Subscrigui's gratuïtament al butlletí >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's
 
 
butlleti.net
butlleti.net
BUTLLETÍ
N.46 - Novembre 11
Novembre - Tardor

Ara sí que es nota la tardor. Ja som al temps de canvis de colors als boscos. Els arbres canvien els colors de les seves fulles, abans de caure. És el moment de veure els boscos acolorits. És tota una simfonia de colors.

Els horts ja han acabat la seva campanya. Ara a preparar les terres per a les glaçades, i tenir-los apunt per a la primavera.

Ha plogut força aquests dies. Ha anat molt de bé. Calia unes bones pluges. Els entesos diuen, que si no fa vent, si no arriba una tramuntanada, encara es faran bolets. Alguns indiquen que forces.

Acompanya a la secció de Vídeos del Berguedà, un vídeo sobre els boscos de Borredà, a la tardor.

EXCURSIONISME
RUTES DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ

DE VILADA A SANT SADURNI DE ROTGERS · 13 Quilometres · 4 hores

Una altra ruta d’aquesta sèrie descriu el camí de Sant Sadurní de Rotgers des de Borredà. Aquí us proposem una ruta per arribar a l’església de Sant Sadurní de Rotgers, des de Vilada, passant pels típics boscos de pi d’aquesta zona.
butlleti.net

Vilada

El començament d’aquesta ruta és el pont de Vilada, seguint les marques del GR 241 per una pista fins al primer coll. A partir d’aquí cal girar cap a l’esquerra per seguir les marques verdes i blanques d’un sender local. En un punt concret, la ruta agafa una drecera per escurçar un revolt de la pista, just abans de sortir una altra vegada a la pista, veureu tres pedres pintades de vermell: són les marques per delimitar els termes de les finques. La pedra central sempre és la més gran, és el terme i marca el punt exacte del límit; les petites s’anomenen filloles. L’orientació de les pedres indica la direcció que segueix el terme. Les pedres també poden estar pintades en altres colors (groc, blanc...); o, si el terreny és molt rocós i no permet enterrar pedres, els termes es marquen amb tres ratlles tallades en una roca. Si camineu molt per la comarca, veureu sovint aquestes marques.
Just abans d’arribar a la casa del coll de la Mola, la ruta deixa la pista per pujar per la costa fins a trobar el camí que anava a la casa de la Baga. A mesura que pugeu per la cresta, veureu les parets d’antics camps; intenteu imaginar-vos la feina que suposava construir aquestes feixes –un any de treball per hectàrea- i després conrear-los. Evidentment, les zones de bosc eren molt més reduïdes.

Guardiolans

Quan el camí s’aplana és un bon moment per contemplar les bones vistes de les muntanyes de Vilada i de Castell de l’Areny en les clarianes. El camí va a parar a una pista amb clares mostres d’una activa explotació forestal. La ruta s’aparta de la casa de la Baga, però val la pena arribar-hi i veure una típica masoveria, probablement construïda al segle XVIII i que té una particularitat: dóna l’esquena a la vall i mira cap a la costa de la muntanya. Per a una mentalitat moderna aquest fet es fa estrany, ja que es privaven de la vista més bonica; però cal pensar que en aquella època el més important no eren les boniques vistes sinó l’orientació cap al sol.
Quan reprengueu el camí anireu a parar als camps de la casa del Putxot. Hi ha una petita bassa i es veuen les restes de la casa sobre un petit turó. És un lloc tranquil per descansar i gaudir del paisatge.

Cap al sud-oest es veu la casa de la Baga, d’on heu vingut. Ben aviat la ruta enllaça amb la pista principal que va a Sant Sadurní de Rotgers.
L’església es troba a l’esquerra del camí. Prop d’aquí -a uns 700 metres cap a la dreta- hi ha la font de Cirera que donava aigua a la casa del mateix nom, avui arrasada.
L’església romànica de Sant Sadurní de Rotgers (segles XI i XII), des de la seva restauració, ha estat inclosa en la xarxa de monuments visitables de la Diputació. Per 2 € (1,35 € els nens i els pensionistes), us donaran una informació molt completa sobre la història i la construcció de l’església. És del tot recomanable. Consulteu els horaris d’obertura.
Seguint la cresta de darrere de l’església, arribareu en un parell de minuts a unes restes de murs adossats a una paret rocosa. Són les restes d’una o dues cases medievals de la mateixa època que l’església. S’hauria d’imaginar unes cases amb una o dues estances i una teulada d’un sol pendent.


Sant Sadurní de Rotgers

Des d’aquí cal retornar pel mateix GR per on heu pujat fins a arribar a un torrent on el GR continua cap a l’esquerra per un sender; vosaltres haureu de continuar per la pista de la dreta seguint les marques verdes i blanques. Després d’un quilòmetre, la ruta se’n va cap a la dreta per una altra pista cap a la casa de Capdevila per tornar a marxar cap a la dreta per una altra pista, abans d’arribar a la casa, que després es converteix en camí i passa per una zona d’antics conreus i les restes d’una barraca. Surt a una cresta i comença a baixar cap a l’esquerra. Cap a l’esquerra veureu un altre camí amb una creu verda i blanca pintada en un arbre. Aquest camí, una mica emboscat, amaga una sorpresa: si el seguiu creuareu la llera del torrent, gairebé sense perdre alçada, i a l’altre costat veureu unes estructures estranyes: són antics forns de calç utilitzats per coure pedra i fer-ne calç. Cal anar en compte, ja que es troben en ruïnes i el terreny amaga algun forat.

Sta. Magdalena de Guardiolans


Retornant a la ruta, el camí baixa fins a sortir a una pista. Cal que gireu cap a la dreta per trobar novament el GR i seguir-lo fins a tornar al primer coll que havíem deixat per anar cap al coll de la Mola. La part més interessant d’aquest tram és l’església de Santa Maria de Guardiolans, d’evident antiguitat. El camí passa entre l’església i la casa del Solà, antiga casa de pagès convertida en residència casa de pagès. L’església està citada des del segle X i té una estampa romànica però fou reformada de forma important durant els segles XVII i XVIII.
BORREDÀ
Text extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest text, són a color i no formen part del llibre.
L'obreria de Borredà

Des del segle XIV són documentades a Catalunya les Obreries parroquials, institucions gestionades per laics que administraven els béns destinats a la conservació de l'edifici i al culte d'una parròquia o església. De la de Borredà no en coneixem els orígens però la documentació parroquial del segle XVI ja esmenta aquesta institució plenament organitzada a l'església de Santa Maria i a la de Rotgers que en aquest segle estaven unides.
No sabem quin era el procediment d'elecció dels dos obrers de Borredà, car només tenim com a font d'informació les visites pastorals fetes per Ripoll, però deduïm que els dos obrers sortints nomenaven dos caps de casa del terme parroquial, amb el vist-i-plau de Ripoll: «ítem assignant y posam per obrers après que auran acabat los que vuy son a Massana y Gabriel Casamitjana als quals nos ha aparegut suf ficients pera tal càrrech (1570)» (40). El càrrec seria, inicialment, anual, però al llarg del s.XVII, i més concretament al XVIII, les eleccions es fan cada cop més espaiades; també podem constatar que fou sempre un càrrec controlat pels pagesos, tot i que a mitjan s.XVII es parla d'un obrer major (pagès benestant) i un obrer menor (masover).

Els obrers sortints havien de passar comptes de l'administració als nomenats de nou davant la presència del rector. Els únics que tenien clau de la caixa eren els obrers i el rector. L'any 1614 el visitador de Ripoll va exigir als obrers de Borredà que el rector tingués una clau, car «en tot lo de la Iglesia es lo primer y com a tal ha de esser respectat y tingut». L'any 1623 l'obreria de Borredà obtenia del delme, 100 quarteres de blat, 25 quarteres d'altres grans, «un poc de llana i alguns carnelatges, censos de alguns grans que fan los masos de la Parròquia com apareix en lo llevador que tenien los obrers» i també col·lectes, deixes testamentàries, censals, fundacions, beneficiats, etc. L'obreria de Borredà disposava de mesures pròpies que encara s'utilitzaven a finals del s. XVIII; l'any 1772 s'esmenta la mesura del blat forment «una mesura que se encontra a la Rectoria amb un cèrcol de ferro y la llana també de ferro» (41).
L'augment de la devoció a la Mare de Déu de la Popa va fer decidir, l'any 1688, l'abat de Ripoll a crear la figura d'un santer per recollir almoines a favor de la Verge, per tal de proveir-la de bons vestits; aquest santer era escollit anualment pel rector i pels obrers i tenia el títol de Paborde de la Mare de Déu de la Popa.
Es recaptava per a la il·luminació de l'església i, especialment, per a la del Santíssim Sagrament; l'any 1689 l'abat va concedir que aquestes recaptes afectessin tothom, és a dir, als pagesos i als menestrals, car tots gaudien de l'església il·luminada i que «en cas que los dits manestrals vullan concorrer en pagar lo dret de sagristia pugan en tal cas anomenar obrer lo qual junt ab los dels pagesos procure en collectar y cobrar lo que se imposaran y perque a est effecte puga cada qual donar son sentir», i mana al batlle de Borredà que convoqui consell per tal d'informar tothom d'aquesta decisió.
Porta de l'Esgésia de Borredà
Mare de Déu de la Popa


Interior de l'Esgésia de Borredà

La concessió d'aquesta obreria als menestrals de Borredà provocava conflictes i problemes, car a l'entorn dels càrrecs d'obrers s'hi aplegaven interessos econòmics i socials. Aquesta hipòtesi sembla confirmar-se pel fet que l'any 1797 Ripoll va reformar el sistema d'elecció d'obrers parroquials i ratificava aquests càrrecs als pagesos: «.Manam, y ordenam per la mayor formalitat y seguretat del accés en la elecció de obrers, que el tos de aqui al devant se elegesquin per vots secrets en la forma que va a establirse: En lo die vuit de setembre de tots los anys se ajuntaran tots los que tinguin vot en la elecció de dits Obrers en la Sacristía de la Igla. Parroquial en la que assistira lo Rt. Sor: Rector; y si dit Sr. per algun motiu no se trobas en la Parroquia, o altrement estigués legitimament impedit per algun carrech de son ministeri Parrochial deurà ferse la elecció en lo primer die festiu en que dit Sr. se trobara present y dessembarassat. Los vocals donaran secretament lo vot un despues del altre a dit Sr. Rector; qui escriurà los Vots, y donarà igualment lo seu assentantlo en la Llista en que se escriuran los demes; preveríintse, que deurà votarse primer lo Obrer propietari, y despues lo Masover; luego seguidament lo Sr, Rector tenint à son costat los dos Obrers antichs llegirà lo scrutini, y quedarán elegits los que se trobara tenir major numero de vots. Fetas estas diligencias se publicarà el scrutini, y se proclamaran los Obrers novament elegits per lo any següent» (42).

La participació de la comunitat en l'organització parroquial va produir enfrontaments amb el rector, i sovint sorgien tensions socials entre els diferents estaments; tenim bons exemples de conflictivitat en l'àmbit parroquial.
L'any 1633 es confirmava el privilegi de banc que tenia Francesc Casadejús, després d'haver- lo reclamat repetidament, i que fou motiu d enfrontaments; concretament se li confirma el dret sobre el primer banc del costat del presbiteri, el qual últimament havien ocupat, sense dret, els menestrals Roca (43).
Un dels problemes que va enfrontar els diferents rectors amb la gent, i que continuen al llarg d'aquests segles, fou el de la il·luminació de l’església; l'any 1587 el visitador ja amenaçava amb l'excomunió i amb multes la gent de Borredà perquè no participen en res a la lluminària de oli. El 1689 es tornava a recordar aquesta l'obligació.
El mateix tema va enfrontar violentament el rector amb els obrers i pagesos l'any 1794. Els obrers d'aquell any, Climent Puig i Campalans i Ramon Sobirà, masover de la casa de Cirera, reconeixien que a ells els corresponia comprar l'oli i la cera per a la illuminació amb els ingressos que recaptaven voluntàriament entre els pagesos de la parròquia —no hi contribuïen els menestrals—, però que en aquest any no hi havia diners per pagar tota la cera necessària degut a la Guerra amb Fransa. Informat el rector va respondre contundent: «Vosaltres vos aclarireu cuidado que jo no experimentia la falta de ser ni oli per la llantia del Sagrament que en tal cas jo jam sabrer manejar»
Façana de l'Esgésia de Borredà
Els obrers primer, i el representant de Ripoll després, varen convocar els pagesos, els quals es van negar a pagar les quantitats estipulades, al·legant sempre que «perque en ocasio que tenim las guerras tant serca pot ser que sim desfeia de un diner dins curt temps me faria falta per la familia» La cera es va acabar a finals de juliol de l'any 1795, motiu pel qual el rector no va celebrar missa a l'altar major, però sí a l'altar de Sant Joan, ja que la confraria encara en tenia. La negativa dels pagesos a pagar l'oli i la cera als nous obrers escollits, el dia de Sant Isidre de l'any 1795, motivà la visita de l'abat de Ripoll, però tampoc no es va solucionar el problema, ja que solament ho varen fer Casadejús i Canamars
«amb trampa dels obrers intrussos que los feren pagar...se valgueren de moltas amenassas que haurien penyoras i altras cosas tots pensem que eran tramoias dels poch ben intencionats obrers intrussos que eren Josep Canudas i Clotet negociant de Borredà i Sagimon Bardolet paraire juntament ab lo Batlle March Cirera de 80 i tants anys, que pensem ja no sab ques pesca, en quant a las obligacions de Batlle» Els enfrontaments entre pagesos i el rector es repetiren durant tot l'any 1795 fins al punt que es van presentar plets individuals contra el rector, (plets que Ripoll no va atendre mai), i es varen fer repetides eleccions d'obrers. Finalment l'any 1797 s'arribà a un acord, i el rector Jaume Palmerola fou obligat a presentar comptes de totes les administracions, a reconèixer que havia utilitzat fons parroquials en fi propi, (probablement en la compra de la nova rectoria, de la qual en parlarem més endavant), a comprometre's a decidir sobre el futur de l'església amb els obrers, retornar les claus dels bacins i la imatge de Sant Isidre, a celebrar missa a l'altar major cada dia a punta de sol i a tenir un llibre de comptabilitat. Per la seva banda els pagesos escolliran nous obrers segons el sistema acostumat (44).
Campanar de l'Esgésia de Borredà
PROPOSTA CULTURAL
Rutes culturals pel Berguedà
butlleti.net

Els Vídeos del Berguedà
Us presento un video ben casolà, però amb totes les simfonies de colors dels boscos de Borredà. A la tardor els arbres es vesteixen de gala, abans d’entrar a l’hivern. Ës bó fruir de la natura, i ho és a la tardor.

 

butlleti.net


AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

3 de novembre a La Pobla de Lillet: La Fira
5-6 de novembre a Puig-Reig: Fira de Sant Martí
10-13 de novembre a Puig-Reig: Festes de Sant Martí
11-12 de novembre: l’Olla de Núria
19 de novembre a Berga: Ruta circular Cogolló d’Estela




CONSELLS PER AL BOLETAIRE

  • Hem de ser conscients que el bosc és un ecosistema complex i que la nostra actuació en collir bolets el pot malmetre si no prenem precaucions com ara la de no rasclonar el sòl amb cap eina.
  • Hem de tallar els bolets pel peu amb un ganivet de fulla estreta per tal de no destruir el miceli, que és la part subterrània del bolet.
  • S’han de collir els bolets que ens siguin ben coneguts evitant malmetre els altres. Tots els bolets tenen la seva funció a la natura, fins i tot els metzinosos o tòxics.
  • Recol·lecteu només exemplars sans i sencers. Els exemplars vells o corcats, que de segur llençarem en arribar a casa, poden esporular al bosc i contribuir al naixement de nous bolets, o si més no serviran com a aliment a d’altres éssers vius.
  • Per últim, recordeu que el millor boletaire de tots no és el que arriba a casa amb més cistells plens, sinó aquell que després de sortir del bosc, no hi deixa cap resta o empremta visible de la seva estada.
  • Cal portar calçat adequat, roba vella, un cistell i un ganivet.
  • Els dimecres o dijous us podrem acompanyar al bosc, al matí o bé a la tarda segons el temps.
 
REPORTATGE GRÀFIC DEL 2010

FULL LA POPA
Havent-ho demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.

L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar és:

http://www.butlleti.net/popa20/popa20.htm

Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament.


butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net


VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's

butlleti.net

contador de visitas
Contador de visitas
Diseño web sevilla

butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net

 

 
Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve