tenim. Aquest dia vaig veure una nova iniciativa publicitària:
a un dels dos costats del pas “cebra” hi havia l’exposició
de productes per a vendre. Els vianants havíem d’esquivar
les ofertes.
|
EXCURSIONISME |
RUTES
DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
|
PEDRET
I EL RIU LLOBREGAT· 3,4 Quilometres · 1 hores
|
Aquesta ruta
ens convida a vincular l’església de Pedret –
una joia arquitectònia de la comarca- amb els seu entorn
i, especialment amb el seu riu, el Llobregat.
|
|
L’església
de Sant Quirze és un dels millors exemplars preromànics
de Catalunya, documentada des del 983. El seu edifici
devia ésser aixecat a l'època de la conquesta
cristiana del país, i fou ampliat al s X, amb absis
laterals que tenen planta de ferradura i també
arcs de ferradura en les seves obertures, típics
de les construccions mossàrabs. El seu presbiteri
és carrat, i el conjunt de l'obra té planta
basilical. En època romànica (s XII) foren
reforçats els murs originals per a poder cobrir
amb volta la nau central, hom modificà una de les
naus antigues i construí el portal nou amb arquivoltes
sobre columnes.
Església
de Sant Quirze
Es conserven també dues decoracions pictòriques
successives: la primitiva, amb temes d'un orant dins un
cercle i un genet armat de casc i llança seguit
d'un peó i un gos i un clergue barbut que sosté
un llibre, que responen a l'època preromànica;
i una segona, romànica, amb la composició
de les verges prudents i les verges folles i altres restes
d'escenificació, d'una gran vivesa de color, que
ha donat al seu autor el nom de Mestre de Pedret.
Orant
|
Les
unes es conserven al Museu d'Art de Catalunya i les altres
al Museu Diocesà de Solsona. L'església
ha estat restaurada pel Servei de Conservació de
Monuments de la diputació de Barcelona.
L’itinerari comença al pont de Pedret (525
m). Cal creuar-lo i prendre el vell camí que surt
cap a la dreta paral·lel al curs del riu Llobregat,
seguint l’antic camí ral que passa a tocar
de les runes del vell molí, molt a prop del pont.
Després del molí, el camí comença
a guanyar alçada per oferir-nos unes captivadores
i inesperades vistes sobre el riu. Cal seguir aquest camí
fins arribar a una pista forestal, passat l’antic
camí que marxa amunt en direcció a Sant
Pere de la Portella. La pista desemboca en un pla on cal
creuar una tanca per sortir a l’antiga línia
de ferrocarril del carrilet de Berga que puja paral·lel
al riu. Cal seguir l’antiga plataforma del tren
remuntant la vall. Es travessa un pont que ens porta a
l’altra riba del riu i al cap d’una estona
es retroba el pont de Pedret.
Pont
de Pedret
Un
cop aquí, és imprescindible tornar a creuar
el pont i pujar l’antic camí de l’esquerra
que porta fins l’església de Pedret i fer-hi
la visita.
|
BORREDÀ
|
Texte
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen
algunes fotografies incorporades a aquest texte, són
a color i no formen part del llibre.
|
Situació
als segles XIV i XV |
El monestir de Sta. Maria de Montbenet no devia
posseir plenament els masos de Torrents, Vila,
Comelles i Vilar de la Parròquia de Sant
Sadurní de Rotgers, ja que l'any 1342
Guillem de Vilacorba i la seva muller Beatriu
de Manyans, senyors de Maçanós,
es venen a l'abat i al monestir de Sant Pere
de la Portella el domini directe i franc que
tenien sobre aquests masos i els censos de mig
porc, 1 sester de civada i 1 pollastre de cadascun
(11).
La situació d'opressió que patien
els pagesos del segle XIII en mans dels seus
senyors va provocar la fugida de molts camperols
cap a la Catalunya Nova o cap a les ciutats
o viles veïnes on les cartes de poblament
i de franqueses oferien millors condicions de
vida i de llibertat. Per tal d'evitar la pèrdua
de la pagesia, els senyors jurisdiccionals rebaixaven
els censos, però també els retallaven
la llibertat en adscriure'ls a la terra i obligar-los
a pagar una remença si volien abandonar
el mas. L'any 1329 Guillem de Vilacorba i la
seva muller Beatriu, senyors de Maçanós
i de Comià varen rebaixar el cens que
pagava Bartomeu de Soler de la parròquia
de Sant Esteve de Comià, per una vinya
situada al peu del camí que va del mas
del Soler al mas de Puigcercós; de la
quarta part del vi que pagava com a cens, ara
només n'ha de pagar 1/5 part, però
el preu de la reducció és de 12
sous. Signen el document els senyors de Maçanós,
el seu batlle Berenguer de Llimós i el
notari del Castell i terme de la Guàrdia
de Ripoll (12). Els documents també deixaven
ben clar que els pagesos no podien abandonar
el mas i acollir-se a les franqueses que oferien
els nous nuclis urbans, ja abans de la Pesta
Negra i sobretot després d'aquesta.
El monestir de Montbenet, durant aquests anys,
estableix alguns masos a Rotgers; el 1341 l'abadessa
Cília estableix a Bernat de Comamala
de Palomera al mas del Vilar, amb l'obligació
de pagar els censos i de renunciar a les franqueses
de ciutats, viles, burgs o castells. L'emprenedora
abadessa Cília va exigir a diversos pagesos
de Rotgers que li reconeguessin el senyoriu
i li juressin homenatge; un d'aquests fou Bernat
del Pujol que pagava cada any 1 unça
de pebre per Nadal; també Bernat de Torrents,
que tenia la batllia de Rotgers per nomenament
de l'abadessa de Montbenet, es confessava fill
d'home i de dona vostre, és a dir, home
propi, quiti i soliu del mas dels Torrents;
igualment el 1344, Arnau, fill de Ramon Arnau
de Rotgers, feia homenatge a l'abadessa, ja
que el seu pare ho havia fet anteriorment el
1340 (13).
|
Els efectes catastròfics
de la pesta van aconsellar a la nova abadessa
Brunissenda de Besora posar ordre i obligar els
pagesos de Rotgers a renovar-li el jurament; la
documentació conservada només es
fa ressò del reconeixement fet per Bernat
del Pujol el 15 de juliol de 1354.
Els altres masos que el monestir de Montbenet
tenia a Rotgers, eren abandonats?. Segur que
no, car el 1376 Bernat de Torrents, fill del
que fou batlle del monestir a Rotgers, reconeixia
ésser pagès de remença
de Montbenet i prometia obediència i
fidelitat a l'abadessa Brunissenda, senyora
seva, a la qual feia homenatge, i renunciava
també a les franqueses d'altres llocs
(15). Molts pagesos, possiblement no van respondre
a la crida del monestir amb la clara intenció
d'alliberar-se del seu senyoriu.
La despoblació féu que es reorganitzessin
les relacions entre els pagesos que sobrevisqueren
i els seus senyors. Aprofitant el desgavell
i fugint de la pesta, molts pagesos van abandonar
els masos i es van refugiar a les ciutats o
cercaren noves terres per poder viure en condicions
més favorables. L'anv 1368 el batlle
de la vila bagenca de Santpedor feia crides
per tot Catalunya anunciant que els menestrals
que hi volguessin anar a viure gaudirien de
20 anys d'exempcions fiscals i 10 els qui no
ho eren; el mateix passà a Vic i a moltes
altres ciutats i viles. El rei Pere el Cerimoniós
afavorí amb múltiples privilegis
ciutats i viles reials, (Berga, per exemple),
per tal de revitalitzar-les i alhora augmentar
la seva població amb gent que, legalment
o no, fugia de les zones rurals.
Els senyors, acostumats al cobrament d'unes
rendes importants, van resistir-se a perdre
la seva capacitat adquisitiva i varen utilitzar
mètodes violents per tal de no perdre
pagesos o de no cobrar les antigues rendes,
amb la imposició dels anomenats mals
usos. L'interès dels senyors era molt
clar: vincular i adscriure els pagesos a la
terra que treballaven, augmentar els censos
i cobrar als supervivents les rendes dels masos
rònecs que aquests havien incorporat.
|
|
|
I és que els
pagesos que varen aconseguir de sobreviure
a la pesta s'apropiaren dels masos deshabitats
o rònecs, els quals treballaven
amb l'ajuda de jornalers, sobretot estrangers,
francesos i gascons, etc; així
aconseguiren assolir una posició
econòmica gens menyspreable i
ampliar considerablement les terres
de conreu. Aquests immigrants francesos
i gascons s'integraren plenament a les
comunitats pageses i urbanes; molts
es van casar amb noies catalanes i s'establiren
definitivament aquí; així,
Bernat Infant de la Vila de Sant Pau
del bisbat de Comenge —regne de
França— l'any 1428 reconeixia
que havia rebut la quantitat de 14 lliures
barceloneses en concepte de dot per
la seva muller (16).
El Monestir de Ripoll també va
intentar de reorganitzar les seves possessions
després de la pesta, no sense
dificultats i actituds violentes per
fer-ho. L'any 1353 la gent de Vic va
atacar, saquejar i assaltar la pabordia
de Palau, centre de l'administració
de les terres del monestir a la plana
de Vic. Arreu es multiplicaven les agressions
a delegats senyorials; les revoltes
i les insubordinacions eren sempre protagonitzades
per pagesos propis, solius i afocats,
és a dir, homes de remença
adscrits a la terra, sense possibilitat
d'abandonar-la i, per tant, subjectes
al seu senyor jurisdiccional. Tots els
historiadors coincideixen en afirmar
que la catàstrofe de la Pesta
Negra fou el punt de partida de les
reivindicacions de la revolta remença.
Malauradament no tenim documentació
directa dels remences a Borredà.
El problema remença existia
a les baronies de Pinós i Mataplana
(17), concretament, a les parròquies
veïnes de Sant Jaume de Frontanyà,
Santa Cecília de Riutort, la
Pobla de Lillet, Sant Vicenç
de Rus i Santa Maria de Castellar
de N'Hug, els remences de les quals
van pagar l'any 1449 al seu senyor,
el baró de Pinós i Mataplana,
la quantitat de 3 florins d'or per
foc, a fi de deslliurar-se dels mals
usos (18).
|
|
Els
descendents de pagesos que el s.XIV depenien
dels seus senyors, al s.XVIII encara són
homes propis, solius i afocats. Al s.XVIII
es reconeixen encara, amb aquesta condició:
Joan Camprubí, amo del mas del
mateix nom situat dins el poble de Borredà,
paga al monestir de Ripoll, a més
dels censos corresponents a les terres
i masos, una quantitat en metàl·lic
per la reducció dels censos corresponents
a les terres i masos, una quantitat en
metàl·lic per la reducció
dels mals usos del Mas Vinyals, un mas
rònec que segurament va incorporar
al Mas Camprubí després
de la Pesta Negra. Salvador Mas i la seva
muller Maria Casadejús es confessen
vassalls de la jurisdicció civil
i homes propis, solius i afocats del monestir
i reconeixen que tenen els masos Casadejús
i els masos deshabitats i derruïts
de Casadessús i Casajoana. Joan
Vilardell i Joan Puig Campalans, entre
altres, es confessen vassalls i homes
propis, solius i afocats del monestir
de Ripoll (19).
Tots
aquests confessants són, al s.XVIII,
els descendents d'aquells pagesos que
varen sobreviure a la crisi baix medieval,
que varen apropiar-se de masos veïns
abandonats pels pagesos que van morir
o que van fugir i que després
del conflicte remença varen esdevenir
grans propietaris i amb una bona posició
econòmica. La documentació
del segle XV ens informa que els grans
propietaris de Borredà i de les
zones veïnes varen comprar masies
i deveses; l'any 1430 Joan de Campalans
comprava una masoveria i una vinya situada
prop del mas Campalans, pel preu de
7 lliures i reconeixia el senyoriu de
Ripoll sobre aquesta compra a Miquel
de la Serra i a la seva muller Blanca,
propietaris del mas de la Serra de Sta.
Maria de Borredà (20); el 1445
Pere de Campalans, fill de Joan Campalans,
comprava el mas de Subirats del Vilar
de Palmerola pel preu de 10 lliures,
mas que posteriorment fou venut al mas
Sobirà de Borredà (21).
Els propietaris del mas Sobirà
de Borredà també ampliaren
el seu patrimoni. L'any 1407 Guillem
de Borredà Sobirà comprava
a Jaume de la Picola de Vilada la masoveria
de les Nogueres situada a la parròquia
de Borredà pel preu de 100 sous
(22).
Els
Cirera de Rotgers compraren als Campalans
el mas Martinyans de la parròquia
de Sant Jaume de Frontanyà, però
l'any 1457 Pere de Cirera reconeixia
el deute de 20 florins a Miquela de
Campalans (15 sous per florí
és l'equivalència referenciada
en el document); per poder fer efectiu
el pagament Pere Cirera va sol·licitar
un censal de 9 lliures amb una pensió
anual de 9 sous al monestir de Sant
Jaume de Frontanyà (23).
|
|
|
PROPOSTA
CULTURAL |
Rutes
culturals pel Berguedà |
|
AGENDA
D’ACTES DEL BERGUEDÀ
|
25-27 de
novembre a BARCELONA: Posa el Berguedà
al teu plat
27 de novembre a BERGA: La Patum, patrimoni
humanitat. Concert de música
30 de novembre a SAGÀS: Festa de sant
Andreu
6 de desembre a BAGÀ: Fira d’artesans
i mostra gastronòmica
8 de desembre a GIRONELLA: Fira de la Puríssima
|
|
FULL
LA POPA |
Havent-ho
demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi
inclourà una adreça electrònica per
a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del
full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector
de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha
una part de l’historia del poble.
L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar
és:
http://www.butlleti.net/popa9/popa9.htm
Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament. |
Apartaments
de can Pistola
Borredà
Per
a veure informació sobre els apartaments i
saber-ne
els preus, pulsi sobre la imatge del costat.
Per
a a saber la disponibilitat i fer una reserva, pulsi:

|
|
|
|
Vida
saludable |
VOL
REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?
Si vol rebre mensualment
i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres
persones el rebin, pot deixar-nos les dades:
|
|