| |
| |
|
BUTLLETÍ |
N.46
- Novembre 11 |
|
|
|
Novembre
- Tardor |
Ara sí que es nota la tardor. Ja som al temps
de canvis de colors als boscos. Els arbres canvien
els colors de les seves fulles, abans de caure.
És el moment de veure els boscos acolorits.
És tota una simfonia de colors.
Els horts ja han acabat la seva campanya. Ara a
preparar les terres per a les glaçades, i
tenir-los apunt per a la primavera.
Ha plogut força aquests dies. Ha anat molt
de bé. Calia unes bones pluges. Els entesos
diuen, que si no fa vent, si no arriba una tramuntanada,
encara es faran bolets. Alguns indiquen que forces.
Acompanya a la secció de Vídeos del
Berguedà, un vídeo sobre els boscos
de Borredà, a la tardor.
|
|
EXCURSIONISME |
| RUTES
DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ |
DE
VILADA A SANT SADURNI DE ROTGERS · 13 Quilometres
· 4 hores
|
Una
altra ruta d’aquesta sèrie descriu
el camí de Sant Sadurní de Rotgers
des de Borredà. Aquí us proposem una
ruta per arribar a l’església de Sant
Sadurní de Rotgers, des de Vilada, passant
pels típics boscos de pi d’aquesta
zona. |
|
 Vilada |
El
començament d’aquesta ruta és
el pont de Vilada, seguint les marques del GR
241 per una pista fins al primer coll. A partir
d’aquí cal girar cap a l’esquerra
per seguir les marques verdes i blanques d’un
sender local. En un punt concret, la ruta agafa
una drecera per escurçar un revolt de la
pista, just abans de sortir una altra vegada a
la pista, veureu tres pedres pintades de vermell:
són les marques per delimitar els termes
de les finques. La pedra central sempre és
la més gran, és el terme i marca
el punt exacte del límit; les petites s’anomenen
filloles. L’orientació de les pedres
indica la direcció que segueix el terme.
Les pedres també poden estar pintades en
altres colors (groc, blanc...); o, si el terreny
és molt rocós i no permet enterrar
pedres, els termes es marquen amb tres ratlles
tallades en una roca. Si camineu molt per la comarca,
veureu sovint aquestes marques.
Just abans d’arribar a la casa del coll
de la Mola, la ruta deixa la pista per pujar per
la costa fins a trobar el camí que anava
a la casa de la Baga. A mesura que pugeu per la
cresta, veureu les parets d’antics camps;
intenteu imaginar-vos la feina que suposava construir
aquestes feixes –un any de treball per hectàrea-
i després conrear-los. Evidentment, les
zones de bosc eren molt més reduïdes.
 Guardiolans |
Quan
el camí s’aplana és un bon
moment per contemplar les bones vistes de les
muntanyes de Vilada i de Castell de l’Areny
en les clarianes. El camí va a parar a
una pista amb clares mostres d’una activa
explotació forestal. La ruta s’aparta
de la casa de la Baga, però val la pena
arribar-hi i veure una típica masoveria,
probablement construïda al segle XVIII i
que té una particularitat: dóna
l’esquena a la vall i mira cap a la costa
de la muntanya. Per a una mentalitat moderna aquest
fet es fa estrany, ja que es privaven de la vista
més bonica; però cal pensar que
en aquella època el més important
no eren les boniques vistes sinó l’orientació
cap al sol.
Quan
reprengueu el camí anireu a parar als camps
de la casa del Putxot. Hi ha una petita bassa
i es veuen les restes de la casa sobre un petit
turó. És un lloc tranquil per descansar
i gaudir del paisatge.
|
Cap
al sud-oest es veu la casa de la Baga, d’on
heu vingut. Ben aviat la ruta enllaça amb
la pista principal que va a Sant Sadurní
de Rotgers.
L’església es troba a l’esquerra
del camí. Prop d’aquí -a uns
700 metres cap a la dreta- hi ha la font de Cirera
que donava aigua a la casa del mateix nom, avui
arrasada.
L’església romànica
de Sant Sadurní de Rotgers (segles XI i
XII), des de la seva restauració, ha estat
inclosa en la xarxa de monuments visitables de
la Diputació. Per 2 € (1,35 €
els nens i els pensionistes), us donaran una informació
molt completa sobre la història i la construcció
de l’església. És del tot
recomanable. Consulteu els horaris d’obertura.
Seguint la cresta de darrere de l’església,
arribareu en un parell de minuts a unes restes
de murs adossats a una paret rocosa. Són
les restes d’una o dues cases medievals
de la mateixa època que l’església.
S’hauria d’imaginar unes cases amb
una o dues estances i una teulada d’un sol
pendent.
 Sant
Sadurní de Rotgers |
Des
d’aquí cal retornar pel mateix GR
per on heu pujat fins a arribar a un torrent on
el GR continua cap a l’esquerra per un sender;
vosaltres haureu de continuar per la pista de
la dreta seguint les marques verdes i blanques.
Després d’un quilòmetre, la
ruta se’n va cap a la dreta per una altra
pista cap a la casa de Capdevila per tornar a
marxar cap a la dreta per una altra pista, abans
d’arribar a la casa, que després
es converteix en camí i passa per una zona
d’antics conreus i les restes d’una
barraca. Surt a una cresta i comença a
baixar cap a l’esquerra. Cap a l’esquerra
veureu un altre camí amb una creu verda
i blanca pintada en un arbre. Aquest camí,
una mica emboscat, amaga una sorpresa: si el seguiu
creuareu la llera del torrent, gairebé
sense perdre alçada, i a l’altre
costat veureu unes estructures estranyes: són
antics forns de calç utilitzats per coure
pedra i fer-ne calç. Cal anar en compte,
ja que es troben en ruïnes i el terreny amaga
algun forat.
 Sta.
Magdalena de Guardiolans |
Retornant
a la ruta, el camí baixa fins a sortir a
una pista. Cal que gireu cap a la dreta per trobar
novament el GR i seguir-lo fins a tornar al primer
coll que havíem deixat per anar cap al coll
de la Mola. La part més interessant d’aquest
tram és l’església de Santa
Maria de Guardiolans, d’evident antiguitat.
El camí passa entre l’església
i la casa del Solà, antiga casa de pagès
convertida en residència casa de pagès.
L’església està citada des del
segle X i té una estampa romànica
però fou reformada de forma important durant
els segles XVII i XVIII. |
|
BORREDÀ
|
| Text
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen
algunes fotografies incorporades a aquest text, són
a color i no formen part del llibre. |
|
L'obreria
de Borredà
Des
del segle XIV són documentades a Catalunya
les Obreries parroquials, institucions gestionades
per laics que administraven els béns destinats
a la conservació de l'edifici i al culte
d'una parròquia o església. De la
de Borredà no en coneixem els orígens
però la documentació parroquial del
segle XVI ja esmenta aquesta institució plenament
organitzada a l'església de Santa Maria i
a la de Rotgers que en aquest segle estaven unides.
No sabem quin era el procediment d'elecció
dels dos obrers de Borredà, car només
tenim com a font d'informació les visites
pastorals fetes per Ripoll, però deduïm
que els dos obrers sortints nomenaven dos caps de
casa del terme parroquial, amb el vist-i-plau de
Ripoll: «ítem assignant
y posam per obrers après que auran acabat
los que vuy son a Massana y Gabriel Casamitjana
als quals nos ha aparegut suf ficients pera tal
càrrech (1570)» (40).
El càrrec seria, inicialment, anual, però
al llarg del s.XVII, i més concretament al
XVIII, les eleccions es fan cada cop més
espaiades; també podem constatar que fou
sempre un càrrec controlat pels pagesos,
tot i que a mitjan s.XVII es parla d'un obrer major
(pagès benestant) i un obrer menor (masover).
|
| Els
obrers sortints havien de passar comptes de l'administració
als nomenats de nou davant la presència del
rector. Els únics que tenien clau de la caixa
eren els obrers i el rector. L'any 1614 el visitador
de Ripoll va exigir als obrers de Borredà
que el rector tingués una clau, car «en
tot lo de la Iglesia es lo primer y com a tal ha
de esser respectat y tingut».
L'any 1623 l'obreria de Borredà obtenia del
delme, 100 quarteres de blat, 25 quarteres d'altres
grans, «un poc de llana i alguns
carnelatges, censos de alguns grans que fan los
masos de la Parròquia com apareix en lo llevador
que tenien los obrers» i també
col·lectes, deixes testamentàries,
censals, fundacions, beneficiats, etc. L'obreria
de Borredà disposava de mesures pròpies
que encara s'utilitzaven a finals del s. XVIII;
l'any 1772 s'esmenta la mesura del blat forment
«una mesura que se encontra a
la Rectoria amb un cèrcol de ferro y la llana
també de ferro» (41).
L'augment de la devoció a la Mare de Déu
de la Popa va fer decidir, l'any 1688, l'abat de
Ripoll a crear la figura d'un santer per recollir
almoines a favor de la Verge, per tal de proveir-la
de bons vestits; aquest santer era escollit anualment
pel rector i pels obrers i tenia el títol
de Paborde de la Mare de Déu de la Popa.
Es recaptava per a la il·luminació
de l'església i, especialment, per a la del
Santíssim Sagrament; l'any 1689 l'abat va
concedir que aquestes recaptes afectessin tothom,
és a dir, als pagesos i als menestrals, car
tots gaudien de l'església il·luminada
i que «en cas que los dits manestrals
vullan concorrer en pagar lo dret de sagristia pugan
en tal cas anomenar obrer lo qual junt ab los dels
pagesos procure en collectar y cobrar lo que se
imposaran y perque a est effecte puga cada qual
donar son sentir», i mana al
batlle de Borredà que convoqui consell per
tal d'informar tothom d'aquesta decisió.
|
 Porta
de l'Esgésia de Borredà |
 Mare
de Déu de la Popa |
|
 Interior
de l'Esgésia de Borredà
|
|
La
concessió d'aquesta obreria als menestrals
de Borredà provocava conflictes i problemes,
car a l'entorn dels càrrecs d'obrers s'hi
aplegaven interessos econòmics i socials.
Aquesta hipòtesi sembla confirmar-se pel
fet que l'any 1797 Ripoll va reformar el sistema
d'elecció d'obrers parroquials i ratificava
aquests càrrecs als pagesos: «.Manam,
y ordenam per la mayor formalitat y seguretat del
accés en la elecció de obrers, que
el tos de aqui al devant se elegesquin per vots
secrets en la forma que va a establirse: En lo die
vuit de setembre de tots los anys se ajuntaran tots
los que tinguin vot en la elecció de dits
Obrers en la Sacristía de la Igla. Parroquial
en la que assistira lo Rt. Sor: Rector; y si dit
Sr. per algun motiu no se trobas en la Parroquia,
o altrement estigués legitimament impedit
per algun carrech de son ministeri Parrochial deurà
ferse la elecció en lo primer die festiu
en que dit Sr. se trobara present y dessembarassat.
Los vocals donaran secretament lo vot un despues
del altre a dit Sr. Rector; qui escriurà
los Vots, y donarà igualment lo seu assentantlo
en la Llista en que se escriuran los demes; preveríintse,
que deurà votarse primer lo Obrer propietari,
y despues lo Masover; luego seguidament lo Sr, Rector
tenint à son costat los dos Obrers antichs
llegirà lo scrutini, y quedarán elegits
los que se trobara tenir major numero de vots. Fetas
estas diligencias se publicarà el scrutini,
y se proclamaran los Obrers novament elegits per
lo any següent» (42).
|
| La
participació de la comunitat en l'organització
parroquial va produir enfrontaments amb el rector,
i sovint sorgien tensions socials entre els diferents
estaments; tenim bons exemples de conflictivitat
en l'àmbit parroquial.
L'any
1633 es confirmava el privilegi de banc que tenia
Francesc Casadejús, després d'haver-
lo reclamat repetidament, i que fou motiu d enfrontaments;
concretament se li confirma el dret sobre el primer
banc del costat del presbiteri, el qual últimament
havien ocupat, sense dret, els menestrals Roca (43).
Un dels problemes que va enfrontar els diferents
rectors amb la gent, i que continuen al llarg d'aquests
segles, fou el de la il·luminació
de l’església; l'any 1587 el visitador
ja amenaçava amb l'excomunió i amb
multes la gent de Borredà perquè no
participen en res a la lluminària de oli.
El 1689 es tornava a recordar aquesta l'obligació.
El mateix tema va enfrontar violentament el rector
amb els obrers i pagesos l'any 1794. Els obrers
d'aquell any, Climent Puig i Campalans i Ramon Sobirà,
masover de la casa de Cirera, reconeixien que a
ells els corresponia comprar l'oli i la cera per
a la illuminació amb els ingressos que recaptaven
voluntàriament entre els pagesos de la parròquia
—no hi contribuïen els menestrals—,
però que en aquest any no hi havia diners
per pagar tota la cera necessària degut
a la Guerra amb Fransa. Informat el
rector va respondre contundent: «Vosaltres
vos aclarireu cuidado que jo no experimentia la
falta de ser ni oli per la llantia del Sagrament
que en tal cas jo jam sabrer manejar»
|
 Façana
de l'Esgésia de Borredà |
|
| Els
obrers primer, i el representant de Ripoll després,
varen convocar els pagesos, els quals es van negar
a pagar les quantitats estipulades, al·legant
sempre que «perque en ocasio que
tenim las guerras tant serca pot ser que sim desfeia
de un diner dins curt temps me faria falta per la
familia» La cera es va acabar
a finals de juliol de l'any 1795, motiu pel qual
el rector no va celebrar missa a l'altar major,
però sí a l'altar de Sant Joan, ja
que la confraria encara en tenia. La negativa dels
pagesos a pagar l'oli i la cera als nous obrers
escollits, el dia de Sant Isidre de l'any 1795,
motivà la visita de l'abat de Ripoll, però
tampoc no es va solucionar el problema, ja que solament
ho varen fer Casadejús i Canamars
|
«amb
trampa dels obrers intrussos que los feren pagar...se
valgueren de moltas amenassas que haurien penyoras
i altras cosas tots pensem que eran tramoias dels
poch ben intencionats obrers intrussos que eren
Josep Canudas i Clotet negociant de Borredà
i Sagimon Bardolet paraire juntament ab lo Batlle
March Cirera de 80 i tants anys, que pensem ja no
sab ques pesca, en quant a las obligacions de Batlle»
Els
enfrontaments entre pagesos i el rector es repetiren
durant tot l'any 1795 fins al punt que es van presentar
plets individuals contra el rector, (plets que Ripoll
no va atendre mai), i es varen fer repetides eleccions
d'obrers. Finalment l'any 1797 s'arribà a
un acord, i el rector Jaume Palmerola fou obligat
a presentar comptes de totes les administracions,
a reconèixer que havia utilitzat fons parroquials
en fi propi, (probablement en la compra de la nova
rectoria, de la qual en parlarem més endavant),
a comprometre's a decidir sobre el futur de l'església
amb els obrers, retornar les claus dels bacins i
la imatge de Sant Isidre, a celebrar missa a l'altar
major cada dia a punta de sol i a tenir un llibre
de comptabilitat. Per la seva banda els pagesos
escolliran nous obrers segons el sistema acostumat
(44). |
 Campanar
de l'Esgésia de Borredà |
|
|
PROPOSTA
CULTURAL |
Rutes
culturals pel Berguedà |
|
|
Els Vídeos del Berguedà
Us
presento un video ben casolà, però amb totes
les simfonies de colors dels boscos de Borredà.
A la tardor els arbres es vesteixen de gala, abans d’entrar
a l’hivern. Ës bó fruir de la natura,
i ho és a la tardor.
|
AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ
3 de novembre
a La Pobla de Lillet: La Fira
5-6 de novembre a Puig-Reig: Fira de Sant Martí
10-13 de novembre a Puig-Reig: Festes de Sant
Martí
11-12 de novembre: l’Olla de Núria
19 de novembre a Berga: Ruta circular Cogolló
d’Estela
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
CONSELLS
PER AL BOLETAIRE
-
Hem de ser conscients que el bosc és
un ecosistema complex i que la nostra
actuació en collir bolets el pot
malmetre si no prenem precaucions com
ara la de no rasclonar el sòl amb
cap eina.
-
Hem
de tallar els bolets pel peu amb un ganivet
de fulla estreta per tal de no destruir
el miceli, que és la part subterrània
del bolet.
-
S’han
de collir els bolets que ens siguin ben
coneguts evitant malmetre els altres.
Tots els bolets tenen la seva funció
a la natura, fins i tot els metzinosos
o tòxics.
-
Recol·lecteu
només exemplars sans i sencers.
Els exemplars vells o corcats, que de
segur llençarem en arribar a casa,
poden esporular al bosc i contribuir al
naixement de nous bolets, o si més
no serviran com a aliment a d’altres
éssers vius.
-
Per
últim, recordeu que el millor boletaire
de tots no és el que arriba a casa
amb més cistells plens, sinó
aquell que després de sortir del
bosc, no hi deixa cap resta o empremta
visible de la seva estada.
-
Cal
portar calçat adequat, roba vella,
un cistell i un ganivet.
-
Els
dimecres o dijous us podrem acompanyar
al bosc, al matí o bé a
la tarda segons el temps.
|
|
|
|
|
| REPORTATGE
GRÀFIC DEL 2010 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
FULL
LA POPA |
Havent-ho
demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi
inclourà una adreça electrònica
per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar
del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols,
rector de Borredà, des de l’any 1979
al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.
L’adreça de l’arxiu per a poder-ho
baixar és:
http://www.butlleti.net/popa20/popa20.htm
Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament. |
|
VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?
Si vol rebre
mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí,
o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les
dades:
Contador de visitas
Diseño web sevilla
|
|
|
|
Subscrigui's
gratuïtament al butlletí >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
