Ens tornen a tenir aquí, amb vostès. Ja
som a la tardor. Hem anat a caçar rovellons i d’altres
bolets. Aquest any han estat escassos, no ha plogut prou,
ha mancat l’aigua.
La tardor ja és aquí, ens cal encendre la
llar de foc, fa més fresca. Els dia s’escurça,
i amb el canvi d’horari encara més. Els carrers
són silenciosos, els nens són a l’escola
o bé a dintre de la casa.
On
es nota més el canvi és als nostres boscos.
S’han acolorit, amb el verd de fons, hi destaquen
els colors grocs, ocres, vermells i marrons. El color
dels nostres arbres a la tardor, el faig, el cirerer,
la blada, el pollancre, el roure, … S’han
vestit de gala abans de la caiguda de la fulla.
Fem
un esment especial a la Festa de Tots Sants, i especialment
a la revetlla, amb la celebració de la castanyada,
tan típica de tot Catalunya.
Els
presentem en aquest butlletí un reportatge gràfic
dels nostres boscos, i dels nostres arbres. Contempleu-los
i gaudiu-ne.
|
|
|
|
EXCURSIONISME |
RUTES
D'EDITORIAL ALPINA |
2.-
Saldaguda des del monestir de la Portella 1h 30min
Desnivell: 750 m / Altitud: 1.168 m / Dificultat: alta |
Ascensió
molt directa a un dels cim més altius i emblemàtics
de tota la serralada que hom anomena Picancel. Canals
i agulles montserratines caracteritzen aquest entorn dur
i solitari. La cresta final de Saldaguda és fàcil,
però presenta alguns passos força aeris.
La vista, per contra, és grandiosa, i fa d'aquest
cim un dels millors miradors del baix Berguedà.
L'itinerari s'incia al monestir de la Portella, on arriba
una carretera asfaltada de 8,4 km, procedent de Sant Maurici
de la Quar. Podeu arribar a Sant Maurici des de Gironella
o Prats de Lluçanès.
L'origen
del monestir de la Portella es remunta al final del
s. x, quan fou fundat pels senyors del desaparegut castell
de la Portella. El temple actual, molt modificat, conserva
l'absis i una massissa torre quadrada d'època
romànica. A l'interior s'hi venerava un Santcrist
de mida natural, del s. XII o XIII, que fou cremat durant
la Guerra. Adjunt al temple hi ha un petit claustre
de doble pis, obra del s. XV. El monestir, declarat
bé d'interès cultural, actualment és
en procés de restauració.
|
|
|
Situats
davant l'església, travessem el pati i baixem de
cara a ponent per un caminoi senyalitzat. Tot seguit,
en un collet, trobem la pista de la Portella, que no prenem,
per tal de baixar a la ribera, pel bac del serradet. En
arribar al riu (Ribera de la Portella), trobem una altra
pista que seguim a la dreta, amunt, per la solana, en
direcció a Cal Periques. Al capdamunt del repetjó,
prenem a l'esquerra el trencall que ens duu a la casa
de Campdou, però el deixem en arribar a un barranc
secundari, que davalla de Saldaguda (15 min). Just a sota
tenim el vell pont de Campdou, ara inutilitzat, que fou
construït a mitjan s. xx. Així doncs, deixem
la pista d'accés a aquesta casa i girem a la dreta
(N), clot amunt, per una pista de desemboscament que remunta
el fons del barranc. Quan portem 10 minuts torrent amunt,
la pista tomba i entra en una clotada fonda sobre la qual
s'alça un pany de cingle conegut per la roca de
la Veu. Tot seguit cal deixar la pista, que mor poc més
amunt, enfilar (N) una costa rocosa i erma, sense camí
fressat, parant atenció a no perdre els senyals
de pintura. El pendent és fort, però la
roca conglomerada ofereix bona adherència. El paisatge
que ens envolta és aspre i dur.

|


Per l'obertura
del barranc es veu el monestir de la Portella, enfilat
dalt d'un carener. Un quart més amunt (40 min),
superada una petita cresta, s'assoleix un replà
anomenat el Roure Tou, on es troba un vell camí
de desemboscament. Seguim aquest camí
o el corriol senyalitzat, s'arriba igualment, després
d'una duríssima pujada, al coll del Tell (986
m – 50 min). Aquest collet està unit directament
al cim de Saldaguda, però un ressalt de la carena,
difícil de desgrimpar, impedeix iniciar-hi l'ascensió
al cim. Així, doncs, deixeu-vos portar pel corriol
(no per la trialera de les motos), que travessa suaument
el coll i emprèn la baixada cap a Vilada. Desprès
d'unes marradetes i unes desenes de metres baga avall,
trobareu un trencall a la dreta, senyalitat i ben evident,
que torna amunt i assoleix el collet de Dalt del Tell,
collada bessona de l'anterior, oberta més enllà
del ressalt esmentat. Ara comença l'ascensió
per la carena (NE), primer planera i boscosa i, després,
progressivament més aèria i feixuga. La
panoràmica és tot un espectacle i la sensació
de buit sota els peus impressiona. La cresta és
força dreta però prou ampla, i tot i l'absència
de camí, es corona el cim sense problemes (1h
30min). Saldaguda, també anomenat serrat de Salga
o Salga Aguda, té una silueta airosa i està
voltat de cingles i codines, que li ofereixen una panoràmica
molt aèria. Es veu a vol d'ocell el laberint
de canals, clots i serrats que caracteritzen aquesta
regió muntanyosa dominada pel conglomerat montserratí.
Cap al N, s'obre la vall del Mergançol on s'estenen
les viles de Borredà i Vilada. Per darrere s'alcen
les muntanyes de la Gotzera, Tastanós, cingles
de Castell d'Alareny i el muntanyam de Frontanyà.
Cap a migdia
es desplega tot un paisatge ferit pel foc. S'hi domina
la vall de la Portella i el santuari de la Quar, i entremig
d'ambdós temples, el rosari de cingles anomenats
Torre Grossa, serrat de les Busaroques, Serrat Rodó
i serrat de Galter.
|
|
Poètica
i cromàtica de Tardor
|
ELOGI
DE LES MUNTANYES
Sí, prou, ja us conec ben bé, no és
cap mentida,
ja sé que no en sou gota de covard;
les onades, ja en porten d’embranzida,
ja és cosa brava l’estimar la mar
i veure llei de terra estranya
i rodar platges fins qui sap a on:
però vós no sabeu què és la
muntanya;

com la muntanya ho hi ha res al món!
Què hi fa que els cels siguin inflats o llisos,
que no tingueu cap por a la tempestat,
i de què us val el córrer cent països
si us morireu sense haver vist un prat?
Sabeu el què és això? Si arriba l’hora
que el sol se pon i tot ho fa gentil,
i heu vist un prat ben verd ben d’a la vora,
us dic que ja podeu morir tranquil!
Afigureu’s que sou per la collada,
pugeu amunt amunt i us rebenteu el pit,
tot el rostre se us torna esgarrinxada,
de tanta xafogor us heu abaltit.
Allò sí que és pujar i campi qui puga!
Allò és sentir la terra vora d’un!
Amb els peus no s’enfonsa ni belluga,
i a cada pas us va enfilant amunt
No veieu res, és el delit que us porta,
no sabeu si qui us cerca és negre o blanc,
el nas us bull d’una bravada forta,
sentiu la torrentera de la sang.
Mes de sobte s’atura la pujada,
ja comenta una mica de repòs,
no us costa tan el prendre l’alenada,
la suor ja us rellisca a tot el cos.
I obriu els ulls cansats que volen veure

Després que el sol els estigué torrant,
i us dic que gairebé no gosen creure
allò tan bell que tenen al davant.
Una gran llenca, dolça i allisada,
plana, però, com no n’heu vist cap més,
tot fent a clips un pensament d’onada
com si fos una mar que no es mogués.
|

Hi ha a tot arreu una verdor tan fina
que no la gosaríeu trepitjar.
Oh! quin goig a la cara s’endevina,
per tots el membres i quin bon estar!
Us esteu escoltant una miqueta,
sentiu ben bé, mes no sabeu de on,
una música graciosa i neta
com si la baixada us fos de l’altre món.
I aquest brogit dolcíssim de l’altura
l’aneu oint més transparent i clar:
Són les vaques que van a la pastura
i belluguen l’esquella del collar.
El gran repòs la llur mirada seva;
sent fer soroll van caminant per l’herba
i enfonsen les peülles poc a poc.
I en la quietud de la vacada muda,
dreçant-se sobre el blau tan aclarit,
veieu una caputxa llargaruda
que no sabeu si és ombra o esperit.
És el pastor que sempre es cuida d’elles,
un home que amb proa feines sap parlar:
sols coneix una mica les estrelles
i les plantes que menja el bestiar.
Ell està dret, no es distreu gaire,
i en son treball hi posa els cinc sentits;
tan aviat vola el mandró per l’aire,
com aixecant els ulls embadalís
se les mira daurades i valentes,
veu com el sol les aclareix tan bé,
i diu unes paraules molt lluentes
que són el nom que cadascuna té.
Quin goig que fa tanta verdor ajaguda!
Quina força més viva se t’enduu!
El bastó que t’aguanta i que t’ajuda
sembla que estigui enamorat com tu!
Allà dalt no et revoltes ni t’escanyes,
ningú se’t menja ni t’escup al front.
Oh! Si poguéssiu veure les muntanyes!
Com les muntanyes no hi ha res al món!
Josep Maria de Sagarra
(1894-1961)
|
 |
|
LES
RESERVES
Tenim un mòdul de reserves totalment automatitzat,
funciona on line. Sempre està actualitzat i les
dades de reserves són totalment fiables.
Clicant a sobre del mòdul, aquest s'amplia i permet
fer la reserva.
Un cop acabada la reserva, administració envia
un correu electrònic amb les dades de la reserva
i la indicació del camí per arribar a Borredà.
|
|
AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ
2 de novembre
a BAGÀ: Fira de Tots Sants
|
3 de novembre
a GÒSOL: Descobrint el Parc Natural Cadí-Moixeró
amb BTT
|
10 de novembre
a AVIÀ: 1ª Trobada de Segadors de
Catalunya
|
10 de novembre
a GÒSOL: Iniciació a l'espeologia
|
10 de novembre
a BERGA: Concert de Música Tradicional
Catalana per la Coral de l'Escola de Música de
Berga
|
18 de novembre
a BERGA: Concert verd. Orquestra del Berguedà
de joves intérprets
|
20 de novembre
a BAGÀ: Exposició fotogràfica:
Cavalls del Vent
|
24 de novembre
a CASTELLAR DE N'HUG: Ruta del contrabandistes
|
|
 |
|
 |
VOL REBRE
GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ
Si vol rebre mensualment
i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres
persones el rebin, pot deixar-nos les dades:
|